Proverbi tecnològic: ‘Si algo funciona no ho toquis’

Molta gent pot pensar que en Rijkaard és un pasarell, un entrenador inexpert i sense solucions però crec que no. Sincerament com molt bé explica Martí Perarnau en el seu bloc, el míter del Barça treballa amb el sistema prova–error quan a de fer algun canvi o trobar una solució a un problema. D’acord que aquest sistema té els seus riscos, com hem vist en els dos partits del Barça contra Chelsea i Madrid, però la veritat que és una bona manera de trobar la solució i amb ella l’èxit. Va tardar 5 mesos en trobar la solució als problemes del Barça però des d’aleshores 1 Champions i 2 lligues.

Ara ens trobem amb que tothom sap com jugar-li al Barça, pressió a dalt, tapar el mig del camp i que ordeni Puyol o Thuram, etc. però el Barça en lloc de buscar solucions dins el propi sistema, obrir el camp, jugar per les bandes, bona circulació de bola, s’ha dedicat a buscar altres variants, pot ser forçat també per la nefasta situació física i psíquica de peces clau del sistema com Deco, Edmilson o Ronaldhino, però com diu Rijkaard, jo també crec la solució està en els orígens que ell mateix va crear, ja sabeu la teoria dels que treballem en les noves tecnologies ‘Si algo funciona no ho toquis’.

Ho dic però no en el sentit dels jugadors sinó en la manera de jugar, on crec que el Barça últimament està una mica perdut. Si no vols que et pressionin hi ha d’haver circulació ràpida de bola (prou del Ronaldinho enganxat a la banda jugant amb el defensa penjat al coll), si vols circulació necessites mobilitat dels jugadors (els passes en diagonal de Màrquez al primer segon de l’atac són més que predictibles), la mobilitat et permet obrir el camp a les bandes (s’intenta entrar sempre pel centre de la porteria), xutar de fora l’àrea ja que no cal entrar a la porteria amb la pilota al peu, i sobre tot sobre tot pressionar a dalt a la defensa rival, sempre serà més fàcil marcar si robes la pilota a ¾ de camp rival que no en el teu camp.

Això si, tot això ha de venir acompanyat d’una bona preparació física i una predisposició mental que ara per ara no tenen alguns jugadors. Per tant si es vol portar a la pràctica això s’ha de jugar amb la gent preparada, els que no a la banqueta i s’ha acabat, i quan aquests estiguin cansats a mitja temporada ja sortiran uns altres.

Tornant al símil de les noves tecnologies, esperem que el tornar enrere després de l’actualització de la nova versió feta a aquest Barça, no passi com sempre, que els sistemes no tornen a ser el què eren, aleshores la única solució serà un format c.

PD: Molt lloable l'actitud de Rijkaard per entonar part del mea culpa no com altres que busquen excuses en si un jugador rival fa comèdia, expulsions, camps, etc.

Gibraltar, espanyol?

Aprofitant l’actualitat del partit ‘reivindicopolíticesportiu’ m’agradaria comentar una notícia que porta de cul a la Federació Espanyola de Futbol i per això no tenen temps d’acomiadar al ‘Sabio de Hortaleza’ (serà ‘sabio’ perquè tot hi haver guanyat només un títol en la seva carrera és considerat un gran entrenador?).

La notícia en qüestió és: El Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS), l’organisme màxim a nivell esportiu, admet a la Federació de Futbol de Gibraltar com a membre de la UEFA. En realitat el què fa el TAS és “recomanar” a la UEFA que admeti Gibraltar entre els seus membres. Per la seva banda la UEFA ja ha rebut pressions de la Federació Espanyola de Futbol (a instàncies del Govern de Zapatero) per a què això no succeeixi. De moment no ho han fet al nivell del Govern d’Aznar (ja que Gibraltar no és la primera vegada que presenta sol.licitud), on va dir que retiraria als clubs espanyols i a la mateixa selecció de la UEFA/FIFA, sinó que han presentat un informe de les instal.lacions esportives de Gibraltar ¿?!!! I així endarrerir la decisió fins el Congrés de la UEFA que tindrà lloc a Dusseldorf (gener 2007).



L’altre part implicada la FIFA, en veu del seu president L.Johanson, ha declarat que si Gibraltar és acceptada per la UEFA automàticament serà acceptada per la FIFA. I recorda que amb la decisió del TAS a Espanya només li queda la via política per evitar-ho ja que la via esportiva està tancada, segons ell.

En definitiva si no hi ha sorpreses les pressions d’Espanya segur que tindran el seu efecte, com en el seu dia va patir l’hoquei català a Fresno. La FEF s’empara en que els estatuts de la UEFA diuen que no s’admetrà cap membre que no sigui declarat com estat per les Nacions Unides, però per contra el TAS està per sobre de la UEFA...

Al gener ho sabrem! De mentre nosaltres seguirem jugant partidets entre nosaltres i la roja fen el ridícul.

L'hostessa del Dream Team

Amb la disputa del Mundial de bàsquet aquest estiu recordes moments passats del bàsquet quan veus els EEUU jugar d'aquella manera. Recordes aquell Dream Team (per mi l'únic i l'autèntic) Jordan, Bird, Magic, Pippen, Barkley, Malone, etc. tots figures excepte una persona, no és que fos dolenta però comparada amb els altres estava a anys llum, Christian Laettner. El portador de l'aigua i maletes amb més qualitat de la història del bàsquet.


Doncs aquest home després d'haver jugat per última vegada al 2005 amb Miami, ara té intenció juntament amb un grup de inversors de comprar els Grizzlies i fins i tot s'està plantejant el tornar a jugar.

Així doncs el que en el seu dia podria haver protagonitzat la peli, los blancos también la saben meter 2, pot ser el propietari de Gasol and co. i no només content amb això que inclús podria tornar a jugar. Per cert deu ser dels pocs ex-dream team que encara restarà actiu.