La pèrdua d’identitat

No sé vosaltres però jo començo a estar fart del merchandasing futbolístic. No és una cosa que vingui de nou però escoltant les retransmissions d’Onda Cero de l’amic Roger parlant sobre les noves equipacions esportives dels equips i veient ahir la tercera equipació de l’Espanyol ahir m’he tornat a encendre.

Crec que les actuals polítiques de marketing dels equips de futbol està anant massa enllà. Els equips a canvi de fer “més pasta” estan treien al mercat samarretes noves cada any, actualment tres models per any, fins aquí pot arribar a passar el problema ve quan els dissenys d’aquests models fan perdre la identitat, la personalitat, digueu-li com vulgueu d’un equip ja sigui nacional o de selecció.

M’emprenya molt veure un Mundial o una Eurocopa i veure que la samarretes de les seleccions són amb el mateix patró on únicament varien els colors. Igual passa amb la samarreta de la selecció d’Anglaterra i l’equipació del Celta de Vigo. No em puc arribar a creure que multinacionals com Nike, Umbro, Adidas, etc. no tinguin capacitat i dissenyadors suficients perquè no siguin capaços de treure al mercat més d’un disseny!!!. Algú pot pensar que és una qüestió de producció, però crec que no és el cas ja que de totes les samarretes dels equips de futbol segur que més de 3000 en fan per petit que sigui l’equip i aquesta quantitat crec que justifica un disseny nou.

El problema però va més enllà. Els aficionats amb tota la raó del món comencen a estar farts, pot passar que el disseny sigui diferent cada any, com ja hem dit és una qüestió de pasta, però que a sobre et modifiquin els colors del teu equip... Acceptem que els colors de la tercera equipació siguin inventats però si us plau que respectin els altres. L’afició del Saragossa ja va mostrar el seu descontent el passat diumenge perquè ha desaparegut el color blau clar de la samarreta, el jugadors del Bilbao van deixar ben clar fa dos anys que en pensaven de la seva equipació europea. Si més no si modifiquen el disseny i els colors que sigui un model únic no com la segona equipació blaugrana, el famós ‘xaleco’ que formava part també de les equipacions de l’Inter de Milà.

En definitiva jo sóc partidari de mantenir els colors representatius del club en la primera i segona equipació, amb la tercera que facin el què vulguin però veure samarretes com el ‘xaleco’ del Barça (o l’antic pijama beix), el rosa de l’Espanyol (i la tercera és verda!!!), la segona samarreta del Saragossa que semblen treballadors de Telefònica, la negre del Sevilla o les últimes del Deportivo em fa una mica de pena. Amb això no vull dir que no m'agradin com a samarreta en si sinó com a samarreta representativa d'un equip.

Crec que un equip ha de mantenir els seus colors representatius, la seva identitat i personalitat i exigir als dissenyadors de les multinacionals que s’esmerin més per fer uns dissenys on l’aficionat es pugui identificar. Però siguem sincers segurament aquesta rabieta meva quedaria destruïda quan els caps de marketing dels clubs m’ensenyessin les contes i la pasta feta amb les equipacions.