dijous, de juliol 13, 2006

La culpa és de Materazzi

Perquè sembla que la culpa sigui de Materazzi? Per què ha hagut de donar explicacions mentre l’altre ni tan sols va recollir la medalla del subcampionat? Perquè sembla més greu les paraules que suposadament ha dit Materazzi que no pas un cop de cap , una agressió?

Des de diferents mitjans ens han intentat justificar l’agressió de Zizou, que si les paraules van ser molt fortes, és que el van provocar, és molt temperamental, etc. Si us plau va agredir un contrari amb premeditació!!

Ara em vindran a explicar que tots els jugadors de futbol mai han trencat un plat, que no han fet teatre en algun moment, que no han exagerat entrades, insultat o que no es diuen coses per provocar de l’estil “Me tiro a tu mujer”, “Eres un viejo”, etc. Ara m’explicaran que Zizou va reaccionar contra una agressió verbal! Perquè fa 8 anys que li va fer el jugador de l’Aràbia Saudita per agredir-lo? O que va li van dir quan el van sancionar 4 partits a la Champions? En aquest noi no paren de dir-li coses “molt fortes” es veu. Amb això intento explicar que per molt dur que sigui el què et diguin no pots reaccionar així ni en un partit normal i molt menys a la final de la copa del món. No té justificació!! Sinó algú va justificar Cantona quan va fer de karate kid contra el públic ?, algú va justificar el jugador de la NBA que va pujar a la grada a pegar un espectador? No !!!

En una competició esportiva (o no) des de ben petits tothom intenta jugar les seves armes psicològiques i que digui el contrari menteix. Tots parlen en el camp, des de Deco, Javi Navarro, De la Peña fins al propi Iniesta. Des del més totxo al més tècnic. Tots els que hem practicat esport hem intentat en algun moment descentrar al rival amb comentaris i expressions que realment no pensem però que ens poden servir per sortir guanyadors del nostre enfrontament que és el què més volem en aquell moment. Podeu pensar que no és una tècnica molt lloable, cert, però si bastant efectiva, i us diré més, per arribar a les alçades fa falta tenir una mica de puteria/picardia com vulgueu dir-li perquè sinó se t’acaben menjant.

Un gran jugador és aquell que en moments de màxima tensió és capaç de mantenir la calma. Sinó pregunteu-li a Jordan quantes vegades li han dit coses de la seva mare i com ha respòs ell. Possiblement amb un triple doble o més de 30 punts.

PD: Recordeu que torno a fer actualitzacions a Newsticies.blogspot.com .

3 comentaris:

Puji ha dit...

Vaig a transcriure un clássic de les converses en plena competició:

-Maricón!
-Pues cuando me follo a tu madre no me dice lo mismo...

Això sí que és literatura!

Anònim ha dit...

Vaja comparacions Capità ... ZZ amb Jordan ... no hi ha color.

Gerard Agudo ha dit...

Hi havia bastanta gent que tenia l'art de parlar durant els partits:

- Ignasi Esteve
- Ramón Marina
- David Martínez (el míster)

Clàssics de la literatura de "match" je je