Papa Eto'o

Discutíem l’altre dia amb un amic que viu a highlanders sobre Papa Eto’o. Inexplicablement per mi criticava al davanter blaugrana pel seu joc mostrat últimament, i sense sortir de la meva sorpresa li recomanava visitar un oftalmòleg urgentment o resintonitzar la televisió de casa seva que semblava no funcionar bé.

Novament, i dic novament degut a que comença a ser habitual, Eto’o s’ha perdut la meitat de la temporada entre lesions i copa África. En total ha jugat, si no conto malament 12 partits de lliga, i porta 11 gols. Et sembla poc amic Kanu?

Podem dir que ‘el negro’ és un bocamoll, que a vegades el perd l’enveja, etc. però és el primer en sortir el camp i independentment del rendiment és el primer en mossegar el rival, el primer en sacrifici, el primer en esforç. Un fet que el posa a anys lluny de l’exjugador anomenat Ronaldinho.

Si algú pot mantenir viu aquest barça aquest és Eto’o, ell si que va jugar la final de París, ell si que va a la grada quan està lesionar, ell si que s’implica.

C'est fini

Estic cansat...

Cansat que entrenis al gimnàs.
Cansat que no apareguis per la grada quan està lesionat com la resta.
Cansat que cada any demanis augment de sou.
Cansat que no facis res des de fa dos anys.
Cansat de sentir que vas ressucitar el Barça quan estava mort, però jo em pregunto on estava a París ?
Cansat que siguis una mala influència per Messi.
Cansat del teu germà.
Cansat de l'anunci de natilles.
Cansat dels bongos i la foto dels bombers.

Moltes gràcies de tot cor per la feina feta, però el crèdit s'ha acabat, quan un estira massa de la corda aquesta es trenca. Vas fer molt pel Barça però això no et dona dret a dinamitar-lo. Segurament et malvendrem i faràs UN (únic pel fet de canvi d'aires)bon any al teu nou equip, però aquí s'acabarà tot. Pinzellades de futbol de tant en tant per omplir resums però res constant. Podries haver estat el millor futbolista del món durant temps, però només ho has volgut ser 2 anys tirant a llarg.

Em sap greu però ja fa temps que no confio en tu ni e teu futbol.
Adéu.

Nova oportunitat perduda

Segona oportunitat perduda en l’Eurolliga per part dels homes de Xavi Pascual. Segona derrota després d’uns darrers minuts escandalosament nefastos. Em sap greu ser tan dur, però el Barça, tant a Màlaga com ahir a Roma, va tenir a tocar el triomf de manera molt clara i no ho va saber aprofitar, no perquè el rival fos millor, sinó per mèrits (millor dir demèrits) propis.

Possessions malt jugades, males selecciones de tir, precipitacions i males defenses, un cocktail explosiu per perdre un partit.

Ara toca jugar-se la classificació per quarts (vist el què hem vist, quasi bé val més no passar) davant del potent CSKA del futurible Ettore Messina, el doctor que el Barça necessita. Té collons que Robirosa afirmi que el Barça pot encara quedar primer de grup si guanya de 17 a l’equip rus. D’acord l’afirmació és certa però la realitat està molt lluny d’aquesta.

Aquest any, novament, toca alegrar-nos amb molt poquet, un bon partit de tant en tant i la classificació, si us plau, per la pròxima Eurolliga. Ai que patirem. Està vist que el problema total no era d’Ivanovic.

PD: Algú li pot explicar a Neal com es juga a bàsquet, millor encara, algú li pot explicar que juguen 4 persones més amb ell.

PD2: Un repte per Kasun i Fran, a veure si no fan 5 faltes en menys de 20 minuts.

Krusty, la nova marioneta

Del Bosque, alies Krusty, serà segons la premsa de Madrid, el nou seleccionador d’Espanya. Aquesta premsa, la de Madrid, ja tenen el que porten buscant des de fa temps, un entrenador que els faci cas, vaja un entrenador que porti a Raúl a la selecció.

No s’ha vist en cap pais civilitzat que un entrenador de futbol hagi de fer una roda de premsa per explicar els motius de perquè no convoca a UN jugador. Aquest intents per col•locar a un jugador, que com molt bé va informar Aragonés en un dels seus múltiples atacs d’ira i bogeria, no ha guanyat mai res amb Espanya, ni crec que pugui portar a la selecció a tal gesta esportiva, em semblen una falta de respecte total per la resta de jugadors que si que van convocats i un fet bastant de trompeta, cabra i escaleta.

Si Espanya mai fa res en una competició serà pel conjunt i no per la presència o absència d’un jugador en concret.

El problema a Madrid serà quan el senyor Krusty decideixi fer el què és normal en aquests casos, creure en el seu criteri i no en el de la Ser, AS, Marca, Onda Cero,etc.

Foto: Marca.com

El dia que van 'ningunejar' un almogàver

Feia temps que no veia passar-ho tant malament al nostre ‘gladiador’, d’acord que porta un temps que no està del tot bé físicament, ho supleix amb el doble de sacrifici, però el dissabte passat ‘El Kun’ va fer anar de corcoll a Carles Puyol.

Realment en Puyol ho va passar malament, fent penals innecessaris, descol•locat en algunes ocasiones, fora de la seva posició perseguint un xaval murri que el portava per on volia.

Esperem que això només sigui una excepció, i per això ho comento, perquè per mi és un fet puntual, extraordinari. Alguns podreu dir que no és la primera vegada que falla, que no és el que era, que pim que pam, etc. però us dic una cosa vist com van les coses prefereixo tenir un Puyol fluix al màxim de sacrifici i de treball que un altre jugador (o ex-jugador de futbol) que es dediqui a passejar-se pel camp com si el partit no anés amb ell.

Així doncs espero que avui, més que mai per la baixa de Milito , Puyol torni a erigir-se com el ‘Capo’ de la defensa i ànima, cor i pulmó de l’equip.

Hi ha lliga

Sense llençar les campanes al vol perquè aquest Barça és capaç de tot, i encara anem per sota, avui vull recuperar dos portades.

I ara què?

És el què ens preguntem els seguidors del Barça de bàsquet, perquè no s’ha de ser gaire espavilat per veure que amb la destitució d’Ivanovic no s’acaba el problema perquè com hem dit altres vegades la plantilla no la va fer en Dusko no?

Que pensen fer el senyor Cubells, el qual feia una cara d’espantat terrible el dia del partit contra l’Unicaja i en la roda de premsa del dia següent (és el què té quan estàs al teu despatx sense fer res i de cop i volta patapum esclata una mina), i el senyor Laporta, que sorprenentment es va dignar a donar la cara al Palau ¿ Esperaran que Pascual es converteixi en Pat Riley i faci un equip campió, esperaran a que Acker, Illyasova, Kasun i Vàzquez despertin del seu estat catatònic i es converteixin en fantàstics jugadors o miraran cap a un altre costat com si no passes res.

L’altre opció és contractar un entrenador fins a final de temporada, perquè ja no ve d’aquí, sinó només cal escoltar al senyor Savic quan se li pregunta pel projecte de futur, la seva desposta simplement és que “no creu en projectes de futur, només els de any en any”. Aleshores ho entenem tot, com ara la gran quantitat de jugadors fitxats en els últims anys des de que ell ocupa el càrrec de director tècnic.

No us puc dir com juga el Barça des de que Dusko ha marxat perquè no ho he vist, però el què si veig és que en el Senyor Laporta el Palau li dona igual, no hi ha un projecte esportiu en el bàsquet i que acomiadant a Dusko no s’arregla ni la meitat del problema. Pot ser és que si fa fora Savic no quedarà ningú a la secció que 'entengui' de bàsquet i aleshores si que com feia Cubelles l'altre dia a la grada ens haurem de santificar!! Una imatge que ho resumeix tot.

Faig el què puc

Ni dos dies ha durat la foto d’unió entre directiva, cos tècnic i jugadors del Axa Barça. Ahir en roda de premsa, sense que ningú l’apretés, Dusko Ivanovic es va treure de sobre tota responsabilitat sobre els resultats de l’equip. Segons Dusko la plantilla actual del Axa Barça és justa i ell treballa al màxim per treure el millor dels jugadors dels quals disposa, vaja que no pot fer més del que fa, és un “Això és el que hi ha”, més clar impossible.

En alguna cosa estic d’acord amb Dusko, sobre tot en el fet que amb aquesta plantilla poca cosa es podrà fer sobre tot degut al rendiment de “les figures”. El problema està en que hi ha jugadors que cobren com a jugadors de primera línia i el seu rendiment és de segona o en alguns casos de tercera línia. Jugadors com Vàzquez, Kasun, Acker o Illyasova no estan responen com s’esperava i els dos primers no és el primer any.

Aleshores qui és el culpable, el dissenyador de la plantilla (una cada any per cert amb bastants canvis, ja demostra això l’estil de projecte) o el cos tècnic per no adaptar el sistema de joc a la plantilla en lloc de la plantilla al sistema de joc, perquè siguem sincers Dusko no canviarà la seva manera de fer. Però el resultat obtingut és l’únic resultat possible si un secretari tècnic, que fitxa, no es parla amb un tècnic, que requereix.

En definitiva un any més perdut, i una altra bronca al Palau aquesta nit contra l’Unicaja. A veure si avui el senyor Laporta té el valor de assentar-se al ‘palco’.

PD: Jo personalment crec que els dos són responsables del tema, però si més no a Ivanovic tinc la impressió que treballa, a Savic pels fitxatges fets no sé que dir-te.

Sense projecte (un altre cop)

Què millor per retornar amb els escrits esportius amb el tema amb el que vaig inaugurar aquest blog, la Copa del Rey de bàsquet.

És cert que fa molt que no escric i han canviat moltes coses, el Zaragoza va pel tercer entrenador per culpa d’un jugador que ja no hi és, l’Espanyol està en zona Champions, Eto’o està recuperat però no juga amb nosaltres i moltes altres coses. Però en canvi hi ha altres que mai cambien com el joc del Barça, Ronnie segueix entrenant quan li dona la gana i el No projecte de la secció de bàsquet del Barça.

El tema del bàsquet blaugrana comença a ser preocupant, ja no pel fet de quedar eliminats a les primeres de canvi per la revelació de l’any, sinó pel fet que novament no hi ha un projecte d’equip. Des de que Laporta es va carregar l’estructura del Palau, que per altra banda cal dir que funcionava sola (vist el resultat millor sola que mal acompanyada), posant a Valero Rivera amb calçador en una estructura que cada dia creix més en horitzontal que no pas en vertical (em recorda alguna que altra empresa).
Podem parlar de Savic i el rendiment dels seus fitxatges (si us plau que facin fora Acker i que jugui algun xavala del juvenil, d’aquests que juguen el torneig de l’Hospitalet), Acker, Illyasovas, Pepe Sanchez, etc. Curiosament el va tenir una millor relació rendiment-preu el van fer fora Morandais. Per no parlar de Kasun (don tosco) i Fran Vàzquez, els quals cobren una pasta sense justificar-la en cap moment.

Falta qualitat. Amb tots els meus respectes cap en Roger Grimau (amb el qual m’identifico bastant salvant les distàncies) si ell és el jugador més destacat de les tres últimes setmanes del Barça alguna cosa falla. M’explico. Grimau és un jugador imprescindible en un equip, un jugador que fa la feina bruta, el treball a l’ombra, en Sancho Panza d’en Quijote, ell no pot ser el més destacat de l’equip perquè això vol dir que algú s’amaga. Algú que ha de donar la cara perquè se l’ha fitxat per això i no ho fa. Diguem que és com si Puyol fos el millor de l’equip de futbol, alguna cosa estaria passant no?

Vistes les declaracions de Savic al finalitzar el partit d’ahir puc dir que això no canviarà d’aquí a final de temporada. Així que senyors seguidors del bàsquet blaugrana, per molt que els pesi en alguns, si volen veure bàsquet hagafin la línia groga direcció a l’Olímpic del metro i baixin a Pep Ventura, gaudiran molt més. Que torni Alemany!!

Per cert, de moment la Copa no decep. Podem discutir la qualitat en el joc però no la intensitat, la lluita i l’emoció dels partits.

Guerra informativa i coses del l'entorn

Mentre un diari, el Sport, ja fa els càlculs de la venta de Ronaldinho, l’altre diari, el Mundo Deportivo, parla d’una campanya orquestrada contra Messi i Ronaldinho per ser blanc de totes les culpes dels mals blaugranes.

Aquesta baralla al quiosc és la baralla també d’un club i d’uns aficionats. Uns haguessin venut a Ronaldinho ja fa dos mesos, els altres no paren de justificar i justificar que ens ha fet grans i que li devem alguna cosa més que una sortida per la porta del darrera.

I tots aquests problemes en el món de l’esport es magnifiquen quan la pilota no entra. Ella és la que realment decideix el futur d’un club. Això si, la pilota no pot entrar sola, necessita d’algú que la guiï fins la porteria. Ara mateix a can Barça no estan per la feina, sobre tot fora de casa, on es guanyen les lligues, on el Madrid lluitador treu els punts (victòria a Getafe) i on el Barça del passotisme ni de casualitat (derrota contra un Getafe més aviat discret).

El Barça coneix els seus problemes, però ningú té el valor d’aplicar el tractament. Cada dia veig més clar que això només s’arregla amb bisturí, i que per evolucionar cal renovar-se inclús quan les coses van bé.