Papa Eto'o

Discutíem l’altre dia amb un amic que viu a highlanders sobre Papa Eto’o. Inexplicablement per mi criticava al davanter blaugrana pel seu joc mostrat últimament, i sense sortir de la meva sorpresa li recomanava visitar un oftalmòleg urgentment o resintonitzar la televisió de casa seva que semblava no funcionar bé.

Novament, i dic novament degut a que comença a ser habitual, Eto’o s’ha perdut la meitat de la temporada entre lesions i copa África. En total ha jugat, si no conto malament 12 partits de lliga, i porta 11 gols. Et sembla poc amic Kanu?

Podem dir que ‘el negro’ és un bocamoll, que a vegades el perd l’enveja, etc. però és el primer en sortir el camp i independentment del rendiment és el primer en mossegar el rival, el primer en sacrifici, el primer en esforç. Un fet que el posa a anys lluny de l’exjugador anomenat Ronaldinho.

Si algú pot mantenir viu aquest barça aquest és Eto’o, ell si que va jugar la final de París, ell si que va a la grada quan està lesionar, ell si que s’implica.

C'est fini

Estic cansat...

Cansat que entrenis al gimnàs.
Cansat que no apareguis per la grada quan està lesionat com la resta.
Cansat que cada any demanis augment de sou.
Cansat que no facis res des de fa dos anys.
Cansat de sentir que vas ressucitar el Barça quan estava mort, però jo em pregunto on estava a París ?
Cansat que siguis una mala influència per Messi.
Cansat del teu germà.
Cansat de l'anunci de natilles.
Cansat dels bongos i la foto dels bombers.

Moltes gràcies de tot cor per la feina feta, però el crèdit s'ha acabat, quan un estira massa de la corda aquesta es trenca. Vas fer molt pel Barça però això no et dona dret a dinamitar-lo. Segurament et malvendrem i faràs UN (únic pel fet de canvi d'aires)bon any al teu nou equip, però aquí s'acabarà tot. Pinzellades de futbol de tant en tant per omplir resums però res constant. Podries haver estat el millor futbolista del món durant temps, però només ho has volgut ser 2 anys tirant a llarg.

Em sap greu però ja fa temps que no confio en tu ni e teu futbol.
Adéu.

Nova oportunitat perduda

Segona oportunitat perduda en l’Eurolliga per part dels homes de Xavi Pascual. Segona derrota després d’uns darrers minuts escandalosament nefastos. Em sap greu ser tan dur, però el Barça, tant a Màlaga com ahir a Roma, va tenir a tocar el triomf de manera molt clara i no ho va saber aprofitar, no perquè el rival fos millor, sinó per mèrits (millor dir demèrits) propis.

Possessions malt jugades, males selecciones de tir, precipitacions i males defenses, un cocktail explosiu per perdre un partit.

Ara toca jugar-se la classificació per quarts (vist el què hem vist, quasi bé val més no passar) davant del potent CSKA del futurible Ettore Messina, el doctor que el Barça necessita. Té collons que Robirosa afirmi que el Barça pot encara quedar primer de grup si guanya de 17 a l’equip rus. D’acord l’afirmació és certa però la realitat està molt lluny d’aquesta.

Aquest any, novament, toca alegrar-nos amb molt poquet, un bon partit de tant en tant i la classificació, si us plau, per la pròxima Eurolliga. Ai que patirem. Està vist que el problema total no era d’Ivanovic.

PD: Algú li pot explicar a Neal com es juga a bàsquet, millor encara, algú li pot explicar que juguen 4 persones més amb ell.

PD2: Un repte per Kasun i Fran, a veure si no fan 5 faltes en menys de 20 minuts.

Krusty, la nova marioneta

Del Bosque, alies Krusty, serà segons la premsa de Madrid, el nou seleccionador d’Espanya. Aquesta premsa, la de Madrid, ja tenen el que porten buscant des de fa temps, un entrenador que els faci cas, vaja un entrenador que porti a Raúl a la selecció.

No s’ha vist en cap pais civilitzat que un entrenador de futbol hagi de fer una roda de premsa per explicar els motius de perquè no convoca a UN jugador. Aquest intents per col•locar a un jugador, que com molt bé va informar Aragonés en un dels seus múltiples atacs d’ira i bogeria, no ha guanyat mai res amb Espanya, ni crec que pugui portar a la selecció a tal gesta esportiva, em semblen una falta de respecte total per la resta de jugadors que si que van convocats i un fet bastant de trompeta, cabra i escaleta.

Si Espanya mai fa res en una competició serà pel conjunt i no per la presència o absència d’un jugador en concret.

El problema a Madrid serà quan el senyor Krusty decideixi fer el què és normal en aquests casos, creure en el seu criteri i no en el de la Ser, AS, Marca, Onda Cero,etc.

Foto: Marca.com

El dia que van 'ningunejar' un almogàver

Feia temps que no veia passar-ho tant malament al nostre ‘gladiador’, d’acord que porta un temps que no està del tot bé físicament, ho supleix amb el doble de sacrifici, però el dissabte passat ‘El Kun’ va fer anar de corcoll a Carles Puyol.

Realment en Puyol ho va passar malament, fent penals innecessaris, descol•locat en algunes ocasiones, fora de la seva posició perseguint un xaval murri que el portava per on volia.

Esperem que això només sigui una excepció, i per això ho comento, perquè per mi és un fet puntual, extraordinari. Alguns podreu dir que no és la primera vegada que falla, que no és el que era, que pim que pam, etc. però us dic una cosa vist com van les coses prefereixo tenir un Puyol fluix al màxim de sacrifici i de treball que un altre jugador (o ex-jugador de futbol) que es dediqui a passejar-se pel camp com si el partit no anés amb ell.

Així doncs espero que avui, més que mai per la baixa de Milito , Puyol torni a erigir-se com el ‘Capo’ de la defensa i ànima, cor i pulmó de l’equip.