Praga, entre la il•lusió i la realitat

Després que l’equip de futbol assolís la tant desitjada final europea després de 12 anys de travessia pel desert europeu, si exceptuem la Recopa de Ronaldo, avui toca el torn a l’equip de bàsquet.

Els del Palau es presenten a Praga amb menys urgències que fa uns anys quan encara no s’havia guanyat mai el títol de campió d’Europa, amb això vull dir que ens hem d’oblidar de la paraula fracàs si es perd. Recordem que aquest Barça, és un equip pràcticament nou, amb grans carències (un pivot gran i algun altre jugador de complement) i uns aires de irregularitat en el joc que fan molta por. Tot i això estem parlant d’un Barça que s’ha plantat a la Final Four i va co-líder a la lliga ACB i de moment crec que això ja és un èxit.

Crec que el Barça s’ha de plantejar un partit sense pressió (el CSKA té moltes més urgències que el Barça), sense nervis, treballant en defensa com l’hi hem vist fer en alguns partits (Barça-Madrid primer partit del play-off europeu) i en atac que soni la flauta, aleshores el Barça tindrà opcions.

M’agradaria un Navarro anotador, explosiu i sorprenent, complementat per el millor Basile de la selecció italiana. M’agradaria un Kakiouzis, el millor fitxatxe blaugrana aquesta temporada, treballador, intens i rebotejador, complementat pel millor Fucka dels dos últims anys, quan tothom ja el donava per mort. I sobre tot m’agradaria veure un Williams centrat aprofitant les bones ratxes i controlant el partit sense precipitar-se. Tot això complementat per una banqueta que ja ha demostrat aquesta temporada en partits com el de l’Olimpyacos o l’últim de la sèrie contra el Madrid que estan capacitats per rendir al màxim nivell, Trias, De la Fuente, Marconato, Thorton, Grimau, etc. Aquesta és la meva il•lusió.

Però la realitat diu que guanyar una Final Four i més contra rivals com Tau, CSKA I Maccabi s’ha d’estar els 40 minuts concentrats al màxim, cosa que el Barça aquest any poques vegades ha estat capaç de fer. Aquest Barça és capaç del millor i del pitjor, un dia et surt cara i l’altre creu. Personalment espero il•lusionat el començament del partit a veure que passarà perquè crec que sortirà cara.



Fotos:Copa de la Euroleague, Navarro llençant a canasta i l'estadi Sazca Arena, espectacular per fora i per dins.

PD: Aquestes hores el tau ja pert de 21 contra el Maccabi, quina por.