Primeres sensacions

Ha començat el mundial, només que puc dir que l’amic Puji pot estar tranquil, amb un esdeveniment així a mi també em passa, ho reconec, vibro amb un gol de Tunísia o una jugada de Togo més indiferent m’agrada les sensacions que transmet un Mundial. És cert que després a part podem parlar de si el partit ha estat bo, dolent o horrible, però aquest punt que li dóna un mundial fa que un partit infumable estigui bé.

Ahir per fi va debutar ‘La Roja’ i després de veure els partits de la resta de seleccions importants, Argentina, França, Anglaterra, etc. Podem treure varies conclusions: els entrenadors tenen por a perdre i a arriscar-se, les seleccions africanes tenen qualitat però els falta experiència (com a referent Argentina-Costa de Marfil) i Espanya va sorpendre a tothom.

El què més m’emprenya pot ser de tot això és la por a perdre i el conservadurisme dels equips. On estava Messi o Aimar, perquè juga Crouch d’inici amb Anglaterra o perquè es queda el pichichi holandès (33 gols) a casa seva sense poder jugar un Mundial? . La veritat que totes les favorites han realitzat un futbol justet, justet. Anglaterra sort va tenir de Joe Cole, per despertar a més d’un davant del televisor (entre els quals m’incloc). Argentina va ser eficaç però amb molta falta de ‘chispa’ tot i que la banqueta cremava. Italia va sorpendre perquè va jugar menys malament del què s’esperava. Alemanya com portava fent fins ara, coses bones 4 gols i coses dolentes. Brasil massa talent provoca el col•lapse, sembla mentida. I França reserveta i amb data de caducitat. Portugal i Suècia,. pot ser van ser decebedors perquè s’espera una altra cosa d’elles i Holanda va deixar bones sensacions amb un Robben hipermotivat.

Ens queda poc per escollir però la veritat s’ha vist alguna cosa diferent amb Costa de Marfil (juga sense porter), la República Txeca amb un gran Rosicky, Ecuador i ‘La Roja’ amb un joc alegre, la qual sincerament em va sorpendre, no els jugadors, sinó el seleccionador. Perquè siguem sincers Espanya té bons jugadors però ningú encerta o vol ordenar-los o combinar-los com l’afeccionat creu amb més o menys gràcia (serà per les pressions que fan des de Madrid). El què ha canviat d’aquesta selecció respecte altres anys són els jugadors per suposat i la seva mentalitat i actitud. Gent jove, motivada, preparada amb talent, com els JASP d’aquell famós anunci de fa temps. Només cal que segueixin així fent un discurs humil tot i la victòria, seguir treballant i que el seleccionador no canviï d’opinió. Tot el contrari de la premsa, sobre tot de Madrid, que ja es veuen a Berlín, pot ser això és el que a vegades em fa perdre la simpatia pel combinat Espanyol, l’entorn que l’envolta (com passa amb Fernando Alonso? Pot ser).

Avui més partits, com m’agrada el Mundial.