Ronnie, et toca

Tenia preparat un post per ahir per parlar sobre el tema de Ronnie, titulat “Memòria històrica, la justa”, però ahir vaig anar al camp i em veig obligat a parlar d’altres temes.

Primer el que us comentava, estic una mica fart que com a mesura de comprensió cap a Ronnie en aquests mals moments (digues mal moment o estat de forma nefast i poc comprimís), ens recordin que fa tres anys ens va treure del pou on estàvem ficats, que ens ha fet grans i bla bla bla. M’explico, estic d’acord que el brasiler va ser els fonaments del Barça Campió d’Europa i Lliga però el què no puc acceptar que porti un any i mig sense fotre pal a l’aigua i encara visquem del passat, perquè senyors el brasiler no és un mileurista, i tot i que el seu rendiment ha anat a la baixa el seu contracte ha anat a l’alta. Pot tenir un mal moment ho entenc, no pot tenir sort en els retalls, xuts, etc, però el què si que pot mostrar és una mica més de sacrifici al camp i fora d’ell i més compromís, si si compromís amb l’entitat, el club, els socis, l’afició,etc. . Ahir l’afició del Barça va fer un pas important per la reconciliació corejant el seu nom durant el partit contra el Saragossa, ara et toca a tu Ronnie fer un pas endavant i demostrar ara (a mi el passat a que es refereixen queda massa lluny ja no es pot viure sempre de records) que vols seguir aquí (sense amenaçar amb ofertes d’aquí i d’allà per part del teu germà) però amb implicació.

Per cert, parlant de l’afició, haig de comentar que ahir em va sorprendre gratament, lluny del silenci d’altres ocasions la gent cridava, animava, aplaudia i per sort no va fer l’onada (bien, perquè l’odio). La gent tenia ganes de gresca de portar l’equip endavant, perquè Ronnie, Messi il•lusiona, Messi encara al rival per l’u per u, Iniesta desborda, Yaya és Big Yaya, Abidal no para de pujar i baixar la banda, i Henry, Henry ho intenta si més no. Deco va tornar a estar gegant i això em porta a dir que el soci del Barça és estrany, fa no més de 4 mesos que l’haguéssim venut, jo el primer, i ahir es tornava a corejar el seu nom, sorprenent la memòria de peix d’aquesta afició, bastant culpable d’aquesta esquizofrènia del soci del Barça al qual un dissabte odia un jugador pel dissabte següent venerar-lo, així és el soci.

En fi gran partit de futbol ahir al Camp Nou. Per fi es torna a divisar un futur esperançador.

Xuteu de puntera!

Feia temps que tenia guardat aquest post i tot i que el partit ahir del Barça va anar bé crec que és un bon moment per reivindicar que vull que els jugadors del Barça xutin de puntera!

M’explico, a mi, com a tots suposo, m’agrada el futbol maco, el ‘toque fino’, el ‘tiki-taka’, però també vull que el meu equip marqui gols i últimament veig que al Barça això li costa. El fet és que volen entrar fins la cuina o volen col.locar la pilota a l’escaire amb l’interior, centrar amb l’exterior a cama contraria o simplement passades a la frontal buscant el xut perfecte i jo no paro de cridar des de casa XUTA COLLONS!

Xuteu de qualsevol manera, de puntera, tant me fa però que la pilota vagi dins!! Feu-ho fàcil, no busqueu la passada entre 40 defensors si a l’altre costat tens un company sol, és igual que la passada sigui fàcil, millor!!! Sembla que la simplicitat ja no mola!

Només vull que el meu equip sigui efectiu, que la foti dins encara que sigui de rebot, que les passades arribin a bon port, encara que sigui una passada normal mirant al company, no demano gaire vull un futbol pràctic i senzill, i ja veureu com després es guanyaran més partits.

No van ser els de sempre.

Decepció seria la paraula per definir l’esperit de la gent que aprecien aquest esport. I la veritat no hauria de ser així ja que una plata en altres èpoques seria un bon èxit, però ja se sap ‘Second place is ther first looser’. Podríem parlar de fracàs? Pot ser sí si pensem que la selecció espanyola és l’actual campiona del món i pot ser no si es veu el torneig que s’ha fet.

Sincerament Espanya no va jugar bé i David Blatt va saber com fer jugar els seus jugadors. Pèrdues de pilotes fins ara no vistes, desactivació de la majoria de ‘jugones’ excepte Calderón, desesperació, nerviosisme, excés preocupació de l’arbitratge, inclús pel meu gust poques rotacions. I dic poques rotacions perquè Espanya va jugar els últims dos partits sense moure la banqueta com era habitual, fet estrany en Pepu.

De Russia podem dir que té un bon bloc, capitanejats per Holden, liderats per Kirilenko i reforçats amb homes com Khryapa, però segurament menys potents que Grècia.

Al darrera queda un bon torneig, bones seleccions com les de Lituània, Eslovènia, Grècia, etc., moltes decepcions com Turquía o Itàlia i sobre tot la confirmació que una estrella no fa a un equip guanyador, l’estrella necessita d’estar envoltada d’un bon bloc, sinó el resultat és el d’Alemania (Nowinski) o França (decebedor Parker).

Només esperem que aquests de la FEB no espatllin el bàsquet nacional i a veure si per una vegada són capaços d’aprofitar la bona tirada que té aquest grup, però si us plau només demano que no ho facin com a l’Eurobàsquet a base de toros com a mascotes, ‘somos la ñ’ o ‘pasos dobles’ en els temps mort dels partits.

Ah!! I una altra cosa, deixin que a primera fila es posin els que realment viuen el bàsquet i no tota la ‘calderilla’ de vips que es van veure, perquè no tots animen com Rafa Nadal.

Dinamiten Alemania

Simplement demolidors. Espanya no va fer un bon primer temps, en quan a joc si més no. Però la segona part d’ahir va ser fantàstica. Un dia és Rudy y Gasol, l’altre dia Calderón y Navarro, y sinó Garbajosa posarà les coses al seu lloc. En fi, el rival no sap a qui marcar perquè tothom et pot fer un set. Ni més ni menys ahir Rudy va tenir 2 minuts de gloria amb dos triples i una pilota robada que va acabar en mate Espanta se n’anava en el marcador de 20, tot i això Pepu va posar en pràctica la zona press per robar dos pilotes més. En ell es reflectia la cara de satisfacció d’aquell entrenador que porta ensenyant i estudiant una jugada o una defensa i quan arriba al moment funciona a la perfecció. Crec que ahir Pepu, va quedar més que satisfets dels seus nanos, perquè allò no són jugadors són 4 amics que s’entenen de collons quan estan en una pista. Simplement fantàstic.

Pot semblar que ja estiguem tirant campanes al vol, però no, com deia Camacho, partit a partit, però és que el partit d’ahir la selecció de bàsquet espanyola va demostrar ser gran, molt gran. No oblidem que davant hi havia l’actual subcampiona d’Europa i un Robin Hood abatut.

Per la seva part el MVP de la sèries finals de la NBA, Tony Parker, va fallar dos tirs lliures decisius a falta de 4 segons per la conclusió del partit i el seu equip dos punts avall en el marcador. Poc atent vaig estar a aquest partit però em va semblar que als francesos, Parker inclòs, els va tremolar la mà en l’últim minut i mig.

Avui més, del partit Grècia-Eslovènia sortirà el rival d’Espanya. I Lituània l’altre aspirant a la final se les veurà contra la irregular Croàcia.

Per què el bàsquet és un esport menor ?

Com diria l’amic Eduard el bàsquet és un esport menor (comentari que per cert no comparteixo), però perquè és un esport menor ?

El bàsquet, tot i ser el segon esport més practicat en aquest país, té el tracte de notícia d’esport no secundari, no, sinó d’esport de minories. El diumenge passat en les notícies més vistes en l’estat espanyol, Antena 3 Notícias, van parlar de l’Europeu, que no oblidem es juga a Madrid i on Espanta és la principal aspirant a l’Or i actual campiona del món, al final de tot gairebé per acomiadar els esports. No us penseu pas que la notícia anava sobre els partits, rivals d’Espanya, millors jugades, no!, parlava sobre una espècie de saló de la infància del bàsquet que s’havia fet degut a l’europeu.

Em sembla ni més ni menys que vergonyós. Em sembla bé que es parli del partit de la selecció de futbol, o del Barça i el Madrid, però amb tots els meus respectes que duri més una notícia d’un partit amistós del Osasuna contra el Thoulusse on hi van anar 10 persones,... I si no volen pagar els drets de les imatges, no els paguis però si més no, un esdeveniment que es fa a la capital porta-hi la teva càmera pròpia i graba els 3 o no sé quants minuts dels que tens dret (realment desconec la llei exacte) En fi, si el noticiari més vist d’aquest país tracta així el bàsquet, que esperem, popularitat d’aquest esport? Segur que quan es tracti de destacar el fet que la ‘selección nacional’ és campiona o entrevistar els jugadors del Reial Madrid ja s’espavilaran a remarcar-ho, però quan de moment només parlem d’esport no interessa.

Així anem, una selecció camí de proclamar-se campiona d’Europa i no interessa el suficient. Pot ser és millor seguir així ja que els resultats són molt millors.

Derrota, necessària?

28 partits consecutius sense perdre i la necessitat de perdre per evitar ‘gal•lactitzacions’. La selecció ahir va caure contra Croàcia, un equip irregular però amb talent.

És fàcil dir ara després de la derrota que era necessari que algú cridés l’atenció a aquest fantàstic equip i els hi digués que no serà tot tant fàcil com sembla i que hauran de treballar al màxim per guanyar l’Europeu. Letonia ja havia cridat a files el dimarts, ahir va ser un avís formal, vaja un burofax. Una vegada assabentats els xavals, també seria hora que la premsa se n’adonés que alguns titulars fan més mal que bé.

En fi, ahir la selecció es va trobar amb una situació nova i no parlo dels repartidors de pizzes que hi havia sota la cistella rival, sinó que em refereixo a anar perdent durant el tercer quart de partit. Ahir es van esgotar les idees, no hi havia solucions, el desavantatge en el marcador només va portar precipitació en les accions i mals percentatges de llançament. Els croats, és clar, ho van aprofitar, batalla al darrera i efectivitat al davant, amb un Popovic fantàstic.

Cert que a Espanya li van restar dos tirs lliures, el del tap il.legal de Kasun a l’últim segon però Croacia es va merèixer la victòria, i per contra l’engranatge d’Espanya ahir va fallar. Pot ser va ser el primer dia que es va trobar a faltar a Navarro (sol passar quan hi ha una derrota, recordes els que no hi són) per ser un gran ‘desatascador’.

Però tranquils, que ningú es posi les mans al cap i no creem pànic gratuït, es va perdre i punt. Que serveixi per millorar, aprendre dels errors i fent-se la idea que la selecció es trobarà més partits com el d’ahir perquè és la única manera de guanyar aquest gran equip.

Que lluny queda Angola

Per una persona com jo, de la generació de l’angolazo a les Olimpiades i altres desastres varis de la selecció nacional de bàsquet, que el teu equip sigui favorit en una competició com un Europeu i que ho sigui perquè és l’actual campiona del món és un fet si més no estrany.

Així que amb aquesta sensació em vaig asseure davant del televisor per veure el partit contra Portugal, una gent per cert que no saben jugar a bàsquet més enllà del què és tirar i passar (amb tots els respectes), amb la mala notícia que la ‘Bomba’ Navarro es perdrà com a mínim la primera fase. I dic la primera fase perquè amb una lesió muscular mai se sap (tindrà a veure la lesió muscular amb els mals dies que ha passat Navarro amb la seva que si que no marxa a la NBA?).

Tot i els entrebancs en el camí els homes de Pepu van guanyar el partit de 29 punts amb la bona notícia del retorn de ‘Garbo’ però amb la dificultat de mantenir la intensitat fins al final en un partit que tens guanyat des del minut 14 de partit.

I per acabar m’agradaria fer una crítica a la Sexta, i és el fet d’haver de compartir pantalla amb un partit de futbol. Amb tots els meus respectes i entenc que l’esport nacional és el futbol però jugava la selecció campiona del món en el seu partit inaugural d’un Europeu que a més és juga en el seu propi país, no podem deixar el futbol a banda per un dia ? Un fet que em va fer emprenyar i de valent.

Independentment de l'arbitratge

Independentment de l’arbitratge del qual el Barça es va afavorir, l’equip blaugrana va mostrar una millora substancial pel que fa al joc si el comparem amb el partit del Racing. Però sobre tot van canviar dos coses.

Per una part es va modificar la velocitat d’execució de les accions, rotació de pilota més fluida i més moviment per part dels homes de davant, tot i que segueixen pecant masses vegades pel meu gust de voler entrar pel centre de la defensa rival.

Per l’altra banda va tornar la pressió blaugrana. Ni molt menys al nivell de l’any de la Champions però si que es va veure un Barça que quan perdia la pilota la intentava recuperar immediatament, cert és, que la qualitat tècnica dels bascos no és del millor que ha passat pel Camp Nou i es trepen de sobre la pilota amb massa facilitat, però és d’agrair l’esforç mostrat per alguns jugadors que ja creiem desapareguts.

En fi, el Barça va millorar en el joc, ara haurem d’esperar si es tracta d’un oasi o realment hi ha una continuïtat.