Ens prenen el pèl?

Em sembla molt bé que es tracti possiblement del millor jugador del món, però ho ha de demostrar de manera més freqüent. Possiblement la millor estrella mediàtica esportiva després de la caiguda de Beckham, però els anuncis no guanyen Champions, ni Lligues. Possiblement els ingressos i la popularitat blaugrana estan on estan, en part, per ell, però insisteixo de què ens serveix, jo vull guanyar i aquestes coses no marquen gols.

Però és necessari revisar-li el contracte cada any?. És necessari que el seu germà utilitzi el nom del Milan per posar pressió al Barça?. És necessari viure durant tots aquests anys del passat demanant respecte per Ronie per tot el què ha fet pel Barça? No seria més necessari recordar-li a ell que el Barça és el club que li paga i aquest any la seva relació rendiment-preu no ha estat la millor i la falta de respecte la te ell en demanar de nou una revisió?

A mi m’agrada Ronie i sóc el primer en aplaudir els seus gols, les seves jugades, la seva màgia dins i fora del camp, però ha arribat un moment en que crec que m’estan prenent el pèl. No ha entrenat ni la meitat que ha entrenat Puyol per exemple, està més temps per temes publicitaris que altres coses pot ser més importants com la seva posat a punt després d’una mala pretemporada.

A mi no em fa res pagar una mica més per un pc que em vagi super ràpid, però em fot que aquest mateix pc al cap d’un any em comenci anar lent i que al cap de mig any més em demani més memòria per poder funcionar millor, i després un nou ventilador i tot per aconseguir recuperar (no augmentar que és diferent) una cosa per la qual ja vaig pagar al principi. M’enteneu no?

S'ha de seguir

A dia d’avui podem dir que el producte nacional del bàsquet espanyol gaudeix de bona salut si més no ha sortit de la UVI on va estar ingressat bastant anys. Dic això després que Marc Gasol es converteixi en el segon espanyol de la temporada en aconseguir el MVP de la Jornada, alguns pensareu que només són dos però us convido a fer una altre reflexió.

A diferència dels seus compatriotes del futbol els cracks nacionals de bàsquet decideixen partits, prenen decisions importants en els seus equips són el referent, quan han d’agafar la responsabilitat l’agafen, perquè? Doncs perquè són els cracks i crec que és el principal motiu o la gran diferència entre uns i els altres i per això uns tenen un Mundial i els altres agòniques classificacions i pèssimes fases finals.

Gent com Navarro, Rudy, Felipe Reyes, … decideixen partits. Inclús els homes NBA, Gasol, Calderón i el malauradament lesionat Garbajosa ja són referents en el seus equips. Sobre tot Gasol, al qual els ‘presleys’ de Memphis tenen collons de discutir desprès de fer per vint-i-quatrena vegada dobles figures.

De totes maneres aquest bon moment no pot amagar altres deficiències del nostre bàsquet, com són la preferència sempre per norma d’un estranger a un jugador jove. Tant de temps haguessin tardat en explotar jugadors com Marc Gasol o Jordi Trias si els haguessin donat una oportunitat abans?. Estem d’acord que les oportunitats cadascú se les ha de guanyar però a vegades un dels nostres ha de fer el triple de feina que un ‘forani’ o un NAF, com diria ‘el sheriff’, per aconseguir minuts. Sort que el sempre criticat Aíto ha tingut els collons d’agafar un bon jugador per jove que fos i posare’l a dirigir un equip com la Penya, a veure si altres prenen exemple, perquè no ens enganyem la 'quinta' dels Juniors d’Or un dia es jubilaran, i aleshores què? S’ha de seguir treballant perquè els nanos que vinguin tinguin cada dia més oportunitats, que els entrenadors siguin més valents i que les directives deixin treballar.

En fi que els jugadors nacionals estan en un bon moment, però no ens hem d’oblidar de seguir treballant, i això va per tots, incloses aquestes TV, ràdios, premsa, etc. que només recorden el bàsquet en el moment més fàcil quan es guanya un Mundial i després d’un fracàs futbolístic, però alhora de parlar del bàsquet de la Lliga Regular no interessa comprar els drets dels resums o parlar del tema. Després hi ha les audiències que hi ha ens els partits de dissabte de la 2.

PD: Esperem que la lesió de Garbajosa el permeti arribar a l’Europeu de Madrid en condicions.

Lamentable

Sembla mentida que no hagin après res… les seves paraules de fa una setmana eren paper mullat pura hipocresia. Després s’estranyen que la gent reaccioni violentament. Hi ha ells qui els para els peus?

Si encara no ho heu endevinat estic parlant dels ‘senyors’ del Betis i el Sevilla. Com ja sabeu no fa més de 15 dies van llençar una ampolla a Juande Ramos durant el transcurs del partit de copa contra el Betis, el partit es va suspendre. Aleshores es va posar el crit al cel des dels mitjans de comunicació, que si acabaríem com a Itàlia, que el llançador ha d’anar a presó, etc. semblava que es feria alguna cosa seria per evitar més casos i el•liminar la violència de manera definitiva dels camps de futbol.

Res més lluny de la realitat, sembla ser que els directius i entrenadors del Betis i Sevilla no han après la lliçó, tot i que algun va entonar el mea culpa com en Juande (altres van seguir fent-se el boig com si la cosa no anés amb ell com els presidents del Sevilla o del Betis), ja que dels 33 minuts restants del partit suspès que es van jugar a Getafe no es parla però si que es parla de les rodes de premsa dels entrenadors agredint-se verbalment de nou o inclús ja qui diu que hi ha hagut una agressió de Luis Fernandez amb un Chupa-chups (no és broma) a un directiu sevillista. Simplement vergonyós.

Això no passaria si en el seu dia s’haguessin inhabilitat o sancionat presidents, entrenadors o tot tipus de persona en nòmina dels clubs que incitessin a la violència. Com que tothom veu que això és xauxa un dia entono el mea culpa perquè és el què toca i l’altre torno a buscar la provocació.

Com exemple que ens quedi la sanció de la UEFA a David Navarro i els seus 7 mesos d’inhabilitació en totes les competicions.

Palop

Haig de reconèixer que la meva simpatia pel Sevilla és -7 però ahir volia que passés l’eliminatòria per varis motius, entre els quals estava que així aniran més cansats a la Lliga i això serà bo pel Barça.

Però realment del que us vull parlar és del seu porter, Palop. Un molt bon porter que, com molts en aquest país, ha estat a l'ombra d’un altre gran porter com és Cañizares, i finalment ja ven crescudet ha decidit volar sòl i triomfar. Ahir però va tocar la glòria més enllà del porter convencional.

Corria el minut 93 i el Sevilla perdia 2-1 i estava eliminat de la Copa de la UEFA. Com en moltes altres ocasions en altres equips a la desesperada el porter, Palop, va pujar a rematar. Fins aquí es tracta d’un fet que centenars d’equips han fet en moments de situació límit, de caixa o faixa. La diferència amb ahir és que Palop va marcar amb un gran remat de cap. Espectacular. Bon centre de Àlves i millor remat de Palop.Després a la pròrroga Chevantón va rematar la feina amb el gol que classificava al Sevilla.

Us deixo el gol aquí:

La, La, La, La 'Niña'

Guti ha dit:
“Ganando los doce partidos que restan, el Madrid será campeón”

Aleshores a mi em ve al cap la frase que un dia vaig sentir d’un futbolista , crec que de Carboni, que va dir això crec que responen a una pregunta sobre que hagués passat si s’haguessin donat una sèrie de resultats o alguna cosa així: “ Si mi abuela tuviera cojones seria mi abuelo”. També hi ha altres versions sobre la frase fetes per Lotina que va dir: “Si mi abuela tuviera ruedas seria una bicicleta”.

Amb això l’únic que vull expressar és el meu sentiment sobre la frase pronunciada per Guti després de l’eufòric empat del Madrid al Cam Nou. Crec que com sempre es tracta d’un fet puntual, com el dia que el Madrid va jugar amb tots els jugadors que volia la premsa i va sortit bé. Va ser flor d’un dia, i ja se sap ‘Una flor no hace verano’.

Així que jo amb el Madrid estic tranquil, dubto que guanyi tots els partits, li queden entre d’altres Sevilla, Valencia i Zaragoza. A part el Barça i el Sevilla haurien de perdre dos partits dels 12 com a mínim.

No sé jo si aquestes prediccions de l'eterna promesa es compliran!!

El derbi

Després de veure la jornada lliguera podríem dir que el partit de dissabte de Barça-Madrid s'agraeix encara molt més del que pensàvem al finalitzar el partit, si més no per la meva part. Segur que molts pensareu que si ets culé el que vols és guanyar al Madrid sigui com sigui, i efectivament així és. Però també us dic que en els temps que corren en el futbol val més aprofitar partits així i gaudir-los perquè mai saps quan en podras gaudir un altre.

Estic fart de partits 'metal.lurgics' com diu sempre en Perarnau al seu blog, fart d'equips jugany a la contra, buscant l'empat o forjan muralles impenetrables a camp propi... per un dia vaig gaudir del futbol tot i que el meu equip no guanyés... i com que vaig passar-m'ho bé amb el partit la meva sensació al final no era d'emprenyamenta sinó de dir... collons un partit elèctric. Més igual que tàcticament el partit fos una merda parlant clar i malamen (com diu en Johan avui a la Vanguàrdia), per un dia vam gaudir del futbol, gols, parades, polèmica, el Camp Nou animant!!!!

Així que tot i el resultat per fi un partit divertit.

Dinàmiques (2)

Fa uns dies us vaig parlar de dinàmiques, recordeu aquell post tant pesat… en fi només volia constatar un exemple claríssim com és el Barça de bàsquet. Tant criticat al principi de temporada, amb raó i números a les mans, i tant glorificat des de la victòria a la Copa del Rei. El Barça dels últims 10 partits només n’ha perdut un, Panathinaikos a la Lliga Europea, en un moment important de la temporada amb un títol en joc i la classificació pels quarts de final a Europa. Realment la transformació d’aquest equip ha estat notable i sembla ser que els jugadors que fins ara estaven desapareguts s’han retrobat. I sobre tot una cosa que no vull que passi desapercebuda, la importància dels jugadors de banqueta.

El barça disposa d’un cinc titular actualment amb Lakovic , Navarro, Basile, Trias i Vàzquez, però la gent de banqueta està aportant minuts de qualitat i recursos diferents quan el partit s’encalla. Com són d’importants els punts i rebots basurilles de Kakiouzis o la defensa de Grimau i De la Fuente.

Aquest Barça ha evolucionat a millor, i permet somiar en fer alguna cosa més aquesta temporada, això si amb el permís del Tau (a la lliga ACB), que a diferència del Madrid és un equip madur i amb experiència en finals.

Game Over

S’ha acabat l’aventura europea del Barça 2006-2007, s’ha acabat somiar amb Atenes (Edu ja pots vendre les entrades si et toquen). Sembla que no però ahir vaig comentar que el partit era un ‘acte de fe’, doncs encara que no ho sembli ho va ser, sinó com em podeu explicar que la primera part el Barça mantingués el 0-0 al marcador ?. És que ni tan sols que el Barça hagués guanyat podríem considerar-ho una acció èpica, sinó sort.

En fi, s’ha de seguir i la següent pedra de toc és el Madrid. Ja no hi ha marge d’error, així que dissabte s’ha de guanyar sinó el soci es començarà a posar nerviós.

Felicitar al Liverpool. Podem estar d’acord o no amb el seu estil de joc però s’ha de reconèixer que el practiquen a la perfecció (si més no a Europa). A falta de les eliminatòries d’avui podem dir que l’estil ‘Red’ és el que triomfa a Europa, Chelsea, Roma, València, etc. tots practiquen el mateix i tots estan a quarts. A la Champions ‘el fin’ si que justifica els mitjans utilitzats.

Del partit m’agradaria treure un parell de conclusions més, la primera que Deco va tornar a perdre un merder de pilotes i començo a estar fart, i la segona que Màrquez pot acompanyar a Deco quan marxin per la porta, perquè haurien de canviar molt les coses perquè això no passés. També m'agradaria comentar el Fair Play anglès d'aquest que fan gala constantment (una farsa) retirant els 'recullpilotes' de la banda per aquest partit.

I per últim, vaig escoltar la prèvia del partit a la ràdio i sentir tot l’estadi cantar el ‘You will never walk alone’ per tot un estadi em va posar la pell de gallina.

PD: El que va fer Mancini (Roma) al defensa del Lyon és una bicicleta,tricicle o un tour sencer, no les de Robinho.

Acte de fe

Sincerament avui és molt probable que el Barça no passi l’eliminatòria de vuitens de final contra el Liverpool. Però jo paso de probabilitats, estadístiques i números quan es tracat de futbol i un partit de vida o mort.

Jo m’agafo als tres gols de Pichi Alonso contra l’Anderletch, al cop de cap de Bakero a Kaiserlauten, al Pizzi sos Macanudo, al Urruti t’estimo o sense anar tant lluny al Ja m’apelle Samuel. M’agafo a les grans nits europees del Barça al ‘Teatre dels Somnis’ de Manchester (el gran rondo) o fa uns anys en el mateix escenari d’Anfield (1 a 3 i cap a casa).

Per això avui més que un partit és un acte de fe per part de tots, seguidors i jugadors, un partit on el que només importa guanyar per més de dos gols.

Primer Round

El Barça guanya el primer partit de la Power Round o de la Royal Rumble (visca el pressing catch i Hector del Mar). Ho va fer amb una primera part excel.lent sorprenent al rival amb un plantejament molt arriscat i propi de final de partit, no pas d’inici.

L’estat de gràcia amb el qual es troben els hobbits és brutal. Thuram sembla estar preparat per ser un central del Barça i crec que Oleguer és més que un bon suplent. Messi està ‘tremendo’. Aquest Barça està agafant impuls, esperem que sigui per fer el gran salt a Anfield. Per cert si no ha de jugar Deco que no jugui, ahir de nou va tornar a perdre una quantitat de pilotes espectacular. I realment no és el fet de perdre pilotes, el tema és on les perd, en zones molt perilloses per a la defensa.

El què no sé és si el Barça aguantarà a un bon ritme els 4 partits, si s’ha de sacrificar algun, que sigui el del Sevilla. La lliga és molt llarga i aquesta la guanyarà el menys dolent, el Barça.