dijous, de desembre 18, 2008

Quan no tenir notícies són bones notícies

Primers de la Lliga BBVA, 12 punts d’avantatge sobre el Madrid i 8 sobre el segon classificat que és el Villareal, són les causes que aquesta setmana el Barça no hagi existit pels mitjans de comunicació. Una altra setmana tranquil•la, sense sorpreses ni rumors dels ja cada vegada més devaluats fitxatges d’hivern. Això és pels de la capital del Regne, que com feia Jordan per motivar-se en cada partit, s’inventen històries que només ells veuen. Podeu recuperar les declaracions de ‘Malulo’ Salgado indignat que a Barcelona ja s’està celebrant la Lliga BBVA. No t’equivoquis ‘Malulo’ una cosa és que el públic us canti cançonetes com la de ‘Madrid cabrón saluda al campeón’ i l’altre que els jugadors s’ho creguin. O és que els jugadors no podran celebrar un gol decisiu en el minut 83, contra un rival directe que va venir a tancar-se al Camp Nou i que només va saber repartir estopa , de manera eufòrica i descontrolada?.

En definitiva en el món del futbol si ets un equip gran i durant una setmana sense futbol no parlen de tu la falta de notícies és la bona notícia.

divendres, de desembre 05, 2008

Jo també sóc Manresa


A principis de setmana em vaig assabentar per casualitat d’una iniciativa engegada per uns aficionats al bàsquet i al RICOH Manresa per intentar col•laborar amb el seu granet de sorra a que el club català pugui sortir del mal moment econòmic en el que es troba. La plataforma ha estat batejada amb el nom de Tots som Manresa i busquen les màximes col•laboracions possibles.

Jo ja he col•laborat perquè sóc home de bàsquet,i tot i que el meu equip és el Barça, no podem deixar que un club com el Manresa desaparegui del panorama esportiu pel bé de l’esport i del bàsquet català.

Tu també pots col•laborar comprant la samarreta que venen per 10 euros. Jo ahir la vaig comprar a la tenda “24segons” de Mataró, segurament els meus deu euros per si sòls no són importants però juntament amb altres deu eurillos, més deu eurillos, més deu eurillos acabin ajudant. I sinó que serveixi per mostrar el meu suport al Bàsquet Manresa !!!

dilluns, de desembre 01, 2008

La força dels equips

Com ja tots sabeu la setmana passada l’equip espanyol de tennis capitanejat per ‘osea’ Emilio Sanchez Vicàrio es va proclamar campió de la Copa Davis. Eren molts els obstacles a superar, jugar a camp contrari (ni més ni menys que a Argentina), sobre pista ràpida i sobre tot sense el número 1, Rafa Nadal. Tot i això els jugadors espanyols van saber superar-se i donar el millor d’ells mateixos per guanyar.

En l’esport són moltes les vegades que es dóna aquesta situació d’adversitat per un equip que acaba superant tot els obstacles i triomfant. És la gràcia dels equips, la unió i la força que dóna a l’esportista individualment el fet d’estar recolzat pels seus companys. Inclús en un esport com el tennis on un està sòl davant de l’adversari (excepte en els dobles) però animat des de la grada pels companys d’equip. Però no només dins el camp es forja un equip, tot l’entorn influeix, només cal veure en aquest cas concret del tennis les disputes internes dels jugadors argentins i el bon rotllo de l’equip espanyol units més encara gràcies a un enemic en comú, el president de la Federació Espanyola de Tennis.

Un fet important que sempre dóna als equips un punt de superació és l’absència del líder, dóna sempre a la resta de companys d’equip un plus de superació personal que fa que rendeixin a un nivell més alt intentant suposo inconscientment tapar el buit deixat pel líder. Recordeu sinó quant l’equip espanyol de bàsquet es va proclamar Campió del Món tot i la falta del referent Pau Gasol.

Són molts els exemples d’equips que han triomfat tot i ser clarament inferiors al rival, tècnicament o tàcticament, per exemple, la selecció grega de futbol, una bona dosis de ‘catenaccio’ però el treball d’un equip al complet al cap i a la fi, o aquell TDK Manresa capitanejats pel fantàstic Chichi Creus campió de la Copa del Rey del 96 davant del F.C.Barcelona.

En fi només volia donar valor el concepte d’equip, que com sempre es diu, ha d’estar per sobre de les individualitats, aprofitant la victòria de l’equip espanyol de Copa Davis