Una il.lusió per molts

Ahir va tenir un fet bastant desconegut pels mortals que estem malalts de futbol durant tot l’any…i és que es va jugar la primera eliminatòria de la UEFA Champions League. La veritat que si hagués estat com els altres anys ni m’hi hagués fixat, però ahir era diferent, ahir jugava el FC Rangers Santacoloma, campió de la Lliga Andorrana i entrenats per Lucendo. El partit va ser contra el Sheriff Tiraspol de Moldavia, amateurs contra professionals i podem dir que el resultat no va ser gaire dolent pels andorrans ja que un 2 a 0 fora de casa li dona encara unes mínimes opcions de remuntar a camp propi.

Us puc dir que jo firmaria per ser un d’aquests jugadors amateurs dels Rangers que pel matí estan servint cafès, fent de fusters o lampistes i a la tarda jugant un partit de Champions. Apa que hi hauria algú que m’aguantaria, em passaria el dia explicant que he jugat una eliminatòria de Champions (com l’Edu i el seu gol davant de Rodri, ex-barça).

En fi simplement volia fer aquest post com a petit homenatge a uns desconeguts del futbol que han fet de la seva afició, hobby o el què sigui per a ells (però no una feina) un somni fet realitat. Esperem que tinguin sort en el partit de tornada i puguin plantar cara al Sheriff.

L'últim que tanqui el llum

No puc evitar desil•lusionar-me quan veig la quantitat desmesurada de jugadors, ja no només espanyols sinó que juguen a Europa o a la nostra Lliga (com el cas de Scola), que marxen cap a la NBA.

Segurament aquesta desil•lusió ve provocada pel mateix sentiment que m’ofereix actualment la NBA, amb la falta d’un referent clar (si més no per a mi) i unes maneres de fer molt diferents a les de Magic, Jordan, Bird i fins i tot del Gordo ‘Barkley’, digueu-me romàntic, però amb això no ho puc evitar.

Sé que és llei de vida i que no tot és per sempre i la gent té dret a jugar on vulgui i guanyar-se la vida com vulgui i més en ‘la millor lliga del món’ però aquest any l’escampada em sembla esgarrifosa. Molts d’aquests jugadors marxen perquè creuen que Europa els queda petita, altres com el cas de Navarro segurament perquè no hi ha un projecte clar en el seu club de tota la vida. I és en aquest punto on vull fer un incís, no ens preguntem perquè marxa el jugador preguntem-nos perquè no es queda!!. No sé si el tema passa per potenciar un Lliga Europea a gran nivell no entre setmana, promocionar més les Lligues Nacionals fora de la Acb, la grega i la italiana, blindar els jugadors, convertir Europa en una Nba, etc. No ho sé. Només veig que cada dia jugadors i més jugadors marxen a jugar una Lliga que a mi ja no em sedueix com ho feia abans.

I que carai jo vull veure jugar els millors jugadors europeus aquí, a Europa.

Una secció a la deriva

El bàsquet del barça s’enfonsa. Entre uns i altres estan aconseguint que una secció històrica del club blaugrana cada vegada vagi a pitjor. Un president que passa del tema, mirant cap un altre costat sense adonar-se dels problemes entre Dusko i Savic, un secretari tècnic que per cert hauria de començar a posar-se les piles per començar a tancar temes abans que comenci la temporada o ens trobarem que l’equip no haurà renovat als que acaben contracte i tampoc disposarà del número mínim de nacionals que exigeix l’Acb.

Navarro marxa, i encara que no ens agradi té tot el dret a fer-ho, és l’espina que porta clavada fa molt de temps i com a crack del bàsquet europeu ho necessita…si més no provar-ho i on millor fer-ho que el costat del seu amic Pau, si pot. Per la seva part el Barça ha intentat tirar de talonari (cosa que porta fent des de que Savic és secretari tècnic) per cobrir la plaça de Navarro amb la de Rudy, però aquest finalment amb un acte que l’honra en tots els sentits ha decidit quedar-se a la Penya (de moment). Això deixa el Barça a esperes del què faci Navarro amb una mà davant i una mà al darrera, però independentment d’això, el Barça hauria de començar a moure’s, deixar clar que vol fer amb Trias, Marc Gasol, etc. fitxar jugadors que cobreixin les carències mostrades per l’equip aquest any.

I si mirem a la banqueta veiem a Dusko, un entrenador que sincerament pot ser ha decebut en alguns moments, en algunes decisions tècniques i tàctiques, però que realment el Barça ja coneixia, no parlem d’un entrenador nou en l’Acb, tot el contrari. Haurem de veure quin equip li queda per aquest any i com el portarà…esperem que els inicis siguin millors que els de l’any passat.

Però una cosa ha de tenir clara la junta d’aquest Barça encegat en el futbol, el públic del Palau està fart de tonteries, i com aquest any la secció de bàsquet porti (que això sembla) el mateix desgovern i desconcert que l’any passat la gent es queixarà, encara més i dubto que una Copa del Rei els calli com aquest any.

PD: Que torni Salvador Alemany!!!

Diga-li complicitat

‘Pepu’ Hernández convoca els mateixos jugadors que van guanyar el Mundial de Japó per l’europeu de bàsquet. Segurament molts pensàvem en diferents noms per anar a l’europeu, jugadors que han fet mèrits suficients per aconseguir en un equip que pot fer història, jugadors que amb el seu treball diari demostraven la seva validesa, jo mateix apostava per en Raúl López. Però ‘Pepu’ ha optat per seguir amb el mateix bloc, inclòs Garbajosa (el qual tinc els meus dubtes que es recuperi), únicament ha modificat els convidats, excepte Trias que repeteix.

I perquè ha repetit Pepu? Doncs penso que per varies raons, una d’elles com a premi, raó discutible pel fet que aquí es busca la victòria d’un equip independentment dels seus jugadors però totalment vàlida si pensem que aquests jugadors van aconseguir un fet impensable pels que vam viure el ‘Angolazo’. L’altre raó vindria donada pel fet que ‘Pepu’ no ha pensat en els mèrits fets pels jugadors individualment durant tota la temporada, sinó que ell ho ha pensat en clau global, és a dir, el paper que cada jugador té en un equip on s’ha creat una complicitat espectacular, un complicitat que porta a cada jugador treballar pels companys i no per aconseguir mèrits propis i junts crear un EQUIP on tots remen cap a la mateixa direcció, i aquesta va ser la manera que l’equip nacional va salvar la baixa importantíssima de Pau a la final del Mundial. Si heu estat entrenadors o jugadors sabreu que aconseguir un bloc on tothom lluita pel mateix i tothom té clar el què ha de fer, aquell equip no serà indestructible però si molt difícil de batre, si a més li sumes qualitat tens uns campions del món. En això és en el que confia ‘Pepu’, vaja ell i molta gent.