Diferències entre la selecció de futbol i la de bàsquet:
- Jugadors determinants.Els jugadors claus del bàsquet són determinants en el seu equip en el sentit que poden decidir partits. Gent com Garbajosa, Navarro, Rudy, etc. Tenen una influència molt important en els seus equips la qual cosa moltes vegades els fa ser decisius cosa que en el futbol els Ronaldinhos, Ronaldos, etc. són els determinants.
- Factor humà. La unió que hi ha en l’equip de bàsquet no té punt de comparació amb la de futbol o això sembla des de fora.
- L’efecte galàctic. Al jugador de futbol se’l veu distant, molt ,llunyà com alguna cosa inaccessible. Al jugador de bàsquet se’l veu proper i com un tio normal, més alt, però normal, sense aires de figura ni prepotència. Per començar no es pentinen abans de sortir al camp.
- Canvi de mentalitat. Els esports muten amb el temps. I el bàsquet espanyol ha sabut adaptar-se a les noves tendències com ningú. Jugadors i entrenadors han evolucionat cap a una mateixa direcció. Al futbol sembla que el canvi no hagi d’arribar mai començant per la federació.
- Pressió mediàtica. No ens enganyem, en els ‘mass media’ esportius d’aquest país el bàsquet passa de puntetes. Això té les seves coses bones i dolentes. Com a bona diríem que et deixen treballar tranquil, com a polenta només cal veure les audiències de la lliga Acb. En el futbol un esternut de Raúl pot donar per 5 portades, 2 reportatges i una entrevista.
- Canvi generacional. La selecció de bàsquet ha acabat amb aquest mundial un procés de renovació començat ja fa un temps. Noms com els de Rudy i Sergio s’han unit als de Navarro, Gasol,Felipe, Calderon, Berni,etc. que ja van començar a despuntar después del mundial junior del 1999 amb la medalla d’or. Al futbol encara apareixen noms com Marchena, Raul, Juanito, etc.
- Un entrenador preparat. Disposar d’un entrenador o grups d’entrenadors que saben com volen jugar i com ho poden posar a la pràctica és molt important. Connectar amb el jugador és molt important. Quan un entrenador és més popular que els jugadors malament anem.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Doncs per mi, aquest pas de puntetes dels mitjans és una de les claus de la victòria, i el bombo i platillo a la selecció de futbol és gairebé l'única causa del fracàs.
Molt bona anàlisi.
Però jo crec que sí que hi ha hagut pressió mediàtica. En tots els diaris esportius ja es donava la selecció com a campiona del món abans de viatjar al Japó.
Sí, però quan senten parlar de bàsquet, la majoria d'espanyolitos passaven com de la caca. Per desgràcia això ja ha canviat...
El què si que passa és que quan un guanya tothom s'apunta al carro!!!
Perquè quan d'espanyolito haurà celebrat sense saber un altre jugador que no fos el de Gasol?
Publica un comentari a l'entrada