Cap de setmana esportiu II

Futbol:

Si agafem el post que vaig penjar fa uns dies veurem que poca cosa ha canviat. El Barça semblen una colla de ganduls que s’han afartat de jugar aquest joc de la pilota i que només estan perquè la gent els digui que bé que juguen (error jugaven) i que maca la final de París... Si us plau que algú faci un cop de puny a la taula i els posi rectes de veritat. Espero que l’Eto’o li demostri a Ronie com ha de ser un FifaWorldPlayer i posi ordre en un vestuari que encara està dormint i ja s’han escapat 3 títols. Nefast. Que torni el ‘negro’ ja, no perqué cregui que Godie és dolent (cert inferior a Eto’o però no dolent) sinó per dotar al Barça de la força, l’empenta i la intensitat que ha perdut.

El Sevilla per la seva part segueix tremolant cada vegada que té una oportunitat per escapar-se, i un tema més important cada dia més cansats. El Madrid ha trobat el seu joc de casualitat degut a les baixes de Salgado, Guti, Raúl i Roberto Carlos han hagut de sortir a jugar amb gent diferent que juguen diferent i els ha sortit bé, contra un Saragossa tan desconegut com irregular. Per la seva part la victòria contra el Barça li servirà per agafar moral i força per mirar cap amunt però sense pronunciar la paraula maleïda....UEEEEFFFFAAA!!! La lliga s’apreta de mala manera, Torres torna a ser aquell fals heroi del pupes i el València torna estar a roda dels de dalt. Tornem a començar, excepte el Nàstic que pobre o asseguren aquesta defensa de plastelina o sincerament que comencin a planificar la temporada següent a segona.

Bàsquet:

Pel que fa al Bàsquet ja tenim els 8 finalistes de la millor competició que existeix en aquest país esportiu, la Copa del Rey de Bàsquet. El Barça finalment ha entrat per la porta del darrera però ha entrat i una vegada dins mai se sap què pot passar. Quants caps de sèrie han caigut en aquesta competició, quans rivals en baixa forma han donat la sorpresa...jo tinc esperança de que soni la flauta. Per cert seguiré criticant jugadors perquè després de criticar Lakovic va fer un bon partit, Vàzquez comença a jugar a bàsquet, etc... El Barça va tornar a jugar només 30 minuts però aquesta vegada l'avantatge agafada va ser suficient.

El què està clar que tot i que aquesta lliga ACB està molt igualada hi ha tres equips que marquen la diferència en joc i classificació, Tau, Madrid i Akasvayu, i una menció especial a la Penya. Sincerament torno estar enganxat al bàsquet ACB, perquè amb tots els meus respectes la NBA és una broma del què va ser.
PD: De la broma i de la NBA prometo parlar-ne un altre dia.

PD2: També parlaré en un pròxim post de la gran jornada bàsquet que vaig viure ahir al Nou Congost de Manresa.