70 minuts

Durant 70 minuts el Barça era va ser campió de la Lliga 06/07, 70 minuts per salvar una temporada de galactitzacions, poc comprimís i poca professionalitat, des del president fins a l’últim estament del club.

Una Lliga on el campió ha patit una de les crisis més escandaloses de la seva història, unes eleccions pitjors que el famós recompte de Califòrnia, un president bocamoll, un vestuari amb pudor alcohol, un ‘guapo’ a la grada que ha resultat ser peça clan i un heroi repudiat ahir fins el minut 35 de la segona part, un equip que fins ahir va ser xiulat per la seva afició. Aquest és el campió d’aquesta Lliga, però segurament ha estat l’únic que ha demostrat que tenia ganes de guanyar-la.

En paper mullat queda el 1 a 5 del Barça, massa tard, inútils les lamentacions del partit contra l’Espanyol i del Betis, la Lliga no es va perdre ahir, com va dir el president el Barça no ha perdut la Lliga, no ha aprofitat les 1001 oportunitats que ha tingut.

Pel què fa al partit en concret, la jornada de transistors a Tarragona va ser complerta, per part meva els fronts oberts eren molts. El Barça en directe per un costat, el Madrid a la orella i al cor (les taquicàrdies produïdes per Manolo Lama van ser constants), i perquè no desitjós que el Zaragoza jugués la UEFA (aspiro un dia anar amb el meu pare a una final manya). Entre l’afició tarragonesa et podies trobar de tot, els que són només del Nàstic, els que són del Nàstic però també del Barça i els que més tard sortirien els del Nàstic i merengues que també n’hi havia (poquets però hi eren).


El partit va anar molt bé fins que els imbècils van voler, i quan parlo d’imbècils parlo dels Boixos Nois, “tranquils” quan el Barça era campió, degenerats quan el Madrid va marcar. Realment et preguntes com és que aquesta gent entra als camps i és més com collons aconsegueixen les entrades, ahir la resposta era que els havien deixat accedir sense entrada, segons la seguretat del Nàstic “per evitar problemes”, doncs mira més aviat els van crear. Trista la imatge, de la nacional repartint a qui més capullo i després fent un passadís de seguretat per deixar sortit del meollo afeccionats dels Barça amb nens petits. Molt trist la veritat.


Tot va venir perquè els tarragonins farts dels Boixos van celebrar el gol del Madrid, en part entenc l’actitud de la gent del Nàstic, vas perdent 1 a 5 estàs a segona i a sobre et venen a vacil•lar a casa teva. En fi que la Lliga va dir adéu amb un ambient caldejat (pels de sempre) a Tarragona, inclús els dos últims gols van passar desapercebuts.

Molta feina hauran de fer aquest estiu al Barça per tornar l’equip a la primera línea mundial i seguir amb el cercle virtuós.

PD: Demà ja parlarem del bàsquet i com el Barça va regalar la victòria al Madrid.

Fotos: Meves.