dijous, de desembre 18, 2008

Quan no tenir notícies són bones notícies

Primers de la Lliga BBVA, 12 punts d’avantatge sobre el Madrid i 8 sobre el segon classificat que és el Villareal, són les causes que aquesta setmana el Barça no hagi existit pels mitjans de comunicació. Una altra setmana tranquil•la, sense sorpreses ni rumors dels ja cada vegada més devaluats fitxatges d’hivern. Això és pels de la capital del Regne, que com feia Jordan per motivar-se en cada partit, s’inventen històries que només ells veuen. Podeu recuperar les declaracions de ‘Malulo’ Salgado indignat que a Barcelona ja s’està celebrant la Lliga BBVA. No t’equivoquis ‘Malulo’ una cosa és que el públic us canti cançonetes com la de ‘Madrid cabrón saluda al campeón’ i l’altre que els jugadors s’ho creguin. O és que els jugadors no podran celebrar un gol decisiu en el minut 83, contra un rival directe que va venir a tancar-se al Camp Nou i que només va saber repartir estopa , de manera eufòrica i descontrolada?.

En definitiva en el món del futbol si ets un equip gran i durant una setmana sense futbol no parlen de tu la falta de notícies és la bona notícia.

divendres, de desembre 05, 2008

Jo també sóc Manresa


A principis de setmana em vaig assabentar per casualitat d’una iniciativa engegada per uns aficionats al bàsquet i al RICOH Manresa per intentar col•laborar amb el seu granet de sorra a que el club català pugui sortir del mal moment econòmic en el que es troba. La plataforma ha estat batejada amb el nom de Tots som Manresa i busquen les màximes col•laboracions possibles.

Jo ja he col•laborat perquè sóc home de bàsquet,i tot i que el meu equip és el Barça, no podem deixar que un club com el Manresa desaparegui del panorama esportiu pel bé de l’esport i del bàsquet català.

Tu també pots col•laborar comprant la samarreta que venen per 10 euros. Jo ahir la vaig comprar a la tenda “24segons” de Mataró, segurament els meus deu euros per si sòls no són importants però juntament amb altres deu eurillos, més deu eurillos, més deu eurillos acabin ajudant. I sinó que serveixi per mostrar el meu suport al Bàsquet Manresa !!!

dilluns, de desembre 01, 2008

La força dels equips

Com ja tots sabeu la setmana passada l’equip espanyol de tennis capitanejat per ‘osea’ Emilio Sanchez Vicàrio es va proclamar campió de la Copa Davis. Eren molts els obstacles a superar, jugar a camp contrari (ni més ni menys que a Argentina), sobre pista ràpida i sobre tot sense el número 1, Rafa Nadal. Tot i això els jugadors espanyols van saber superar-se i donar el millor d’ells mateixos per guanyar.

En l’esport són moltes les vegades que es dóna aquesta situació d’adversitat per un equip que acaba superant tot els obstacles i triomfant. És la gràcia dels equips, la unió i la força que dóna a l’esportista individualment el fet d’estar recolzat pels seus companys. Inclús en un esport com el tennis on un està sòl davant de l’adversari (excepte en els dobles) però animat des de la grada pels companys d’equip. Però no només dins el camp es forja un equip, tot l’entorn influeix, només cal veure en aquest cas concret del tennis les disputes internes dels jugadors argentins i el bon rotllo de l’equip espanyol units més encara gràcies a un enemic en comú, el president de la Federació Espanyola de Tennis.

Un fet important que sempre dóna als equips un punt de superació és l’absència del líder, dóna sempre a la resta de companys d’equip un plus de superació personal que fa que rendeixin a un nivell més alt intentant suposo inconscientment tapar el buit deixat pel líder. Recordeu sinó quant l’equip espanyol de bàsquet es va proclamar Campió del Món tot i la falta del referent Pau Gasol.

Són molts els exemples d’equips que han triomfat tot i ser clarament inferiors al rival, tècnicament o tàcticament, per exemple, la selecció grega de futbol, una bona dosis de ‘catenaccio’ però el treball d’un equip al complet al cap i a la fi, o aquell TDK Manresa capitanejats pel fantàstic Chichi Creus campió de la Copa del Rey del 96 davant del F.C.Barcelona.

En fi només volia donar valor el concepte d’equip, que com sempre es diu, ha d’estar per sobre de les individualitats, aprofitant la victòria de l’equip espanyol de Copa Davis

dimecres, de novembre 05, 2008

Fart de CR7


Ja fa molt que no l’aguanto, però dia que passa dia que pitjor em cau. Parlo, com diu el títol de CR7, o el què és el mateix Cristiano Ronaldo.

Pot ser molt bo, la veritat, però les seves posturetes, les seves sobreactuacions, el seu cap repentinat i les seves últimes declaracions, que formen part de la seva campanya per aconseguir la pilota d’or fan que tota la seva qualitat futbolística quedi en un segon plà. No paro de sentir de la seva propia boca declaracions com que ningú millor que ell es mereix la farsa de la Pilota d’Or (Deco en un any magnífic abans de venir al Barça amb Champions, Subcampionat europeu amb la selecció, Lligues i altres, no el va rebre) o que ell és el millor de tots. En fi, la modèstia no és el seu fort, la última va pocs dies on després de preguntar-li com es definiria amb una paraula va dir ‘Genial’.


A mi m’agradaria recordar-li a Cristiano que el futbol és molt més que quatre pòsters en cada partit (sembla entossudit a seguir els passos del millor Beckham) i que una estrella de l’esport no només ho ha de semblar, sinó que ho ha de ser (per més referències trucar a Ronaldinho).

Per cert, els millors no fallen penals en els moments claus i jo recordo un al Camp Nou i un altre a la final de la Champions, on va tenir sort que Terry va relliscar en l’últim moment.

dilluns, de setembre 29, 2008

Lamentable


Això no són aficionats són desgraciats. Els és igual el rival, el camp i segurament l’equip al que suposadament animen, de no existir el Barça es buscarien una altra excusa. A Tarragona van fer igual, van aconseguir barallar-se amb la seguretat privada i encarar-se amb el públic del Nou Estadi.


Aquesta gent no té marge, fora dels camps de futbol!!


Foto: Marca.com

dijous, de setembre 25, 2008

Ha tornat la pantera


Bocamoll, polèmic i incendiari així és a Eto’o i per això en Pep Guardiola no el volia al seu equip. Però Eto’o també és treballador i golejador (ahir va marcar el seu quart gol en tres partits consecutius). Ell és el primer defensa d’un Barça que pressiona (quan no es relaxa).Ell mateix ho ha dit en roda de premsa, “No sóc l’Eto’o de fa tres anys…però segueixo sent Eto’o”.

Jo no demano que en Pep i l’Eto’o siguin amics només vull que hi hagi una relació professional bona i cordial i que cap espurna faci dinamitar el vestuari, igual que nosaltres anem a la feina a treballar i no fer amics. Tot i que ahir l’empenta que li va donar a en Pep en la celebració de Gudjhonsen va semblar més una agressió que una celebració (d’aquí la cara d’espant d’en Pep).

El dia del Sporting de Portugal Eto’o es va treure aquella llosa que porten a sobre els davanters quan el gol no arriba i a partir d’aquí els gols aniran caient, perquè Eto’o és un caçador d’àrea.

Foto: rtve.es

dimecres, de setembre 17, 2008

Torna Shawn Kemp...a itàlia

El premiata Basket Montegranaro ha fitxat a Shawn Kemp. Si, si Shwn Kemp, pot ser hi ha gent que no sàpiga qui és , però segurament els de la meva generació el recordaran pels seus mates espectaculars amb el Seattle Supersonics . I a partir d’aquí sé que va anar a Cleveland Cavaliers, però segurament aquí la NBA ja m’aburria i no sé que va ser d’ell. Però veient la crónica de Wikipèdia puc dir que millor:

“Tras dos temporadas notables, el juego de Kemp comenzó a declinar, fruto de sus problemas con el peso, la cocaína y el alcohol. Kemp también es el padre de siete hijos ilegítimos, concebidos durante su carrera en la NBA. Jugó por última vez en Orlando Magic, jugando bastante bien, pero un malentendido con la comisión de drogas de la liga precipitó el final de su carrera.”

La verita t és que no tinc molt clar com será el pas de Kemp per itàlia però recordant el pas del ‘menys polèmic’ Seikal y per Barcelona amb declaracions com: “Aíto és el pitjor entrenador que he vist mai”, les espectatives no són molt bones.Bones jugades pot ser no deixarà però si som una mica dolents podem dir que el que si que ha deixat Kemp en els llocs per on ha passat són fills il•legítims. Fora bromes de mal gust no veig que se li va passar pel cap al director tècnic de l'equip italià, bé, suposo que si que se què se li va passar pel cap, pasta.

diumenge, de setembre 07, 2008

De tu a tu



Ha passat l’estiu i l’esport no s’ha aturat durant aquest temps. Les olimpiades de Pekín 2008 han tingut moments que quedaran en el record de tots, com el ràpid Bolt, el delfí Phelps i altres menys mediàtics però que també han fet història.

Però jo vull fer menció especial a un partit, el partit. EE.UU i Espanya ens van oferir un espectacle dels que poques vegades es veuen. Un partit de bàsquet memorable, intensitat, defensa, atac, mates, assistències, polèmica, èpica, classe, etc. Va haver-hi de tot. Ja us dic ara que va valdre la pena aixecar-se a les 8’30 del matí tot i els comentaris de Romai.

Deixeu-me doncs felicitar des d’aquí als homes d’Aíto (i per què no també de Pepu) per plantar cara als millors, per portar al límit a un rival que semblava molt lluny però que van mirar cara a cara i van tractar de tu a tu. Felicitats.

PD: Ja sé que d’això ja fa unes setmanes però la meva condició de ex-jugador i ex-entrenador de bàsquet fa que el partit estigui encara present en el meu cap i molt més que hi estarà.

Foto: Marca.com

divendres, de juliol 11, 2008

Anuñitzant

Dos mesos i 4 dies feia que no escribia, des del 'Pasillo' del Barça al Madrid. Des d'aleshores tot ha anat a pitjor a Can barça, ni tan sols la final de l'ACB ens va fer creure en projectes. Fins avui, 8 dimisions, més de 25.000 socis en contra que s'han pronunciat i uns altres milers que s'han callat, dolça derrota?

Ja n'hi ha prou no creus Jan ?

Trobeu les 7 diferències.

dimecres, de maig 07, 2008

El famós 'pasillo'

Ja sabeu que tot i ser un boca moll sóc un gran defensor de Eto’o ja que tot el que vomita als micròfons es transforma en sacrifici i lluita per l’equip normalment, ja que les últimes vegades a parlat fora del camp i no pas a dins. Però aquesta vegada no té defensa. Esborrar-se del partit contra el Madrid per acumulació de targetes em sembla estúpid, falta de respecte i de ‘cagón’. No només perquè és el Madrid sinó perquè el Barça es juga la segona plaça però sembla que li dona igual. L’altre afectat pel tema sanció és Deco, però mira, com que ho ha fet altres vegades això de escalfar-se i que li treguin una targeta no em sorprèn tant, que no vol dir que no m’emprenyi, però el fet que Deco altres vegades hagi demostrat ser un inconscient l’aparta una mica de les meves ires.

Per altre banda hi ha un tema que em té molt sorprès i és l’equivalència que es fa des de Madrid de dos fets que per mi no tenen el mateix rang: Liga = Pasillo. M’explico. L’altre dia el diari Marca valorava tant o més en portada ('Liga y Pasillo') haver aconseguit la Lliga com fer-li el’pasillo’ al Barça. Després ens acusaran a Barcelona de madriditis, però el fet de donar un póster, fer una recreació en la sortida del metro de la parada del Bernabeu, etc. em sembla si més no un ‘xinxate’, ‘toma toma’ , de nen petit no? No recordo jo tant de fervor popular l’última vegada que ells ens van fer el passadís. Em sembla una actitud molt trista per part de la premsa de Madrid, el club merengue i altres.

Avui toca passadís, sempre s’ha fet, no em sembla malament tot i que m’indigni i s’ha d’assumir que el Madrid ha guanyat la Lliga per mèrits propis tot i oferir-la al Barça en més d’una ocasió, però aquest per ‘asquito’ de no agafar les coses que han tocat el altres no l’ha volguda mai. De postres ‘els de poble’, vaja els de la Plana, han aprofitat els ‘asquitos’ i s’han col.locat segons també meritòriament, així que avui toca guanyar, encara que no hi vagi la Lliga, però si una cosa que se’n diu orgull tot i que alguns l’hagin perdut el cap de setmana, eh Eto’o?

dissabte, de maig 03, 2008

Nou entrenador


Una proposta des de Capità Waldo per entrenar al Barça i qui sap per presidir el Club, i el director tècnic, i el cap de seccions i ... vaja tothom menys en Carles Naval.

dilluns, d’abril 28, 2008

Només 90 minuts

Només 90 minuts són els que separen al Barça de la final de Moscú. A diferència de molts jo hi crec. Això si per creure-hi he hagut d’eliminar el partit de Riazor, els ‘embaucadores’, a Ronaldinho, que portem 4 o 5 partits sense marcar i que l’equip físicament està fos.

Però insisteixo jo hi crec. El Manchester té un potencial espectacular però no és imbatible, té una davantera que fa por, però una defensa que grinyola, i sobre tot un estadi que grunyirà molt però hi haurà 4000 barcelonistes que faran el que podran per empentar l’equip a la victòria o l’empat que ja serveix.

Això si només fa falta que ells hi creguin!

divendres, d’abril 18, 2008

La doble R és bàsquet


No vaig poder veure tot el partit que ahir enfrontava el Madrid amb la Penya però si el suficient per tornar a gaudir del bàsquet dels verd-i-negres. Es veritat que sóc del Barça, però s'ha de reconèixer que el bàsquet d'aquesta gent és fantàstic. Ja no només la reconeguda doble R sinó el conjunt sencer. Gran part de culpa la tenen els jugadors però l'altre part va a càrrec d'Aíto. L'he criticat moltes vegades en la seva etapa com a blaugrana, però el treball que està fent és molt bo.

Per mi aquesta lliga ja té un candidat ferm, de vegades irregular d'acord, però ahir la penya va omplir la sol.licitud per guanyar l'ACB. Després d'una ULEB, arribar a Madrid, guanyar al líder, salvar aluna pèssima decissió arbitral, clavar 18 triples, etc. és un bon currículum.

Només puc dir que aquest anys els meus ulls s'en van cap a l'Olímpic i no cap al Palau, quin patir.

dimecres, d’abril 16, 2008

Maradona es jubila

Avui es jubila el Maradona de la Rambla. En Joan Sabaté, aquest és el seu nom, decideix deixar de fer tocs a la seva pilota 'Maria' a l’edat de 65 anys. Enrera queda el vigent record Guiness de tocs de pilota assegut en una hora, la seva disputa amb l'Ajuntament i la seva meravellosa ordenança municipal, la seva època d’entrenador al Pla Marcet i la seva època com a jugador de l’Eivissa i moltes altres fets de la seva vida que el van acabar portant a la Rambla.

dimecres, d’abril 09, 2008

Laporta en pràctiques

Segurament aquest post hauria d’anar a l’altre Blog, el de Newstícies, però com que el senyor Laporta segueix encara sent un home de l’esport l’escric aquí.

Fa temps vaig llegir un article, crec que a La Vanguardia, on parlava dels estranys moviments del senyor Laporta en qüestions polítiques, ara em reuneixo amb CiU, ara amb ERC, etc. L’article en qüestió s’aventurava a preveure un sal del president del Barça al món de la política en quan acabés el seu mandat. No sé si aquesta premonició estava basada en un fons molt més enllà de les reunions amb els caps dels partits polítics, però el què si que és cert és que el senyor Laporta va fer diumenge passat una bona pràctica de ‘meeting’. Lluny del discurs d’un president d’un club de futbol el senyor Laporta es va dedicar a alliçonar als penyistes de qui es podien fiar i de qui no, vaja que en lloc de fer autocrítica va informar a la gent que els estaven enganyant. Al loro!! Que va dir en un aire exaltat.

Doncs, “al loro” està la gent que veu que la Lliga ha marxat després que el Madrid ens donés tres mil oportunitats, que el segon lloc corre greu perill, el cas Ronaldinho, el tercer projecte fracassat del bàsquet, etc. i una infinitat de coses que el públic definitivament el diumenge va dir prou. El públic no és tonto i està “al loro!!” i va veure que el qui els està “embaucando” és el seu propi president.

Senyor Laporta, no desviï l’atenció com els polítics, no menteixi com ells, assumeixi la realitat d’un club que no està fent les coses bé i vigili perquè s’està “anyunyitzant” i comença a creure que vostè està per sobre del bé i del mal.

Em fa por una cosa, avui llegeixo que ahir va baixar al vestuari i va animar als jugadors a superar el partit contra el Shalke, l’última vegada que va fer això va ser amb el bàsquet i el tema ja sabem com va acabar, al cap de dos dies marxava l’entrenador.

Més autocrítica i rellegeixis el seu programa electoral.

divendres, d’abril 04, 2008

El dia de la Bomba Basile

Que el Barça guanyaria al Maccabi en el Palau ho tenia bastant clar, el què no m’esperava és la manera amb que ho va fer. No us enganyeu, no estic tirant campanes al vol, ja que la meva confiança amb aquest equip segueix sent la mateixa, molt baixa per no dir nul•la.

És just, però reconèixer ahir el bon partit dels blaugranes de Xavi Pascual, al que crec que li segueixen falten recursos, ja que la jugadeta del tall per mig de la zona ens la van fer unes quantes vegades. Tot i que altres vegades el pobre Xavi no pot fer més si els jugadors no responen.

Ahir l’equip va ser el de la cara, uns pivots que no només no van restar sinó que van sumar, una bona defensa, un atac amb bastant sentit comú, coratge, sacrifici i sobre tot un espectacular Basile que ahir es va carregar l’equip a l’esquena. L’italià ahir estava a tot arreu, tant en atac com en defensa, era l’element clau que evitava en tot moment que el Maccabi entrés en el partit. Físicament a tope, Basile corria al contraatac al minut 38 com si fos l’inici de partit. La seva cara de concentració i de voler-se menjar el rival ho deien tot.

En general l’equip va demostrar tenir la concentració necessària per afrontar aquests partits i no deixar-se sorprendre. De totes maneres intento descobrir perquè encara juga Neal i es va fer fora a Morandais. Un jugador que a part de no aportar res, resta, és negatiu per l’equip. Parlant de ‘no’ jugadors de bàsquet, preocupant la situació de Lakovic amb un 1 de 14 en tirs de camp en aquesta eliminatòria. Li estarà passant facturà les seves declaracions que ara sense Ivanovic jugarien millor? Que curiós perquè en Lakovic amb el serbi tenia una mitra de 15 o més punts per partit. Realment és un problema perquè el normal seria que Basile fes 15 puntets i els altres 15 els fes ell.

En fi, molt en temo però que dijous 10 tornarem a la crua realitat, tant de bo m’equivoqui però que els astres es tornin alinear d’aquesta manera serà difícil i més amb l’entrebanc de la lesió de Ilyasova, ara que estava començant agafar el ritme.

dimarts, d’abril 01, 2008

Què faran avui els impostors ?


Avui també es jugarà amb la il·lussió de la gent o tindran orgull propi? Mai se sap, avui podem veure 45 minuts bons i 10 minuts que poden tirar l'eliminatòria a la brossa.

Personalment crec que tot i aquest post que és encara de l'emprenyada de dissabte arribarem lluny a aquesta Champions.

dijous, de març 27, 2008

Papa Eto'o


Discutíem l’altre dia amb un amic que viu a highlanders sobre Papa Eto’o. Inexplicablement per mi criticava al davanter blaugrana pel seu joc mostrat últimament, i sense sortir de la meva sorpresa li recomanava visitar un oftalmòleg urgentment o resintonitzar la televisió de casa seva que semblava no funcionar bé.

Novament, i dic novament degut a que comença a ser habitual, Eto’o s’ha perdut la meitat de la temporada entre lesions i copa África. En total ha jugat, si no conto malament 12 partits de lliga, i porta 11 gols. Et sembla poc amic Kanu?

Podem dir que ‘el negro’ és un bocamoll, que a vegades el perd l’enveja, etc. però és el primer en sortir el camp i independentment del rendiment és el primer en mossegar el rival, el primer en sacrifici, el primer en esforç. Un fet que el posa a anys lluny de l’exjugador anomenat Ronaldinho.

Si algú pot mantenir viu aquest barça aquest és Eto’o, ell si que va jugar la final de París, ell si que va a la grada quan està lesionar, ell si que s’implica.

dijous, de març 20, 2008

C'est fini



Estic cansat...

Cansat que entrenis al gimnàs.
Cansat que no apareguis per la grada quan està lesionat com la resta.
Cansat que cada any demanis augment de sou.
Cansat que no facis res des de fa dos anys.
Cansat de sentir que vas ressucitar el Barça quan estava mort, però jo em pregunto on estava a París ?
Cansat que siguis una mala influència per Messi.
Cansat del teu germà.
Cansat de l'anunci de natilles.
Cansat dels bongos i la foto dels bombers.

Moltes gràcies de tot cor per la feina feta, però el crèdit s'ha acabat, quan un estira massa de la corda aquesta es trenca. Vas fer molt pel Barça però això no et dona dret a dinamitar-lo. Segurament et malvendrem i faràs UN (únic pel fet de canvi d'aires)bon any al teu nou equip, però aquí s'acabarà tot. Pinzellades de futbol de tant en tant per omplir resums però res constant. Podries haver estat el millor futbolista del món durant temps, però només ho has volgut ser 2 anys tirant a llarg.

Em sap greu però ja fa temps que no confio en tu ni e teu futbol.
Adéu.

dijous, de març 13, 2008

Nova oportunitat perduda



Segona oportunitat perduda en l’Eurolliga per part dels homes de Xavi Pascual. Segona derrota després d’uns darrers minuts escandalosament nefastos. Em sap greu ser tan dur, però el Barça, tant a Màlaga com ahir a Roma, va tenir a tocar el triomf de manera molt clara i no ho va saber aprofitar, no perquè el rival fos millor, sinó per mèrits (millor dir demèrits) propis.

Possessions malt jugades, males selecciones de tir, precipitacions i males defenses, un cocktail explosiu per perdre un partit.

Ara toca jugar-se la classificació per quarts (vist el què hem vist, quasi bé val més no passar) davant del potent CSKA del futurible Ettore Messina, el doctor que el Barça necessita. Té collons que Robirosa afirmi que el Barça pot encara quedar primer de grup si guanya de 17 a l’equip rus. D’acord l’afirmació és certa però la realitat està molt lluny d’aquesta.

Aquest any, novament, toca alegrar-nos amb molt poquet, un bon partit de tant en tant i la classificació, si us plau, per la pròxima Eurolliga. Ai que patirem. Està vist que el problema total no era d’Ivanovic.

PD: Algú li pot explicar a Neal com es juga a bàsquet, millor encara, algú li pot explicar que juguen 4 persones més amb ell.

PD2: Un repte per Kasun i Fran, a veure si no fan 5 faltes en menys de 20 minuts.

dimecres, de març 12, 2008

Krusty, la nova marioneta



Del Bosque, alies Krusty, serà segons la premsa de Madrid, el nou seleccionador d’Espanya. Aquesta premsa, la de Madrid, ja tenen el que porten buscant des de fa temps, un entrenador que els faci cas, vaja un entrenador que porti a Raúl a la selecció.

No s’ha vist en cap pais civilitzat que un entrenador de futbol hagi de fer una roda de premsa per explicar els motius de perquè no convoca a UN jugador. Aquest intents per col•locar a un jugador, que com molt bé va informar Aragonés en un dels seus múltiples atacs d’ira i bogeria, no ha guanyat mai res amb Espanya, ni crec que pugui portar a la selecció a tal gesta esportiva, em semblen una falta de respecte total per la resta de jugadors que si que van convocats i un fet bastant de trompeta, cabra i escaleta.

Si Espanya mai fa res en una competició serà pel conjunt i no per la presència o absència d’un jugador en concret.

El problema a Madrid serà quan el senyor Krusty decideixi fer el què és normal en aquests casos, creure en el seu criteri i no en el de la Ser, AS, Marca, Onda Cero,etc.

Foto: Marca.com

dimarts, de març 04, 2008

El dia que van 'ningunejar' un almogàver

Feia temps que no veia passar-ho tant malament al nostre ‘gladiador’, d’acord que porta un temps que no està del tot bé físicament, ho supleix amb el doble de sacrifici, però el dissabte passat ‘El Kun’ va fer anar de corcoll a Carles Puyol.

Realment en Puyol ho va passar malament, fent penals innecessaris, descol•locat en algunes ocasiones, fora de la seva posició perseguint un xaval murri que el portava per on volia.

Esperem que això només sigui una excepció, i per això ho comento, perquè per mi és un fet puntual, extraordinari. Alguns podreu dir que no és la primera vegada que falla, que no és el que era, que pim que pam, etc. però us dic una cosa vist com van les coses prefereixo tenir un Puyol fluix al màxim de sacrifici i de treball que un altre jugador (o ex-jugador de futbol) que es dediqui a passejar-se pel camp com si el partit no anés amb ell.

Així doncs espero que avui, més que mai per la baixa de Milito , Puyol torni a erigir-se com el ‘Capo’ de la defensa i ànima, cor i pulmó de l’equip.

dilluns, de febrer 25, 2008

Hi ha lliga

Sense llençar les campanes al vol perquè aquest Barça és capaç de tot, i encara anem per sota, avui vull recuperar dos portades.


dimarts, de febrer 19, 2008

I ara què?

És el què ens preguntem els seguidors del Barça de bàsquet, perquè no s’ha de ser gaire espavilat per veure que amb la destitució d’Ivanovic no s’acaba el problema perquè com hem dit altres vegades la plantilla no la va fer en Dusko no?

Que pensen fer el senyor Cubells, el qual feia una cara d’espantat terrible el dia del partit contra l’Unicaja i en la roda de premsa del dia següent (és el què té quan estàs al teu despatx sense fer res i de cop i volta patapum esclata una mina), i el senyor Laporta, que sorprenentment es va dignar a donar la cara al Palau ¿ Esperaran que Pascual es converteixi en Pat Riley i faci un equip campió, esperaran a que Acker, Illyasova, Kasun i Vàzquez despertin del seu estat catatònic i es converteixin en fantàstics jugadors o miraran cap a un altre costat com si no passes res.

L’altre opció és contractar un entrenador fins a final de temporada, perquè ja no ve d’aquí, sinó només cal escoltar al senyor Savic quan se li pregunta pel projecte de futur, la seva desposta simplement és que “no creu en projectes de futur, només els de any en any”. Aleshores ho entenem tot, com ara la gran quantitat de jugadors fitxats en els últims anys des de que ell ocupa el càrrec de director tècnic.

No us puc dir com juga el Barça des de que Dusko ha marxat perquè no ho he vist, però el què si veig és que en el Senyor Laporta el Palau li dona igual, no hi ha un projecte esportiu en el bàsquet i que acomiadant a Dusko no s’arregla ni la meitat del problema. Pot ser és que si fa fora Savic no quedarà ningú a la secció que 'entengui' de bàsquet i aleshores si que com feia Cubelles l'altre dia a la grada ens haurem de santificar!! Una imatge que ho resumeix tot.

dijous, de febrer 14, 2008

Faig el què puc


Ni dos dies ha durat la foto d’unió entre directiva, cos tècnic i jugadors del Axa Barça. Ahir en roda de premsa, sense que ningú l’apretés, Dusko Ivanovic es va treure de sobre tota responsabilitat sobre els resultats de l’equip. Segons Dusko la plantilla actual del Axa Barça és justa i ell treballa al màxim per treure el millor dels jugadors dels quals disposa, vaja que no pot fer més del que fa, és un “Això és el que hi ha”, més clar impossible.

En alguna cosa estic d’acord amb Dusko, sobre tot en el fet que amb aquesta plantilla poca cosa es podrà fer sobre tot degut al rendiment de “les figures”. El problema està en que hi ha jugadors que cobren com a jugadors de primera línia i el seu rendiment és de segona o en alguns casos de tercera línia. Jugadors com Vàzquez, Kasun, Acker o Illyasova no estan responen com s’esperava i els dos primers no és el primer any.

Aleshores qui és el culpable, el dissenyador de la plantilla (una cada any per cert amb bastants canvis, ja demostra això l’estil de projecte) o el cos tècnic per no adaptar el sistema de joc a la plantilla en lloc de la plantilla al sistema de joc, perquè siguem sincers Dusko no canviarà la seva manera de fer. Però el resultat obtingut és l’únic resultat possible si un secretari tècnic, que fitxa, no es parla amb un tècnic, que requereix.

En definitiva un any més perdut, i una altra bronca al Palau aquesta nit contra l’Unicaja. A veure si avui el senyor Laporta té el valor de assentar-se al ‘palco’.

PD: Jo personalment crec que els dos són responsables del tema, però si més no a Ivanovic tinc la impressió que treballa, a Savic pels fitxatges fets no sé que dir-te.

divendres, de febrer 08, 2008

Sense projecte (un altre cop)


Què millor per retornar amb els escrits esportius amb el tema amb el que vaig inaugurar aquest blog, la Copa del Rey de bàsquet.

És cert que fa molt que no escric i han canviat moltes coses, el Zaragoza va pel tercer entrenador per culpa d’un jugador que ja no hi és, l’Espanyol està en zona Champions, Eto’o està recuperat però no juga amb nosaltres i moltes altres coses. Però en canvi hi ha altres que mai cambien com el joc del Barça, Ronnie segueix entrenant quan li dona la gana i el No projecte de la secció de bàsquet del Barça.

El tema del bàsquet blaugrana comença a ser preocupant, ja no pel fet de quedar eliminats a les primeres de canvi per la revelació de l’any, sinó pel fet que novament no hi ha un projecte d’equip. Des de que Laporta es va carregar l’estructura del Palau, que per altra banda cal dir que funcionava sola (vist el resultat millor sola que mal acompanyada), posant a Valero Rivera amb calçador en una estructura que cada dia creix més en horitzontal que no pas en vertical (em recorda alguna que altra empresa).
Podem parlar de Savic i el rendiment dels seus fitxatges (si us plau que facin fora Acker i que jugui algun xavala del juvenil, d’aquests que juguen el torneig de l’Hospitalet), Acker, Illyasovas, Pepe Sanchez, etc. Curiosament el va tenir una millor relació rendiment-preu el van fer fora Morandais. Per no parlar de Kasun (don tosco) i Fran Vàzquez, els quals cobren una pasta sense justificar-la en cap moment.

Falta qualitat. Amb tots els meus respectes cap en Roger Grimau (amb el qual m’identifico bastant salvant les distàncies) si ell és el jugador més destacat de les tres últimes setmanes del Barça alguna cosa falla. M’explico. Grimau és un jugador imprescindible en un equip, un jugador que fa la feina bruta, el treball a l’ombra, en Sancho Panza d’en Quijote, ell no pot ser el més destacat de l’equip perquè això vol dir que algú s’amaga. Algú que ha de donar la cara perquè se l’ha fitxat per això i no ho fa. Diguem que és com si Puyol fos el millor de l’equip de futbol, alguna cosa estaria passant no?

Vistes les declaracions de Savic al finalitzar el partit d’ahir puc dir que això no canviarà d’aquí a final de temporada. Així que senyors seguidors del bàsquet blaugrana, per molt que els pesi en alguns, si volen veure bàsquet hagafin la línia groga direcció a l’Olímpic del metro i baixin a Pep Ventura, gaudiran molt més. Que torni Alemany!!

Per cert, de moment la Copa no decep. Podem discutir la qualitat en el joc però no la intensitat, la lluita i l’emoció dels partits.