La LFP està sense propietari. L’últim dominador, el Barça, segueix pensant en els títols que va guanyar l’any passat, i només es posa les piles quan les coses es posen peludes. El problema és que hi ha dies que o se les posen tard o el rival és de massa qualitat per deixar-se enganyar. Per la seva banda, l’actual líder (amb permís del Barça ja que té un partit menys tot i que alguns mitjans ho oblidin) és el Sevilla, el millor equip del món del 2006. Malauradament sembla ser que el millor equip del món cada vegada que té la possibilitat de demostrar-ho fent un pas ferm al liderat (real) de la LFP es fa caqueta a sobre. La primera oportunitat (que jo recordi) contra el Racing, d’on no va poder passar de l’empat, i l’altre dia a Saragossa, derrota 2-1, s’ha de dir que els manyos (debilitat meva per cert) tenen un bon equip. Menció al seu president que no té àvia on s'autoproclama el tio més important del món per ser el president del millor equip del món... jo pensava que era pel cas malaya.
I per últim no sé si parlar del Madrid ja que ells mateixos es desqualifiquen jornada a jornada. El seu joc, el d’amagar-se darrera dels matolls i esperar que la pressa es despisti per atacar ja no funciona. Els rivals ja els han ‘pillat’ i el Madrid ja no li serveix l’efectivitat ofensiva, simplement perquè no xuten, així és impossible marcar. Ells creuen que la solució torna a passar per gastar, gastar i gastar calés en jugadors, que com deia en Kanu, malament anem si sempre passen el vídeo amb les mateixes tres jugades.
A part d’aquests de dalt comentar que el Saragossa segueix a la seva, una bona davantera i durs al darrera (vaja un pibon je je ), el València amb el seu joc a res s’ha recuperat aprofitant la tonteria dels primers. No m’agradaria deixar de comentar que el dia en què el Nàstic treu un punt del sempre difícil Calderón, tots els seus rivals directes treuen bons resultats, especialment els equips bascs que sembla que el canvi d’entrenador els ha anat de perles, sobre tot a l’Athletic.
En fi m’agradaria acabar amb un petit comentari sobre el tan ‘apreciat’ EspaÑol. Sempre que guanyen uns partidets seguits surt la paraula UEFA i automàticament cauen en el següent partit, sempre la mateixa història. Sembla que la paraula UEFA els produeix algun tipus de trastorn, com la paraula Flex. Shhh, sshhh, shhh,...
PD: Per cert avui torna la fantàstica COPA.
Foto: Xavi celebrant gol de Getafe (Marca.com)
La LFP està sense propietari. L’últim dominador, el Barça, segueix pensant en els títols que va guanyar l’any passat, i només es posa les piles quan les coses es posen peludes. El problema és que hi ha dies que o se les posen tard o el rival és de massa qualitat per deixar-se enganyar. 
4 comentaris:
* Sobre el Sevilla, segueixo fent-me creus de com un equip entrenat per Juande Ramos pugui estar a aquestes alçades on està. Com sempre, tinc molts números d'equivocar-me, però jo no els veig guanyant la Lliga (viva'rbetimanquepierda!)
* Sobre el Barça, aquesta gent s'ha fet a la idea que només li cal estar al 100% al terç final de la temporada. Esperem que no s'equivoquin.
* El Madrid, amb Capello, va voler fer el mateix camí que el Barça quan va recuperar en Van Gaal. Els culers ja sabem cap a on porten aquestes decissions. Els símptomes, de moment, són els mateixos.
* El Saragossa s'ha convertit en un equip divertidot de veure. Flipo que el jugador pitjor aconsellat pel que fa a pentinats de la lliga (Sergio García) i paquetot en l'època Barça B, ara sigui un dels màxims assistenciadors del campionat. Això sí, d'Alessandro és un complert bluff. Quin mal fan els especials del Futbol Int!
no fotis, m'emprenya molt, però la lliga torna a ser Blaugrana. Teniu els cracks trencats i continueu a dalt de tot.
Espero que dissabte mengeu gespa.
Estimat Oriol,
aquest dissabte tornareu a pringar com sempre.
Com diu l'Oriol (en un gest que l'honora) la lliga és blaugrana tot i anar a mig gas, i com ja vaig dir a principis de temporada, l'únic que li pot fer ombra és el Sevilla.
Aquest dissabte: "Perico que vuela, a la cazuela"
Publica un comentari a l'entrada