Les vacances

Com molts de vosaltres esteu fent o fareu, jo estic de vacances. Això no hauria de ser excusa per no actualitzar tot el contrari en el meu cas, més temps per fer-ho. Però el problema es que m'estic mudant de casa aleshores no tinc internet amb la freqüència que m'agradaria així que aniré actualitzant per poc que pogui. Disculpeu les molèsties.

Bones vacances.

La culpa és de Materazzi

Perquè sembla que la culpa sigui de Materazzi? Per què ha hagut de donar explicacions mentre l’altre ni tan sols va recollir la medalla del subcampionat? Perquè sembla més greu les paraules que suposadament ha dit Materazzi que no pas un cop de cap , una agressió?

Des de diferents mitjans ens han intentat justificar l’agressió de Zizou, que si les paraules van ser molt fortes, és que el van provocar, és molt temperamental, etc. Si us plau va agredir un contrari amb premeditació!!

Ara em vindran a explicar que tots els jugadors de futbol mai han trencat un plat, que no han fet teatre en algun moment, que no han exagerat entrades, insultat o que no es diuen coses per provocar de l’estil “Me tiro a tu mujer”, “Eres un viejo”, etc. Ara m’explicaran que Zizou va reaccionar contra una agressió verbal! Perquè fa 8 anys que li va fer el jugador de l’Aràbia Saudita per agredir-lo? O que va li van dir quan el van sancionar 4 partits a la Champions? En aquest noi no paren de dir-li coses “molt fortes” es veu. Amb això intento explicar que per molt dur que sigui el què et diguin no pots reaccionar així ni en un partit normal i molt menys a la final de la copa del món. No té justificació!! Sinó algú va justificar Cantona quan va fer de karate kid contra el públic ?, algú va justificar el jugador de la NBA que va pujar a la grada a pegar un espectador? No !!!

En una competició esportiva (o no) des de ben petits tothom intenta jugar les seves armes psicològiques i que digui el contrari menteix. Tots parlen en el camp, des de Deco, Javi Navarro, De la Peña fins al propi Iniesta. Des del més totxo al més tècnic. Tots els que hem practicat esport hem intentat en algun moment descentrar al rival amb comentaris i expressions que realment no pensem però que ens poden servir per sortir guanyadors del nostre enfrontament que és el què més volem en aquell moment. Podeu pensar que no és una tècnica molt lloable, cert, però si bastant efectiva, i us diré més, per arribar a les alçades fa falta tenir una mica de puteria/picardia com vulgueu dir-li perquè sinó se t’acaben menjant.

Un gran jugador és aquell que en moments de màxima tensió és capaç de mantenir la calma. Sinó pregunteu-li a Jordan quantes vegades li han dit coses de la seva mare i com ha respòs ell. Possiblement amb un triple doble o més de 30 punts.

PD: Recordeu que torno a fer actualitzacions a Newsticies.blogspot.com .

La força del grup

En aquests tres dies he pogut llegir bastant en diaris i blogs d’altre gent tot el referent al Mundial i he arribat a la conclusió (com tothom) que ha guanyat el grup. I no només per Itàlia, sinó també per França i per Alemanya, tres equips, on tothom tenia un rol assignat.

La selecció italiana no s’ha vist afectada per l’escàndol que rodejava els equips dels seus integrants (recordem que la selecció francesa també tenia jugadors afectats), tot el contrari sembla ser que ha servit de motivació, com és això? En el famós Moggigate no només es posa en entredit la manera de guanyar de certs equips sinó que afecta directament als seus jugadors, que vol dia que els partits estaven amanyats, que Luca Toni no marcava gols perquè era bo sinó perquè els altres es deixaven? Cannavaro no és un mur infranquejable sinó que li perdonaven les targetes ? Pirlo feia bones passades però la meitat en fora de joc no xiulats? I així podríem fer un repàs amb tots els jugadors. És normal que s’hagin sobre motivat per demostrar que són bons en el què fan i no necessiten l’ajuda de ningú per demostrar-ho. L’orgull i l’honor ha donat la força necessària a un grup de jugadors que estic segur que no s’esperaven arribar a Itàlia tant tard i amb tots els honors.



Per l’altre banda és d’agrair la sinceritat de la qual ha fet gala la ‘Bèstia’ Gattuso, primer per demanar que no s’insultés al futbol al comparar el seu joc amb el de Ronaldinho i segon per dir que encara que Itàlia guanyés el Mundial (com ha passat) no tenia per a què haver-hi una amnistia, són coses diferents.

En definitiva una Itàlia que no contava per ningú, que ens va sorpendre a tots en semifinals, ha guanyat el Mundial al seu estil. Ja poden tornar a cridar allò de Forza Italia sense necessitat de ser un votant de dretes!

D’un calcio desmuntat emergeix una gran Itàlia

Ahir vaig gaudir molt amb el el tros de partit que vaig veure (segona part i pròrroga) de Alemanya-Itàlia. Simplement impressionant, si fins ara l’únic que m’havia fet aixecar del sofà era Maxi Rodríguez ahir va ser Itàlia en el seu conjunt. Jo que portava renegant dels italians des del primer dia i elogiant els alemanys, ahir s’em va girar el cervell. Eren els alemanys els que pegaven (sobretot Ballack que hauria merescut més d’una arjeta però ja se sap equip amfitrió) i els italians en busca de la victòria (no vol dir que els alemanys no ho fessin) llençats a l’atac (Pirlo, Del Piero, Gilardino i Totti sobre el camp) com mai havia vist a Itàlia. Em van sorpendre !!!

No sé perquè però a mesura que avançava el temps a la segona part el partit s’anava posant molt bé per Itàlia, que tot i que Totti molestava més que ajudava. Per altra banda Klose estava cansat i tot i que Podolski ho provava allà estava Cannavaro per dir-li Chitón! Sinó apareixia la manopla de Buffon!

Fantàstica la pròrroga d’Itàlia que va començar amb dos tirs al pal i va acabar amb una sola aparició de Pirlo (tranquil•litat a la frontal per escollir el millor passada) i la rosca de Grosso. La traca va ser la lliçó de com es fa una contra amb gol final de Del Piero (molt millor que Raúl).



Com deia el Marca això és competir. Visca el futbol (pensava que no diria mai això parlant d’Itàlia).