Jo he jugat amb ell

Avui dia 26 de gener es juguen les semifinals de la Copa Príncep de bàsquet i jo estaré a les 21:00 davant de la tele per veure un amic. En Carles Canals juga al Melilla, sincerament després de jugar a Plasencia i Algeciras pensava que no podia jugar més lluny, m’equivocava.

El destí el va portar allà després duna sèrie de circumstàncies que ara no vénen al cas. Com sempre li ha tocat ser l’ombra d’un base de nivell i de passat més o menys gloriós ACB, però ell a força de treball i bon joc s’ha aconseguit fer un lloc en l’equip, com sempre. Un tio tossut i tenaç aquest en Carles.

No sóc objectiu per l’amistat que ens uneix si dic que és el millor base del món je je si més no amb el que jo he jugat. Però una cosa està clara els números estan allà i les seves últimes tres jornades de la LEB han estat molt bones. Fa dos setmanes a Manresa , en el mític Nou Congost, el pavelló del gran Creus, on el públic apreta de debó, va estar immens. Qui ho hagués dit aquell dia que vam anar a veure un CAI-Penya al Príncipe de Astúrias davant de 15.000 persones que uns anys més tard jo seguiria a la grada i ell estaria a la pista davant de 12.000 persones.

En fi, després de veure’l jugar l’altre dia no podia deixar passar l’oportunitat de dedicar-li un post d’aquests esportius. Com amic i jugador s’ho mereix. Com va dir un entrenador de Valldemia ja fa molt de temps “si no ets capaç de fer 4 abdominals a les espatlleres mai podràs arribar al sénior”, es va quedar curt je je je.

Així ens veiem davant de la tele a les 21:00 a Teledeporte, en això que es diu TDT, animant un amic bon jugador i millor persona.

Ronie... si us plau!!!!

Ja n’hi ha prou, ahir em vaig emprenyar bastant. L’amic Ronie va començar el partit amb ganes de retreure als que el xiulaven amb alguna jugada espectacular, concretament dues, i dic això perquè va intentar driblar tota la defensa del Betis quan el millor era obrir a la banda a Giuly…Ronie les coses no s’arreglen així, tu ets molt gran, però tu sense els teus 10 companys no series ningú i el mateix et dic d’ells. El conjunt és el què fa fort al Barça no les individualitats.

L’estat de forma físic i psicològic de l’astre brasiler és lamentable, és trist. Ahir ni un control en condicions, cap jugada trenada, recriminacions als companys, pèrdues de pilota, etc. Nefast. Demanarà aquest any un augment de sou també el seu germà ? Ens hauria de tornar calés aquest any!!! Prou de tonteries prefereixo que es quedi al córner assegut i que l’avisin per xutar una falta però que no perjudiqui l’equip.

Ja ho sé que ara mateix semblo un soci de tribuna i que quan dissabte marqui Ronaldinho de falta l’aplaudiré com el que més però ahir el got va vesar, estic emprenyat. I sincerament tot i el baix estat de forma de l’equip crec com molt bé va dir Oleguer “és un problema d’actitud i concentració”. Tu pots ser més bo o més dolent però si ho dones tot al camp ningú et podrà recriminar res de res. Curiosament Xavi no va voler fer declaracions al final del partit, emprenyat per la suplència? Emprenyat amb el rendiment de gent com Motta que es va amagar tota la primera part? Emprenyat amb les suposades estrelles? Jo l’entenc.

A tot això Ronie amenaça per enèsima vegada aquesta temporada “la domingo que viene voy a estar muy bien”. Tornarà a faltar a la seva paraula. Vist el què he vist segurament si.

Dos mesos de costellades...i líders

Afegint-me als posts que he vist per la nostra xarxa de Blogs habituals m’agradaria dir que el Barça:

- Tot i jugar caminant.

- Tot i que els jugadors que fan de 4 estiguin nefastos.

- Tot i que els jugadors que anaven cap endavant ahir van ser Puyol i Oleguer (sóc fan seu des de petit).

- Tot i que Ronaldinho estigui a la seva puta bola i es dediqui a fer tonteries al mig del camp que poden costar gols.

- Tot i que el que marca els gols és un postcrit.

- Tot i que encara no juga el negro.

- Tot i que el soci del Barça va a la grada mut.

A pesar de tot això som líders. El dia que ens posem a jugar, que espero que sigui d’aquí dues setmanes que comença el tema interessant, serà la hòstia. Això si ahir vaig anar al Frankfurt de casa a veure el partit i a la mitja part vaig marxar, era patètic. El consol que la resta de partits de la lliga van quedar empatats a 0, excepte algun 0-1. Aquí el que primer desperti s’emporta la lliga.

PD: El Barça de bàsquet després de jugar només 20 minuts a Turquia va aconseguir jugar 40 minuts contra el Estudiantes.

PD2: Des de que vaig criticar Lakovic el cabrón juga bé.

Estimat Gaspar

Sincerament sempre he pensat que la imatge donada pel Barça del Boix Noi Gaspar seria difícilment superada per un equip de nivell (excloem tot equip que sigui capitanejat per Piterman). M’equivocava.

Les declaracions d’ahir del president del Reial Madrid, el senyor Calderón (pot ser pel to que ell utilitza hauria de dir-li el tio aquest en lloc de senyor), han dinamitat una altra de les mines que envolten el Bernabeu des de l’estiu i més enllà. No és la primera del president del Madrid i molt em temo que no serà la última.

Tot va començar tot amb unes eleccions més que dubtoses, amb vots pendents de validar (encara avui), promeses incomplertes, manipulació de les dades d’informació de participació, etc. (més tot el què no sabem). Després la infinitat de declaracions sense cap mena de fonament de Calderón, que si la Cibeles aquí, Cibeles allà, si en el 2009 tots els jugadors espanyols de la NBA jugaran al Madrid. Un merder de barbaritats. Per no ser menys els seus companys de feina no s’han quedat curts, recordem a Mijatovic dient que el vestuari del Madrid feia pudor alcohol algun matí. A part el director tècnic s’ha gastat més de 100 milions d’euros en fitxatges, primer de geriàtric i després de guarderia. Més barbaritats. Per rematar la feina dins del camp va Capello i fot botifarra al públic 2 vegades.

El més greu de tot això crec jo és la impunitat amb que tracta la premsa de Madrid el seu Madrid. Dimissions, declaracions fora de to, l’entrenador fot ‘peinetas’ al públic, etc. i només es preocupen que Beckham marxa a Hollywood, Higuaín de pequeño ya soñaba con el Madrid, etc. parlen d’altres temes que no interessen o intenten fotre llenya a Barcelona com si ells no tinguessin feina.

En fi que em sembla espectacular la vulgaritat en què ha caigut el Madrid dins i fora del camp. El què ens hauria de preocupar és que tot i això es troben empatats amb el Barça (-1) i a 2 punts del primer. Tenim una gran lliga, un Sevilla cagat i cansat, un Barça presumptuós, en baixa forma i pel mal camí, un polvorí com el Madrid, un Valencia on el director tècnic i l’entrenador es van clavant punyals, etc. no segueixo perquè pendrem mal.

Calderón ha aconseguit una cosa, fer bo a en Gaspar. Pot ser que amb les declaracions populistes d'ahir Calderón busqués vots per unes més que properes possibles eleccions quan el jutge falli sobre els vots per correu? (Pregunta feta ahir a Rac1)

Referència:
- Gratitud infinita by Puji

Cap de setmana esportiu II

Futbol:

Si agafem el post que vaig penjar fa uns dies veurem que poca cosa ha canviat. El Barça semblen una colla de ganduls que s’han afartat de jugar aquest joc de la pilota i que només estan perquè la gent els digui que bé que juguen (error jugaven) i que maca la final de París... Si us plau que algú faci un cop de puny a la taula i els posi rectes de veritat. Espero que l’Eto’o li demostri a Ronie com ha de ser un FifaWorldPlayer i posi ordre en un vestuari que encara està dormint i ja s’han escapat 3 títols. Nefast. Que torni el ‘negro’ ja, no perqué cregui que Godie és dolent (cert inferior a Eto’o però no dolent) sinó per dotar al Barça de la força, l’empenta i la intensitat que ha perdut.

El Sevilla per la seva part segueix tremolant cada vegada que té una oportunitat per escapar-se, i un tema més important cada dia més cansats. El Madrid ha trobat el seu joc de casualitat degut a les baixes de Salgado, Guti, Raúl i Roberto Carlos han hagut de sortir a jugar amb gent diferent que juguen diferent i els ha sortit bé, contra un Saragossa tan desconegut com irregular. Per la seva part la victòria contra el Barça li servirà per agafar moral i força per mirar cap amunt però sense pronunciar la paraula maleïda....UEEEEFFFFAAA!!! La lliga s’apreta de mala manera, Torres torna a ser aquell fals heroi del pupes i el València torna estar a roda dels de dalt. Tornem a començar, excepte el Nàstic que pobre o asseguren aquesta defensa de plastelina o sincerament que comencin a planificar la temporada següent a segona.

Bàsquet:

Pel que fa al Bàsquet ja tenim els 8 finalistes de la millor competició que existeix en aquest país esportiu, la Copa del Rey de Bàsquet. El Barça finalment ha entrat per la porta del darrera però ha entrat i una vegada dins mai se sap què pot passar. Quants caps de sèrie han caigut en aquesta competició, quans rivals en baixa forma han donat la sorpresa...jo tinc esperança de que soni la flauta. Per cert seguiré criticant jugadors perquè després de criticar Lakovic va fer un bon partit, Vàzquez comença a jugar a bàsquet, etc... El Barça va tornar a jugar només 30 minuts però aquesta vegada l'avantatge agafada va ser suficient.

El què està clar que tot i que aquesta lliga ACB està molt igualada hi ha tres equips que marquen la diferència en joc i classificació, Tau, Madrid i Akasvayu, i una menció especial a la Penya. Sincerament torno estar enganxat al bàsquet ACB, perquè amb tots els meus respectes la NBA és una broma del què va ser.
PD: De la broma i de la NBA prometo parlar-ne un altre dia.

PD2: També parlaré en un pròxim post de la gran jornada bàsquet que vaig viure ahir al Nou Congost de Manresa.

Aparta Dusko, ja mi poso jo.

Novament ahir vaig tornar a veure el Barça de bàsquet (aquell esport que a l’Edu+30 no li fa) i novament vaig tornar a emprenyar-me.

Com ja sabeu molts la meva configuració per defecte és optimista (altrament dit poc realista), però la veritat aquets nois del Palau m’ho posen difícil. La veritat que la Lliga Europea ja està tot fet, a esperes d’aconseguir una millor classificació per un millor creuament, però el partit ahir estava guanyat i el van perdre.

Gràcies a la tele tenim la oportunitat (i més aquí Catalunya) de veure molt de bàsquet i els últims del Barça tots, així que he pogut arribar a varies conclusions:

- La primera i més important, en Dusko no pot ser que estigui tot el sant dia emprenyat perquè arriba un moment que l’efecte bronca ja no té tal efecte. I em consta de bona font que és un gran tio fora de la pista. Però a que collons juguem Dusko, espavila!!!

- No pot ser que un base com Lakovic desconnecti del partit i segueixi jugant. Així ens va, 5 segons per aconseguir un bàsquet i no tirem. Perquè no li van donar la pilota a Navarro fent us de la jugada ‘Pasarsela a Will’.

- El Barça només juga 30 minuts, on sempre guanya, els altres 10 no juga i per lògica sempre perd.

- No s’agafa un rebot defensiu ni per error. Els rivals tenen fins a 3 opcions de llançament, així fins i tot jo.

- Basile no té un problema de joc, té un problema psicològic. Un Navarro lesionat és molt millor que un Basile al 100%.

- Marconato (com diu un company de feina, que no es ni perro ni es gato) té sang o orxata.

- El Barça no és la Penya.

- I més coses que em deixo que espero que em recordeu per discutir-les.

Però a pesar de tot això segueixo pensant que vist que són capaços de jugar bé 30 minuts, que Navarro es pot il.luminar, Lakovic algun dia farà de base, etc. pot sonar la flauta i una carambola ens podria deixar amb un creuament bo per la Copa i si més no arribar a semis. Si sóc optimista. Que tornin Epi, Sibilio i Audi Norris. Per fer això ja m'hi poso jo d'entrenador (demanaria a l'Oscar que m'ajudes per recordar els inicis però no crec que volgués entrenar al Bar$a).

Per cert el senyor Laporta podria passar pel Palau si té collons algun dia.

PD: Parlant de bàsquet Diumenge vaig a veure l’amic Canals a Manresa ja us diré que tal.

Una lliga sense dominador

La LFP està sense propietari. L’últim dominador, el Barça, segueix pensant en els títols que va guanyar l’any passat, i només es posa les piles quan les coses es posen peludes. El problema és que hi ha dies que o se les posen tard o el rival és de massa qualitat per deixar-se enganyar.

Per la seva banda, l’actual líder (amb permís del Barça ja que té un partit menys tot i que alguns mitjans ho oblidin) és el Sevilla, el millor equip del món del 2006. Malauradament sembla ser que el millor equip del món cada vegada que té la possibilitat de demostrar-ho fent un pas ferm al liderat (real) de la LFP es fa caqueta a sobre. La primera oportunitat (que jo recordi) contra el Racing, d’on no va poder passar de l’empat, i l’altre dia a Saragossa, derrota 2-1, s’ha de dir que els manyos (debilitat meva per cert) tenen un bon equip. Menció al seu president que no té àvia on s'autoproclama el tio més important del món per ser el president del millor equip del món... jo pensava que era pel cas malaya.

I per últim no sé si parlar del Madrid ja que ells mateixos es desqualifiquen jornada a jornada. El seu joc, el d’amagar-se darrera dels matolls i esperar que la pressa es despisti per atacar ja no funciona. Els rivals ja els han ‘pillat’ i el Madrid ja no li serveix l’efectivitat ofensiva, simplement perquè no xuten, així és impossible marcar. Ells creuen que la solució torna a passar per gastar, gastar i gastar calés en jugadors, que com deia en Kanu, malament anem si sempre passen el vídeo amb les mateixes tres jugades.

A part d’aquests de dalt comentar que el Saragossa segueix a la seva, una bona davantera i durs al darrera (vaja un pibon je je ), el València amb el seu joc a res s’ha recuperat aprofitant la tonteria dels primers. No m’agradaria deixar de comentar que el dia en què el Nàstic treu un punt del sempre difícil Calderón, tots els seus rivals directes treuen bons resultats, especialment els equips bascs que sembla que el canvi d’entrenador els ha anat de perles, sobre tot a l’Athletic.

En fi m’agradaria acabar amb un petit comentari sobre el tan ‘apreciat’ EspaÑol. Sempre que guanyen uns partidets seguits surt la paraula UEFA i automàticament cauen en el següent partit, sempre la mateixa història. Sembla que la paraula UEFA els produeix algun tipus de trastorn, com la paraula Flex. Shhh, sshhh, shhh,...

PD: Per cert avui torna la fantàstica COPA.

Foto: Xavi celebrant gol de Getafe (Marca.com)