Per diferents motius aquest cap de setmana m’he pogut permetre el luxe d’estar pendent de diferents esdeveniments esportius (no només el partit del barça).
Així doncs he decidit comentar-los una miqueta. Tècnicament tot va començar el dissabte al matí amb els Txungais, el meu equip de futbol i també de l’Edu i en Kanu bloggeros ells, amb un bon partit de futbol 7 i a més amb una victòria. Aquest partit que no heu vist confirma varies coses, que el futbol és injust i que a futbol hi pot jugar tothom i a més amb cert criteri.
Deixem-nos d’amateurs i parlem dels professionals:
La bona relació entre el futbol i l’avi de l’Eva em permet entre altres coses veure la Premier, la Bundesliga, el Calcio, Torneig de Clausura i totes les lligues de futbol que es veuen pel Canal +. I ahir va tocar Premier, un partit amb poc cartell Wilgan-Liverpool, ja que els reds només havien marcat 1 gol fora de casa però ves per on, 0-4, i sense fer un gran partit tot el contrari. Destacar sobre tots els jugadors un nom, Gerrard, fantàstic jugador, intens durant tot el partit i capaç de portar sobre les seves espatlles un equip amb la història del Liverpool.
Al vespre el Barça va empatar contra un Levante que sincerament em va decebre una miqueta, m’esperava més. Pel què fa al Barça m’esperava el què vaig veure, un gol solitari fruit d’una genialitat, la veritat és que els jugadors estaven com a mig gas i el terreny de joc no permetia moltes filigranes. De totes maneres res a lamentar pels socis perquè veuen el partit d’ahir com un sacrifici menor per encarar el ‘Gran dimarts’ amb garanties, un Ronaldinho descansat, un bon Deco i cap lesionat.
El diumenge al matí ens hem passat a l’esport de la cistelleta, si home, aquell que juga el espanyol Gasol quan juga bé o el catalán Gasol quan juga malament. El partit era vital pel Winterthur Barça que ha començat el seu sprint a vida o mort per classificar-se per la Copa, davant un sorprenent Caja San Fernando, de veure el fons del pou molt a prop l’any passat a mirar el fons des de bastant lluny. He vist un barça limitat en atac en algunes fases del partit, limitat en idees, molts triples i poques divisions per trencar les 1001 defenses rivals. Tot i això més bons han estat els moments bons que els dolents, i per dolents els tiradors exteriors del C.S.F que avui han fallat bastant. Important victòria que a més ha vingut acompanyada de resultats bons pel Barça.
I ja per últim, després de desestimar el partit del Calcio per avorrit (no sabia quin feien però altres setmanes m’he quedat sobat així que avui no ho he provat) he vist el Saragossa, capaç del millor i el pitjor. Bon joc dels manyos (gran gol) la primera mitja hora, ha partit d’aquí res de res. I ja se sap quan l’equip de casa guanya 1-0 i perdona una jugada de 2-0 la següent significa l’empat i efectivament l’Osasuna a empatat, però no només això sinó que el desconcert manyo era tal que en un córner amb un mal balanç defensiu han marcat el gol de la victòria.
Per acabar felicitar els pericos pel favor que han fet al Barça i pobre Nàstic.
4 comentaris:
parlant d'en Gerrard, recordo la final de la Champions que va guanyar el LIverpool, el tio es va fotre tot l'equip a l'esquena, va acabar jugant de lateral (crec recordar) per expulsió d'un defensa, amb tothom per terra amb rampes i el tio fotent-li. Una passada.
Em fots molta enveja podent mirar tants partits.
Sí, nen, quant d'esport que veus, no?
Oriol, jo també recordo aquella final, va ser èpica, i Gerrard va ser com el Cid Campeador!
El millor és que els de la lliga anglesa són aquella hora nynyona després de dinar je je i l'eva es queda fregida la sofà. I pel que fa diumenge el plus és el que té tenir una tele amb funció PIP (ANTIDIVORCIS) ja ja
En comptes de mirar tant lliga anglesa, hauries de mirar més futbol de 2º perquè com no espavilis els Rangers i els Cuervos et passaran davant.
Publica un comentari a l'entrada