dilluns, de març 23, 2009
Nou blog, nova imatge i nova direcció
Newsticies i Capitawaldo tenen nova direcció: http://newsticies.wordpress.com . Deixem (de moment) l'aventura dels dos blogs i els juntem en un de sol, l'original.
dijous, de desembre 18, 2008
Quan no tenir notícies són bones notícies
Primers de la Lliga BBVA, 12 punts d’avantatge sobre el Madrid i 8 sobre el segon classificat que és el Villareal, són les causes que aquesta setmana el Barça no hagi existit pels mitjans de comunicació. Una altra setmana tranquil•la, sense sorpreses ni rumors dels ja cada vegada més devaluats fitxatges d’hivern. Això és pels de la capital del Regne, que com feia Jordan per motivar-se en cada partit, s’inventen històries que només ells veuen. Podeu recuperar les declaracions de ‘Malulo’ Salgado indignat que a Barcelona ja s’està celebrant la Lliga BBVA. No t’equivoquis ‘Malulo’ una cosa és que el públic us canti cançonetes com la de ‘Madrid cabrón saluda al campeón’ i l’altre que els jugadors s’ho creguin. O és que els jugadors no podran celebrar un gol decisiu en el minut 83, contra un rival directe que va venir a tancar-se al Camp Nou i que només va saber repartir estopa , de manera eufòrica i descontrolada?.
En definitiva en el món del futbol si ets un equip gran i durant una setmana sense futbol no parlen de tu la falta de notícies és la bona notícia.
En definitiva en el món del futbol si ets un equip gran i durant una setmana sense futbol no parlen de tu la falta de notícies és la bona notícia.
divendres, de desembre 05, 2008
Jo també sóc Manresa
A principis de setmana em vaig assabentar per casualitat d’una iniciativa engegada per uns aficionats al bàsquet i al RICOH Manresa per intentar col•laborar amb el seu granet de sorra a que el club català pugui sortir del mal moment econòmic en el que es troba. La plataforma ha estat batejada amb el nom de Tots som Manresa i busquen les màximes col•laboracions possibles.
Jo ja he col•laborat perquè sóc home de bàsquet,i tot i que el meu equip és el Barça, no podem deixar que un club com el Manresa desaparegui del panorama esportiu pel bé de l’esport i del bàsquet català.
Tu també pots col•laborar comprant la samarreta que venen per 10 euros. Jo ahir la vaig comprar a la tenda “24segons” de Mataró, segurament els meus deu euros per si sòls no són importants però juntament amb altres deu eurillos, més deu eurillos, més deu eurillos acabin ajudant. I sinó que serveixi per mostrar el meu suport al Bàsquet Manresa !!!
dilluns, de desembre 01, 2008
La força dels equips
Com ja tots sabeu la setmana passada l’equip espanyol de tennis capitanejat per ‘osea’ Emilio Sanchez Vicàrio es va proclamar campió de la Copa Davis. Eren molts els obstacles a superar, jugar a camp contrari (ni més ni menys que a Argentina), sobre pista ràpida i sobre tot sense el número 1, Rafa Nadal. Tot i això els jugadors espanyols van saber superar-se i donar el millor d’ells mateixos per guanyar.
En l’esport són moltes les vegades que es dóna aquesta situació d’adversitat per un equip que acaba superant tot els obstacles i triomfant. És la gràcia dels equips, la unió i la força que dóna a l’esportista individualment el fet d’estar recolzat pels seus companys. Inclús en un esport com el tennis on un està sòl davant de l’adversari (excepte en els dobles) però animat des de la grada pels companys d’equip. Però no només dins el camp es forja un equip, tot l’entorn influeix, només cal veure en aquest cas concret del tennis les disputes internes dels jugadors argentins i el bon rotllo de l’equip espanyol units més encara gràcies a un enemic en comú, el president de la Federació Espanyola de Tennis.
Un fet important que sempre dóna als equips un punt de superació és l’absència del líder, dóna sempre a la resta de companys d’equip un plus de superació personal que fa que rendeixin a un nivell més alt intentant suposo inconscientment tapar el buit deixat pel líder. Recordeu sinó quant l’equip espanyol de bàsquet es va proclamar Campió del Món tot i la falta del referent Pau Gasol.
Són molts els exemples d’equips que han triomfat tot i ser clarament inferiors al rival, tècnicament o tàcticament, per exemple, la selecció grega de futbol, una bona dosis de ‘catenaccio’ però el treball d’un equip al complet al cap i a la fi, o aquell TDK Manresa capitanejats pel fantàstic Chichi Creus campió de la Copa del Rey del 96 davant del F.C.Barcelona.
En fi només volia donar valor el concepte d’equip, que com sempre es diu, ha d’estar per sobre de les individualitats, aprofitant la victòria de l’equip espanyol de Copa Davis
En l’esport són moltes les vegades que es dóna aquesta situació d’adversitat per un equip que acaba superant tot els obstacles i triomfant. És la gràcia dels equips, la unió i la força que dóna a l’esportista individualment el fet d’estar recolzat pels seus companys. Inclús en un esport com el tennis on un està sòl davant de l’adversari (excepte en els dobles) però animat des de la grada pels companys d’equip. Però no només dins el camp es forja un equip, tot l’entorn influeix, només cal veure en aquest cas concret del tennis les disputes internes dels jugadors argentins i el bon rotllo de l’equip espanyol units més encara gràcies a un enemic en comú, el president de la Federació Espanyola de Tennis.
Un fet important que sempre dóna als equips un punt de superació és l’absència del líder, dóna sempre a la resta de companys d’equip un plus de superació personal que fa que rendeixin a un nivell més alt intentant suposo inconscientment tapar el buit deixat pel líder. Recordeu sinó quant l’equip espanyol de bàsquet es va proclamar Campió del Món tot i la falta del referent Pau Gasol.
Són molts els exemples d’equips que han triomfat tot i ser clarament inferiors al rival, tècnicament o tàcticament, per exemple, la selecció grega de futbol, una bona dosis de ‘catenaccio’ però el treball d’un equip al complet al cap i a la fi, o aquell TDK Manresa capitanejats pel fantàstic Chichi Creus campió de la Copa del Rey del 96 davant del F.C.Barcelona.
En fi només volia donar valor el concepte d’equip, que com sempre es diu, ha d’estar per sobre de les individualitats, aprofitant la victòria de l’equip espanyol de Copa Davis
dimecres, de novembre 05, 2008
Fart de CR7
Ja fa molt que no l’aguanto, però dia que passa dia que pitjor em cau. Parlo, com diu el títol de CR7, o el què és el mateix Cristiano Ronaldo.
Pot ser molt bo, la veritat, però les seves posturetes, les seves sobreactuacions, el seu cap repentinat i les seves últimes declaracions, que formen part de la seva campanya per aconseguir la pilota d’or fan que tota la seva qualitat futbolística quedi en un segon plà. No paro de sentir de la seva propia boca declaracions com que ningú millor que ell es mereix la farsa de la Pilota d’Or (Deco en un any magnífic abans de venir al Barça amb Champions, Subcampionat europeu amb la selecció, Lligues i altres, no el va rebre) o que ell és el millor de tots. En fi, la modèstia no és el seu fort, la última va pocs dies on després de preguntar-li com es definiria amb una paraula va dir ‘Genial’.
A mi m’agradaria recordar-li a Cristiano que el futbol és molt més que quatre pòsters en cada partit (sembla entossudit a seguir els passos del millor Beckham) i que una estrella de l’esport no només ho ha de semblar, sinó que ho ha de ser (per més referències trucar a Ronaldinho).
Per cert, els millors no fallen penals en els moments claus i jo recordo un al Camp Nou i un altre a la final de la Champions, on va tenir sort que Terry va relliscar en l’últim moment.
Pot ser molt bo, la veritat, però les seves posturetes, les seves sobreactuacions, el seu cap repentinat i les seves últimes declaracions, que formen part de la seva campanya per aconseguir la pilota d’or fan que tota la seva qualitat futbolística quedi en un segon plà. No paro de sentir de la seva propia boca declaracions com que ningú millor que ell es mereix la farsa de la Pilota d’Or (Deco en un any magnífic abans de venir al Barça amb Champions, Subcampionat europeu amb la selecció, Lligues i altres, no el va rebre) o que ell és el millor de tots. En fi, la modèstia no és el seu fort, la última va pocs dies on després de preguntar-li com es definiria amb una paraula va dir ‘Genial’.
A mi m’agradaria recordar-li a Cristiano que el futbol és molt més que quatre pòsters en cada partit (sembla entossudit a seguir els passos del millor Beckham) i que una estrella de l’esport no només ho ha de semblar, sinó que ho ha de ser (per més referències trucar a Ronaldinho).
Per cert, els millors no fallen penals en els moments claus i jo recordo un al Camp Nou i un altre a la final de la Champions, on va tenir sort que Terry va relliscar en l’últim moment.
dilluns, de setembre 29, 2008
Lamentable
Això no són aficionats són desgraciats. Els és igual el rival, el camp i segurament l’equip al que suposadament animen, de no existir el Barça es buscarien una altra excusa. A Tarragona van fer igual, van aconseguir barallar-se amb la seguretat privada i encarar-se amb el públic del Nou Estadi.
Aquesta gent no té marge, fora dels camps de futbol!!
Foto: Marca.com
dijous, de setembre 25, 2008
Ha tornat la pantera
Bocamoll, polèmic i incendiari així és a Eto’o i per això en Pep Guardiola no el volia al seu equip. Però Eto’o també és treballador i golejador (ahir va marcar el seu quart gol en tres partits consecutius). Ell és el primer defensa d’un Barça que pressiona (quan no es relaxa).Ell mateix ho ha dit en roda de premsa, “No sóc l’Eto’o de fa tres anys…però segueixo sent Eto’o”.
Jo no demano que en Pep i l’Eto’o siguin amics només vull que hi hagi una relació professional bona i cordial i que cap espurna faci dinamitar el vestuari, igual que nosaltres anem a la feina a treballar i no fer amics. Tot i que ahir l’empenta que li va donar a en Pep en la celebració de Gudjhonsen va semblar més una agressió que una celebració (d’aquí la cara d’espant d’en Pep).
El dia del Sporting de Portugal Eto’o es va treure aquella llosa que porten a sobre els davanters quan el gol no arriba i a partir d’aquí els gols aniran caient, perquè Eto’o és un caçador d’àrea.
Jo no demano que en Pep i l’Eto’o siguin amics només vull que hi hagi una relació professional bona i cordial i que cap espurna faci dinamitar el vestuari, igual que nosaltres anem a la feina a treballar i no fer amics. Tot i que ahir l’empenta que li va donar a en Pep en la celebració de Gudjhonsen va semblar més una agressió que una celebració (d’aquí la cara d’espant d’en Pep).
El dia del Sporting de Portugal Eto’o es va treure aquella llosa que porten a sobre els davanters quan el gol no arriba i a partir d’aquí els gols aniran caient, perquè Eto’o és un caçador d’àrea.
Foto: rtve.es
dimecres, de setembre 17, 2008
Torna Shawn Kemp...a itàlia
El premiata Basket Montegranaro ha fitxat a Shawn Kemp. Si, si Shwn Kemp, pot ser hi ha gent que no sàpiga qui és , però segurament els de la meva generació el recordaran pels seus mates espectaculars amb el Seattle Supersonics . I a partir d’aquí sé que va anar a Cleveland Cavaliers, però segurament aquí la NBA ja m’aburria i no sé que va ser d’ell. Però veient la crónica de Wikipèdia puc dir que millor:
“Tras dos temporadas notables, el juego de Kemp comenzó a declinar, fruto de sus problemas con el peso, la cocaína y el alcohol. Kemp también es el padre de siete hijos ilegítimos, concebidos durante su carrera en la NBA. Jugó por última vez en Orlando Magic, jugando bastante bien, pero un malentendido con la comisión de drogas de la liga precipitó el final de su carrera.”
La verita t és que no tinc molt clar com será el pas de Kemp per itàlia però recordant el pas del ‘menys polèmic’ Seikal y per Barcelona amb declaracions com: “Aíto és el pitjor entrenador que he vist mai”, les espectatives no són molt bones.Bones jugades pot ser no deixarà però si som una mica dolents podem dir que el que si que ha deixat Kemp en els llocs per on ha passat són fills il•legítims. Fora bromes de mal gust no veig que se li va passar pel cap al director tècnic de l'equip italià, bé, suposo que si que se què se li va passar pel cap, pasta.
“Tras dos temporadas notables, el juego de Kemp comenzó a declinar, fruto de sus problemas con el peso, la cocaína y el alcohol. Kemp también es el padre de siete hijos ilegítimos, concebidos durante su carrera en la NBA. Jugó por última vez en Orlando Magic, jugando bastante bien, pero un malentendido con la comisión de drogas de la liga precipitó el final de su carrera.”
La verita t és que no tinc molt clar com será el pas de Kemp per itàlia però recordant el pas del ‘menys polèmic’ Seikal y per Barcelona amb declaracions com: “Aíto és el pitjor entrenador que he vist mai”, les espectatives no són molt bones.Bones jugades pot ser no deixarà però si som una mica dolents podem dir que el que si que ha deixat Kemp en els llocs per on ha passat són fills il•legítims. Fora bromes de mal gust no veig que se li va passar pel cap al director tècnic de l'equip italià, bé, suposo que si que se què se li va passar pel cap, pasta.
diumenge, de setembre 07, 2008
De tu a tu
Ha passat l’estiu i l’esport no s’ha aturat durant aquest temps. Les olimpiades de Pekín 2008 han tingut moments que quedaran en el record de tots, com el ràpid Bolt, el delfí Phelps i altres menys mediàtics però que també han fet història.
Però jo vull fer menció especial a un partit, el partit. EE.UU i Espanya ens van oferir un espectacle dels que poques vegades es veuen. Un partit de bàsquet memorable, intensitat, defensa, atac, mates, assistències, polèmica, èpica, classe, etc. Va haver-hi de tot. Ja us dic ara que va valdre la pena aixecar-se a les 8’30 del matí tot i els comentaris de Romai.
Deixeu-me doncs felicitar des d’aquí als homes d’Aíto (i per què no també de Pepu) per plantar cara als millors, per portar al límit a un rival que semblava molt lluny però que van mirar cara a cara i van tractar de tu a tu. Felicitats.
Foto: Marca.com
divendres, de juliol 11, 2008
Anuñitzant
Dos mesos i 4 dies feia que no escribia, des del 'Pasillo' del Barça al Madrid. Des d'aleshores tot ha anat a pitjor a Can barça, ni tan sols la final de l'ACB ens va fer creure en projectes. Fins avui, 8 dimisions, més de 25.000 socis en contra que s'han pronunciat i uns altres milers que s'han callat, dolça derrota?
Ja n'hi ha prou no creus Jan ?
Trobeu les 7 diferències.
Ja n'hi ha prou no creus Jan ?
Trobeu les 7 diferències.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
