No m’agradaria fer-me passat perquè és un tema que s’ha tocat moltes vegades però ahir l’espectacle viscut a Anfield va ser brutal. Un futbol pot ser em vam veure poc, ja que Zenden segueix sense centrar bé, Drogba estava més sol que la una, Esssien jugant de tot i de res, Masscherano destruint tot el què podia, Lampard desaparescut, etc. però de lluita, entrega i el sentiment per uns colors per part de milers de persones va ser descomunal.Des del ‘You will never walk alone’, passant pel mític cartell del túnel de vestuaris ‘This is Anfield’, el gol ‘Red’, la curiosa àrea tècnica compartida dels entrenadors, el gol anul.lat, el gegant Crouch , Benítez assentat com ‘Toro Sentado’ sobre la gespa i els penals amb un gran Pepe, no va haver-hi un sol moment en que el públic deixés d’animar, encoratjar i fer-li sentir als jugadors que no podien perdre aquell partit.
Ja ho diuen: This is Anfield.
5 comentaris:
L'any passat, a Eivissa, cada vegada que jugava Anglaterra al Mundial, tots el guiris anglesos, cantant, pintats pel carrer, amb la samarreta de la selecció i sentats davant de la Tv amb la cervesa, aquesta gent viu futbol 100% però per molt que diguin al mitjans de comuniació, per mi, no són un exemple d'afició cívica.!!
This is Anfield!! i el camp nou es el Liceu ;-pppp
Oriol, és cert però et puc dir que he estat a un partit al camp del Tottenham i les dues aficions perfecte...això si quan surten a fora fan por!! Però això no vol dir que tots siguin així ja que al camp del Liverpool animen tots no només la grada jove.
Mikel. La tribuna del camp nou està plè de mòmies.
Maco, maco, si senyor
El futbol que fan no m'agrada gens, però dia rere dia, el Liverpool es confirma com el club europeu que gaudeix de les meves simpaties.
Publica un comentari a l'entrada