Només 90 minuts

Només 90 minuts són els que separen al Barça de la final de Moscú. A diferència de molts jo hi crec. Això si per creure-hi he hagut d’eliminar el partit de Riazor, els ‘embaucadores’, a Ronaldinho, que portem 4 o 5 partits sense marcar i que l’equip físicament està fos.

Però insisteixo jo hi crec. El Manchester té un potencial espectacular però no és imbatible, té una davantera que fa por, però una defensa que grinyola, i sobre tot un estadi que grunyirà molt però hi haurà 4000 barcelonistes que faran el que podran per empentar l’equip a la victòria o l’empat que ja serveix.

Això si només fa falta que ells hi creguin!

La doble R és bàsquet

No vaig poder veure tot el partit que ahir enfrontava el Madrid amb la Penya però si el suficient per tornar a gaudir del bàsquet dels verd-i-negres. Es veritat que sóc del Barça, però s'ha de reconèixer que el bàsquet d'aquesta gent és fantàstic. Ja no només la reconeguda doble R sinó el conjunt sencer. Gran part de culpa la tenen els jugadors però l'altre part va a càrrec d'Aíto. L'he criticat moltes vegades en la seva etapa com a blaugrana, però el treball que està fent és molt bo.

Per mi aquesta lliga ja té un candidat ferm, de vegades irregular d'acord, però ahir la penya va omplir la sol.licitud per guanyar l'ACB. Després d'una ULEB, arribar a Madrid, guanyar al líder, salvar aluna pèssima decissió arbitral, clavar 18 triples, etc. és un bon currículum.

Només puc dir que aquest anys els meus ulls s'en van cap a l'Olímpic i no cap al Palau, quin patir.

Maradona es jubila

Avui es jubila el Maradona de la Rambla. En Joan Sabaté, aquest és el seu nom, decideix deixar de fer tocs a la seva pilota 'Maria' a l’edat de 65 anys. Enrera queda el vigent record Guiness de tocs de pilota assegut en una hora, la seva disputa amb l'Ajuntament i la seva meravellosa ordenança municipal, la seva època d’entrenador al Pla Marcet i la seva època com a jugador de l’Eivissa i moltes altres fets de la seva vida que el van acabar portant a la Rambla.

Laporta en pràctiques

Segurament aquest post hauria d’anar a l’altre Blog, el de Newstícies, però com que el senyor Laporta segueix encara sent un home de l’esport l’escric aquí.

Fa temps vaig llegir un article, crec que a La Vanguardia, on parlava dels estranys moviments del senyor Laporta en qüestions polítiques, ara em reuneixo amb CiU, ara amb ERC, etc. L’article en qüestió s’aventurava a preveure un sal del president del Barça al món de la política en quan acabés el seu mandat. No sé si aquesta premonició estava basada en un fons molt més enllà de les reunions amb els caps dels partits polítics, però el què si que és cert és que el senyor Laporta va fer diumenge passat una bona pràctica de ‘meeting’. Lluny del discurs d’un president d’un club de futbol el senyor Laporta es va dedicar a alliçonar als penyistes de qui es podien fiar i de qui no, vaja que en lloc de fer autocrítica va informar a la gent que els estaven enganyant. Al loro!! Que va dir en un aire exaltat.

Doncs, “al loro” està la gent que veu que la Lliga ha marxat després que el Madrid ens donés tres mil oportunitats, que el segon lloc corre greu perill, el cas Ronaldinho, el tercer projecte fracassat del bàsquet, etc. i una infinitat de coses que el públic definitivament el diumenge va dir prou. El públic no és tonto i està “al loro!!” i va veure que el qui els està “embaucando” és el seu propi president.

Senyor Laporta, no desviï l’atenció com els polítics, no menteixi com ells, assumeixi la realitat d’un club que no està fent les coses bé i vigili perquè s’està “anyunyitzant” i comença a creure que vostè està per sobre del bé i del mal.

Em fa por una cosa, avui llegeixo que ahir va baixar al vestuari i va animar als jugadors a superar el partit contra el Shalke, l’última vegada que va fer això va ser amb el bàsquet i el tema ja sabem com va acabar, al cap de dos dies marxava l’entrenador.

Més autocrítica i rellegeixis el seu programa electoral.

El dia de la Bomba Basile

Que el Barça guanyaria al Maccabi en el Palau ho tenia bastant clar, el què no m’esperava és la manera amb que ho va fer. No us enganyeu, no estic tirant campanes al vol, ja que la meva confiança amb aquest equip segueix sent la mateixa, molt baixa per no dir nul•la.

És just, però reconèixer ahir el bon partit dels blaugranes de Xavi Pascual, al que crec que li segueixen falten recursos, ja que la jugadeta del tall per mig de la zona ens la van fer unes quantes vegades. Tot i que altres vegades el pobre Xavi no pot fer més si els jugadors no responen.

Ahir l’equip va ser el de la cara, uns pivots que no només no van restar sinó que van sumar, una bona defensa, un atac amb bastant sentit comú, coratge, sacrifici i sobre tot un espectacular Basile que ahir es va carregar l’equip a l’esquena. L’italià ahir estava a tot arreu, tant en atac com en defensa, era l’element clau que evitava en tot moment que el Maccabi entrés en el partit. Físicament a tope, Basile corria al contraatac al minut 38 com si fos l’inici de partit. La seva cara de concentració i de voler-se menjar el rival ho deien tot.

En general l’equip va demostrar tenir la concentració necessària per afrontar aquests partits i no deixar-se sorprendre. De totes maneres intento descobrir perquè encara juga Neal i es va fer fora a Morandais. Un jugador que a part de no aportar res, resta, és negatiu per l’equip. Parlant de ‘no’ jugadors de bàsquet, preocupant la situació de Lakovic amb un 1 de 14 en tirs de camp en aquesta eliminatòria. Li estarà passant facturà les seves declaracions que ara sense Ivanovic jugarien millor? Que curiós perquè en Lakovic amb el serbi tenia una mitra de 15 o més punts per partit. Realment és un problema perquè el normal seria que Basile fes 15 puntets i els altres 15 els fes ell.

En fi, molt en temo però que dijous 10 tornarem a la crua realitat, tant de bo m’equivoqui però que els astres es tornin alinear d’aquesta manera serà difícil i més amb l’entrebanc de la lesió de Ilyasova, ara que estava començant agafar el ritme.

Què faran avui els impostors ?

Avui també es jugarà amb la il·lussió de la gent o tindran orgull propi? Mai se sap, avui podem veure 45 minuts bons i 10 minuts que poden tirar l'eliminatòria a la brossa.

Personalment crec que tot i aquest post que és encara de l'emprenyada de dissabte arribarem lluny a aquesta Champions.