Tonteries

Discutir a un jugador català de la selecció (segur que si no fos català o basc això no es discutiria) perquè porta les mitgetes doblades d’una manera o una altra em sembla ridícul i d’una tocada de pilotes impressionant. Però si a sobre afegim que des de Madrid estan més pendents que si Xavi ha forçat la targeta per no jugar el següent partit de selecció (pel bé de la pròpia selecció) o si Luis Aragonés donarà descans a Iniesta y Puyol em sembla ja no ridícul sinó lamentable. No sé si el què volen es desviar l’atenció pel mal joc ofert per l’equip o desestabilitzar als jugadors del Barça de qualsevol manera, sense importar com, el perquè, ni quan, ja que això des de Madrid es porta molt últimament.

Això només fa que reforçar la meva cada vegada més augmentada indiferència vers la selecció estatal de futbol. Ja sabeu, perquè ho he explicat en altres ocasions que en temes esportius no tinc res en contra de la selecció estatal tot i que sóc pro-seleccions catalanes, i que tinc gran afinitat amb la selecció estatal d’un esport que ha envoltat la meva vida durant 20 anys com és el bàsquet, però amb el futbol no puc. Aquest centralisme, patriotisme barat i valors garrulencs de la fúria, etc. que envolta la selecció espanyola de futbol em fa marcar una distància vers ella cada vegada més gran fins arribar a no sé on.

Ja vaig buscar una vegada les diferencies entre els dos esports grans d’aquest país, i els fets només fan que reafirmar-ho. El futbol nacional d’Espanya ens el venen des d’uns principis rancis, antiquats i lluny de la realitat, per contra els altres esports ens el venen com realment són esports, des de la modernitat i la realitat, tot i que és cert que no podem baixar la guàrdia ja que la mascota per l’Europeu de Bàsquet és un Toro. És que mai aprendrem!?

Per cert si no en teníem proa amb les discussions de les mitgetes, compte que ara al il.lumintat del COE se li acut fer una lletra per l’himne, argumentant que els altres països els esportistes canten amb orgull i que els postres no poden. No serà que els altres països tenen alguna cosa explicar amb el himne, alguna causa més o menys justa per la qual han lluitat, o per la llibertat (com és el cas de l’himne escocès o gal.lès). En fi una temeritat.

PD: La polèmica serà després veure qui no canta l’himne qui ni es posa la mà el pit, que per cert d’aquestes coses en sabia molt en Raúl, quan sonava l’himne mirava al cel emocionat.