Ronie... si us plau!!!!

Ja n’hi ha prou, ahir em vaig emprenyar bastant. L’amic Ronie va començar el partit amb ganes de retreure als que el xiulaven amb alguna jugada espectacular, concretament dues, i dic això perquè va intentar driblar tota la defensa del Betis quan el millor era obrir a la banda a Giuly…Ronie les coses no s’arreglen així, tu ets molt gran, però tu sense els teus 10 companys no series ningú i el mateix et dic d’ells. El conjunt és el què fa fort al Barça no les individualitats.

L’estat de forma físic i psicològic de l’astre brasiler és lamentable, és trist. Ahir ni un control en condicions, cap jugada trenada, recriminacions als companys, pèrdues de pilota, etc. Nefast. Demanarà aquest any un augment de sou també el seu germà ? Ens hauria de tornar calés aquest any!!! Prou de tonteries prefereixo que es quedi al córner assegut i que l’avisin per xutar una falta però que no perjudiqui l’equip.

Ja ho sé que ara mateix semblo un soci de tribuna i que quan dissabte marqui Ronaldinho de falta l’aplaudiré com el que més però ahir el got va vesar, estic emprenyat. I sincerament tot i el baix estat de forma de l’equip crec com molt bé va dir Oleguer “és un problema d’actitud i concentració”. Tu pots ser més bo o més dolent però si ho dones tot al camp ningú et podrà recriminar res de res. Curiosament Xavi no va voler fer declaracions al final del partit, emprenyat per la suplència? Emprenyat amb el rendiment de gent com Motta que es va amagar tota la primera part? Emprenyat amb les suposades estrelles? Jo l’entenc.

A tot això Ronie amenaça per enèsima vegada aquesta temporada “la domingo que viene voy a estar muy bien”. Tornarà a faltar a la seva paraula. Vist el què he vist segurament si.

Dos mesos de costellades...i líders

Afegint-me als posts que he vist per la nostra xarxa de Blogs habituals m’agradaria dir que el Barça:

- Tot i jugar caminant.

- Tot i que els jugadors que fan de 4 estiguin nefastos.

- Tot i que els jugadors que anaven cap endavant ahir van ser Puyol i Oleguer (sóc fan seu des de petit).

- Tot i que Ronaldinho estigui a la seva puta bola i es dediqui a fer tonteries al mig del camp que poden costar gols.

- Tot i que el que marca els gols és un postcrit.

- Tot i que encara no juga el negro.

- Tot i que el soci del Barça va a la grada mut.

A pesar de tot això som líders. El dia que ens posem a jugar, que espero que sigui d’aquí dues setmanes que comença el tema interessant, serà la hòstia. Això si ahir vaig anar al Frankfurt de casa a veure el partit i a la mitja part vaig marxar, era patètic. El consol que la resta de partits de la lliga van quedar empatats a 0, excepte algun 0-1. Aquí el que primer desperti s’emporta la lliga.

PD: El Barça de bàsquet després de jugar només 20 minuts a Turquia va aconseguir jugar 40 minuts contra el Estudiantes.

PD2: Des de que vaig criticar Lakovic el cabrón juga bé.

Estimat Gaspar

Sincerament sempre he pensat que la imatge donada pel Barça del Boix Noi Gaspar seria difícilment superada per un equip de nivell (excloem tot equip que sigui capitanejat per Piterman). M’equivocava.

Les declaracions d’ahir del president del Reial Madrid, el senyor Calderón (pot ser pel to que ell utilitza hauria de dir-li el tio aquest en lloc de senyor), han dinamitat una altra de les mines que envolten el Bernabeu des de l’estiu i més enllà. No és la primera del president del Madrid i molt em temo que no serà la última.

Tot va començar tot amb unes eleccions més que dubtoses, amb vots pendents de validar (encara avui), promeses incomplertes, manipulació de les dades d’informació de participació, etc. (més tot el què no sabem). Després la infinitat de declaracions sense cap mena de fonament de Calderón, que si la Cibeles aquí, Cibeles allà, si en el 2009 tots els jugadors espanyols de la NBA jugaran al Madrid. Un merder de barbaritats. Per no ser menys els seus companys de feina no s’han quedat curts, recordem a Mijatovic dient que el vestuari del Madrid feia pudor alcohol algun matí. A part el director tècnic s’ha gastat més de 100 milions d’euros en fitxatges, primer de geriàtric i després de guarderia. Més barbaritats. Per rematar la feina dins del camp va Capello i fot botifarra al públic 2 vegades.

El més greu de tot això crec jo és la impunitat amb que tracta la premsa de Madrid el seu Madrid. Dimissions, declaracions fora de to, l’entrenador fot ‘peinetas’ al públic, etc. i només es preocupen que Beckham marxa a Hollywood, Higuaín de pequeño ya soñaba con el Madrid, etc. parlen d’altres temes que no interessen o intenten fotre llenya a Barcelona com si ells no tinguessin feina.

En fi que em sembla espectacular la vulgaritat en què ha caigut el Madrid dins i fora del camp. El què ens hauria de preocupar és que tot i això es troben empatats amb el Barça (-1) i a 2 punts del primer. Tenim una gran lliga, un Sevilla cagat i cansat, un Barça presumptuós, en baixa forma i pel mal camí, un polvorí com el Madrid, un Valencia on el director tècnic i l’entrenador es van clavant punyals, etc. no segueixo perquè pendrem mal.

Calderón ha aconseguit una cosa, fer bo a en Gaspar. Pot ser que amb les declaracions populistes d'ahir Calderón busqués vots per unes més que properes possibles eleccions quan el jutge falli sobre els vots per correu? (Pregunta feta ahir a Rac1)

Referència:
- Gratitud infinita by Puji

Cap de setmana esportiu II

Futbol:

Si agafem el post que vaig penjar fa uns dies veurem que poca cosa ha canviat. El Barça semblen una colla de ganduls que s’han afartat de jugar aquest joc de la pilota i que només estan perquè la gent els digui que bé que juguen (error jugaven) i que maca la final de París... Si us plau que algú faci un cop de puny a la taula i els posi rectes de veritat. Espero que l’Eto’o li demostri a Ronie com ha de ser un FifaWorldPlayer i posi ordre en un vestuari que encara està dormint i ja s’han escapat 3 títols. Nefast. Que torni el ‘negro’ ja, no perqué cregui que Godie és dolent (cert inferior a Eto’o però no dolent) sinó per dotar al Barça de la força, l’empenta i la intensitat que ha perdut.

El Sevilla per la seva part segueix tremolant cada vegada que té una oportunitat per escapar-se, i un tema més important cada dia més cansats. El Madrid ha trobat el seu joc de casualitat degut a les baixes de Salgado, Guti, Raúl i Roberto Carlos han hagut de sortir a jugar amb gent diferent que juguen diferent i els ha sortit bé, contra un Saragossa tan desconegut com irregular. Per la seva part la victòria contra el Barça li servirà per agafar moral i força per mirar cap amunt però sense pronunciar la paraula maleïda....UEEEEFFFFAAA!!! La lliga s’apreta de mala manera, Torres torna a ser aquell fals heroi del pupes i el València torna estar a roda dels de dalt. Tornem a començar, excepte el Nàstic que pobre o asseguren aquesta defensa de plastelina o sincerament que comencin a planificar la temporada següent a segona.

Bàsquet:

Pel que fa al Bàsquet ja tenim els 8 finalistes de la millor competició que existeix en aquest país esportiu, la Copa del Rey de Bàsquet. El Barça finalment ha entrat per la porta del darrera però ha entrat i una vegada dins mai se sap què pot passar. Quants caps de sèrie han caigut en aquesta competició, quans rivals en baixa forma han donat la sorpresa...jo tinc esperança de que soni la flauta. Per cert seguiré criticant jugadors perquè després de criticar Lakovic va fer un bon partit, Vàzquez comença a jugar a bàsquet, etc... El Barça va tornar a jugar només 30 minuts però aquesta vegada l'avantatge agafada va ser suficient.

El què està clar que tot i que aquesta lliga ACB està molt igualada hi ha tres equips que marquen la diferència en joc i classificació, Tau, Madrid i Akasvayu, i una menció especial a la Penya. Sincerament torno estar enganxat al bàsquet ACB, perquè amb tots els meus respectes la NBA és una broma del què va ser.
PD: De la broma i de la NBA prometo parlar-ne un altre dia.

PD2: També parlaré en un pròxim post de la gran jornada bàsquet que vaig viure ahir al Nou Congost de Manresa.

Aparta Dusko, ja mi poso jo.

Novament ahir vaig tornar a veure el Barça de bàsquet (aquell esport que a l’Edu+30 no li fa) i novament vaig tornar a emprenyar-me.

Com ja sabeu molts la meva configuració per defecte és optimista (altrament dit poc realista), però la veritat aquets nois del Palau m’ho posen difícil. La veritat que la Lliga Europea ja està tot fet, a esperes d’aconseguir una millor classificació per un millor creuament, però el partit ahir estava guanyat i el van perdre.

Gràcies a la tele tenim la oportunitat (i més aquí Catalunya) de veure molt de bàsquet i els últims del Barça tots, així que he pogut arribar a varies conclusions:

- La primera i més important, en Dusko no pot ser que estigui tot el sant dia emprenyat perquè arriba un moment que l’efecte bronca ja no té tal efecte. I em consta de bona font que és un gran tio fora de la pista. Però a que collons juguem Dusko, espavila!!!

- No pot ser que un base com Lakovic desconnecti del partit i segueixi jugant. Així ens va, 5 segons per aconseguir un bàsquet i no tirem. Perquè no li van donar la pilota a Navarro fent us de la jugada ‘Pasarsela a Will’.

- El Barça només juga 30 minuts, on sempre guanya, els altres 10 no juga i per lògica sempre perd.

- No s’agafa un rebot defensiu ni per error. Els rivals tenen fins a 3 opcions de llançament, així fins i tot jo.

- Basile no té un problema de joc, té un problema psicològic. Un Navarro lesionat és molt millor que un Basile al 100%.

- Marconato (com diu un company de feina, que no es ni perro ni es gato) té sang o orxata.

- El Barça no és la Penya.

- I més coses que em deixo que espero que em recordeu per discutir-les.

Però a pesar de tot això segueixo pensant que vist que són capaços de jugar bé 30 minuts, que Navarro es pot il.luminar, Lakovic algun dia farà de base, etc. pot sonar la flauta i una carambola ens podria deixar amb un creuament bo per la Copa i si més no arribar a semis. Si sóc optimista. Que tornin Epi, Sibilio i Audi Norris. Per fer això ja m'hi poso jo d'entrenador (demanaria a l'Oscar que m'ajudes per recordar els inicis però no crec que volgués entrenar al Bar$a).

Per cert el senyor Laporta podria passar pel Palau si té collons algun dia.

PD: Parlant de bàsquet Diumenge vaig a veure l’amic Canals a Manresa ja us diré que tal.

Una lliga sense dominador

La LFP està sense propietari. L’últim dominador, el Barça, segueix pensant en els títols que va guanyar l’any passat, i només es posa les piles quan les coses es posen peludes. El problema és que hi ha dies que o se les posen tard o el rival és de massa qualitat per deixar-se enganyar.

Per la seva banda, l’actual líder (amb permís del Barça ja que té un partit menys tot i que alguns mitjans ho oblidin) és el Sevilla, el millor equip del món del 2006. Malauradament sembla ser que el millor equip del món cada vegada que té la possibilitat de demostrar-ho fent un pas ferm al liderat (real) de la LFP es fa caqueta a sobre. La primera oportunitat (que jo recordi) contra el Racing, d’on no va poder passar de l’empat, i l’altre dia a Saragossa, derrota 2-1, s’ha de dir que els manyos (debilitat meva per cert) tenen un bon equip. Menció al seu president que no té àvia on s'autoproclama el tio més important del món per ser el president del millor equip del món... jo pensava que era pel cas malaya.

I per últim no sé si parlar del Madrid ja que ells mateixos es desqualifiquen jornada a jornada. El seu joc, el d’amagar-se darrera dels matolls i esperar que la pressa es despisti per atacar ja no funciona. Els rivals ja els han ‘pillat’ i el Madrid ja no li serveix l’efectivitat ofensiva, simplement perquè no xuten, així és impossible marcar. Ells creuen que la solució torna a passar per gastar, gastar i gastar calés en jugadors, que com deia en Kanu, malament anem si sempre passen el vídeo amb les mateixes tres jugades.

A part d’aquests de dalt comentar que el Saragossa segueix a la seva, una bona davantera i durs al darrera (vaja un pibon je je ), el València amb el seu joc a res s’ha recuperat aprofitant la tonteria dels primers. No m’agradaria deixar de comentar que el dia en què el Nàstic treu un punt del sempre difícil Calderón, tots els seus rivals directes treuen bons resultats, especialment els equips bascs que sembla que el canvi d’entrenador els ha anat de perles, sobre tot a l’Athletic.

En fi m’agradaria acabar amb un petit comentari sobre el tan ‘apreciat’ EspaÑol. Sempre que guanyen uns partidets seguits surt la paraula UEFA i automàticament cauen en el següent partit, sempre la mateixa història. Sembla que la paraula UEFA els produeix algun tipus de trastorn, com la paraula Flex. Shhh, sshhh, shhh,...

PD: Per cert avui torna la fantàstica COPA.

Foto: Xavi celebrant gol de Getafe (Marca.com)

Bones Festes!

Encara que sigui l'últim de la blogosfera i molts no veureu aquest missatge fins que torneu a les vostres feines (on tant disfruteu) us desitjo molt bones festes a tothom.

Disfruteu-les al màxim sigueu nadalencs o no, ja que tan si ets nadalenc o no, a qui no li ve de gust de tant en tant ( sense forçar això si) un sopar en familia, aquella sobre taula amb una mica més de vi i de cava, etc. i sincerament a mi com en puji també aquestes festes em toquen una mica.

Això bones festes a tots!

Diumenge al Palau

Em va acompanyar la meva mare, una altra fan de qualsevol esport (excepte del curling).Al principi haig de reconèixer que em feia un pal terrible però a mesura que escoltava el futbol a la ràdio arribant a barna pensava, quina sort.

De totes maneres anar al Palau a un partit de Lliga ACB també són emocions fortes. Però res millor que posar un Navarro a la teva vida. Quin tros de jugador. 32 punts, amb un percentatge de tir bo, MVP de la jornada. I si us dic la veritat estic acostumat a que ho faci sempre bé aquesta temporada o sincerament allò em semblava normal i no em va sorpendre tant, però quan miraves les estadístiques deies, collons!!.

L’última vegada que havia anat al palau havia passat el mateix, una actuació espectacular de ‘La Bomba’. Va ser contra l’Akasvayu de l’Edu Torres i ‘La Bomba’ aquell dia no parava de fer triples des de qualsevol lloc no sé si va fer 7 o 8. Espectacular. Impossible de comparar amb l’amic Basile, el qual ja no em preocupa el seu estat de forma, la seva efectivitat o la seva intensitat, sinó el seu estat anímic. Cada vegada que fallava un bàsquet (van ser uns quants) es feia el Harakiri. Per acabar, dir-vos quatre coses: el públic del Palau anima als jugadors, critica Laporta si és necessari i no vol que li prenguin més el pèl, jo segueixo tenint el bàsquet per les venes encara que no jugui i m’agrada veure un bon número de nanos petits veient bàsquet ja que són el futur d’aquest esport.

En fi el Barça va guanyar, patint, però va guanyar. Si visqués a barna segur que em faria soci del Palau.

La necessitat d'un golejador

No s’ha de ser molt il·luminat per arribar a la conclusió a la que he arribat, un equip per ser algú ha de tenir un tio que endolli. Jugadors que d’una jugada morta enmig del desert treguin petroli.

El què vinc a dir és que hi ha molts equips en aquesta lliga molt ben organitzats, bons jugadors, bons entrenadors, bon joc però noi, no hi ha manera que els seus resultats ho reflecteixin. Exemples com l’Atlético de Madrid, li costa molt fer gols, si té bons jugadors però no golejadors, Torres marca de penal o cada 4 setmanes, que gran que era Vieri. El Deportivo tot i tenir un equip ple de joves de qualitat és un equip equilibrat però a dalt té Arizmendi, d’acord que li tinc mania però és un davanter que fa moltes més faltes que no pas rep. El Villareal està patint la falta de punteria de Forlan (que per fi va marcar la setmana passada). Sense anar més lluny el Nàstic en molts partits ha tingut moltes ocasions però cap d’elles ha anat a dins.

Una solució possible a la falta de golejador és revestir la davantera de jugadors que marquen de tant en tant i la seva suma és com la d’un golejador, com per exemple el Barça, a falta d’Eto’o s’han repartit els gols o l’Espanyol que amb el seu trio atacant en forma (un trio que fa tanta por al camp com al vestuari) està en ratxa i els gols repartits entre els seus davanters.

Altres equips si que tenen la sort de tenir un jugador en ratxa, que marqui, que xuti, que doni la sensació de perill: Diego Milito al Saragossa, Van Nistelroy al Madrid, Kanouté al Sevilla. El Valencia tot i ser un cas especial per les lesions que té, quan Villa marca és un altre.

I pot ser és una cosa evident però aquesta premissa és bàsica en el futbol i més si el teu joc es basa en jugar a la contra i les teves ocasions de gol van de 2 a 3, com a màxim, en cada partit.

Cap de setmana esportiu

Per diferents motius aquest cap de setmana m’he pogut permetre el luxe d’estar pendent de diferents esdeveniments esportius (no només el partit del barça).

Així doncs he decidit comentar-los una miqueta. Tècnicament tot va començar el dissabte al matí amb els Txungais, el meu equip de futbol i també de l’Edu i en Kanu bloggeros ells, amb un bon partit de futbol 7 i a més amb una victòria. Aquest partit que no heu vist confirma varies coses, que el futbol és injust i que a futbol hi pot jugar tothom i a més amb cert criteri.

Deixem-nos d’amateurs i parlem dels professionals:

La bona relació entre el futbol i l’avi de l’Eva em permet entre altres coses veure la Premier, la Bundesliga, el Calcio, Torneig de Clausura i totes les lligues de futbol que es veuen pel Canal +. I ahir va tocar Premier, un partit amb poc cartell Wilgan-Liverpool, ja que els reds només havien marcat 1 gol fora de casa però ves per on, 0-4, i sense fer un gran partit tot el contrari. Destacar sobre tots els jugadors un nom, Gerrard, fantàstic jugador, intens durant tot el partit i capaç de portar sobre les seves espatlles un equip amb la història del Liverpool.

Al vespre el Barça va empatar contra un Levante que sincerament em va decebre una miqueta, m’esperava més. Pel què fa al Barça m’esperava el què vaig veure, un gol solitari fruit d’una genialitat, la veritat és que els jugadors estaven com a mig gas i el terreny de joc no permetia moltes filigranes. De totes maneres res a lamentar pels socis perquè veuen el partit d’ahir com un sacrifici menor per encarar el ‘Gran dimarts’ amb garanties, un Ronaldinho descansat, un bon Deco i cap lesionat.

El diumenge al matí ens hem passat a l’esport de la cistelleta, si home, aquell que juga el espanyol Gasol quan juga bé o el catalán Gasol quan juga malament. El partit era vital pel Winterthur Barça que ha començat el seu sprint a vida o mort per classificar-se per la Copa, davant un sorprenent Caja San Fernando, de veure el fons del pou molt a prop l’any passat a mirar el fons des de bastant lluny. He vist un barça limitat en atac en algunes fases del partit, limitat en idees, molts triples i poques divisions per trencar les 1001 defenses rivals. Tot i això més bons han estat els moments bons que els dolents, i per dolents els tiradors exteriors del C.S.F que avui han fallat bastant. Important victòria que a més ha vingut acompanyada de resultats bons pel Barça.

I ja per últim, després de desestimar el partit del Calcio per avorrit (no sabia quin feien però altres setmanes m’he quedat sobat així que avui no ho he provat) he vist el Saragossa, capaç del millor i el pitjor. Bon joc dels manyos (gran gol) la primera mitja hora, ha partit d’aquí res de res. I ja se sap quan l’equip de casa guanya 1-0 i perdona una jugada de 2-0 la següent significa l’empat i efectivament l’Osasuna a empatat, però no només això sinó que el desconcert manyo era tal que en un córner amb un mal balanç defensiu han marcat el gol de la victòria.

Per acabar felicitar els pericos pel favor que han fet al Barça i pobre Nàstic.