Primer de tot disculpar-me pel retard d’aquest nou post. Tot i que sembli ja molt llunyà m’agradaria fer un parell de comentaris per acabar amb el tema de la Copa del Rey de bàsquet que va guanyar un fantàstic Tau.
Primer de tot comentar la decepció que em va suposar l’eliminació dels tres equips catalans, Barça, Penya i Girona, si més no els dos últims poden dir que van ser eliminats pels finalistes, però al Barça no hi ha excuses que valguin, el partit no va servir per una altra cosa que confirma la irregularitat d’aquest equip durant el transcurs dels partits. Només cal haver vist els dos últims enfrontaments després de la Copa, contra Olimpia a l’Eurolliga i Caja San Fernando a l’ACB, on el Barça dominava el partit amb claredat de 15 o 20 punts i acaba patint per guanyar en el millor dels casos o pot fins i tot perdre, com va passar el dia de la Copa.
El dissabte les semifinals van donar la sorpresa de l’eliminació del Unicaja, en mans d’un gran Pamesa, i l’eliminació d’un Madrid que ho havia gastat tot la jornada abans per guanyar al Barça.
Sincerament va ser una Copa rara, un pèl deslluïda, si em permeteu dir-ho, per la falta d’emoció, tots els partits es van resoldre per 10 o més punts excepte la final, però sense oblidar que el Tau va resoldre la final de Copa al primer quart amb un parcial de 8 a 29. Un TAU immens, comandats per un Scola insaciable i dirigits per un sensacional Prigioni, escollit en MVP de la final amb una quantitat d’assistències que hagués firmat el mateix John Stockton.
En definitiva el Tau perd jugadors com Macijauskas, però no el seu caràcter guanyador, canvia d’entrenador però no el seu bon joc, és pot ser per això que el Buesa Arena està ple cada setmana per veure el seu equip.
Per acabar m’agradaria fer un incís en el tema del MVP, més que res perquè em sembla una cosa extraordinària i bona pel bàsquet. Segur que la reacció de la gent al saber que Prigioni havia estat designat MVP va ser de sorpresa, com pot ser que un jugador que fes 3 punts fos escollit com el millor del partit? Prigioni es va dedicar a portar el tempo del partit, a ser la veu del entrenador a la pista, però sobre tot va repartir joc entre els seus companys (15 assistències).
Personalment crec que aquesta designació és un gran favor al bàsquet d’escola del nostre país, ja que són milers els nens i nenes que cada matí surten a jugar a una pista de bàsquet amb tota la il•lusió del món i al finalitzar el partit moltes vegades la seva actuació és valorada només per la resposta a la següent pregunta: quants punts has fet?. Al bàsquet guanya qui fa més cistelles, és cert, com els gols al futbol, però algú li ha de passar la pilota al que fa el bàsquet, algú ha de defensar, algú ha de rebotejar, etc. Per això juguen 5 persones tot i que alguns ho oblidin.
Donar el MVP a un jugador que només ha fet 3 punts però va aconseguir que els seus companys en fessin 30 és molt important per viure el bàsquet amb una filosofia,que jo crec que és la correcte, la filosofia d’equip on tothom té un rol, una tasca a realitzar necessària per a l’equip, més enllà de mirar com un company teu fa una cistella darrera l’altra. Sinó pregunteu a Pippen, un ex-Bulls, a veure què en pensa dels 81 punts de Kobe Bryant amb els Lakers.
dilluns, de febrer 27, 2006
divendres, de febrer 17, 2006
La segona Copa pot provocar deliri
Primer de tot cal dir que no vaig veure cap dels dos partits de la Copa del Rey íntegrament, però amb les dos segones parts que vaig veure de les dues eliminatòries podem treure varies conclusions, sempre sota el meu punt de vista.
L’Akasvayu com va dir en Raúl López després del partit va ser un voler i no poder, però l’equip gironí va basar el seu joc en accions individuals dels seus jugadors i aquest estil de joc et pot funcionar en moments puntuals però no tot un partit i més si tens davant teu un equip com el Pamesa. A part el Pamesa va disposar de masses segones opcions de tir, ja que dominaven clarament el rebot tant ofensiu com defensiu.
Pel que fa a la segona eliminatòria va durar una part, a la segona només va haver-hi un equip, l’Unicaja, però si que és cert que el Gran Canària va aguantar allà fins que va poder, vaja fins que Garbajosa (31 de valoració ACB) va decidir portar el seu equip cap a la victòria.
Avui més, i no parlem d’un partit qualsevol, un derbi, Barça-Madrid. Un Barça que arriba la Copa com a líder de l’ACB però sense donar confiança de ser un equip regular en el joc, sinó només cal veure la seva actuació a l’Eurolliga. De totes maneres si Navarro i Williams estan bé el Barça estarà bé, sense oblidar aquest gran complement que per mi és Kakiouzis, tot i que en l’últim partit no va estar gaire bé. El Madrid per la seva part arriba immers en una crisis de la qual no acaba de sortir, novè a la lliga regular. Per ells la Copa pot servir de revulsiu, més que una possibilitat sembla més una necessitat.
El segon partit també promet, Tau-Penya. El Tau sembla que després d’un inci de temporada accidentat (degut al més que discutible canvi d’entrenador) ha recuperat la tranquil•litat amb un entrenador de la saga plavi com Perasovic. El seu lloc a la classificació de la lliga regular, segon juntament amb l’Unicaja, no és casualitat quan es té a Scola i un bon equip de complements de primera fila. De la Penya podem destacar la confirmació de la seva tornada al grup dels importants, fent una lliga prou bona i plantant cara a qualsevol equip. El seu pilar sense dubte és el jove Rudy però la direcció de Bennet és clau en aquest equip.
No us perdeu avui tampoc la jornada, promet més emocions que ahir.
L’Akasvayu com va dir en Raúl López després del partit va ser un voler i no poder, però l’equip gironí va basar el seu joc en accions individuals dels seus jugadors i aquest estil de joc et pot funcionar en moments puntuals però no tot un partit i més si tens davant teu un equip com el Pamesa. A part el Pamesa va disposar de masses segones opcions de tir, ja que dominaven clarament el rebot tant ofensiu com defensiu.
Pel que fa a la segona eliminatòria va durar una part, a la segona només va haver-hi un equip, l’Unicaja, però si que és cert que el Gran Canària va aguantar allà fins que va poder, vaja fins que Garbajosa (31 de valoració ACB) va decidir portar el seu equip cap a la victòria.
Avui més, i no parlem d’un partit qualsevol, un derbi, Barça-Madrid. Un Barça que arriba la Copa com a líder de l’ACB però sense donar confiança de ser un equip regular en el joc, sinó només cal veure la seva actuació a l’Eurolliga. De totes maneres si Navarro i Williams estan bé el Barça estarà bé, sense oblidar aquest gran complement que per mi és Kakiouzis, tot i que en l’últim partit no va estar gaire bé. El Madrid per la seva part arriba immers en una crisis de la qual no acaba de sortir, novè a la lliga regular. Per ells la Copa pot servir de revulsiu, més que una possibilitat sembla més una necessitat.
El segon partit també promet, Tau-Penya. El Tau sembla que després d’un inci de temporada accidentat (degut al més que discutible canvi d’entrenador) ha recuperat la tranquil•litat amb un entrenador de la saga plavi com Perasovic. El seu lloc a la classificació de la lliga regular, segon juntament amb l’Unicaja, no és casualitat quan es té a Scola i un bon equip de complements de primera fila. De la Penya podem destacar la confirmació de la seva tornada al grup dels importants, fent una lliga prou bona i plantant cara a qualsevol equip. El seu pilar sense dubte és el jove Rudy però la direcció de Bennet és clau en aquest equip.
No us perdeu avui tampoc la jornada, promet més emocions que ahir.
dijous, de febrer 16, 2006
Posa'm una Copa
Avui comença un dels millors esdeveniments esportius d’Europa, la Copa del Rey de bàsquet. A algú li pot semblar un comentari desmesurat però la veritat és que aquest format de competició pel què ha optat la Copa genera un gran interès i espectació entre el púbic i els mitjans de comunicació, que falta li fa al bàsquet per recuperar aquell lloc mediàtic que ocupava fa un temps.
Aquest format de competició permet a més a més evitar la saturació del calendari basquetbolístic evitant eliminatòries sense sentit entre equips faltes d’interès i classificant per la competició als 8 millors equips del moment. Sense dubte una gran idea.
I si això us sembla poc, podem parlar de la falta d’un favorit clar per guanyar, tot i que per molts l’Unicaja, l’actual campió, ho és. No és que es desconfiï dels Navarro, Myers, Rudys, etc. simplement l’Unicaja ha estat un dels equips més regulars de moment a l’ACB tot i que la classificació no ho reflecteixi. Per començar a les 18:30 tenim un Pamesa-Akasvayu un gran partit, la oportunitat dels gironins de començar a fer camí per ser un gran. Tot dependrà que el grup de solistes que dirigeix o intenta dirigir (a qui no li seria difícil coordinar tantes estrelles en un únic equip?) Edu Torres segueixin sonant com una orquestra com els últims 4 partits. I a les 21:00 Unicaja – Gran Canària, per rematar la primera jornada de la festa del bàsquet, impacients per veure si el millor quatre d’Europa com diuen en alguns llocs, Jorge Garbajosa, és capaç de repetir MVP. Tot a un únic partit, seguir endavant o anar cap a casa, a vida o mort, una situació que porta als jugadors anar al límit.
Esperem que no ens decebin i es compleixin les espectatives, espectacle, emoció i bon bàsquet.
Aquest format de competició permet a més a més evitar la saturació del calendari basquetbolístic evitant eliminatòries sense sentit entre equips faltes d’interès i classificant per la competició als 8 millors equips del moment. Sense dubte una gran idea.
I si això us sembla poc, podem parlar de la falta d’un favorit clar per guanyar, tot i que per molts l’Unicaja, l’actual campió, ho és. No és que es desconfiï dels Navarro, Myers, Rudys, etc. simplement l’Unicaja ha estat un dels equips més regulars de moment a l’ACB tot i que la classificació no ho reflecteixi. Per començar a les 18:30 tenim un Pamesa-Akasvayu un gran partit, la oportunitat dels gironins de començar a fer camí per ser un gran. Tot dependrà que el grup de solistes que dirigeix o intenta dirigir (a qui no li seria difícil coordinar tantes estrelles en un únic equip?) Edu Torres segueixin sonant com una orquestra com els últims 4 partits. I a les 21:00 Unicaja – Gran Canària, per rematar la primera jornada de la festa del bàsquet, impacients per veure si el millor quatre d’Europa com diuen en alguns llocs, Jorge Garbajosa, és capaç de repetir MVP. Tot a un únic partit, seguir endavant o anar cap a casa, a vida o mort, una situació que porta als jugadors anar al límit.
Esperem que no ens decebin i es compleixin les espectatives, espectacle, emoció i bon bàsquet.
El principi d'alguna cosa
Moltes vegades he pensat en explicar les coses que em passen, veig, sorprenen o simplement em generen interès o curiositat però la veritat sigui dita, no sóc un bon narrador, ni oral ni escrit.
De totes maneres fent cas omís a aquestes afirmacions em llenço a l’aventura d’aquest món dels blogs. Un món que creix de manera espectacular en quantitat i qualitat, i amb una repercussió i influència cada vegada més important en la nostra societat, tot depèn del teu rànquing de popularitat.
La culpa la tenen alguns dels fantàstics Blogs que existeixen a la xarxa que em fan creure que jo també seré capaç de tenir un blog interessant.
De totes maneres fent cas omís a aquestes afirmacions em llenço a l’aventura d’aquest món dels blogs. Un món que creix de manera espectacular en quantitat i qualitat, i amb una repercussió i influència cada vegada més important en la nostra societat, tot depèn del teu rànquing de popularitat.
La culpa la tenen alguns dels fantàstics Blogs que existeixen a la xarxa que em fan creure que jo també seré capaç de tenir un blog interessant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
