Derrota, necessària?

28 partits consecutius sense perdre i la necessitat de perdre per evitar ‘gal•lactitzacions’. La selecció ahir va caure contra Croàcia, un equip irregular però amb talent.

És fàcil dir ara després de la derrota que era necessari que algú cridés l’atenció a aquest fantàstic equip i els hi digués que no serà tot tant fàcil com sembla i que hauran de treballar al màxim per guanyar l’Europeu. Letonia ja havia cridat a files el dimarts, ahir va ser un avís formal, vaja un burofax. Una vegada assabentats els xavals, també seria hora que la premsa se n’adonés que alguns titulars fan més mal que bé.

En fi, ahir la selecció es va trobar amb una situació nova i no parlo dels repartidors de pizzes que hi havia sota la cistella rival, sinó que em refereixo a anar perdent durant el tercer quart de partit. Ahir es van esgotar les idees, no hi havia solucions, el desavantatge en el marcador només va portar precipitació en les accions i mals percentatges de llançament. Els croats, és clar, ho van aprofitar, batalla al darrera i efectivitat al davant, amb un Popovic fantàstic.

Cert que a Espanya li van restar dos tirs lliures, el del tap il.legal de Kasun a l’últim segon però Croacia es va merèixer la victòria, i per contra l’engranatge d’Espanya ahir va fallar. Pot ser va ser el primer dia que es va trobar a faltar a Navarro (sol passar quan hi ha una derrota, recordes els que no hi són) per ser un gran ‘desatascador’.

Però tranquils, que ningú es posi les mans al cap i no creem pànic gratuït, es va perdre i punt. Que serveixi per millorar, aprendre dels errors i fent-se la idea que la selecció es trobarà més partits com el d’ahir perquè és la única manera de guanyar aquest gran equip.