dilluns, de febrer 25, 2008

Hi ha lliga

Sense llençar les campanes al vol perquè aquest Barça és capaç de tot, i encara anem per sota, avui vull recuperar dos portades.


dimarts, de febrer 19, 2008

I ara què?

És el què ens preguntem els seguidors del Barça de bàsquet, perquè no s’ha de ser gaire espavilat per veure que amb la destitució d’Ivanovic no s’acaba el problema perquè com hem dit altres vegades la plantilla no la va fer en Dusko no?

Que pensen fer el senyor Cubells, el qual feia una cara d’espantat terrible el dia del partit contra l’Unicaja i en la roda de premsa del dia següent (és el què té quan estàs al teu despatx sense fer res i de cop i volta patapum esclata una mina), i el senyor Laporta, que sorprenentment es va dignar a donar la cara al Palau ¿ Esperaran que Pascual es converteixi en Pat Riley i faci un equip campió, esperaran a que Acker, Illyasova, Kasun i Vàzquez despertin del seu estat catatònic i es converteixin en fantàstics jugadors o miraran cap a un altre costat com si no passes res.

L’altre opció és contractar un entrenador fins a final de temporada, perquè ja no ve d’aquí, sinó només cal escoltar al senyor Savic quan se li pregunta pel projecte de futur, la seva desposta simplement és que “no creu en projectes de futur, només els de any en any”. Aleshores ho entenem tot, com ara la gran quantitat de jugadors fitxats en els últims anys des de que ell ocupa el càrrec de director tècnic.

No us puc dir com juga el Barça des de que Dusko ha marxat perquè no ho he vist, però el què si veig és que en el Senyor Laporta el Palau li dona igual, no hi ha un projecte esportiu en el bàsquet i que acomiadant a Dusko no s’arregla ni la meitat del problema. Pot ser és que si fa fora Savic no quedarà ningú a la secció que 'entengui' de bàsquet i aleshores si que com feia Cubelles l'altre dia a la grada ens haurem de santificar!! Una imatge que ho resumeix tot.

dijous, de febrer 14, 2008

Faig el què puc


Ni dos dies ha durat la foto d’unió entre directiva, cos tècnic i jugadors del Axa Barça. Ahir en roda de premsa, sense que ningú l’apretés, Dusko Ivanovic es va treure de sobre tota responsabilitat sobre els resultats de l’equip. Segons Dusko la plantilla actual del Axa Barça és justa i ell treballa al màxim per treure el millor dels jugadors dels quals disposa, vaja que no pot fer més del que fa, és un “Això és el que hi ha”, més clar impossible.

En alguna cosa estic d’acord amb Dusko, sobre tot en el fet que amb aquesta plantilla poca cosa es podrà fer sobre tot degut al rendiment de “les figures”. El problema està en que hi ha jugadors que cobren com a jugadors de primera línia i el seu rendiment és de segona o en alguns casos de tercera línia. Jugadors com Vàzquez, Kasun, Acker o Illyasova no estan responen com s’esperava i els dos primers no és el primer any.

Aleshores qui és el culpable, el dissenyador de la plantilla (una cada any per cert amb bastants canvis, ja demostra això l’estil de projecte) o el cos tècnic per no adaptar el sistema de joc a la plantilla en lloc de la plantilla al sistema de joc, perquè siguem sincers Dusko no canviarà la seva manera de fer. Però el resultat obtingut és l’únic resultat possible si un secretari tècnic, que fitxa, no es parla amb un tècnic, que requereix.

En definitiva un any més perdut, i una altra bronca al Palau aquesta nit contra l’Unicaja. A veure si avui el senyor Laporta té el valor de assentar-se al ‘palco’.

PD: Jo personalment crec que els dos són responsables del tema, però si més no a Ivanovic tinc la impressió que treballa, a Savic pels fitxatges fets no sé que dir-te.

divendres, de febrer 08, 2008

Sense projecte (un altre cop)


Què millor per retornar amb els escrits esportius amb el tema amb el que vaig inaugurar aquest blog, la Copa del Rey de bàsquet.

És cert que fa molt que no escric i han canviat moltes coses, el Zaragoza va pel tercer entrenador per culpa d’un jugador que ja no hi és, l’Espanyol està en zona Champions, Eto’o està recuperat però no juga amb nosaltres i moltes altres coses. Però en canvi hi ha altres que mai cambien com el joc del Barça, Ronnie segueix entrenant quan li dona la gana i el No projecte de la secció de bàsquet del Barça.

El tema del bàsquet blaugrana comença a ser preocupant, ja no pel fet de quedar eliminats a les primeres de canvi per la revelació de l’any, sinó pel fet que novament no hi ha un projecte d’equip. Des de que Laporta es va carregar l’estructura del Palau, que per altra banda cal dir que funcionava sola (vist el resultat millor sola que mal acompanyada), posant a Valero Rivera amb calçador en una estructura que cada dia creix més en horitzontal que no pas en vertical (em recorda alguna que altra empresa).
Podem parlar de Savic i el rendiment dels seus fitxatges (si us plau que facin fora Acker i que jugui algun xavala del juvenil, d’aquests que juguen el torneig de l’Hospitalet), Acker, Illyasovas, Pepe Sanchez, etc. Curiosament el va tenir una millor relació rendiment-preu el van fer fora Morandais. Per no parlar de Kasun (don tosco) i Fran Vàzquez, els quals cobren una pasta sense justificar-la en cap moment.

Falta qualitat. Amb tots els meus respectes cap en Roger Grimau (amb el qual m’identifico bastant salvant les distàncies) si ell és el jugador més destacat de les tres últimes setmanes del Barça alguna cosa falla. M’explico. Grimau és un jugador imprescindible en un equip, un jugador que fa la feina bruta, el treball a l’ombra, en Sancho Panza d’en Quijote, ell no pot ser el més destacat de l’equip perquè això vol dir que algú s’amaga. Algú que ha de donar la cara perquè se l’ha fitxat per això i no ho fa. Diguem que és com si Puyol fos el millor de l’equip de futbol, alguna cosa estaria passant no?

Vistes les declaracions de Savic al finalitzar el partit d’ahir puc dir que això no canviarà d’aquí a final de temporada. Així que senyors seguidors del bàsquet blaugrana, per molt que els pesi en alguns, si volen veure bàsquet hagafin la línia groga direcció a l’Olímpic del metro i baixin a Pep Ventura, gaudiran molt més. Que torni Alemany!!

Per cert, de moment la Copa no decep. Podem discutir la qualitat en el joc però no la intensitat, la lluita i l’emoció dels partits.