Els Hobbits d'Espanya

Després de la segona victòria de La Roja enfront de Túnez es poden treure varies conclusions.

- Raúl: Jugui bé o malament Villa, Raúl sempre serà el primer canvi de la selecció. Aquesta fixació de la premsa no l’entenc, titulars de “Raúl suplente”, “No juega Raúl”, o les constants imatges de Raúl a la banqueta l’altre dia mentre Espanta perdia. Em sembla bé la presència de Raúl a la selecció per temes d’experiència i per moments puntals però no com a peça clan de partit. Cert que va marcar l’altre dia i estava allà, però va ser un gol d’home d’àrea, on ha de jugar Raúl per ser útil. Realment no sé qui va tenir la brillant idea de posar el 7 blanco fora del seu hàbitat natural però últimament corre molt però genera poc perill. Ni fa aquells ‘Agua anís’. Tot això en detriment del pobre Villa que paga la pressió mediàtica de Madrid.

- Hobbits: Realment el motor d’Espanya. Gent com Xavi, Cesc, Iniesta i Xabi Alonso han fet d’aquest equip un equip amb un estil propi, el de ‘peloteros’. El de tocar i tocar, per fer ballar el rival de costat a costat i en un desajustament la picada mortal. Primer va ser Xavi amb el seu gran partit contra Ucraïna, l’altre dia Xabi Alonso amb una fantàstica actuació complementada per un revolucionari Cesc ‘Bomb’ (com indicava el Mundo Deportivo) i demà qui diu que no serà Iniesta. Ells aporten la creació, el ritme, ho porten tot, incloent la destrucció del joc de l'equip rival.

- L’equip: Jo sincerament no crec cap dubte que l’altre dia sense fer cap canvi Espanya hagués aconseguit remuntar el partit amb dos gols de Villa. Per la senzilla raó del joc ofert a la primera part. Tothom fa el seu paper, la defensa li falta pot ser evitar els desajustaments entre els centrals i els laterals per l’empenta d’anar a l’atac, els mitjos està tot dit, i finalment la davantera, dos davanters en ratxa. Un d’ells ressuscitat del no res, ‘El Niño’ va millorant, ara de cada tres ocasions una va a dins (tot i que el penal el va xutar fatal), i Villa la meva opinió és que genera un malestar constant en la defensa rival i això m’encanta en un davanter, un perill constant. Iker de moment poca feina però no tinc duote que respondrà quan faci falta. Per cert crec que Joaquín va perdre la seva oportunitat l’altre dia.

- Mass Media: Sincerament el què em fa més ràbia d’aquesta selecció, et posen al pedestal o t’enfonsen en 90 minuts, glòria o fracàs. Sort que les declaracions dels jugadors i seleccionador són moderades com ha de ser. El Mundial de veritat comenta a vuitens, això si val més fer-ho amb un coixi de moral que enfonsat en la misèria del joc de França.