Saragossa ja té el seu Atenes particular

Per la part que em toca sincerament ahir a la nit preferia una victòria manya que no pas una victòria perica. Crec que no vaig molt desencaminat si dic que la sensació que jo tenia en que el Saragossa guanyaria la Copa era bastant compartida per la majoria dels seus socis i seguidors, per això pot ser aquestes llàgrimes d’alguns jugadors o les cares dels milers de persones desplaçades a Madrid. Podem dir que com el Barça el Saragossa ja té el seu Atenes particular (salvant les distàncies).

El Saragossa arribava a Madrid amb el cartell de favorit i no només perquè l’equip aragonès venia d’el.liminar equips com Barça, Madrid i At.Madrid sinó per la seva situació a la lliga. Per un costat un Espanyol més proper que mai del descens i jugant-se la vida a cada jornada i per l’altre un Saragossa que es troba en zona de ningú a la lliga i que amb parell de partits puntuant estarà salvat matemàticament.

Pot ser només és la meva sensació però l’entorn d’eufòria al voltant de l’equip aragonès per part dels seus afeccionats ja es donava per feta la victòria (jo el primer), això si en cap cas els seus jugadors. Per contra l’afeccionat espanyolista venia a la final com sempre a gaudir perquè mai saben quan en tindran un altre, i amb això no vull dir que altres equips arribin més fàcilment o que l’Espanyol no pugui arribar més vegades (en cas el Barça cinc anys de sequera o el Madrid que ja porta tres anys) però hi ha equips amb més historial que altres. En aquests casos la decepció si perds hi és però no es tant forta, en canvi si guanyes és la hòstia i us ho dic amb experiència després de viatjar a dos finals amb diferent resultat. Només cal veure com va ser l’arribada a l’estadi dels jugadors d’un equip i l’altre, un Saragossa seriós amb cara de concentració, tot al contrari d’un Espanyol que venia cridant campions, campions ! dins de l’autocar amb tots els components de l’equip picant de mans. Un altre estil de motivació-concentració i sembla que eficient.

L’Espanyol va fer un partit tàcticament perfecte, com molt bé explica Martí Perarnau al seu blog, esperant a darrera i buscant la contra per velocitat de Luis García i Tamudo amb passades de De la Peña. En definitiva el sistema que havia utilitzat el Saagossa per arribar a la final, amb Ewerthon, Oscar i Milito a la contra. Però aquest Saragossa pateix massa si ha de jugar estàtic i portar el pes del partit , a més a més si el teu rival de cinc xuts a porta en marca quatre i un al minut dos de partit ja pots plegar. En definitiva només em queda felicitar l’Espanyol per la victòria.

Finalment m’agradaria comentar un parell de coses sobre la retransmissió. Jose Àngel de la casa no m’agrada com a comentarista però te un cert rodatge en partits de futbol, cosa que crec que els comentaristes de telecinco no tenen i es va notar molt. Entre varies joies durant la transmissió van deixar anar en plena celebració perica al Santiago Bernabeu ‘recordemos que el espanyol es el segundo equipo del Madrid’. Aquí queda això.