Palop

Haig de reconèixer que la meva simpatia pel Sevilla és -7 però ahir volia que passés l’eliminatòria per varis motius, entre els quals estava que així aniran més cansats a la Lliga i això serà bo pel Barça.

Però realment del que us vull parlar és del seu porter, Palop. Un molt bon porter que, com molts en aquest país, ha estat a l'ombra d’un altre gran porter com és Cañizares, i finalment ja ven crescudet ha decidit volar sòl i triomfar. Ahir però va tocar la glòria més enllà del porter convencional.

Corria el minut 93 i el Sevilla perdia 2-1 i estava eliminat de la Copa de la UEFA. Com en moltes altres ocasions en altres equips a la desesperada el porter, Palop, va pujar a rematar. Fins aquí es tracta d’un fet que centenars d’equips han fet en moments de situació límit, de caixa o faixa. La diferència amb ahir és que Palop va marcar amb un gran remat de cap. Espectacular. Bon centre de Àlves i millor remat de Palop.Després a la pròrroga Chevantón va rematar la feina amb el gol que classificava al Sevilla.

Us deixo el gol aquí:

La, La, La, La 'Niña'

Guti ha dit:
“Ganando los doce partidos que restan, el Madrid será campeón”

Aleshores a mi em ve al cap la frase que un dia vaig sentir d’un futbolista , crec que de Carboni, que va dir això crec que responen a una pregunta sobre que hagués passat si s’haguessin donat una sèrie de resultats o alguna cosa així: “ Si mi abuela tuviera cojones seria mi abuelo”. També hi ha altres versions sobre la frase fetes per Lotina que va dir: “Si mi abuela tuviera ruedas seria una bicicleta”.

Amb això l’únic que vull expressar és el meu sentiment sobre la frase pronunciada per Guti després de l’eufòric empat del Madrid al Cam Nou. Crec que com sempre es tracta d’un fet puntual, com el dia que el Madrid va jugar amb tots els jugadors que volia la premsa i va sortit bé. Va ser flor d’un dia, i ja se sap ‘Una flor no hace verano’.

Així que jo amb el Madrid estic tranquil, dubto que guanyi tots els partits, li queden entre d’altres Sevilla, Valencia i Zaragoza. A part el Barça i el Sevilla haurien de perdre dos partits dels 12 com a mínim.

No sé jo si aquestes prediccions de l'eterna promesa es compliran!!

El derbi

Després de veure la jornada lliguera podríem dir que el partit de dissabte de Barça-Madrid s'agraeix encara molt més del que pensàvem al finalitzar el partit, si més no per la meva part. Segur que molts pensareu que si ets culé el que vols és guanyar al Madrid sigui com sigui, i efectivament així és. Però també us dic que en els temps que corren en el futbol val més aprofitar partits així i gaudir-los perquè mai saps quan en podras gaudir un altre.

Estic fart de partits 'metal.lurgics' com diu sempre en Perarnau al seu blog, fart d'equips jugany a la contra, buscant l'empat o forjan muralles impenetrables a camp propi... per un dia vaig gaudir del futbol tot i que el meu equip no guanyés... i com que vaig passar-m'ho bé amb el partit la meva sensació al final no era d'emprenyamenta sinó de dir... collons un partit elèctric. Més igual que tàcticament el partit fos una merda parlant clar i malamen (com diu en Johan avui a la Vanguàrdia), per un dia vam gaudir del futbol, gols, parades, polèmica, el Camp Nou animant!!!!

Així que tot i el resultat per fi un partit divertit.

Dinàmiques (2)

Fa uns dies us vaig parlar de dinàmiques, recordeu aquell post tant pesat… en fi només volia constatar un exemple claríssim com és el Barça de bàsquet. Tant criticat al principi de temporada, amb raó i números a les mans, i tant glorificat des de la victòria a la Copa del Rei. El Barça dels últims 10 partits només n’ha perdut un, Panathinaikos a la Lliga Europea, en un moment important de la temporada amb un títol en joc i la classificació pels quarts de final a Europa. Realment la transformació d’aquest equip ha estat notable i sembla ser que els jugadors que fins ara estaven desapareguts s’han retrobat. I sobre tot una cosa que no vull que passi desapercebuda, la importància dels jugadors de banqueta.

El barça disposa d’un cinc titular actualment amb Lakovic , Navarro, Basile, Trias i Vàzquez, però la gent de banqueta està aportant minuts de qualitat i recursos diferents quan el partit s’encalla. Com són d’importants els punts i rebots basurilles de Kakiouzis o la defensa de Grimau i De la Fuente.

Aquest Barça ha evolucionat a millor, i permet somiar en fer alguna cosa més aquesta temporada, això si amb el permís del Tau (a la lliga ACB), que a diferència del Madrid és un equip madur i amb experiència en finals.

Game Over

S’ha acabat l’aventura europea del Barça 2006-2007, s’ha acabat somiar amb Atenes (Edu ja pots vendre les entrades si et toquen). Sembla que no però ahir vaig comentar que el partit era un ‘acte de fe’, doncs encara que no ho sembli ho va ser, sinó com em podeu explicar que la primera part el Barça mantingués el 0-0 al marcador ?. És que ni tan sols que el Barça hagués guanyat podríem considerar-ho una acció èpica, sinó sort.

En fi, s’ha de seguir i la següent pedra de toc és el Madrid. Ja no hi ha marge d’error, així que dissabte s’ha de guanyar sinó el soci es començarà a posar nerviós.

Felicitar al Liverpool. Podem estar d’acord o no amb el seu estil de joc però s’ha de reconèixer que el practiquen a la perfecció (si més no a Europa). A falta de les eliminatòries d’avui podem dir que l’estil ‘Red’ és el que triomfa a Europa, Chelsea, Roma, València, etc. tots practiquen el mateix i tots estan a quarts. A la Champions ‘el fin’ si que justifica els mitjans utilitzats.

Del partit m’agradaria treure un parell de conclusions més, la primera que Deco va tornar a perdre un merder de pilotes i començo a estar fart, i la segona que Màrquez pot acompanyar a Deco quan marxin per la porta, perquè haurien de canviar molt les coses perquè això no passés. També m'agradaria comentar el Fair Play anglès d'aquest que fan gala constantment (una farsa) retirant els 'recullpilotes' de la banda per aquest partit.

I per últim, vaig escoltar la prèvia del partit a la ràdio i sentir tot l’estadi cantar el ‘You will never walk alone’ per tot un estadi em va posar la pell de gallina.

PD: El que va fer Mancini (Roma) al defensa del Lyon és una bicicleta,tricicle o un tour sencer, no les de Robinho.

Acte de fe

Sincerament avui és molt probable que el Barça no passi l’eliminatòria de vuitens de final contra el Liverpool. Però jo paso de probabilitats, estadístiques i números quan es tracat de futbol i un partit de vida o mort.

Jo m’agafo als tres gols de Pichi Alonso contra l’Anderletch, al cop de cap de Bakero a Kaiserlauten, al Pizzi sos Macanudo, al Urruti t’estimo o sense anar tant lluny al Ja m’apelle Samuel. M’agafo a les grans nits europees del Barça al ‘Teatre dels Somnis’ de Manchester (el gran rondo) o fa uns anys en el mateix escenari d’Anfield (1 a 3 i cap a casa).

Per això avui més que un partit és un acte de fe per part de tots, seguidors i jugadors, un partit on el que només importa guanyar per més de dos gols.

Primer Round

El Barça guanya el primer partit de la Power Round o de la Royal Rumble (visca el pressing catch i Hector del Mar). Ho va fer amb una primera part excel.lent sorprenent al rival amb un plantejament molt arriscat i propi de final de partit, no pas d’inici.

L’estat de gràcia amb el qual es troben els hobbits és brutal. Thuram sembla estar preparat per ser un central del Barça i crec que Oleguer és més que un bon suplent. Messi està ‘tremendo’. Aquest Barça està agafant impuls, esperem que sigui per fer el gran salt a Anfield. Per cert si no ha de jugar Deco que no jugui, ahir de nou va tornar a perdre una quantitat de pilotes espectacular. I realment no és el fet de perdre pilotes, el tema és on les perd, en zones molt perilloses per a la defensa.

El què no sé és si el Barça aguantarà a un bon ritme els 4 partits, si s’ha de sacrificar algun, que sigui el del Sevilla. La lliga és molt llarga i aquesta la guanyarà el menys dolent, el Barça.

Factor X

D’acord que era el Bilbao i que van jugar com unes mares, però senyors ha tornat el Factor X. La seva presència al camp ha servit perquè el Barça pressioni molt més, per a que avanci uns metres les seves línies, per a que els defenses rivals s’hagin de repartir entre més atacants, per a que el Barça faci por al davant, per insuflar energia als seus companys, per a que en Ronnie es posi les piles si vol ser el número u.

El dubte està en si el Factor X serà suficient per enganxar els trossets del gerro trencat les últimes dos setmanes a la Copa i a la Champions. Esperem que si. La temporada es juga els propers 15 dies.

Enfonsats!!!

Lamentable actuació del Barça de futbol i de bàsquet en la jornada d'ahir. Sense que serveixi d'excusa el Barça de bàsquet jugava a grècia contra un bon equip i a més a més van viatjar amb L'AVIÓ DE L'ESPANYOL què vols!!!!

En fi, que ja podem anar demanant a la moreneta i pujant de genolls a Montserrat si volem que el de futbol segueixi endavant a Europa.

Les dinàmiques

En el món de l’esport el concepte ‘dinàmica’ s’utilitza per explicar l’estat de moltes coses, ja siguin bones o dolentes. Per exemple quan un equip guanya tres partits seguits està en ‘dinàmica guanyadora’, al contrari que si els perd ja que aleshores es tracta de ‘dinàmica perdedora’. No us penseu que ‘la dinàmica’ no és només un concepte simple sinó que té poders i té una gran associació amb la sort, si el teu equip està en dinàmica guanyadora en un partit ajustat qualsevol cistella a l’últim segon entrarà, els rebots, els pals, etc estaran del teu costat. Que poderosa que és la dinàmica. Això si com estiguis al ‘lado oscuro’ de la dinàmica estàs mort, mala sort, rebots desafortunats, lesions, etc.

Avui al Barça de bàsquet li toca jugar a la temible pista grega del Panathinaikos un partit important i gràcies a deu amb ‘dinàmica guanyadora’. El tema és si serà suficient per jugar en un infern ple de dimonis embogits que recordaran la família de Lakovic de mala manera. És una prova de foc per aquest Barça recent guanyador de la Copa del Rey, és el moment de demostrar si l’equip feble de la primera volta ja s’ha convertit en un equip dur, física i mentalment. Pot ser el truc d’aquest Barça és que els jugadors noubinguts com Lakovic, Kasun, Vàzquez i Ukic ja han entrat en un altre ‘dinàmica’ la dinàmica d’equip’ que també té tela. 18:45 per TV3. Més tard jugarà la Penya intentant surtir de la ‘dinàmica perdedora’ en la que ha entrat després de la Copa, una copa que ha afectat de manera distinta als equips participants. Sense anar més lluny la Copa del ‘fill del Rey’ també afecta i sinó pregunteu al meu amic Carles que després de jugar la Copa fa tres setmanes encara no han guanyat i han entrat en una perillosa ‘dinàmica perdedora’.

Sincerament ‘les dinàmiques’ són poderoses i mai ens les podem pendre a la babalà. Us preguntareu que s’ha de fer per mantenir o sortir d’una dinàmica. Ningú ho sap, és un dels misteris del món de l’esport que ningú ha aconseguit resoldre.

PD: El Nàstic no està en dinàmica perdedora, està a Segona.
PD: No parlaré del Barça de futbol no sigui que Eto’o em torni a rebentar el meu últim post foten declaracions al mig dia, just després que jo li donés al botó de PUBLICAR.

Última hora:Crisis, el Barça viatja a Grècia amb l'àvio de l'Espanyol - Grup Tarradellas. Què ens està passant? Els pericos volen comprar la secció de bàsquet del Barça?