divendres, d’abril 04, 2008

El dia de la Bomba Basile

Que el Barça guanyaria al Maccabi en el Palau ho tenia bastant clar, el què no m’esperava és la manera amb que ho va fer. No us enganyeu, no estic tirant campanes al vol, ja que la meva confiança amb aquest equip segueix sent la mateixa, molt baixa per no dir nul•la.

És just, però reconèixer ahir el bon partit dels blaugranes de Xavi Pascual, al que crec que li segueixen falten recursos, ja que la jugadeta del tall per mig de la zona ens la van fer unes quantes vegades. Tot i que altres vegades el pobre Xavi no pot fer més si els jugadors no responen.

Ahir l’equip va ser el de la cara, uns pivots que no només no van restar sinó que van sumar, una bona defensa, un atac amb bastant sentit comú, coratge, sacrifici i sobre tot un espectacular Basile que ahir es va carregar l’equip a l’esquena. L’italià ahir estava a tot arreu, tant en atac com en defensa, era l’element clau que evitava en tot moment que el Maccabi entrés en el partit. Físicament a tope, Basile corria al contraatac al minut 38 com si fos l’inici de partit. La seva cara de concentració i de voler-se menjar el rival ho deien tot.

En general l’equip va demostrar tenir la concentració necessària per afrontar aquests partits i no deixar-se sorprendre. De totes maneres intento descobrir perquè encara juga Neal i es va fer fora a Morandais. Un jugador que a part de no aportar res, resta, és negatiu per l’equip. Parlant de ‘no’ jugadors de bàsquet, preocupant la situació de Lakovic amb un 1 de 14 en tirs de camp en aquesta eliminatòria. Li estarà passant facturà les seves declaracions que ara sense Ivanovic jugarien millor? Que curiós perquè en Lakovic amb el serbi tenia una mitra de 15 o més punts per partit. Realment és un problema perquè el normal seria que Basile fes 15 puntets i els altres 15 els fes ell.

En fi, molt en temo però que dijous 10 tornarem a la crua realitat, tant de bo m’equivoqui però que els astres es tornin alinear d’aquesta manera serà difícil i més amb l’entrebanc de la lesió de Ilyasova, ara que estava començant agafar el ritme.