Sincerament avui és molt probable que el Barça no passi l’eliminatòria de vuitens de final contra el Liverpool. Però jo paso de probabilitats, estadístiques i números quan es tracat de futbol i un partit de vida o mort.
Jo m’agafo als tres gols de Pichi Alonso contra l’Anderletch, al cop de cap de Bakero a Kaiserlauten, al Pizzi sos Macanudo, al Urruti t’estimo o sense anar tant lluny al Ja m’apelle Samuel. M’agafo a les grans nits europees del Barça al ‘Teatre dels Somnis’ de Manchester (el gran rondo) o fa uns anys en el mateix escenari d’Anfield (1 a 3 i cap a casa).
Per això avui més que un partit és un acte de fe per part de tots, seguidors i jugadors, un partit on el que només importa guanyar per més de dos gols.
8 comentaris:
Eh, ho dic ja i així em guanyo uns quants insults de penitència si m'equivoco: avui no hay tu tía. Ja està, ja ho he dit. 0 patatero. Millor anar conscienciats pq a mi personalment ja se'm comença a treure la gana amb les decepcions del Barça. Espero que, com a mínim, no se'ns lesioni ningú.
El pesimista del segle m'oblidava, el que plorava a la mitja part de la final de París, el que deia que el Barça de Bàsquet no guanyaria, el que ... Pesimist dels collons, avui victòria 1 a 3 o 1 a 4 mira què et dic.
ojala ... geri ... ojala
Companys, la defensa del Saragossa no és la del Liverpool!!!
Amb tots els meus respectes però una cosa és que tinguin disciplina però millors millors tampoc són.
Tant de bo sigui així i avui guanyem jo ja estic histèric fot hores no se si resistiré !!!! ahahhhhhhhha ahahahahahahha
Avui guanyarem!
I si no guanyem seguirem sent collonuts!
Però guanyarem òstia!
Seguim sent collonuts.
Publica un comentari a l'entrada