La diferència

La FEB (Federació Espanyol de Bàsquet) està a punt de aconseguir una assegurança per a què Jorge Garbajosa pugui jugar l’Europeu de Madrid amb el vist i plau dels Toronto Raptors.

Alguns us preguntareu a que es deu tanta insistència per aconseguir la participació del jugador dels Raptors, en detriment sempre de Jordi Trias. La resposta és senzilla, en Garbajosa per les seves qualitats físiques i tècniques marca la diferència, és un pivot que tira magníficament, corre contraatacs, pot jugar dins i fora de la pintura i és un jugador dur que no s’arruga, qualitats escasses en jugadors de posicions similars en la resta dels equips. El joc de Garbajosa dona un plus més, si és possible, al joc de l’equip espanyol. El seu estat físic és una incògnita d’acord però la qualitat tècnica segueix allà.

Em sabrà greu que en Jordi Trias, que s’ha fet un lloc a la selecció gràcies al seu treball, sacrifici, constància i sobre tot paciència (amb en Dusko), quedi fora de la convocatòria però en Jordi tindrà més oportunitats segur.

Sentiments i sensacions

Un Gamper marcat per les pèrdues de persones estimades del món del futbol va oferir un homenatge en forma de gols. 5 concretament i tots del Barça, ja que l’Inter amb una falta d’autoestima i orgull important no va ser mai un rival de nivell.

Tot i això l’inici del partit va està ple de sentiments per l’Antonio i per en Nicolau, bon gest el del Barça de sortir amb la samarreta del que va ser i serà el 16 del Sevilla.

Pel què fa al tema del futbol pròpiament com a esport, varies coses. Comencem per una sensació una mica dolç-salat, blanc-negre, és a dir són molt bones les ganes que té Henry sempre de buscar el gol, la jugada, la perfecció, que el faci estrenar-se de manera oficial amb el Barça, ganes d’agradar. Però a la vegada la seva parsimònia en alguns dels seus actes…sortir del fora de joc, aixecar-se després de caure el terra, caminar un minut pel camp com qui s’ha perdut…en posa una mica nerviós. Per altra banda la sensació, tot i el que vaig pensar el primer dia, Touré pot ser gran, molt gran. Tot el contrari que Ronaldinho que segueix sense encarar el 1x1 i es converteix només en un passador de qualitat i un discret xutador de faltes (discret si comparem estadístiques amb Junhinho).

Només una última cosa, la sensació que aquest Barça recuperaria la ‘frescura’ que li falta amb el jovent. Us imagineu una davantera formada per Messi, Bojan i Giovani? Seria elèctrica. Seria com abans.

Silenci.

Malauradament perquè no és ni la primera ni tampoc l’última. Perquè et podria passar a tu o a mi que fem esport. Perquè tenia només 22 anys i a punt de ser pare. I per moltes més coses un record per A.Puerta.

Comença la Lliga 'dels estrellats'

Ha començat la Lliga i de la primer ajornada podem extreure varies conclusions.

La primera que el Barça segueix un marxa per sota del que hauria de ser. Circulació lenta de pilota, a més a més horitzontal al pur estil del handbol del palau. No hi ha profunditat ni rapidesa, la gent que ha de desbordar no ho fa, i les errades defensives en la cobertura fan esgarrifar. Per altra banda crec que hi haurà gent que no entendrà la seva suplència tot i que hagin dit que si, sinó temps al temps.

La segona és que el Madrid té millor equip del què sembla. Els fitxatges de Drenthe i Sneijder sembla que donaran rendiment, tot i això penso que la defensa farà aigua per tot arreu tot i que la substitució del ‘Bello’ Cannavaro per Metzelder va donar algo més de consistència. Per altra banda el Sevilla sembla que segueix al seu ritme, sense importar si juga un, dos o tres partits a la setmana tot el contrari que el València que independentment de l’àrbitre de torn cada setmana el seu joc no passarà a la història com allò anomenat futbol.

La tercera és televisiva. Com les discussions entre ‘contratantes, contratados y primeras partes de contrato’ segueixin així, hi haurà un augment dels divorcis en l’estat espanyol. Entre el PPV, La Sexta, Autonòmiques, Digital + i la Premier League a TV2, el número de partits de futbol a veure el cap de setmana ha augmentat considerablement.


I per últim que els equips que pugen de segona no volen deixar escapar cap punt des del principi. Saben que la permanència a la Lliga de les Estrelles es paga cara i val més fer els deures des del principi que no pas resar a la verge de torn a última hora.