Avui toca Champions i Jogo Bonito

Tot i els últims partits, la falta d’encert cara porteria o l’aparença de relaxació de l’equip blaugrana avui toca Champions.

Alguns com el meu amic Albert des del dia del Benfica s’ha deixat posseir per l’esperit de soci culé, aquell esperit que un dia permet creure que es guanyarà tot i al dia següent degut a un empat o un mal partit els enviaria tots cap a casa. Realment entre tots ens estem muntant una història que va començar glorificant els jugadors al màxim nivell per baixar-los de cop després de tres empats. Un contra el cuer sense els puntals de l’equip i jugant Gabri, un altre fora de casa a quarts de final de la Champions i després de disposar d’infinites ocasions i el tercer contra el Madrid a casa i que ens permet assegurar la lliga definitivament. Si que es cert que al Madrid i al Benfica se’ls va deixar marxar vius, però un està fora de la Lliga i l’altre avui ve al Camp Nou a defensar-se i a patir, però segons el culés avui ay ay ay si marca un gol el Benfica… Personalment crec que avui caurà una bona tempesta sobre ells.

Per altra banda s’està parlant de causa primordial del relaxament blaugrana la seva superioritat sabuda en front del rival, el seu toque-toque, barrets, sotanes, etc. Però sincerament el Barça no juga així des de fa dos dies, o si no, des de quan Ronaldinho fa aquestes coses o Deco s’agrada trepitjant la pilota, no és nou, però ara portem tres empats consecutius i un gol de penal i al culé això l’emprenya i ho entenc, perquè sóc el primer que volia destrossar el Madrid però a la vegada sóc realista i també ho entenc.

Sé que hi ha més factors influents (lesions, mala sort, tàctica,etc) i si que és cert que el Barça ha donat la sensació de jugar a mig gas i accelerar quan ha volgut i guanyar el partit (el partit contra la Real sense anar més lluny) però intentar buscar les floritures i la sobèrvia com a única causa dels últims resultats crec que és un error.

Senyors avui toca Champions i els jugadors ho saben, avui espectacle al Camp Nou.