Només m’agradaria comentar que els Lakers ja estan eliminats de les sèries finals per un equip en tota regla com són els Suns. L’home dels 81 punts s’ha quedat sense la possibilitat de tenir l’anell, en canvi el Mvp de la temporada Steve Nash i la seva ‘troupe’ segueixen endavant i en el primer partit contra els Clippers victòria. Com es això? Perquè són un equip i sinó aquí us deixo un paràgraf del Marca que ho demostra:
“Una vez más, el eje central de la máquina fue Steve Nash, ganador por segundo año consecutivo del premio de Jugador Más Valioso (MVP), que con 31 puntos y 12 asistencias, encabezó la lista de seis jugadores que anotaron diez o más puntos para los Suns. Los Suns fueron una máquina de hacer puntos gracias a que Raja Bell aportó 22 puntos, Shawn Marion consiguió 20 tantos y 15 rebotes, Boris Diaw aportó 19 tantos y el brasileño logró 17.”
81 punts poden ser molt espectaculars, pot ser a la gent no li agraden els jugadors que defensen o reboteixen, o simplement dirigeixen de meravella un equip, però aquests són els mateixos afeccionats que ara ploren l’eliminació del seu ‘equip’.
Guanya l’equip perd el jugador solitari. I sinó fem un cop d’ull a les figuretes del futbol.
Per a què no es digui deixo un article també del Marca on parla del contrari, la majestuositat de Kobe. Però jo em pregunto el bàsquet no és alguna cosa més que fer punts? Kobe
5 comentaris:
Segueixo opinant el mateix... rodeja a Kobe de jugadors que no estiguin a dos anys llums del seu nivell i veuràs què passa.
És el de sempre: cal buscar l'equilibri. Si tens pasta, posa jugadors d'equip que tinguin un bon nivell, assegura't un o dos bons estrellitos, i a volar.
Penso, des del meu semianalfabetisme basquetbolístic, que la culpa no és d'en Kobe. Li demanen que faci punts? doncs els fa. Potser el problema és que només els fa ell perquè no té a ningú al costat que pugui assumir aquesta responsabilitat si ell està malament, i que a més, a l'hora de defensar, rebotejar i tal i tal, no està rodejat d'un equip amb la qualitat suficient com per deixar-li fer el que millor sap fer.
A Slash (Welcome to the jungle!) no se li demanava que toqués la pandereta, la bateria, el saxo, els teclats, que fes una bona interpretació a la guitarra elèctrica i a sobre cantés com un Ruiseñor...
Kanuddao
Però si estigués rodejat de bons jugadors no faria 81 punts. A diguem un crack que anés a L.A. només a veure com tira en Kobe. Si tornés Sir Charles els posaria a tots a caldo. Visca la NBA dels 80 i 90. Prou de pantomimes de jugadors anunci i de 'mate bonito' i visca Kakiouzius.
Però és que aquí està el mèrit! Kobe és el que tira del carro!!!! Crec que Kobe agrairia no haver de fer a cada jornada 81 punts perquè el seu equip tingués alguna opció de guanyar...
Per cert Kakiouzius és el del Barça? llavors ja em entrat al terreny de la desolació...sniff, sniff. Què poc em fa trempar el Barça de bàsquet d'aquest any...
Kanuddao
Estic amb tu Gerard. Visca Larry Bird i els Celtics dels 80, coño!
A la merda els "jugones".
Sempre amb el permís de Déu (Jordan) que sempre serà el més gran.
Visca el Showtime dels Lakers dels 80, Magig Johnson, Bayron Scott, A. C. Green, James Wothy, el gran Karim, Michael Cooper, etc, etc...aixo era basquet espectacle i no el que veiem ara...
Publica un comentari a l'entrada