La necessitat d'un golejador

No s’ha de ser molt il·luminat per arribar a la conclusió a la que he arribat, un equip per ser algú ha de tenir un tio que endolli. Jugadors que d’una jugada morta enmig del desert treguin petroli.

El què vinc a dir és que hi ha molts equips en aquesta lliga molt ben organitzats, bons jugadors, bons entrenadors, bon joc però noi, no hi ha manera que els seus resultats ho reflecteixin. Exemples com l’Atlético de Madrid, li costa molt fer gols, si té bons jugadors però no golejadors, Torres marca de penal o cada 4 setmanes, que gran que era Vieri. El Deportivo tot i tenir un equip ple de joves de qualitat és un equip equilibrat però a dalt té Arizmendi, d’acord que li tinc mania però és un davanter que fa moltes més faltes que no pas rep. El Villareal està patint la falta de punteria de Forlan (que per fi va marcar la setmana passada). Sense anar més lluny el Nàstic en molts partits ha tingut moltes ocasions però cap d’elles ha anat a dins.

Una solució possible a la falta de golejador és revestir la davantera de jugadors que marquen de tant en tant i la seva suma és com la d’un golejador, com per exemple el Barça, a falta d’Eto’o s’han repartit els gols o l’Espanyol que amb el seu trio atacant en forma (un trio que fa tanta por al camp com al vestuari) està en ratxa i els gols repartits entre els seus davanters.

Altres equips si que tenen la sort de tenir un jugador en ratxa, que marqui, que xuti, que doni la sensació de perill: Diego Milito al Saragossa, Van Nistelroy al Madrid, Kanouté al Sevilla. El Valencia tot i ser un cas especial per les lesions que té, quan Villa marca és un altre.

I pot ser és una cosa evident però aquesta premissa és bàsica en el futbol i més si el teu joc es basa en jugar a la contra i les teves ocasions de gol van de 2 a 3, com a màxim, en cada partit.