Gran Argentina

Jornada de divendres.

Grata ‘sorpresa’ la d’Argentina (una de les meves preferides de sempre), després d’un primer partit una mica decepcionant i més després de veure que els primers reserves utilitzats no eren ni Tévez, ni Aimar, ni Messi, es preveia un altre tipus de joc per part de ‘l’albiceleste’.

Però res més lluny de la realitat, Argentina amb un Saviola en bon estat de forma, un Maxi golejador i un joc col•lectiu, vistós i alegre (escàs en aquest mundial) va aconseguir ferir de mort a un rival que va rematar un Messi explosiu amb ganes de jugar, en 16 minuts un gol, una assistència de gol i una revolució. Senzillament fantàstic. Era el complement necessari per aquella selecció sub-20 que Pekerman va fer campiona del món, és normal que ara confii en ells.



Pel que fa a Holanda podríem dir que és l’equip de les dos cares, normalment fa una primera part bastant bona, ofensiva amb joc per les bandes (encara no sé qui és més ‘xupón’ si Robben o Van Persie), però una segona part fràgil, amb dubtes i carència d’idees que el rival intenta aprofitar. Sort que davant tenien una voluntariosa i ambiciosa Costa de Marfil, però com ja es va comentar amb una falta d’experiència excessiva veient que la majoria dels seus jugadors juguen en equips punters europeus (Chelsea, Arsenal, etc.). I no ens hem d’oblidar de l’arbitratge, més que dubtós en alguna jugada, ja que si l’àrbitre no va veure el penal de Gio a Bakala és que té un problema.