És cert que vaig dir que si el Barça no guanyava o arribava a la final d’aquesta Final Four no podria ser considerat un fracàs, però si que és cert que veient el partit de divendres em vaig emportar una decepció (és el risc que correm els optimistes). Tot i que el divendres estava més emprenyat que no pas decebut. Emprenyat amb una tripleta arbitral, amb un finlandés al cap davant, que va fer tot el possible per a què els problemes del Barça es veiessin agreujats per unes decisions descompensades a banda i banda de camp i portar camí de la final un CSKA que portava tres anys de derrotes en les semifinals de la Euroleague. Tot i això no m’agradaria culpar als àrbitres de la derrota del Barça en la seva totalitat, ja que el seu arbitratge va ser igual durant tot el partit, però si que van tenir bona part de culpa, però la irregularitat mostrada pels blaugranes durant tota la temporada va fer acte de presència a mitjans del tercer quart. Aquesta irregularitat (segurament per la falta d’encert d’alguns jugadors clau com Navarro o Basile) i el moment clau de la tècnica a Fucka van portar al Barça a un pou sense fons.
El Barça marxava i el CSKA s’acostava aquesta va ser la tònica habitual del partit, un Barça dominant durant bona part del partit i un CSKA més adormit que despert. El joc no va ser ni molt menys brillant, només cal veure que l’home més destacat del partit i present en tots els moments claus va ser Gregor Fucka. Pocs punts per no dir cap però un desgast en defensa impressionant, intimidador amb 5 taps, però poc efectiu en atac. Williams tampoc va estar malament, dirigint prou bé l’equip però poc ajudat per aquesta línia exterior, formada per Navarro i Basile, que hauria d’haver estat més letal.
Ja ho comentàvem el Barça necessitava els seus efectius al 100% per guanyar el partit, quan així va ser l’equip va poder superar la defensa rival, molt dura tot i que l’acte no ho reflectís així amb la meitat de faltes que el Barça, i un arbitratge tan silenciós com dubtós. Quan el Barça va baixar el nivell el partit es va acabar. La tècnica de Fucka va ser tan important com immerescuda, la protesta ni molt menys airada d’una falta va suposar la recuperació de 6 punts sobre 9 del CSKA i la força mental del Barça es va venir a baix degut a la preocupació excessiva sobre un arbitratge nefast. Aleshores va aparèixer Papaloukas, MVP de la final i el qual els diaris de Madrid ja s’han espavilat a col•locar a l’equip de Maljkovic per a l’any que ve, un base alt amb unes grans qualitats tècniques i amb un caràcter capaç d’arrossegar tot un equip cap a un Final Four i guanyar-la contra tot un Maccabi.
El somni europeu s’ha acabat per l’equip de bàsquet, com es va acabar en el seu dia el de la Copa del Rei, aquella vegada el Barça també va arribar a guanyar de 10. Queda la lliga, però ja veig a venir que serà un patir constant amb aquest Barça capaç del millor i el pitjor, però la veritat si el Madrid sense jugar a res va guanyar l’any passat (o el Tau va regalar una lliga) aquest any pot guanyar qualsevol.
Després de la setmana que ens han donat els nostres polítics (vaja al que malauradament ens estan acostumant) ja estem a 17 de maig. I sort han tingut els polítics que el futbol els ha salvat una mica el paperot, els periquitos pendents del descens, el culés pendents de la Champions i el Nàstic pendent de pujar.
