Perquè el Barça ha fitxat Ed Cota ?

Primer de tot disculpar-me per la falta d’actualització últimament. És cert que tinc un post pendent que suposo que el cap de setmana ja penjaré.

Avui us volia parlar del partit ahir de l’Eurolliga entre Olympiacos – Barça, bé el tema no es concretament el transcurs del partit que ja sigui dit em va semblar surrealista tot plegat, però millor pel Barça i gran victòria, sinó perquè el Barça ha fitxat a Ed Cota?

Sincerament sóc dels que pensa que per fitxar gent de fora has d’assegurar-te molt bé que sigui molt millor que no pas el què tens a casa, vaja la cantera o la joventut que sol haver-hi de manera escassa en totes les banquetes del bàsquet ACB. El que ve de fora ha de ser algú que marqui realment diferències i que aporti alguna cosa que no es pot trobar mirant cap avall en un club amb categories inferiors o filials.



Partint d’aquest raonament és quan em faig la pregunta mencionada, perquè el Barça a fitxat a Ed Cota? Què aporta actualment a l’equip que actualment no pogui aportar Víctor Sada? Sincerament crec que el minuts dels quals va gaudir Víctor Sada a principis de temporada van ser ben aprofitats pel ‘canterà’, aportava defensa i un bon control del partit (sempre sota la meva opinió), segur que te errades i mals dies però qui no els té, o pot ser és que has de dir-te Williams, Scott o algun nom acabat amb ivicj perquè et perdonin els errors i tinguis més oportunitats ¿.

No em faria aquesta pregunta si ahir concretament Ed Cota no m’hagués donat motius. Va haver-hi uns minuts del tercer quart que va estar bastant nefast, tot i que després és cert que va defensar bé, però sincerament creieu que aquesta aportació no la podria haver fet Víctor Sada.

Malauradament en alguns aspectes em de donar la raó a la ABP i comentar que són molts pocs els entrenadors que confien en la gent que puja de la cantera, els casos com per exemple Sergio Rodríguez del Estudiantes són contats i moltes vegades és més per necessitat que no pas per apostar per un jugador.

Si us plau donem corda als nostres jugadors més joves que empenyen bastant fort quan són juniors però no poden seguir la seva sense progressió sinó tenen minuts per jugar, que els hi falta experiència, per aconseguir-la és necessari jugar.

Foto: Ed Cota, diari Sport.

Els valors perduts del bàsquet NBA

En una entrevista realitzada pel Diario As a Phil Jackson, actual entrenador dels Lakers de Kobe-81 i ex-entrenador del Bulls mítics de Jordan, comenta sense voler un tema que es va tractar en últim post sobre els valors del bàsquet.

El periodista li pregunta sobre el fenomen Gasol i la competència internacional que actualment té la NBA, part de la resposta és aquesta:

“...La NHL, la liga profesional de hockey, y la NBA van siguiendo caminos idénticos. Me refiero a la pérdida de los valores ganadores colectivos que animan los verdaderos espíritus de los equipos, y su reemplazo por otros puntos como el marketing o la globalización. No hay espíritu de equipo en la NHL, como tampoco lo hay en la NBA. De ahí que jugadores con la actitud de Gasol obtengan el éxito que está teniendo Pau.

Gasol surge de una escuela, la europea, en la que aún prima la enseñanza de los fundamentos colectivos, y dentro de esos fundamentos, la idea de trabajar con espíritu ganador, pero dentro del equipo: para que el equipo gane. Claramente, en la NBA no salen más jugadores como Gasol por culpa de esa consagración del marketing y la globalización como espíritu vendedor, en perjuicio de los valores ganadores. Los europeos vienen aquí atraídos por los altos contratos, pero aún traen esos valores...”

Queda clar doncs que és una preocupació latent en el món de l’esport, no només en el bàsquet, d’avui en dia la presència de figures mundials que careixen del coneixement de la paraula equip i s’excedeixen en la demostració d’individualitats engrandides per campanyes de màrqueting de grans cases comercials, com bé comenta Phil Jackson en l’entrevista.

Per aquest motiu em va semblar important destacar l’elecció de Prigioni amb 15 assistències com a millor jugador del MVP de la Copa del Rey, perquè les assitències també poden ser espectaculars, perquè com sempre m’han dit de petit en una assitències disfruten 2 dos jugadors. I recordem que segurament el senyor Jackson sap del què parla perquè ell ha viscut les dos situacions, ha estat entrenador d’un gran equip com els Bulls de Jordan, però també de Rodman, Pippen, Grant, etc. i ara és l’entrenador de Kobe Bryant i ... ara no recordo més jugadors? Veieu per on vaig ?



- Entrevista a Phil Jackson