Tot i el futbol avui hi ha bàsquet.

Farà quasi bé dues setmanes que us vaig deixar tirats sense notícies esportives i des d’aleshores han passat, encara que no ho sembli, moltes coses.

Per exemple en el Barça futbolístic es confirma una cosa que ja sabíem i denunciada des d’aquí, Ronaldinho entrena menys que Romàrio, que per cert segueix sense marcar el seu gol mil. Mil són els gols que quasi bé rep la Roma al camp del Manchester però també són els minuts que el Barça es podria haver estat sense marcar a Sarargossa. Lloc on precisament la il•lusió de la Champions agafa força i perquè no dir-ho, la Lliga. Lliga que el Madrid veu cada dia més a prop, la qual cosa fa segons la meva opinió que l’hòstia sigui més gran aquest cap de setmana quan perdin contra el Duo Sacapuntas (Zigic-Munitis). Un equip que a principis de Lliga estava al costat del Nàstic, lloc que ocupa ara el Celta capitanejat ara per ara pel senyor Hristo. En fi moltes coses, moltes, sense oblidar-nos que avui hi ha la UEFA on els equips espanyols tenen les coses de cara, espero que els periquitos no recordin de com estaven en el minut 59 i com van acabar en el 90.

A part de tot això el que a mi m’importa avui és el bàsquet. Avui conclou la Power Round que us anunciava en l’últim post, amb un balanç que dóna peu a la il•lusió i a l’esperança dels aficionats del Palau, que tant han patit aquest any. Segurament no vaig escriure abans per l’emprenyada que suposa perdre de 20 en el primer partit de l’eliminatòria en el Martín Carpena, partit on el Barça va començar bé però es va desinflar degut en gran part per falta d’actitud en defensa, punt de creació del Barça actual, i si falla l’inici adéu tot. En el segon partit va ser diferent. Un palau entregat i un Ivanovic amb la lliçó apressa del primer partit, el resultat victòria de 20 punts dels blaugranes que tornaven el cop als Malaguenys.

Sense temps a respirar el Barça tenia un altre partit important contra el Tau el diumenge. La veritat que vistes les circumstàncies del partit, en mig d’una eliminatòria europea, etc. es podria considerar el partit irrellevant, però no. El Barça necessitava reafirmar-se contra un gran equip i en una pista difícil, demostrar-se a si mateix que eren capaços de donar la talla. El Barça va sortir molt, molt reforçat del Fernando Bruesa, un gran partit per part dels dos equips, amb un Scola i un Navarro espectaculars i un triple final de Lakovic d’infart.

En fi que vist el joc ofert pel Barça, avui sóc bastant optimista.

PD: El Madrid l’any que bé de nou a l’Eurolliga després de la victòria a la ULEB.