dijous, d’abril 26, 2007

No t'emprenyis!

Com sempre començo el matí fent un repàs a les coses importants de la vida, el correu, els blogs i la premsa esportiva, i aquesta última part és la que espero amb més ansia últimament.

La premsa de Madrid ha decidit fer de l’equip que volien cremar a l’inici de temporada un equip guanyador que fa millors gols que els de Messi, un equip perjudicat pels àrbitres per així augmentar la èpica, vaja un equip que per ells hauria d’estar ja celebrant a la Cibeles.

La veritat es que volen posar-nos nerviosos amb portades amb la travessa descerebrada de Ramos, comparacions malèfiques amb les lligues de Tenerife, el mejor gol de la Liga després del gol espectacular de Messi, etc. I sincerament al principi ho aconseguien, em fotien de mala llet, m’emprenyava. Però això ja s’ha acabat prefereixo pendre-m’ho a broma perquè la portada d’avui s’ho mereix. El Marca publica a ‘bombo y platillo’ que el Madrid té fitxat a Saviola!! I jo penso, que intenten fer ràbia? Apuntar-se una victòria moral? Aquest és el Madrid que volen per l’any que bé?

Senyors de Madrid facin les campanyes que vulguin, les ‘cofradies’ que els vingui en gana, però si us plau deixin de tocar els collons amb ximpleries i històries, superin el tema de Tenerife, muntin un equip com deu mana i pensin una cosa, que si guanyen aquesta Lliga (cosa que dubto molt) serà perquè el Barça ara mateix l’està embolicant cuidadosament i a punt de posar el llaç per regalar.

La veritat estic frisós quina serà la portada de demà: Lo de Messi fue suerte, Robinho hace un regate estratosférico a Emerson en la ducha.


dimarts, d’abril 24, 2007

Res que no sabéssim

Per començar el Madrid amb un trist joc però amb una bona jugada d’equip (no per ser la millor de la lliga) i millor gol (tampoc el millor de la lliga com diuen, només cal recordar el gol de Ronaldinho contra el Villareal al Camp Nou) va guanyar a un València ‘ramplón’ i amb falta de ‘punch’. El Sevilla es va desfer fácil d’un ‘zombie’ com és el Bilbao i el Barça… Ay el Barça! Firma una de les millors primeres parts dels últims partits, bones combinacions, grans triangulacions però malauradament cap gol. Tres ocasions claríssimes per tancar un partit en 45 minuts i la meitat de la Lliga, però no el Barça està decidit en complicar-se la vida… que hi farem ens toca aguantar els de Madrid amb les seves companyes promocionals per aconseguir el títol, fent similituds fins i tot amb Tenerife, i aguantar també els de casa, que collons fa un equip que s’està jugant dos títols en el tram més important de la temporada anant a jugar a Egipte!!! Qui va firmar aquest acord, un il•luminat? Segurament. En fi toca patir i de veritat.

Pel que fa al bàsquet res que no es veies a venir. El Barça des de la seva eliminació de la Lliga Europea havia entrar en un bucle que tots sabíem que acabaria amb una derrota tard o d’hora. Així ha estat. No ha fet falta cap equip gran ni res per l’estil, simplement un equip amb ofici i un Barça que torna a dependre de Navarro en excés. L’avantatge que són mals coneguts amb solucions més que contrastades. Esperem que l’equip torni a rutllar com avanç de l’eliminació. Això si el Barça a perdut una oportunitat per acostar-se al Madrid a la segona plaça, en canvi la Penya, amb un Rudy escollit com a millor Jove de l’Eurolliga, encara veu molt a proa la tercera plaça de la Lliga Regular.

divendres, d’abril 20, 2007

Els números de Ramos i altres

Després de la ressaca del gol de Messi, espotivament parlant de futbol ja poc més a dir, excepte pel diari As. Ahir sortia en portada Sergio Ramos amb una espècie de travessa amb els partits de Barça, València, Sevilla i Madrid. Fins aquí tot correcte, fins i tot el fet que digui que ell creu que el seu equip encara pot guanyar la lliga, però d’aquí a fer els números que va fer ho trobo vergonyós. Dir que el Madrid li treurà 9 punts (més els 5 de distància actuals) al Barça al final de lliga no és confiar en el teu equip es vendre excessiu fum, a veure si s’intoxicarà.

Pel que fa al bàsquet després de la seva eliminació de l’Eurolliga contra un equip que no va voler jugar a bàsquet, però que està justament a la Final Four, el Barça a disposat dos partits que ha resolt amb victòria, però de nou amb aquelles irregularitats en el joc que tan nerviosos posen als socis del palau. Sobre tot ahir, contra el DKV, que collons la Penya, on després de marxar de 20 en el marcador va acabar patint més del compte. Amb la victòria el Barça confirma la tercera plaça a l’Acb, fet que és més important del que sembla.

Finalment comentar que això no para i la roda esportiva segueix avançant amb les lligues europees de futbol més ajustades del que prometien. A Holanda, a falta de dos jornades el Psv, l’Ajax i l’AZ es disputen el títol separats per dos punts. A Anglaterra el ManU s’ha capficat en donar opcions al Chelsea de Mou i a Alemanya el Stuttgart i el Werder van a la caça del Shalke. Els únic que fa temps que dormen tranquils són l’Inter i el Lyon. I com no una altra jornada d’aquest esport menor que diu l’Edu i que Televisió Espanyola incomprensiblement intenta demostrar, el bàsquet.

PD: He vist que avui a Iker també li surten els números però d'una manera més sensata.

dijous, d’abril 19, 2007

Un tros de Diego

Maradona no es una persona cualquiera
es un hombre pegado a una pelota de cuero
tiéne el don celestial
de tratar muy bién al balón
es un gerrero
es un ángel y se le ven las alas herídas
es la biblia junto al calefón
tiene un guante blanco calzado en el pié
del lado del corazón
no me importa en que lío se meta
Maradona es mi amigo
y es una gran persona (el diez)
en el alma guardo la camiseta de boca
que me regaló alguna vez
Diego Armando
estamos esperando que vuelvas
siempre te vamos a querer
por las alegrías que le das al pueblo
y por tu arte también.





PD: Espectaculars també el gol de Xavi i el segon de Messi
PD2: No tenia previst parlar de futbol pq tinc temes pendents però el gol s'ho mereix.

dijous, d’abril 12, 2007

Tot i el futbol avui hi ha bàsquet.

Farà quasi bé dues setmanes que us vaig deixar tirats sense notícies esportives i des d’aleshores han passat, encara que no ho sembli, moltes coses.

Per exemple en el Barça futbolístic es confirma una cosa que ja sabíem i denunciada des d’aquí, Ronaldinho entrena menys que Romàrio, que per cert segueix sense marcar el seu gol mil. Mil són els gols que quasi bé rep la Roma al camp del Manchester però també són els minuts que el Barça es podria haver estat sense marcar a Sarargossa. Lloc on precisament la il•lusió de la Champions agafa força i perquè no dir-ho, la Lliga. Lliga que el Madrid veu cada dia més a prop, la qual cosa fa segons la meva opinió que l’hòstia sigui més gran aquest cap de setmana quan perdin contra el Duo Sacapuntas (Zigic-Munitis). Un equip que a principis de Lliga estava al costat del Nàstic, lloc que ocupa ara el Celta capitanejat ara per ara pel senyor Hristo. En fi moltes coses, moltes, sense oblidar-nos que avui hi ha la UEFA on els equips espanyols tenen les coses de cara, espero que els periquitos no recordin de com estaven en el minut 59 i com van acabar en el 90.

A part de tot això el que a mi m’importa avui és el bàsquet. Avui conclou la Power Round que us anunciava en l’últim post, amb un balanç que dóna peu a la il•lusió i a l’esperança dels aficionats del Palau, que tant han patit aquest any. Segurament no vaig escriure abans per l’emprenyada que suposa perdre de 20 en el primer partit de l’eliminatòria en el Martín Carpena, partit on el Barça va començar bé però es va desinflar degut en gran part per falta d’actitud en defensa, punt de creació del Barça actual, i si falla l’inici adéu tot. En el segon partit va ser diferent. Un palau entregat i un Ivanovic amb la lliçó apressa del primer partit, el resultat victòria de 20 punts dels blaugranes que tornaven el cop als Malaguenys.

Sense temps a respirar el Barça tenia un altre partit important contra el Tau el diumenge. La veritat que vistes les circumstàncies del partit, en mig d’una eliminatòria europea, etc. es podria considerar el partit irrellevant, però no. El Barça necessitava reafirmar-se contra un gran equip i en una pista difícil, demostrar-se a si mateix que eren capaços de donar la talla. El Barça va sortir molt, molt reforçat del Fernando Bruesa, un gran partit per part dels dos equips, amb un Scola i un Navarro espectaculars i un triple final de Lakovic d’infart.

En fi que vist el joc ofert pel Barça, avui sóc bastant optimista.

PD: El Madrid l’any que bé de nou a l’Eurolliga després de la victòria a la ULEB.

dilluns, d’abril 02, 2007

Power Round


Comença la Power Round del Barça de bàsquet. Set dies tres partits, dos d’Eurolliga contra l’Unicaja i un de Lliga ACB contra el Tau.

Pel que fa a l’Eurolliga el Barça lluitarà per entrar a una Final Four molt selecte amb tres places quasi bé assignades abans de jugar-se els quarts de final, Tau, Panathinaikos i CSKA són els escollits o els que millor candidatura han presentat. Barça-Unicaja es jugaran la plaça, que al meu parer, és la de convidat.

Crec que l’Unicaja és el millor equip que podia tocar als homes d’Ivanovic, per antecedents i per joc. Els malaguenys han perdut tots els enfrontaments que han disputat contra els blaugrana aquest any, en la Lliga(perdoneu l'error el Barça va perdre en lliga 80-77, no es poden fer els post de memòria,disculpeu) i en la Copa. Però us puc dir del tot segur que l’ambient en el Martín Carpena serà infernal, molt més que en l’eliminatòria de Copa i molt més per suposat que en un partit de Lliga Regular, a més a més els jugadors del Unicaja estan dolguts i ansiosos per tornar la moneda, sobre tot de la Copa. El Barça per la seva part no ha de viure de victòries passades i demostrar que és un equip que ha madurat i ja no és aquell equip irregular i sense identitat, tot el contrari. Tàcticament , entre altres aspectes, s’haurà de tenir en compte el joc interior d’Unicaja amb més quilos a la pintura que no pas el Barça (a falta de Kasun) i que el Barça haurà de combatre amb velocitat. Promet ser una eliminatòria trepidant, sobre tot per la falta d’un clar favorit.

I després de la tempesta que pot produir l’Eurolliga per bé o per mal, el Barça s’haurà de veure les cares amb un Tau que ha tornat agafar el ritme guanyador que havia perdut per diferents circumstàncies. Una prova de foc per demostrar com el dia del Panathinaikos (tot i que aquell dia era de sucre pel fet que els grecs ja estaven classificats) que aquest equip pot fer front als grans conjunts que actualment dominen a Europa.

Una setmana gran de bàsquet on el Barça té més a guanyar que no pas perdre i més si recordem l’inici de temporada realitzat. La il•lusió a tornat a Palau, fins i tot la pancarta “Laporta volem solucions” fa setmanes que ha desaparegut.

PD: Nota important, el Barça juga ara mateix sense la pressió d'aconseguir un títol, la qual cosa el fa encara molt més perillós.

Foto: www.bombanavarro.com