L’última vegada que havia anat al palau havia passat el mateix, una actuació espectacular de ‘La Bomba’. Va ser contra l’Akasvayu de l’Edu Torres i ‘La Bomba’ aquell dia no parava de fer triples des de qualsevol lloc no sé si va fer 7 o 8. Espectacular. Impossible de comparar amb l’amic Basile, el qual ja no em preocupa el seu estat de forma, la seva efectivitat o la seva intensitat, sinó el seu estat anímic. Cada vegada que fallava un bàsquet (van ser uns quants) es feia el Harakiri. Per acabar, dir-vos quatre coses: el públic del Palau anima als jugadors, critica Laporta si és necessari i no vol que li prenguin més el pèl, jo segueixo tenint el bàsquet per les venes encara que no jugui i m’agrada veure un bon número de nanos petits veient bàsquet ja que són el futur d’aquest esport.
En fi el Barça va guanyar, patint, però va guanyar. Si visqués a barna segur que em faria soci del Palau.
No s’ha de ser molt il·luminat per arribar a la conclusió a la que he arribat, un equip per ser algú ha de tenir un tio que endolli. Jugadors que d’una jugada morta enmig del desert treguin petroli. 
Una solució possible a la falta de golejador és revestir la davantera de jugadors que marquen de tant en tant i la seva suma és com la d’un golejador, com per exemple el Barça, a falta d’Eto’o s’han repartit els gols o l’Espanyol que amb el seu trio atacant en forma (un trio que fa tanta por al camp com al vestuari) està en ratxa i els gols repartits entre els seus davanters.
I pot ser és una cosa evident però aquesta premissa és bàsica en el futbol i més si el teu joc es basa en jugar a la contra i les teves ocasions de gol van de
Per diferents motius aquest cap de setmana m’he pogut permetre el luxe d’estar pendent de diferents esdeveniments esportius (no només el partit del barça).
Així doncs he decidit comentar-los una miqueta. Tècnicament tot va començar el dissabte al matí amb els Txungais, el meu equip de futbol i també de l’Edu i en Kanu bloggeros ells, amb un bon partit de futbol 7 i a més amb una victòria. Aquest partit que no heu vist confirma varies coses, que el futbol és injust i que a futbol hi pot jugar tothom i a més amb cert criteri.
El diumenge al matí ens hem passat a l’esport de la cistelleta, si home, aquell que juga el espanyol Gasol quan juga bé o el catalán Gasol quan juga malament. El partit era vital pel Winterthur Barça que ha començat el seu sprint a vida o mort per classificar-se per la Copa, davant un sorprenent Caja San Fernando, de veure el fons del pou molt a prop l’any passat a mirar el fons des de bastant lluny. He vist un barça limitat en atac en algunes fases del partit, limitat en idees, molts triples i poques divisions per trencar les 1001 defenses rivals. Tot i això més bons han estat els moments bons que els dolents, i per dolents els tiradors exteriors del C.S.F que avui han fallat bastant. Important victòria que a més ha vingut acompanyada de resultats bons pel Barça.
