Capità Waldo

Nou blog, nova imatge i nova direcció

2009-03-23T00:45:00.000+01:00

Newsticies i Capitawaldo tenen nova direcció: http://newsticies.wordpress.com . Deixem (de moment) l'aventura dels dos blogs i els juntem en un de sol, l'original.

Quan no tenir notícies són bones notícies

2008-12-18T19:34:00.000+01:00

Primers de la Lliga BBVA, 12 punts d’avantatge sobre el Madrid i 8 sobre el segon classificat que és el Villareal, són les causes que aquesta setmana el Barça no hagi existit pels mitjans de comunicació. Una altra setmana tranquil•la, sense sorpreses ni rumors dels ja cada vegada més devaluats fitxatges d’hivern. Això és pels de la capital del Regne, que com feia Jordan per motivar-se en cada partit, s’inventen històries que només ells veuen. Podeu recuperar les declaracions de ‘Malulo’ Salgado indignat que a Barcelona ja s’està celebrant la Lliga BBVA. No t’equivoquis ‘Malulo’ una cosa és que el públic us canti cançonetes com la de ‘Madrid cabrón saluda al campeón’ i l’altre que els jugadors s’ho creguin. O és que els jugadors no podran celebrar un gol decisiu en el minut 83, contra un rival directe que va venir a tancar-se al Camp Nou i que només va saber repartir estopa , de manera eufòrica i descontrolada?.

En definitiva en el món del futbol si ets un equip gran i durant una setmana sense futbol no parlen de tu la falta de notícies és la bona notícia.

Jo també sóc Manresa

2008-12-05T09:36:00.007+01:00

A principis de setmana em vaig assabentar per casualitat d’una iniciativa engegada per uns aficionats al bàsquet i al RICOH Manresa per intentar col•laborar amb el seu granet de sorra a que el club català pugui sortir del mal moment econòmic en el que es troba. La plataforma ha estat batejada amb el nom de Tots som Manresa i busquen les màximes col•laboracions possibles.

Jo ja he col•laborat perquè sóc home de bàsquet,i tot i que el meu equip és el Barça, no podem deixar que un club com el Manresa desaparegui del panorama esportiu pel bé de l’esport i del bàsquet català.

Tu també pots col•laborar comprant la samarreta que venen per 10 euros. Jo ahir la vaig comprar a la tenda “24segons” de Mataró, segurament els meus deu euros per si sòls no són importants però juntament amb altres deu eurillos, més deu eurillos, més deu eurillos acabin ajudant. I sinó que serveixi per mostrar el meu suport al Bàsquet Manresa !!!

La força dels equips

2008-12-01T21:30:00.000+01:00

Com ja tots sabeu la setmana passada l’equip espanyol de tennis capitanejat per ‘osea’ Emilio Sanchez Vicàrio es va proclamar campió de la Copa Davis. Eren molts els obstacles a superar, jugar a camp contrari (ni més ni menys que a Argentina), sobre pista ràpida i sobre tot sense el número 1, Rafa Nadal. Tot i això els jugadors espanyols van saber superar-se i donar el millor d’ells mateixos per guanyar.

En l’esport són moltes les vegades que es dóna aquesta situació d’adversitat per un equip que acaba superant tot els obstacles i triomfant. És la gràcia dels equips, la unió i la força que dóna a l’esportista individualment el fet d’estar recolzat pels seus companys. Inclús en un esport com el tennis on un està sòl davant de l’adversari (excepte en els dobles) però animat des de la grada pels companys d’equip. Però no només dins el camp es forja un equip, tot l’entorn influeix, només cal veure en aquest cas concret del tennis les disputes internes dels jugadors argentins i el bon rotllo de l’equip espanyol units més encara gràcies a un enemic en comú, el president de la Federació Espanyola de Tennis.

Un fet important que sempre dóna als equips un punt de superació és l’absència del líder, dóna sempre a la resta de companys d’equip un plus de superació personal que fa que rendeixin a un nivell més alt intentant suposo inconscientment tapar el buit deixat pel líder. Recordeu sinó quant l’equip espanyol de bàsquet es va proclamar Campió del Món tot i la falta del referent Pau Gasol.

Són molts els exemples d’equips que han triomfat tot i ser clarament inferiors al rival, tècnicament o tàcticament, per exemple, la selecció grega de futbol, una bona dosis de ‘catenaccio’ però el treball d’un equip al complet al cap i a la fi, o aquell TDK Manresa capitanejats pel fantàstic Chichi Creus campió de la Copa del Rey del 96 davant del F.C.Barcelona.

En fi només volia donar valor el concepte d’equip, que com sempre es diu, ha d’estar per sobre de les individualitats, aprofitant la victòria de l’equip espanyol de Copa Davis

Fart de CR7

2008-11-05T21:40:00.005+01:00

Ja fa molt que no l’aguanto, però dia que passa dia que pitjor em cau. Parlo, com diu el títol de CR7, o el què és el mateix Cristiano Ronaldo.

Pot ser molt bo, la veritat, però les seves posturetes, les seves sobreactuacions, el seu cap repentinat i les seves últimes declaracions, que formen part de la seva campanya per aconseguir la pilota d’or fan que tota la seva qualitat futbolística quedi en un segon plà. No paro de sentir de la seva propia boca declaracions com que ningú millor que ell es mereix la farsa de la Pilota d’Or (Deco en un any magnífic abans de venir al Barça amb Champions, Subcampionat europeu amb la selecció, Lligues i altres, no el va rebre) o que ell és el millor de tots. En fi, la modèstia no és el seu fort, la última va pocs dies on després de preguntar-li com es definiria amb una paraula va dir ‘Genial’.

A mi m’agradaria recordar-li a Cristiano que el futbol és molt més que quatre pòsters en cada partit (sembla entossudit a seguir els passos del millor Beckham) i que una estrella de l’esport no només ho ha de semblar, sinó que ho ha de ser (per més referències trucar a Ronaldinho).

Per cert, els millors no fallen penals en els moments claus i jo recordo un al Camp Nou i un altre a la final de la Champions, on va tenir sort que Terry va relliscar en l’últim moment.

Lamentable

2008-09-29T19:23:00.002+02:00

Això no són aficionats són desgraciats. Els és igual el rival, el camp i segurament l’equip al que suposadament animen, de no existir el Barça es buscarien una altra excusa. A Tarragona van fer igual, van aconseguir barallar-se amb la seguretat privada i encarar-se amb el públic del Nou Estadi.

Aquesta gent no té marge, fora dels camps de futbol!!

Foto: Marca.com

Ha tornat la pantera

2008-09-25T18:04:00.005+02:00

Bocamoll, polèmic i incendiari així és a Eto’o i per això en Pep Guardiola no el volia al seu equip. Però Eto’o també és treballador i golejador (ahir va marcar el seu quart gol en tres partits consecutius). Ell és el primer defensa d’un Barça que pressiona (quan no es relaxa).Ell mateix ho ha dit en roda de premsa, “No sóc l’Eto’o de fa tres anys…però segueixo sent Eto’o”.

Jo no demano que en Pep i l’Eto’o siguin amics només vull que hi hagi una relació professional bona i cordial i que cap espurna faci dinamitar el vestuari, igual que nosaltres anem a la feina a treballar i no fer amics. Tot i que ahir l’empenta que li va donar a en Pep en la celebració de Gudjhonsen va semblar més una agressió que una celebració (d’aquí la cara d’espant d’en Pep).

El dia del Sporting de Portugal Eto’o es va treure aquella llosa que porten a sobre els davanters quan el gol no arriba i a partir d’aquí els gols aniran caient, perquè Eto’o és un caçador d’àrea.

Foto: rtve.es

Torna Shawn Kemp...a itàlia

2008-09-17T23:55:00.005+02:00

El premiata Basket Montegranaro ha fitxat a Shawn Kemp. Si, si Shwn Kemp, pot ser hi ha gent que no sàpiga qui és , però segurament els de la meva generació el recordaran pels seus mates espectaculars amb el Seattle Supersonics . I a partir d’aquí sé que va anar a Cleveland Cavaliers, però segurament aquí la NBA ja m’aburria i no sé que va ser d’ell. Però veient la crónica de Wikipèdia puc dir que millor:

“Tras dos temporadas notables, el juego de Kemp comenzó a declinar, fruto de sus problemas con el peso, la cocaína y el alcohol. Kemp también es el padre de siete hijos ilegítimos, concebidos durante su carrera en la NBA. Jugó por última vez en Orlando Magic, jugando bastante bien, pero un malentendido con la comisión de drogas de la liga precipitó el final de su carrera.”

La verita t és que no tinc molt clar com será el pas de Kemp per itàlia però recordant el pas del ‘menys polèmic’ Seikal y per Barcelona amb declaracions com: “Aíto és el pitjor entrenador que he vist mai”, les espectatives no són molt bones.Bones jugades pot ser no deixarà però si som una mica dolents podem dir que el que si que ha deixat Kemp en els llocs per on ha passat són fills il•legítims. Fora bromes de mal gust no veig que se li va passar pel cap al director tècnic de l'equip italià, bé, suposo que si que se què se li va passar pel cap, pasta.

De tu a tu

2008-09-07T14:11:00.006+02:00

Ha passat l’estiu i l’esport no s’ha aturat durant aquest temps. Les olimpiades de Pekín 2008 han tingut moments que quedaran en el record de tots, com el ràpid Bolt, el delfí Phelps i altres menys mediàtics però que també han fet història.

Però jo vull fer menció especial a un partit, el partit. EE.UU i Espanya ens van oferir un espectacle dels que poques vegades es veuen. Un partit de bàsquet memorable, intensitat, defensa, atac, mates, assistències, polèmica, èpica, classe, etc. Va haver-hi de tot. Ja us dic ara que va valdre la pena aixecar-se a les 8’30 del matí tot i els comentaris de Romai.

Deixeu-me doncs felicitar des d’aquí als homes d’Aíto (i per què no també de Pepu) per plantar cara als millors, per portar al límit a un rival que semblava molt lluny però que van mirar cara a cara i van tractar de tu a tu. Felicitats.

PD: Ja sé que d’això ja fa unes setmanes però la meva condició de ex-jugador i ex-entrenador de bàsquet fa que el partit estigui encara present en el meu cap i molt més que hi estarà.

Foto: Marca.com

Anuñitzant

2008-07-11T08:26:00.004+02:00

Dos mesos i 4 dies feia que no escribia, des del 'Pasillo' del Barça al Madrid. Des d'aleshores tot ha anat a pitjor a Can barça, ni tan sols la final de l'ACB ens va fer creure en projectes. Fins avui, 8 dimisions, més de 25.000 socis en contra que s'han pronunciat i uns altres milers que s'han callat, dolça derrota?

Ja n'hi ha prou no creus Jan ?

Trobeu les 7 diferències.

El famós 'pasillo'

2008-05-07T14:07:00.003+02:00

Ja sabeu que tot i ser un boca moll sóc un gran defensor de Eto’o ja que tot el que vomita als micròfons es transforma en sacrifici i lluita per l’equip normalment, ja que les últimes vegades a parlat fora del camp i no pas a dins. Però aquesta vegada no té defensa. Esborrar-se del partit contra el Madrid per acumulació de targetes em sembla estúpid, falta de respecte i de ‘cagón’. No només perquè és el Madrid sinó perquè el Barça es juga la segona plaça però sembla que li dona igual. L’altre afectat pel tema sanció és Deco, però mira, com que ho ha fet altres vegades això de escalfar-se i que li treguin una targeta no em sorprèn tant, que no vol dir que no m’emprenyi, però el fet que Deco altres vegades hagi demostrat ser un inconscient l’aparta una mica de les meves ires.

Per altre banda hi ha un tema que em té molt sorprès i és l’equivalència que es fa des de Madrid de dos fets que per mi no tenen el mateix rang: Liga = Pasillo. M’explico. L’altre dia el diari Marca valorava tant o més en portada ('Liga y Pasillo') haver aconseguit la Lliga com fer-li el’pasillo’ al Barça. Després ens acusaran a Barcelona de madriditis, però el fet de donar un póster, fer una recreació en la sortida del metro de la parada del Bernabeu, etc. em sembla si més no un ‘xinxate’, ‘toma toma’ , de nen petit no? No recordo jo tant de fervor popular l’última vegada que ells ens van fer el passadís. Em sembla una actitud molt trista per part de la premsa de Madrid, el club merengue i altres.

Avui toca passadís, sempre s’ha fet, no em sembla malament tot i que m’indigni i s’ha d’assumir que el Madrid ha guanyat la Lliga per mèrits propis tot i oferir-la al Barça en més d’una ocasió, però aquest per ‘asquito’ de no agafar les coses que han tocat el altres no l’ha volguda mai. De postres ‘els de poble’, vaja els de la Plana, han aprofitat els ‘asquitos’ i s’han col.locat segons també meritòriament, així que avui toca guanyar, encara que no hi vagi la Lliga, però si una cosa que se’n diu orgull tot i que alguns l’hagin perdut el cap de setmana, eh Eto’o?

Nou entrenador

2008-05-03T21:34:00.004+02:00

Una proposta des de Capità Waldo per entrenar al Barça i qui sap per presidir el Club, i el director tècnic, i el cap de seccions i ... vaja tothom menys en Carles Naval.

Només 90 minuts

2008-04-28T19:25:00.001+02:00

Només 90 minuts són els que separen al Barça de la final de Moscú. A diferència de molts jo hi crec. Això si per creure-hi he hagut d’eliminar el partit de Riazor, els ‘embaucadores’, a Ronaldinho, que portem 4 o 5 partits sense marcar i que l’equip físicament està fos.

Però insisteixo jo hi crec. El Manchester té un potencial espectacular però no és imbatible, té una davantera que fa por, però una defensa que grinyola, i sobre tot un estadi que grunyirà molt però hi haurà 4000 barcelonistes que faran el que podran per empentar l’equip a la victòria o l’empat que ja serveix.

Això si només fa falta que ells hi creguin!

La doble R és bàsquet

2008-04-18T08:32:00.004+02:00

No vaig poder veure tot el partit que ahir enfrontava el Madrid amb la Penya però si el suficient per tornar a gaudir del bàsquet dels verd-i-negres. Es veritat que sóc del Barça, però s'ha de reconèixer que el bàsquet d'aquesta gent és fantàstic. Ja no només la reconeguda doble R sinó el conjunt sencer. Gran part de culpa la tenen els jugadors però l'altre part va a càrrec d'Aíto. L'he criticat moltes vegades en la seva etapa com a blaugrana, però el treball que està fent és molt bo.

Per mi aquesta lliga ja té un candidat ferm, de vegades irregular d'acord, però ahir la penya va omplir la sol.licitud per guanyar l'ACB. Després d'una ULEB, arribar a Madrid, guanyar al líder, salvar aluna pèssima decissió arbitral, clavar 18 triples, etc. és un bon currículum.

Només puc dir que aquest anys els meus ulls s'en van cap a l'Olímpic i no cap al Palau, quin patir.

Maradona es jubila

2008-04-16T08:36:00.002+02:00

Avui es jubila el Maradona de la Rambla. En Joan Sabaté, aquest és el seu nom, decideix deixar de fer tocs a la seva pilota 'Maria' a l’edat de 65 anys. Enrera queda el vigent record Guiness de tocs de pilota assegut en una hora, la seva disputa amb l'Ajuntament i la seva meravellosa ordenança municipal, la seva època d’entrenador al Pla Marcet i la seva època com a jugador de l’Eivissa i moltes altres fets de la seva vida que el van acabar portant a la Rambla.

Laporta en pràctiques

2008-04-09T09:04:00.001+02:00

Segurament aquest post hauria d’anar a l’altre Blog, el de Newstícies, però com que el senyor Laporta segueix encara sent un home de l’esport l’escric aquí.

Fa temps vaig llegir un article, crec que a La Vanguardia, on parlava dels estranys moviments del senyor Laporta en qüestions polítiques, ara em reuneixo amb CiU, ara amb ERC, etc. L’article en qüestió s’aventurava a preveure un sal del president del Barça al món de la política en quan acabés el seu mandat. No sé si aquesta premonició estava basada en un fons molt més enllà de les reunions amb els caps dels partits polítics, però el què si que és cert és que el senyor Laporta va fer diumenge passat una bona pràctica de ‘meeting’. Lluny del discurs d’un president d’un club de futbol el senyor Laporta es va dedicar a alliçonar als penyistes de qui es podien fiar i de qui no, vaja que en lloc de fer autocrítica va informar a la gent que els estaven enganyant. Al loro!! Que va dir en un aire exaltat.

Doncs, “al loro” està la gent que veu que la Lliga ha marxat després que el Madrid ens donés tres mil oportunitats, que el segon lloc corre greu perill, el cas Ronaldinho, el tercer projecte fracassat del bàsquet, etc. i una infinitat de coses que el públic definitivament el diumenge va dir prou. El públic no és tonto i està “al loro!!” i va veure que el qui els està “embaucando” és el seu propi president.

Senyor Laporta, no desviï l’atenció com els polítics, no menteixi com ells, assumeixi la realitat d’un club que no està fent les coses bé i vigili perquè s’està “anyunyitzant” i comença a creure que vostè està per sobre del bé i del mal.

Em fa por una cosa, avui llegeixo que ahir va baixar al vestuari i va animar als jugadors a superar el partit contra el Shalke, l’última vegada que va fer això va ser amb el bàsquet i el tema ja sabem com va acabar, al cap de dos dies marxava l’entrenador.

Més autocrítica i rellegeixis el seu programa electoral.

El dia de la Bomba Basile

2008-04-04T08:31:00.004+02:00

Que el Barça guanyaria al Maccabi en el Palau ho tenia bastant clar, el què no m’esperava és la manera amb que ho va fer. No us enganyeu, no estic tirant campanes al vol, ja que la meva confiança amb aquest equip segueix sent la mateixa, molt baixa per no dir nul•la.

És just, però reconèixer ahir el bon partit dels blaugranes de Xavi Pascual, al que crec que li segueixen falten recursos, ja que la jugadeta del tall per mig de la zona ens la van fer unes quantes vegades. Tot i que altres vegades el pobre Xavi no pot fer més si els jugadors no responen.

Ahir l’equip va ser el de la cara, uns pivots que no només no van restar sinó que van sumar, una bona defensa, un atac amb bastant sentit comú, coratge, sacrifici i sobre tot un espectacular Basile que ahir es va carregar l’equip a l’esquena. L’italià ahir estava a tot arreu, tant en atac com en defensa, era l’element clau que evitava en tot moment que el Maccabi entrés en el partit. Físicament a tope, Basile corria al contraatac al minut 38 com si fos l’inici de partit. La seva cara de concentració i de voler-se menjar el rival ho deien tot.

En general l’equip va demostrar tenir la concentració necessària per afrontar aquests partits i no deixar-se sorprendre. De totes maneres intento descobrir perquè encara juga Neal i es va fer fora a Morandais. Un jugador que a part de no aportar res, resta, és negatiu per l’equip. Parlant de ‘no’ jugadors de bàsquet, preocupant la situació de Lakovic amb un 1 de 14 en tirs de camp en aquesta eliminatòria. Li estarà passant facturà les seves declaracions que ara sense Ivanovic jugarien millor? Que curiós perquè en Lakovic amb el serbi tenia una mitra de 15 o més punts per partit. Realment és un problema perquè el normal seria que Basile fes 15 puntets i els altres 15 els fes ell.

En fi, molt en temo però que dijous 10 tornarem a la crua realitat, tant de bo m’equivoqui però que els astres es tornin alinear d’aquesta manera serà difícil i més amb l’entrebanc de la lesió de Ilyasova, ara que estava començant agafar el ritme.

Què faran avui els impostors ?

2008-04-01T09:07:00.004+02:00

Avui també es jugarà amb la il·lussió de la gent o tindran orgull propi? Mai se sap, avui podem veure 45 minuts bons i 10 minuts que poden tirar l'eliminatòria a la brossa.

Personalment crec que tot i aquest post que és encara de l'emprenyada de dissabte arribarem lluny a aquesta Champions.

Papa Eto'o

2008-03-27T15:23:00.002+01:00

Discutíem l’altre dia amb un amic que viu a highlanders sobre Papa Eto’o. Inexplicablement per mi criticava al davanter blaugrana pel seu joc mostrat últimament, i sense sortir de la meva sorpresa li recomanava visitar un oftalmòleg urgentment o resintonitzar la televisió de casa seva que semblava no funcionar bé.

Novament, i dic novament degut a que comença a ser habitual, Eto’o s’ha perdut la meitat de la temporada entre lesions i copa África. En total ha jugat, si no conto malament 12 partits de lliga, i porta 11 gols. Et sembla poc amic Kanu?

Podem dir que ‘el negro’ és un bocamoll, que a vegades el perd l’enveja, etc. però és el primer en sortir el camp i independentment del rendiment és el primer en mossegar el rival, el primer en sacrifici, el primer en esforç. Un fet que el posa a anys lluny de l’exjugador anomenat Ronaldinho.

Si algú pot mantenir viu aquest barça aquest és Eto’o, ell si que va jugar la final de París, ell si que va a la grada quan està lesionar, ell si que s’implica.

C'est fini

2008-03-20T11:21:00.003+01:00

Estic cansat...

Cansat que entrenis al gimnàs.
Cansat que no apareguis per la grada quan està lesionat com la resta.
Cansat que cada any demanis augment de sou.
Cansat que no facis res des de fa dos anys.
Cansat de sentir que vas ressucitar el Barça quan estava mort, però jo em pregunto on estava a París ?
Cansat que siguis una mala influència per Messi.
Cansat del teu germà.
Cansat de l'anunci de natilles.
Cansat dels bongos i la foto dels bombers.

Moltes gràcies de tot cor per la feina feta, però el crèdit s'ha acabat, quan un estira massa de la corda aquesta es trenca. Vas fer molt pel Barça però això no et dona dret a dinamitar-lo. Segurament et malvendrem i faràs UN (únic pel fet de canvi d'aires)bon any al teu nou equip, però aquí s'acabarà tot. Pinzellades de futbol de tant en tant per omplir resums però res constant. Podries haver estat el millor futbolista del món durant temps, però només ho has volgut ser 2 anys tirant a llarg.

Em sap greu però ja fa temps que no confio en tu ni e teu futbol.
Adéu.

Nova oportunitat perduda

2008-03-13T15:29:00.003+01:00

Segona oportunitat perduda en l’Eurolliga per part dels homes de Xavi Pascual. Segona derrota després d’uns darrers minuts escandalosament nefastos. Em sap greu ser tan dur, però el Barça, tant a Màlaga com ahir a Roma, va tenir a tocar el triomf de manera molt clara i no ho va saber aprofitar, no perquè el rival fos millor, sinó per mèrits (millor dir demèrits) propis.

Possessions malt jugades, males selecciones de tir, precipitacions i males defenses, un cocktail explosiu per perdre un partit.

Ara toca jugar-se la classificació per quarts (vist el què hem vist, quasi bé val més no passar) davant del potent CSKA del futurible Ettore Messina, el doctor que el Barça necessita. Té collons que Robirosa afirmi que el Barça pot encara quedar primer de grup si guanya de 17 a l’equip rus. D’acord l’afirmació és certa però la realitat està molt lluny d’aquesta.

Aquest any, novament, toca alegrar-nos amb molt poquet, un bon partit de tant en tant i la classificació, si us plau, per la pròxima Eurolliga. Ai que patirem. Està vist que el problema total no era d’Ivanovic.

PD: Algú li pot explicar a Neal com es juga a bàsquet, millor encara, algú li pot explicar que juguen 4 persones més amb ell.

PD2: Un repte per Kasun i Fran, a veure si no fan 5 faltes en menys de 20 minuts.

Krusty, la nova marioneta

2008-03-12T10:55:00.003+01:00

Del Bosque, alies Krusty, serà segons la premsa de Madrid, el nou seleccionador d’Espanya. Aquesta premsa, la de Madrid, ja tenen el que porten buscant des de fa temps, un entrenador que els faci cas, vaja un entrenador que porti a Raúl a la selecció.

No s’ha vist en cap pais civilitzat que un entrenador de futbol hagi de fer una roda de premsa per explicar els motius de perquè no convoca a UN jugador. Aquest intents per col•locar a un jugador, que com molt bé va informar Aragonés en un dels seus múltiples atacs d’ira i bogeria, no ha guanyat mai res amb Espanya, ni crec que pugui portar a la selecció a tal gesta esportiva, em semblen una falta de respecte total per la resta de jugadors que si que van convocats i un fet bastant de trompeta, cabra i escaleta.

Si Espanya mai fa res en una competició serà pel conjunt i no per la presència o absència d’un jugador en concret.

El problema a Madrid serà quan el senyor Krusty decideixi fer el què és normal en aquests casos, creure en el seu criteri i no en el de la Ser, AS, Marca, Onda Cero,etc.

Foto: Marca.com

El dia que van 'ningunejar' un almogàver

2008-03-04T15:50:00.002+01:00

Feia temps que no veia passar-ho tant malament al nostre ‘gladiador’, d’acord que porta un temps que no està del tot bé físicament, ho supleix amb el doble de sacrifici, però el dissabte passat ‘El Kun’ va fer anar de corcoll a Carles Puyol.

Realment en Puyol ho va passar malament, fent penals innecessaris, descol•locat en algunes ocasiones, fora de la seva posició perseguint un xaval murri que el portava per on volia.

Esperem que això només sigui una excepció, i per això ho comento, perquè per mi és un fet puntual, extraordinari. Alguns podreu dir que no és la primera vegada que falla, que no és el que era, que pim que pam, etc. però us dic una cosa vist com van les coses prefereixo tenir un Puyol fluix al màxim de sacrifici i de treball que un altre jugador (o ex-jugador de futbol) que es dediqui a passejar-se pel camp com si el partit no anés amb ell.

Així doncs espero que avui, més que mai per la baixa de Milito , Puyol torni a erigir-se com el ‘Capo’ de la defensa i ànima, cor i pulmó de l’equip.

Hi ha lliga

2008-02-25T08:39:00.002+01:00

Sense llençar les campanes al vol perquè aquest Barça és capaç de tot, i encara anem per sota, avui vull recuperar dos portades.

I ara què?

2008-02-19T09:50:00.003+01:00

És el què ens preguntem els seguidors del Barça de bàsquet, perquè no s’ha de ser gaire espavilat per veure que amb la destitució d’Ivanovic no s’acaba el problema perquè com hem dit altres vegades la plantilla no la va fer en Dusko no?

Que pensen fer el senyor Cubells, el qual feia una cara d’espantat terrible el dia del partit contra l’Unicaja i en la roda de premsa del dia següent (és el què té quan estàs al teu despatx sense fer res i de cop i volta patapum esclata una mina), i el senyor Laporta, que sorprenentment es va dignar a donar la cara al Palau ¿ Esperaran que Pascual es converteixi en Pat Riley i faci un equip campió, esperaran a que Acker, Illyasova, Kasun i Vàzquez despertin del seu estat catatònic i es converteixin en fantàstics jugadors o miraran cap a un altre costat com si no passes res.

L’altre opció és contractar un entrenador fins a final de temporada, perquè ja no ve d’aquí, sinó només cal escoltar al senyor Savic quan se li pregunta pel projecte de futur, la seva desposta simplement és que “no creu en projectes de futur, només els de any en any”. Aleshores ho entenem tot, com ara la gran quantitat de jugadors fitxats en els últims anys des de que ell ocupa el càrrec de director tècnic.

No us puc dir com juga el Barça des de que Dusko ha marxat perquè no ho he vist, però el què si veig és que en el Senyor Laporta el Palau li dona igual, no hi ha un projecte esportiu en el bàsquet i que acomiadant a Dusko no s’arregla ni la meitat del problema. Pot ser és que si fa fora Savic no quedarà ningú a la secció que 'entengui' de bàsquet i aleshores si que com feia Cubelles l'altre dia a la grada ens haurem de santificar!! Una imatge que ho resumeix tot.

Faig el què puc

2008-02-14T12:29:00.003+01:00

Ni dos dies ha durat la foto d’unió entre directiva, cos tècnic i jugadors del Axa Barça. Ahir en roda de premsa, sense que ningú l’apretés, Dusko Ivanovic es va treure de sobre tota responsabilitat sobre els resultats de l’equip. Segons Dusko la plantilla actual del Axa Barça és justa i ell treballa al màxim per treure el millor dels jugadors dels quals disposa, vaja que no pot fer més del que fa, és un “Això és el que hi ha”, més clar impossible.

En alguna cosa estic d’acord amb Dusko, sobre tot en el fet que amb aquesta plantilla poca cosa es podrà fer sobre tot degut al rendiment de “les figures”. El problema està en que hi ha jugadors que cobren com a jugadors de primera línia i el seu rendiment és de segona o en alguns casos de tercera línia. Jugadors com Vàzquez, Kasun, Acker o Illyasova no estan responen com s’esperava i els dos primers no és el primer any.

Aleshores qui és el culpable, el dissenyador de la plantilla (una cada any per cert amb bastants canvis, ja demostra això l’estil de projecte) o el cos tècnic per no adaptar el sistema de joc a la plantilla en lloc de la plantilla al sistema de joc, perquè siguem sincers Dusko no canviarà la seva manera de fer. Però el resultat obtingut és l’únic resultat possible si un secretari tècnic, que fitxa, no es parla amb un tècnic, que requereix.

En definitiva un any més perdut, i una altra bronca al Palau aquesta nit contra l’Unicaja. A veure si avui el senyor Laporta té el valor de assentar-se al ‘palco’.

PD: Jo personalment crec que els dos són responsables del tema, però si més no a Ivanovic tinc la impressió que treballa, a Savic pels fitxatges fets no sé que dir-te.

Sense projecte (un altre cop)

2008-02-08T08:28:00.000+01:00

Què millor per retornar amb els escrits esportius amb el tema amb el que vaig inaugurar aquest blog, la Copa del Rey de bàsquet.

És cert que fa molt que no escric i han canviat moltes coses, el Zaragoza va pel tercer entrenador per culpa d’un jugador que ja no hi és, l’Espanyol està en zona Champions, Eto’o està recuperat però no juga amb nosaltres i moltes altres coses. Però en canvi hi ha altres que mai cambien com el joc del Barça, Ronnie segueix entrenant quan li dona la gana i el No projecte de la secció de bàsquet del Barça.

El tema del bàsquet blaugrana comença a ser preocupant, ja no pel fet de quedar eliminats a les primeres de canvi per la revelació de l’any, sinó pel fet que novament no hi ha un projecte d’equip. Des de que Laporta es va carregar l’estructura del Palau, que per altra banda cal dir que funcionava sola (vist el resultat millor sola que mal acompanyada), posant a Valero Rivera amb calçador en una estructura que cada dia creix més en horitzontal que no pas en vertical (em recorda alguna que altra empresa).
Podem parlar de Savic i el rendiment dels seus fitxatges (si us plau que facin fora Acker i que jugui algun xavala del juvenil, d’aquests que juguen el torneig de l’Hospitalet), Acker, Illyasovas, Pepe Sanchez, etc. Curiosament el va tenir una millor relació rendiment-preu el van fer fora Morandais. Per no parlar de Kasun (don tosco) i Fran Vàzquez, els quals cobren una pasta sense justificar-la en cap moment.

Falta qualitat. Amb tots els meus respectes cap en Roger Grimau (amb el qual m’identifico bastant salvant les distàncies) si ell és el jugador més destacat de les tres últimes setmanes del Barça alguna cosa falla. M’explico. Grimau és un jugador imprescindible en un equip, un jugador que fa la feina bruta, el treball a l’ombra, en Sancho Panza d’en Quijote, ell no pot ser el més destacat de l’equip perquè això vol dir que algú s’amaga. Algú que ha de donar la cara perquè se l’ha fitxat per això i no ho fa. Diguem que és com si Puyol fos el millor de l’equip de futbol, alguna cosa estaria passant no?

Vistes les declaracions de Savic al finalitzar el partit d’ahir puc dir que això no canviarà d’aquí a final de temporada. Així que senyors seguidors del bàsquet blaugrana, per molt que els pesi en alguns, si volen veure bàsquet hagafin la línia groga direcció a l’Olímpic del metro i baixin a Pep Ventura, gaudiran molt més. Que torni Alemany!!

Per cert, de moment la Copa no decep. Podem discutir la qualitat en el joc però no la intensitat, la lluita i l’emoció dels partits.

Guerra informativa i coses del l'entorn

2007-11-15T15:24:00.000+01:00

Mentre un diari, el Sport, ja fa els càlculs de la venta de Ronaldinho, l’altre diari, el Mundo Deportivo, parla d’una campanya orquestrada contra Messi i Ronaldinho per ser blanc de totes les culpes dels mals blaugranes.

Aquesta baralla al quiosc és la baralla també d’un club i d’uns aficionats. Uns haguessin venut a Ronaldinho ja fa dos mesos, els altres no paren de justificar i justificar que ens ha fet grans i que li devem alguna cosa més que una sortida per la porta del darrera.

I tots aquests problemes en el món de l’esport es magnifiquen quan la pilota no entra. Ella és la que realment decideix el futur d’un club. Això si, la pilota no pot entrar sola, necessita d’algú que la guiï fins la porteria. Ara mateix a can Barça no estan per la feina, sobre tot fora de casa, on es guanyen les lligues, on el Madrid lluitador treu els punts (victòria a Getafe) i on el Barça del passotisme ni de casualitat (derrota contra un Getafe més aviat discret).

El Barça coneix els seus problemes, però ningú té el valor d’aplicar el tractament. Cada dia veig més clar que això només s’arregla amb bisturí, i que per evolucionar cal renovar-se inclús quan les coses van bé.

Figo, no aprèn.

2007-10-26T19:10:00.000+02:00

D’aquesta imatge ja fa molt, César Jiménez ja no juga, després d’aquesta entrada tot va ser un calvari, recaigudes, més lesions. L’entrada de Figo va ser molt dura,
Podíem pensar que va ser mala sort, podíem creure que va ser sense mala intenció, però vist l’entrada de Luis Figo al jugador del CSKA l’últim partit de Champions un pensa que ja no és casualitat. De nou jugador lesionat, de nou una entrada fora de lloc, de nou una entrada del tot evitable. Pot ser aquesta vegada també dirà que era per protegir-se, qui sap pot ser un dia d’aquests jugadors com Messi, De la Penya o Robinho els veiem repartir castanyes a dreta i esquerra per protegir-se, però no ho crec.

PD: Prometo un ritme d’actualització molt més viu que l’últim més. La tempesta ja ha passat.

Ronnie, et toca

2007-09-27T08:30:00.000+02:00

Tenia preparat un post per ahir per parlar sobre el tema de Ronnie, titulat “Memòria històrica, la justa”, però ahir vaig anar al camp i em veig obligat a parlar d’altres temes.

Primer el que us comentava, estic una mica fart que com a mesura de comprensió cap a Ronnie en aquests mals moments (digues mal moment o estat de forma nefast i poc comprimís), ens recordin que fa tres anys ens va treure del pou on estàvem ficats, que ens ha fet grans i bla bla bla. M’explico, estic d’acord que el brasiler va ser els fonaments del Barça Campió d’Europa i Lliga però el què no puc acceptar que porti un any i mig sense fotre pal a l’aigua i encara visquem del passat, perquè senyors el brasiler no és un mileurista, i tot i que el seu rendiment ha anat a la baixa el seu contracte ha anat a l’alta. Pot tenir un mal moment ho entenc, no pot tenir sort en els retalls, xuts, etc, però el què si que pot mostrar és una mica més de sacrifici al camp i fora d’ell i més compromís, si si compromís amb l’entitat, el club, els socis, l’afició,etc. . Ahir l’afició del Barça va fer un pas important per la reconciliació corejant el seu nom durant el partit contra el Saragossa, ara et toca a tu Ronnie fer un pas endavant i demostrar ara (a mi el passat a que es refereixen queda massa lluny ja no es pot viure sempre de records) que vols seguir aquí (sense amenaçar amb ofertes d’aquí i d’allà per part del teu germà) però amb implicació.

Per cert, parlant de l’afició, haig de comentar que ahir em va sorprendre gratament, lluny del silenci d’altres ocasions la gent cridava, animava, aplaudia i per sort no va fer l’onada (bien, perquè l’odio). La gent tenia ganes de gresca de portar l’equip endavant, perquè Ronnie, Messi il•lusiona, Messi encara al rival per l’u per u, Iniesta desborda, Yaya és Big Yaya, Abidal no para de pujar i baixar la banda, i Henry, Henry ho intenta si més no. Deco va tornar a estar gegant i això em porta a dir que el soci del Barça és estrany, fa no més de 4 mesos que l’haguéssim venut, jo el primer, i ahir es tornava a corejar el seu nom, sorprenent la memòria de peix d’aquesta afició, bastant culpable d’aquesta esquizofrènia del soci del Barça al qual un dissabte odia un jugador pel dissabte següent venerar-lo, així és el soci.

En fi gran partit de futbol ahir al Camp Nou. Per fi es torna a divisar un futur esperançador.

Xuteu de puntera!

2007-09-20T10:51:00.000+02:00

Feia temps que tenia guardat aquest post i tot i que el partit ahir del Barça va anar bé crec que és un bon moment per reivindicar que vull que els jugadors del Barça xutin de puntera!

M’explico, a mi, com a tots suposo, m’agrada el futbol maco, el ‘toque fino’, el ‘tiki-taka’, però també vull que el meu equip marqui gols i últimament veig que al Barça això li costa. El fet és que volen entrar fins la cuina o volen col.locar la pilota a l’escaire amb l’interior, centrar amb l’exterior a cama contraria o simplement passades a la frontal buscant el xut perfecte i jo no paro de cridar des de casa XUTA COLLONS!

Xuteu de qualsevol manera, de puntera, tant me fa però que la pilota vagi dins!! Feu-ho fàcil, no busqueu la passada entre 40 defensors si a l’altre costat tens un company sol, és igual que la passada sigui fàcil, millor!!! Sembla que la simplicitat ja no mola!

Només vull que el meu equip sigui efectiu, que la foti dins encara que sigui de rebot, que les passades arribin a bon port, encara que sigui una passada normal mirant al company, no demano gaire vull un futbol pràctic i senzill, i ja veureu com després es guanyaran més partits.

No van ser els de sempre.

2007-09-18T09:18:00.000+02:00

Decepció seria la paraula per definir l’esperit de la gent que aprecien aquest esport. I la veritat no hauria de ser així ja que una plata en altres èpoques seria un bon èxit, però ja se sap ‘Second place is ther first looser’. Podríem parlar de fracàs? Pot ser sí si pensem que la selecció espanyola és l’actual campiona del món i pot ser no si es veu el torneig que s’ha fet.

Sincerament Espanya no va jugar bé i David Blatt va saber com fer jugar els seus jugadors. Pèrdues de pilotes fins ara no vistes, desactivació de la majoria de ‘jugones’ excepte Calderón, desesperació, nerviosisme, excés preocupació de l’arbitratge, inclús pel meu gust poques rotacions. I dic poques rotacions perquè Espanya va jugar els últims dos partits sense moure la banqueta com era habitual, fet estrany en Pepu.

De Russia podem dir que té un bon bloc, capitanejats per Holden, liderats per Kirilenko i reforçats amb homes com Khryapa, però segurament menys potents que Grècia.

Al darrera queda un bon torneig, bones seleccions com les de Lituània, Eslovènia, Grècia, etc., moltes decepcions com Turquía o Itàlia i sobre tot la confirmació que una estrella no fa a un equip guanyador, l’estrella necessita d’estar envoltada d’un bon bloc, sinó el resultat és el d’Alemania (Nowinski) o França (decebedor Parker).

Només esperem que aquests de la FEB no espatllin el bàsquet nacional i a veure si per una vegada són capaços d’aprofitar la bona tirada que té aquest grup, però si us plau només demano que no ho facin com a l’Eurobàsquet a base de toros com a mascotes, ‘somos la ñ’ o ‘pasos dobles’ en els temps mort dels partits.

Ah!! I una altra cosa, deixin que a primera fila es posin els que realment viuen el bàsquet i no tota la ‘calderilla’ de vips que es van veure, perquè no tots animen com Rafa Nadal.

Dinamiten Alemania

2007-09-14T08:50:00.000+02:00

Simplement demolidors. Espanya no va fer un bon primer temps, en quan a joc si més no. Però la segona part d’ahir va ser fantàstica. Un dia és Rudy y Gasol, l’altre dia Calderón y Navarro, y sinó Garbajosa posarà les coses al seu lloc. En fi, el rival no sap a qui marcar perquè tothom et pot fer un set. Ni més ni menys ahir Rudy va tenir 2 minuts de gloria amb dos triples i una pilota robada que va acabar en mate Espanta se n’anava en el marcador de 20, tot i això Pepu va posar en pràctica la zona press per robar dos pilotes més. En ell es reflectia la cara de satisfacció d’aquell entrenador que porta ensenyant i estudiant una jugada o una defensa i quan arriba al moment funciona a la perfecció. Crec que ahir Pepu, va quedar més que satisfets dels seus nanos, perquè allò no són jugadors són 4 amics que s’entenen de collons quan estan en una pista. Simplement fantàstic.

Pot semblar que ja estiguem tirant campanes al vol, però no, com deia Camacho, partit a partit, però és que el partit d’ahir la selecció de bàsquet espanyola va demostrar ser gran, molt gran. No oblidem que davant hi havia l’actual subcampiona d’Europa i un Robin Hood abatut.

Per la seva part el MVP de la sèries finals de la NBA, Tony Parker, va fallar dos tirs lliures decisius a falta de 4 segons per la conclusió del partit i el seu equip dos punts avall en el marcador. Poc atent vaig estar a aquest partit però em va semblar que als francesos, Parker inclòs, els va tremolar la mà en l’últim minut i mig.

Avui més, del partit Grècia-Eslovènia sortirà el rival d’Espanya. I Lituània l’altre aspirant a la final se les veurà contra la irregular Croàcia.

Per què el bàsquet és un esport menor ?

2007-09-10T12:36:00.000+02:00

Com diria l’amic Eduard el bàsquet és un esport menor (comentari que per cert no comparteixo), però perquè és un esport menor ?

El bàsquet, tot i ser el segon esport més practicat en aquest país, té el tracte de notícia d’esport no secundari, no, sinó d’esport de minories. El diumenge passat en les notícies més vistes en l’estat espanyol, Antena 3 Notícias, van parlar de l’Europeu, que no oblidem es juga a Madrid i on Espanta és la principal aspirant a l’Or i actual campiona del món, al final de tot gairebé per acomiadar els esports. No us penseu pas que la notícia anava sobre els partits, rivals d’Espanya, millors jugades, no!, parlava sobre una espècie de saló de la infància del bàsquet que s’havia fet degut a l’europeu.

Em sembla ni més ni menys que vergonyós. Em sembla bé que es parli del partit de la selecció de futbol, o del Barça i el Madrid, però amb tots els meus respectes que duri més una notícia d’un partit amistós del Osasuna contra el Thoulusse on hi van anar 10 persones,... I si no volen pagar els drets de les imatges, no els paguis però si més no, un esdeveniment que es fa a la capital porta-hi la teva càmera pròpia i graba els 3 o no sé quants minuts dels que tens dret (realment desconec la llei exacte) En fi, si el noticiari més vist d’aquest país tracta així el bàsquet, que esperem, popularitat d’aquest esport? Segur que quan es tracti de destacar el fet que la ‘selección nacional’ és campiona o entrevistar els jugadors del Reial Madrid ja s’espavilaran a remarcar-ho, però quan de moment només parlem d’esport no interessa.

Així anem, una selecció camí de proclamar-se campiona d’Europa i no interessa el suficient. Pot ser és millor seguir així ja que els resultats són molt millors.

Derrota, necessària?

2007-09-06T13:45:00.001+02:00

28 partits consecutius sense perdre i la necessitat de perdre per evitar ‘gal•lactitzacions’. La selecció ahir va caure contra Croàcia, un equip irregular però amb talent.

És fàcil dir ara després de la derrota que era necessari que algú cridés l’atenció a aquest fantàstic equip i els hi digués que no serà tot tant fàcil com sembla i que hauran de treballar al màxim per guanyar l’Europeu. Letonia ja havia cridat a files el dimarts, ahir va ser un avís formal, vaja un burofax. Una vegada assabentats els xavals, també seria hora que la premsa se n’adonés que alguns titulars fan més mal que bé.

En fi, ahir la selecció es va trobar amb una situació nova i no parlo dels repartidors de pizzes que hi havia sota la cistella rival, sinó que em refereixo a anar perdent durant el tercer quart de partit. Ahir es van esgotar les idees, no hi havia solucions, el desavantatge en el marcador només va portar precipitació en les accions i mals percentatges de llançament. Els croats, és clar, ho van aprofitar, batalla al darrera i efectivitat al davant, amb un Popovic fantàstic.

Cert que a Espanya li van restar dos tirs lliures, el del tap il.legal de Kasun a l’últim segon però Croacia es va merèixer la victòria, i per contra l’engranatge d’Espanya ahir va fallar. Pot ser va ser el primer dia que es va trobar a faltar a Navarro (sol passar quan hi ha una derrota, recordes els que no hi són) per ser un gran ‘desatascador’.

Però tranquils, que ningú es posi les mans al cap i no creem pànic gratuït, es va perdre i punt. Que serveixi per millorar, aprendre dels errors i fent-se la idea que la selecció es trobarà més partits com el d’ahir perquè és la única manera de guanyar aquest gran equip.

Que lluny queda Angola

2007-09-04T08:26:00.000+02:00

Per una persona com jo, de la generació de l’angolazo a les Olimpiades i altres desastres varis de la selecció nacional de bàsquet, que el teu equip sigui favorit en una competició com un Europeu i que ho sigui perquè és l’actual campiona del món és un fet si més no estrany.

Així que amb aquesta sensació em vaig asseure davant del televisor per veure el partit contra Portugal, una gent per cert que no saben jugar a bàsquet més enllà del què és tirar i passar (amb tots els respectes), amb la mala notícia que la ‘Bomba’ Navarro es perdrà com a mínim la primera fase. I dic la primera fase perquè amb una lesió muscular mai se sap (tindrà a veure la lesió muscular amb els mals dies que ha passat Navarro amb la seva que si que no marxa a la NBA?).

Tot i els entrebancs en el camí els homes de Pepu van guanyar el partit de 29 punts amb la bona notícia del retorn de ‘Garbo’ però amb la dificultat de mantenir la intensitat fins al final en un partit que tens guanyat des del minut 14 de partit.

I per acabar m’agradaria fer una crítica a la Sexta, i és el fet d’haver de compartir pantalla amb un partit de futbol. Amb tots els meus respectes i entenc que l’esport nacional és el futbol però jugava la selecció campiona del món en el seu partit inaugural d’un Europeu que a més és juga en el seu propi país, no podem deixar el futbol a banda per un dia ? Un fet que em va fer emprenyar i de valent.

Independentment de l'arbitratge

2007-09-03T15:40:00.000+02:00

Independentment de l’arbitratge del qual el Barça es va afavorir, l’equip blaugrana va mostrar una millora substancial pel que fa al joc si el comparem amb el partit del Racing. Però sobre tot van canviar dos coses.

Per una part es va modificar la velocitat d’execució de les accions, rotació de pilota més fluida i més moviment per part dels homes de davant, tot i que segueixen pecant masses vegades pel meu gust de voler entrar pel centre de la defensa rival.

Per l’altra banda va tornar la pressió blaugrana. Ni molt menys al nivell de l’any de la Champions però si que es va veure un Barça que quan perdia la pilota la intentava recuperar immediatament, cert és, que la qualitat tècnica dels bascos no és del millor que ha passat pel Camp Nou i es trepen de sobre la pilota amb massa facilitat, però és d’agrair l’esforç mostrat per alguns jugadors que ja creiem desapareguts.

En fi, el Barça va millorar en el joc, ara haurem d’esperar si es tracta d’un oasi o realment hi ha una continuïtat.

La diferència

2007-08-31T10:36:00.000+02:00

La FEB (Federació Espanyol de Bàsquet) està a punt de aconseguir una assegurança per a què Jorge Garbajosa pugui jugar l’Europeu de Madrid amb el vist i plau dels Toronto Raptors.

Alguns us preguntareu a que es deu tanta insistència per aconseguir la participació del jugador dels Raptors, en detriment sempre de Jordi Trias. La resposta és senzilla, en Garbajosa per les seves qualitats físiques i tècniques marca la diferència, és un pivot que tira magníficament, corre contraatacs, pot jugar dins i fora de la pintura i és un jugador dur que no s’arruga, qualitats escasses en jugadors de posicions similars en la resta dels equips. El joc de Garbajosa dona un plus més, si és possible, al joc de l’equip espanyol. El seu estat físic és una incògnita d’acord però la qualitat tècnica segueix allà.

Em sabrà greu que en Jordi Trias, que s’ha fet un lloc a la selecció gràcies al seu treball, sacrifici, constància i sobre tot paciència (amb en Dusko), quedi fora de la convocatòria però en Jordi tindrà més oportunitats segur.

Sentiments i sensacions

2007-08-30T10:56:00.000+02:00

Un Gamper marcat per les pèrdues de persones estimades del món del futbol va oferir un homenatge en forma de gols. 5 concretament i tots del Barça, ja que l’Inter amb una falta d’autoestima i orgull important no va ser mai un rival de nivell.

Tot i això l’inici del partit va està ple de sentiments per l’Antonio i per en Nicolau, bon gest el del Barça de sortir amb la samarreta del que va ser i serà el 16 del Sevilla.

Pel què fa al tema del futbol pròpiament com a esport, varies coses. Comencem per una sensació una mica dolç-salat, blanc-negre, és a dir són molt bones les ganes que té Henry sempre de buscar el gol, la jugada, la perfecció, que el faci estrenar-se de manera oficial amb el Barça, ganes d’agradar. Però a la vegada la seva parsimònia en alguns dels seus actes…sortir del fora de joc, aixecar-se després de caure el terra, caminar un minut pel camp com qui s’ha perdut…en posa una mica nerviós. Per altra banda la sensació, tot i el que vaig pensar el primer dia, Touré pot ser gran, molt gran. Tot el contrari que Ronaldinho que segueix sense encarar el 1x1 i es converteix només en un passador de qualitat i un discret xutador de faltes (discret si comparem estadístiques amb Junhinho).

Només una última cosa, la sensació que aquest Barça recuperaria la ‘frescura’ que li falta amb el jovent. Us imagineu una davantera formada per Messi, Bojan i Giovani? Seria elèctrica. Seria com abans.

Silenci.

2007-08-29T08:16:00.000+02:00

Malauradament perquè no és ni la primera ni tampoc l’última. Perquè et podria passar a tu o a mi que fem esport. Perquè tenia només 22 anys i a punt de ser pare. I per moltes més coses un record per A.Puerta.

Comença la Lliga 'dels estrellats'

2007-08-28T13:40:00.001+02:00

Ha començat la Lliga i de la primer ajornada podem extreure varies conclusions.

La primera que el Barça segueix un marxa per sota del que hauria de ser. Circulació lenta de pilota, a més a més horitzontal al pur estil del handbol del palau. No hi ha profunditat ni rapidesa, la gent que ha de desbordar no ho fa, i les errades defensives en la cobertura fan esgarrifar. Per altra banda crec que hi haurà gent que no entendrà la seva suplència tot i que hagin dit que si, sinó temps al temps.

La segona és que el Madrid té millor equip del què sembla. Els fitxatges de Drenthe i Sneijder sembla que donaran rendiment, tot i això penso que la defensa farà aigua per tot arreu tot i que la substitució del ‘Bello’ Cannavaro per Metzelder va donar algo més de consistència. Per altra banda el Sevilla sembla que segueix al seu ritme, sense importar si juga un, dos o tres partits a la setmana tot el contrari que el València que independentment de l’àrbitre de torn cada setmana el seu joc no passarà a la història com allò anomenat futbol.

La tercera és televisiva. Com les discussions entre ‘contratantes, contratados y primeras partes de contrato’ segueixin així, hi haurà un augment dels divorcis en l’estat espanyol. Entre el PPV, La Sexta, Autonòmiques, Digital + i la Premier League a TV2, el número de partits de futbol a veure el cap de setmana ha augmentat considerablement.

I per últim que els equips que pugen de segona no volen deixar escapar cap punt des del principi. Saben que la permanència a la Lliga de les Estrelles es paga cara i val més fer els deures des del principi que no pas resar a la verge de torn a última hora.

Una il.lusió per molts

2007-07-20T09:30:00.000+02:00

Ahir va tenir un fet bastant desconegut pels mortals que estem malalts de futbol durant tot l’any…i és que es va jugar la primera eliminatòria de la UEFA Champions League. La veritat que si hagués estat com els altres anys ni m’hi hagués fixat, però ahir era diferent, ahir jugava el FC Rangers Santacoloma, campió de la Lliga Andorrana i entrenats per Lucendo. El partit va ser contra el Sheriff Tiraspol de Moldavia, amateurs contra professionals i podem dir que el resultat no va ser gaire dolent pels andorrans ja que un 2 a 0 fora de casa li dona encara unes mínimes opcions de remuntar a camp propi.

Us puc dir que jo firmaria per ser un d’aquests jugadors amateurs dels Rangers que pel matí estan servint cafès, fent de fusters o lampistes i a la tarda jugant un partit de Champions. Apa que hi hauria algú que m’aguantaria, em passaria el dia explicant que he jugat una eliminatòria de Champions (com l’Edu i el seu gol davant de Rodri, ex-barça).

En fi simplement volia fer aquest post com a petit homenatge a uns desconeguts del futbol que han fet de la seva afició, hobby o el què sigui per a ells (però no una feina) un somni fet realitat. Esperem que tinguin sort en el partit de tornada i puguin plantar cara al Sheriff.

L'últim que tanqui el llum

2007-07-18T08:37:00.000+02:00

No puc evitar desil•lusionar-me quan veig la quantitat desmesurada de jugadors, ja no només espanyols sinó que juguen a Europa o a la nostra Lliga (com el cas de Scola), que marxen cap a la NBA.

Segurament aquesta desil•lusió ve provocada pel mateix sentiment que m’ofereix actualment la NBA, amb la falta d’un referent clar (si més no per a mi) i unes maneres de fer molt diferents a les de Magic, Jordan, Bird i fins i tot del Gordo ‘Barkley’, digueu-me romàntic, però amb això no ho puc evitar.

Sé que és llei de vida i que no tot és per sempre i la gent té dret a jugar on vulgui i guanyar-se la vida com vulgui i més en ‘la millor lliga del món’ però aquest any l’escampada em sembla esgarrifosa. Molts d’aquests jugadors marxen perquè creuen que Europa els queda petita, altres com el cas de Navarro segurament perquè no hi ha un projecte clar en el seu club de tota la vida. I és en aquest punto on vull fer un incís, no ens preguntem perquè marxa el jugador preguntem-nos perquè no es queda!!. No sé si el tema passa per potenciar un Lliga Europea a gran nivell no entre setmana, promocionar més les Lligues Nacionals fora de la Acb, la grega i la italiana, blindar els jugadors, convertir Europa en una Nba, etc. No ho sé. Només veig que cada dia jugadors i més jugadors marxen a jugar una Lliga que a mi ja no em sedueix com ho feia abans.

I que carai jo vull veure jugar els millors jugadors europeus aquí, a Europa.

Una secció a la deriva

2007-07-10T08:32:00.000+02:00

El bàsquet del barça s’enfonsa. Entre uns i altres estan aconseguint que una secció històrica del club blaugrana cada vegada vagi a pitjor. Un president que passa del tema, mirant cap un altre costat sense adonar-se dels problemes entre Dusko i Savic, un secretari tècnic que per cert hauria de començar a posar-se les piles per començar a tancar temes abans que comenci la temporada o ens trobarem que l’equip no haurà renovat als que acaben contracte i tampoc disposarà del número mínim de nacionals que exigeix l’Acb.

Navarro marxa, i encara que no ens agradi té tot el dret a fer-ho, és l’espina que porta clavada fa molt de temps i com a crack del bàsquet europeu ho necessita…si més no provar-ho i on millor fer-ho que el costat del seu amic Pau, si pot. Per la seva part el Barça ha intentat tirar de talonari (cosa que porta fent des de que Savic és secretari tècnic) per cobrir la plaça de Navarro amb la de Rudy, però aquest finalment amb un acte que l’honra en tots els sentits ha decidit quedar-se a la Penya (de moment). Això deixa el Barça a esperes del què faci Navarro amb una mà davant i una mà al darrera, però independentment d’això, el Barça hauria de començar a moure’s, deixar clar que vol fer amb Trias, Marc Gasol, etc. fitxar jugadors que cobreixin les carències mostrades per l’equip aquest any.

I si mirem a la banqueta veiem a Dusko, un entrenador que sincerament pot ser ha decebut en alguns moments, en algunes decisions tècniques i tàctiques, però que realment el Barça ja coneixia, no parlem d’un entrenador nou en l’Acb, tot el contrari. Haurem de veure quin equip li queda per aquest any i com el portarà…esperem que els inicis siguin millors que els de l’any passat.

Però una cosa ha de tenir clara la junta d’aquest Barça encegat en el futbol, el públic del Palau està fart de tonteries, i com aquest any la secció de bàsquet porti (que això sembla) el mateix desgovern i desconcert que l’any passat la gent es queixarà, encara més i dubto que una Copa del Rei els calli com aquest any.

PD: Que torni Salvador Alemany!!!

Diga-li complicitat

2007-07-03T09:15:00.000+02:00

‘Pepu’ Hernández convoca els mateixos jugadors que van guanyar el Mundial de Japó per l’europeu de bàsquet. Segurament molts pensàvem en diferents noms per anar a l’europeu, jugadors que han fet mèrits suficients per aconseguir en un equip que pot fer història, jugadors que amb el seu treball diari demostraven la seva validesa, jo mateix apostava per en Raúl López. Però ‘Pepu’ ha optat per seguir amb el mateix bloc, inclòs Garbajosa (el qual tinc els meus dubtes que es recuperi), únicament ha modificat els convidats, excepte Trias que repeteix.

I perquè ha repetit Pepu? Doncs penso que per varies raons, una d’elles com a premi, raó discutible pel fet que aquí es busca la victòria d’un equip independentment dels seus jugadors però totalment vàlida si pensem que aquests jugadors van aconseguir un fet impensable pels que vam viure el ‘Angolazo’. L’altre raó vindria donada pel fet que ‘Pepu’ no ha pensat en els mèrits fets pels jugadors individualment durant tota la temporada, sinó que ell ho ha pensat en clau global, és a dir, el paper que cada jugador té en un equip on s’ha creat una complicitat espectacular, un complicitat que porta a cada jugador treballar pels companys i no per aconseguir mèrits propis i junts crear un EQUIP on tots remen cap a la mateixa direcció, i aquesta va ser la manera que l’equip nacional va salvar la baixa importantíssima de Pau a la final del Mundial. Si heu estat entrenadors o jugadors sabreu que aconseguir un bloc on tothom lluita pel mateix i tothom té clar el què ha de fer, aquell equip no serà indestructible però si molt difícil de batre, si a més li sumes qualitat tens uns campions del món. En això és en el que confia ‘Pepu’, vaja ell i molta gent.

Fachampions League

2007-06-28T08:46:00.000+02:00

He llegit una notícia avui a la Vanguardia que m’ha deixat perplex, ‘consells’ de com retransmetre un partit de Champions. Aquest document d’unes 150 pàgines no només aconsella com ha de ser la realització de tal esdeveniment esportiu sinó que posa normes bastant estrictes per fer-ho, la finalitat emetre per la televisió simplement les coses ‘bones’ d’un partit de futbol, i ‘treure/censurar’ les imatges no interessants, com ara no poder repetir més d’una vegada una entrada dura, no seguir un jugador expulsat més enllà del terreny de joc, no enfocar en cas d’incidents a la grada, prohibit tallar la retransmissió o informar a l’espectador en cas d’un fet urgent en el món o el país, etc. però això no és tot, pels comentaristes també hi ha la seva ració de ‘censura’ ja que no poden criticar l’arbitratge, han d’enaltir les qualitats d’aquest esport tan ‘noble’ que és el futbol i un sense fi de coses que ja no recordo, això si per a què no se n’oblidin és possible que tinguin algun treballador de la gestora dels drets, l’empresa suïssa Team, que els recordarà que el què han de fer.Al final els demanaran que siguin imparcials al retransmetre un partit. Per cert que en cas de no complir aquesta normativa és possible que el contracte firmat per la cadena en qüestió es vegi afectat!!

En definitiva estic flipant bastant amb aquest ‘codi ètic’ marcat ja que com tots sabem que el futbol és el què és per tot el què l’envolta, les coses bones però també les dolentes, i que discutir de l’àrbitre o de si el rival això o lo altre forma part del joc, aquestes tonteries l’únic que fan es amagar una realitat. Sóc partidari del fair-play i de totes aquestes mandangues però no ens passem, ja no m’agrada el fet que els dos equips en un partit sortint a la vegada…on està la rivalitat? Recordem que això és una competició, uns guanyen i uns perden, uns estaran contents i els altres emprenyats. Així és l’esport de competició.

PD: Al final farem com els nord-americans i donarem les coses amb un delay d'un minutet per si de cas.

Article

Fins aquí.

2007-06-26T15:14:00.000+02:00

No ha pogut ser. El Madrid va fer un partit esplèndid, per fi va demostrar ser superior el Barça, amb un gran joc d’equip i un pilar que està en una etapa molt però que molt bona de la seva carrera com és Felipe Reyes, un jugador que segurament és odiat per gran part de les aficions rivals, però segurament totes posarien diners sobre la taula per portar-lo al seu equip.

El Barça entra doncs en un moment de reflexió, mirar enrere i veure què és el què a fallat, no és que sigui una temporada desastrosa tot i que perdre la Lliga a casa contra el Madrid així ho sembli. Segurament té molt de pes no haver estat present a la Final Four, però s’ha quedat campió de copa i arribat a la final de l’Acb. El problema del Barça ha estat la irregularitat palpable setmana rere setmana, els aficionats no han sabut mai quin Barça es trobarien, el Barça seriós, concentrat i de defensa dura o el Barça del desconcert, males decisions i errades de minis. A part l’inici de temporada va fer molt de desgast anímic a l’equip i això s’ha notat.

Per endavant queda la reconstrucció de l’equip amb el més que possible adéu de Rodrigo (esperem que no sigui per la porta del darrera com passa masses vegades pel meu gust al Palau), les renovacions de Trias i Roger, etc. Pel que fa als discutits de l’any com Lackovic i Kasun, jo me’ls quedaria, ha passat només un any i l’adaptació a l’equip ha estat dura pel joc i el cost del seus fitxatges, però crec en una segona oportunitat. Un altre jugador al qual em quedava és Kakiouzis, el grec tot i la seva irregularitat ha tingut un rendiment bastant bo, a part de ser un jugador polivalent, i perquè no, amb la marxa de Rodrigo podria jugar de tres. I per últim recomanar el fitxatge de Pepe Sánchez, gran base que queda lliure, suposo que els seus moviments dependran de qui ocupi la banqueta del Carpena.

PD: Recomano fer una ullada al palmarès durant 10 anys de Rodrigo al Barça.
PD2: Sorprenents declaracions del president del Manresa 'exigint' ajuda econòmica.

Match ball

2007-06-22T11:26:00.001+02:00

El Barça avui per guanyar ha de ser rigorós, ha d’estar concentrat tot el partit i fer les coses tal com diu Ivanovic. Sacrifici en defensa i en atac, joc d’equip i no guerres particulars. Que Marconato no es carregui de faltes i que algú acompanyi a Navarro en l’anotació i per suposat no perdre 16 pilotes.

És igual que Reyes faci 20, 25 o 30 punts la qüestió és que la resta de l’equip no faci la feina restant. Aconseguir que Raúl no pugui dirigir, que Hervelle ni Moison agafin rebots ofensius, que Bullock es posi nerviós , etc.

Només que es llimin una mica, una porció de cada un d’aquests detalls el Barça guanyarà el partit. Perquè el Barça només pot anar a molt més, la meva opinió és que el Madrid ja ha anat bastant al límit. Esperem que no sigui massa tard.

PD: Desitjo un arbitratge com el de Madrid, però sabent que avui el Barça és el local.

Oportunitats perdudes.

2007-06-20T11:58:00.000+02:00

El Madrid es posa amb un 2-0 a favor en l’eliminatòria de la sèrie final dels Play-off pel títol de l’Acb. Si Dusko abans d’ahir apel•lava a la fe, avui només amb la fe no fem.

El play-off es trasllada al Palau amb la sensació d’haver perdut un parell d’oportunitats per emportar-se si més no un dels partits de Vistalegre (amb un ambient espectacular). Però és clar un equip no pot guanyar un partit amb més de 16 pilotes perdudes (una trentena entre els dos partits) i una quantitat molt semblant de rebots ofensius capturats pel rival. El Barça ha fet les coses bé a Sitges i per això ha perdut els partits perquè duren 40 minuts.

La sensació d’oportunitat perduda ve precisament donada per aquestes dades negatives, ja que tot i així el Barça ha tingut opció a guanyar els dos partits. Però el Barça no es pot permetre dos jugades com les protagonitzades en l’últim minut de partit. Una per posar-se al capdavant en el marcador que acaba amb un tir de Navarro de 5 metres i l’altre defensiva, permetent al ‘comediant i manipulador’ i a la vegada fantàstic Reyes anotar amb tanta facilitat.

El Barça és massa irregular i només amb la concentració (que sembla ser que només li demanava la sèrie contra el Tau) i la ‘practicitat’ en el seu bàsquet el poden tornar a convertir en aspirant al títol.

No pateixo pel Palau, perquè tot i que no hi caben 14.000 persones, ser que estarà present com sempre en les grans ocasions. Però si em preocupa el cop moral que pot suposar tornar de Madrid amb un 2-0 en contra.

Dusko té fe, els jugadors tenen fe, jo tinc fe, tu tens fe?

PD: Si fos Pepu Hernandez,seleccionador nacional, comencaria a pensar que faig amb Raúl López.

70 minuts

2007-06-18T10:35:00.000+02:00

Durant 70 minuts el Barça era va ser campió de la Lliga 06/07, 70 minuts per salvar una temporada de galactitzacions, poc comprimís i poca professionalitat, des del president fins a l’últim estament del club.

Una Lliga on el campió ha patit una de les crisis més escandaloses de la seva història, unes eleccions pitjors que el famós recompte de Califòrnia, un president bocamoll, un vestuari amb pudor alcohol, un ‘guapo’ a la grada que ha resultat ser peça clan i un heroi repudiat ahir fins el minut 35 de la segona part, un equip que fins ahir va ser xiulat per la seva afició. Aquest és el campió d’aquesta Lliga, però segurament ha estat l’únic que ha demostrat que tenia ganes de guanyar-la.

En paper mullat queda el 1 a 5 del Barça, massa tard, inútils les lamentacions del partit contra l’Espanyol i del Betis, la Lliga no es va perdre ahir, com va dir el president el Barça no ha perdut la Lliga, no ha aprofitat les 1001 oportunitats que ha tingut.

Pel què fa al partit en concret, la jornada de transistors a Tarragona va ser complerta, per part meva els fronts oberts eren molts. El Barça en directe per un costat, el Madrid a la orella i al cor (les taquicàrdies produïdes per Manolo Lama van ser constants), i perquè no desitjós que el Zaragoza jugués la UEFA (aspiro un dia anar amb el meu pare a una final manya). Entre l’afició tarragonesa et podies trobar de tot, els que són només del Nàstic, els que són del Nàstic però també del Barça i els que més tard sortirien els del Nàstic i merengues que també n’hi havia (poquets però hi eren).

El partit va anar molt bé fins que els imbècils van voler, i quan parlo d’imbècils parlo dels Boixos Nois, “tranquils” quan el Barça era campió, degenerats quan el Madrid va marcar. Realment et preguntes com és que aquesta gent entra als camps i és més com collons aconsegueixen les entrades, ahir la resposta era que els havien deixat accedir sense entrada, segons la seguretat del Nàstic “per evitar problemes”, doncs mira més aviat els van crear. Trista la imatge, de la nacional repartint a qui més capullo i després fent un passadís de seguretat per deixar sortit del meollo afeccionats dels Barça amb nens petits. Molt trist la veritat.

Tot va venir perquè els tarragonins farts dels Boixos van celebrar el gol del Madrid, en part entenc l’actitud de la gent del Nàstic, vas perdent 1 a 5 estàs a segona i a sobre et venen a vacil•lar a casa teva. En fi que la Lliga va dir adéu amb un ambient caldejat (pels de sempre) a Tarragona, inclús els dos últims gols van passar desapercebuts.

Molta feina hauran de fer aquest estiu al Barça per tornar l’equip a la primera línea mundial i seguir amb el cercle virtuós.

PD: Demà ja parlarem del bàsquet i com el Barça va regalar la victòria al Madrid.

Fotos: Meves.

The final countdown

2007-06-15T08:37:00.000+02:00

Diumenge estaré allà, a les 21:00 de la nit, el lloc la grada del Nou Estadi de Tarragona, amb l’optimisme que sempre em caracteritza i fins que l’àrbitre no marqui el final del partit creuré que podem guanyar una lliga, una lliga que per cert el Barça es mereix tant o més que els altres. Aquesta idea la vaig reforçar l’altre dia llegint la contra del Mundo Deportivo d’en Xavier Bosch on preguntava això, perquè el Barça no es mereix aquesta lliga? Oi tant que si.

En fi, espero tornar a casa escoltant per la ràdio la celebració d’una altra lliga blaugrana encara que sigui només per a què en Calderón i tots els fanàtics madridistes que porten celebrant la lliga fa 15 dies es mengin les seves paraules i actes.

Diumenge a les 23:00 la resposta.

'Vitorazo'

2007-06-13T08:49:00.000+02:00

Tot o res així és com va plantejar el partit ahir el Barça. Sabía que l’eliminació suposava alguna cosa més, suposava anar a la Uleb, un fracàs. Els de Dusko van tornar ser l’equip del tercer partit, seriosos en defensa i inspirats en atac amb molta més coherència que l’últim partit al palau.

Un Navarro estel•lar va aguantar l’equip els 23 minuts que va estar en pista, fins la seva el•liminació, va ser aleshores quan el Barça gaudia de la seva màxima diferència que lluny d’enfonsar-se, l’eli•liminació de Navarro va servir per posar més en tensió els seus companys. El mateix cas que l’el•liminació de Scola al Palau en el quart partit. Dos triples seguits de Roger i Jaka van portar al Barça a un peu i mig de la final.

Aleshores Basile, impressionant tot el partit, va acabar la feina que havia començat Navarro. Inclús Kasun va tenir el seu paper després que Fran només sortis a la pista a fer faltes, va fer les faltes per Marconato, i que bé que va anar, perquè aquest italià tant ‘tosco’ s’està convertint en una peça clau dels de Dusko aquest Play-off. El Tau no va saber reaccionar tot i un parcial de 0-7 l’equip va tirar la tovallola i el públic va acabar cantant : “Boza vete ya”.

De l’altre semifinal només vaig veure 3 minuts, suficients per veure com els àrbitres evitaven que la Penya pogués guanyar el partit, no feia falta. Un tir lliure anul.lat per no sé què i una falta antiesportiva més que rigorosa. Llàstima de veritat la Penya ha donat un plus a la Lliga aquesta temporada i es mereixia la final.

Per acabar pronostico un 3 a 1 favorable al Barça en la final. Aquí queda dit.

PD: He posat una foto antiga de Basile perquè ahir va ser el que havia estat.

Aplaudiments per un gran.

2007-06-12T08:27:00.000+02:00

No ho ha enunciat de manera oficial però segurament l’altre dia va ser l’últim partit del gran Dejan Bodiroga. Jugador de dos metres d’alçada amb una tècnica espectacular i mentalitat guanyadora, tot el què es pot esperar d’un basquetbolista jugoslau. Allà on anava donava aquell plus de qualitat que necessita un equip per fer un pas endavant. Amb una manera de jugar bastant peculiar, una mecànica de tir poc estètica, un ritme de diesel, etc. Dejan aconseguia dins la pista fer el què volia, marcar el ritme de partit, anotar, assistir, fer més bons els seus companys d’equip.

No fa falta parlar del seu palmarès tant a nivell de club com a nivell individual, és espectacular. Jugadors com ell és igual on estiguin Barça, Madrid, Phanatinaikos, tots els aficionats el volen al seu equip.

El bàsquet li deu molt a Dejan.

PD1: Aquesta informació molt més ben explicada a El Capità Enciam

PD2: Perquè haig d’escollir entre veure l’eliminatòria del Barça o la de la Penya? Jo sóc del Barça però a mi m’agrada el bàsquet i no entenc perquè fan els dos partits a la mateixa hora. Estic indignat.

Si hi ha vida hi ha esperança

2007-06-11T15:14:00.001+02:00

Cap de setmana esportiu d’allò més intens. Tot i els meus compromisos socials que van fer que el dissabte no pogués veure ni el futbol ni el bàsquet tenia informadors de primera mà que això…m’informaven.

Pel que fa al futbol només puc dir que el Barça si perd la Lliga ho farà a consciència i sabent que no són aquests últims partits el que ho ha provocat. Els últims partits només és un reflexa de les ‘dinàmiques’ adquirides pels tres equips en el la segona volta de la Lliga. El Sevilla sembla que li té por a la consecució d’un títol que sembla ser que se li resisteix, això si amb dos penals no xiulats a favor claríssims. El Madrid treu punts de sota les pedres i aixeca partits impossibles perquè s’ho creu i va cap amunt, en canvi el Barça va cap a baix, incapaç de mantenir un marcador a favor. La lliga es decideix diumenge i sincerament fins que l’àrbitre no piti no es podrà dir res, perquè coses més rares s’han vist en el futbol.

En el tema bàsquet ‘una de cal y una de arena’ que diria aquell, Barça i Penya van guanyar els seus primers partits a casa col•locant-se a una victòria de la gran final. Però finalment van perdre la seva avantatge el dissabte i diumenge respectivament. La Penya per dos punts, no puc dir res més, no vaig veure el partit. El Barça per la seva part va viure a estonetes quan els triples ho van permetre i quan van fer el més difícil,posar-se davant després que Dusko busqués la pressió del Palau amb la tècnica, l’equip es va quedar en blanc i l’equip vitorià no ho va desaprofitar. Ens espera uns últims partits a mort. Sincerament aquestes series m’estan enganxant com anys enrera, bàsquet del bo, passions, disgustos i alegries. Què més és pot demanar?

I en temes poliesportius?, només dir que el meu ‘poc amor’ cap a Jorge Lorenzo cada vegada és més gran, no l’aguanto, inclús l’Alonsito és una sant al seu costat. Per cert que Dani Pedrosa comença a ser un quiero i no puedo darrera de Rossi i Stoner aquesta vegada. L’únic estel•lar de veritat, Rafa Nadal, tot i que ser del Madrid un bon tio, capaç de renunciar la seva presència a la caravana per celebrar el títol que li va oferir Calderón.

PD: El Barça ha fet el tonto a la Lliga, però segueixo pensant que a Madrid la seva desmesura mediàtica el portarà a no celebrar el títol.

Tonteries

2007-06-06T08:14:00.000+02:00

Discutir a un jugador català de la selecció (segur que si no fos català o basc això no es discutiria) perquè porta les mitgetes doblades d’una manera o una altra em sembla ridícul i d’una tocada de pilotes impressionant. Però si a sobre afegim que des de Madrid estan més pendents que si Xavi ha forçat la targeta per no jugar el següent partit de selecció (pel bé de la pròpia selecció) o si Luis Aragonés donarà descans a Iniesta y Puyol em sembla ja no ridícul sinó lamentable. No sé si el què volen es desviar l’atenció pel mal joc ofert per l’equip o desestabilitzar als jugadors del Barça de qualsevol manera, sense importar com, el perquè, ni quan, ja que això des de Madrid es porta molt últimament.

Això només fa que reforçar la meva cada vegada més augmentada indiferència vers la selecció estatal de futbol. Ja sabeu, perquè ho he explicat en altres ocasions que en temes esportius no tinc res en contra de la selecció estatal tot i que sóc pro-seleccions catalanes, i que tinc gran afinitat amb la selecció estatal d’un esport que ha envoltat la meva vida durant 20 anys com és el bàsquet, però amb el futbol no puc. Aquest centralisme, patriotisme barat i valors garrulencs de la fúria, etc. que envolta la selecció espanyola de futbol em fa marcar una distància vers ella cada vegada més gran fins arribar a no sé on.

Ja vaig buscar una vegada les diferencies entre els dos esports grans d’aquest país, i els fets només fan que reafirmar-ho. El futbol nacional d’Espanya ens el venen des d’uns principis rancis, antiquats i lluny de la realitat, per contra els altres esports ens el venen com realment són esports, des de la modernitat i la realitat, tot i que és cert que no podem baixar la guàrdia ja que la mascota per l’Europeu de Bàsquet és un Toro. És que mai aprendrem!?

Per cert si no en teníem proa amb les discussions de les mitgetes, compte que ara al il.lumintat del COE se li acut fer una lletra per l’himne, argumentant que els altres països els esportistes canten amb orgull i que els postres no poden. No serà que els altres països tenen alguna cosa explicar amb el himne, alguna causa més o menys justa per la qual han lluitat, o per la llibertat (com és el cas de l’himne escocès o gal.lès). En fi una temeritat.

PD: La polèmica serà després veure qui no canta l’himne qui ni es posa la mà el pit, que per cert d’aquestes coses en sabia molt en Raúl, quan sonava l’himne mirava al cel emocionat.

Mi no entender!

2007-05-30T09:15:00.001+02:00

No entenc com la Penya va jugar ahir el final de l’eliminatòria de Quarts i ja li toca jugar aquest dijous contra el Madrid.

No entenc el tinglado montat entre els àrbitres, la federació i el comitè ‘suprem’ de reclamacions o com es digui.

No entenc la F1, les ordres d’equip, i que sigui un sport.

No entenc perquè el Celta va fitxar a Hristo per salvar al seu equip del descens.

No entenc a Beckham quan diu que Tom Cruise no es perd un partit del Madrid.

No entenc d’on treu els calés el Madrid.

Que no enteneu vosaltres?

Calendari unifiquè?

2007-05-29T09:21:00.000+02:00

No pot ser que en el tram més decisiu de la LFP és pari la competició perquè ‘La Roja’ té partits oficials. No ho entenc de veritat.

Suposo que gran part de la culpa és de la pròpia Federació Espanyola i la LFP, que la Lliga sigui de 20 equips i no puguem reestructurar la quantitat d’equips per culpa d’aquella lliga de 22. Però tot i això em costa creure que sigui impossible pactar un calendari que no destrossi un final de competició..

Aquesta parada no afavoreix a ningú, segurament el més perjudicat pot ser el Madrid ja que la seva carrera cap al títol amb no sé quantes victòries consecutives es frena en sec i el més beneficiat pot ser perquè no el Sevilla, l’equip que ha arribat a les tres competicions on estava lluitant pels títols tot i el volum de partits que això suposa. Jo sóc el primer sorprès i el primer a reconèixer el meu error en aquest mateix blog al preveure una davallada física de l’equip de Juande.

Queden dos jornades i la penúltima es presenta decissiva, Barça-Espanyol, Zaragoza-Madrid i Mallorca-Sevilla. Un Mallorca que per cert es pot erigir com a jutge d’aquesta lliga jugant l’última jornada contra el Madrid.

PD: Estic fart de la premsa madrilenya, del president del Getafe i que la gent s’oblidi del Sevilla en la lliuta pel títol.
PD2: Com bé diu el Marca, la web del Zaragoza posa líder al Barça, que curiós.

Primes i primos.

2007-05-25T11:12:00.000+02:00

La lliga dels maletins ja fa setmanes que funciona o diuen que funciona. En una lliga tant igualada i amb poques jornades per endavant qualsevol entrebanc del rival sempre és bo i pot decidir la Lliga, per això ja són molts els rumors que parlen de les primers a tercers als rivals del Barça, Madrid i Sevilla.

La meva opinió és que tota prima per guanyar ha de ser benvinguda i mai rebutjada per un equip, perquè normalment un jugador surt sempre a guanyar, això si amb un suplement pot convertir un partit qualsevol en la final de la Champions. En aquest cas no hi ha reprimenda possible, només una i totalment lícita, la de l’aficionat de l’equip primat que veu que els seus jugadors no han corregut en tota la Lliga però quan tenen un extra es foten com a motos. Perquè aleshores passaríem a parlar d’un professional a parlar d’un manta i un carota!

Vaja que això de les primes a tercers per guanyar es com si a mi em paguessin per escriure al blog, algo que es evident que ja fair sense cobrar.

Per altra banda no se’m passa pel cap com un jugador pot ser capaç de vendre la seva reputació en la seva professió per uns calerons. És un fet lamentable i que diu molt poc, ja no com a futbolista, sinó com a persona. Perquè qui diu que aquest jugador que s’ha deixat comprar per tercers un dia no es deixa comprar per un rival directe del seu equip en una final, una eliminatòria, etc. S’ha de ser molt primo per jugar-te el teu futur com a professional i com a persona.

Trepitjada clau

2007-05-21T08:57:00.000+02:00

Quan parlem de trepitjades en el món del futbol ens vénen al cap la trepitjada de Hristo a l’àrbitre Urízar, la de Juanito a Matthaus, la de Simeone a Julen Guerrero o fins i tot a Bilardo cridant “Al enemigo pisarlo, pisarlo!!”. Però ahir va haver-hi un altre trepitjada que va marcar si més no el símbol del partit Atlètic-Barça.

Maniche que estava repartint ‘cerita’ al mig del camp es va llançar al terra a lluitar una bola a Edmilson, aquest després de regatejar va trepitjar de manera involuntària a Maniche a l’alçada de ‘l’espinilla’ i el va lesionar.

En aquell moment l’Atlètic es va quedar amb deu homes durant dos o tres minuts, i el més important sense el ferrallat que mantenia tancada la seva àrea. I com aquell gat que aprofita el descuit de l’amo en deixar-se la porta oberta només un moment per escapolir-se el Barça va aconseguir el seu primer gol, i aconseguir així una fissura al mur que en dos minuts es convertiria en una esquerda i al cinc minuts en un enderrocament

En fi, un petit detall, un nefast Pichu (sense oblidar a Eller) i un Barça oportunista van rebentar el partit abans de la mitra part. Tot i que l’Atlètic ho va posar molt fàcil cal recordar que per marcar s’ha de xutar i estar a l’àrea així que senyors del plus, la sort és per qui la busca, ja que ahir semblava que l’Atlètic s’havia fet els gols en pròpia.

Pel que fa al Madrid, segueix amb les remuntades i els ay ay ay, però segueix guanyant. A veure si hi ha sort i el ay ay ay es converteix en un ‘Fabio la cagamos!’.

PD: Notícia d'última hora, Luís García segueix plorant.

L'ombra es fa més llarga

2007-05-17T08:13:00.000+02:00

M’ho deia un amic perico en el missatge “Molt fort que 19 anys després torni a passar el mateix”, tot i que el final va ser el mateix ahir en la forma l’Espanyol va ser diferent que a Leverkussen. Un Espanyol que no va perdre la cara el partit en cap moment, fins l’expulsió injusta de Moisés, aleshores va aguantar tot el que el Sevilla li va tirar, gran Gorka, i gol dramàtic del brasiler Jonhatas a l’últim minut de la pròrroga.

Els penals com tothom diu és una loteria però no tant si tens el cap clar I les cames responen. L’Espanyol havia jugat molt de temps amb 10 homes i el cap no el tenia gens clar. Tothom per poc espanyolista que fos tenia en ment aquell moment de fa 19 anys i això pessa, t’entorbeix el cap i apareix la inseguretat. Els penals no són una loteria, són calma i claredat.

L’Espanyol ahir podia esborrar fantasmes del passat i no ho ha fet tot i l’entrega de tot l’equip en una final que van ressuscitar a l’últim moment per morir de manera agònica però amb orgull.

PD: Lamentar l’estafa que van patir centenars de pericos que es van quedar a terra entre ells l’Òscar.

Foto:El periodico

Present i futur

2007-05-15T17:00:00.000+02:00

No és casualitat que en el moment més dolç del bàsquet espanyol siguin escollits pel cinquet ideal de l’ACB tres jugadors nacionals com són Navarro, Rudy i Reyes. Segurament és la confirmació d’un estat de gràcia d’una sèrie de jugadors, la majoria d’ells integrants d’aquell fantàstic equip que va aconseguir el Mundial Junior ja farà uns anyets, molt ben complementats per jugadors més veterans i gent jove, que com s’ha vist decideixen en els seus equips ja siguin ACB o NBA.

També dona gust comprovar que hi ha entrenadors com Aíto que no han dubtat en apostar d’una manera ferma i a la vegada prudent en jugadors joves com Ricky Rubio (escollit jugador revelació de la temporada).De totes maneres aquest tipus d'accions van molt escasses en el nostre bàsquet per no dir que són excepcions. Perquè s’ha de ser conscient viure el present de glòria però també pensar en el futur, ja s’ha dit més d’una vegada en aquest blog s’ha de permetre a jugadors joves poder despuntar, no val donar els 5 minuts de rigor i ja està, s’ha de confiar en ells com es feria amb tots els meus respectes amb un N.A.F., i per exemple el de Trias o Marc Gasol.

Perquè el bàsquet estatal és cosa de tots, des de l’entrenador de l’Escola de Bàsquet fins a Joan Plaza. I una vegada es toca la glòria sempre en vols més. No oblidem aquest estiu Eurobasket, on els favorits son els nostres.

Foto: www.sport.es

Pot ser ja és massa tard.

2007-05-14T09:41:00.001+02:00

Pot ser ha arribat l’hora de deixar de parlar de futbol i parlar de la preparació física, de la recuperació d’uns jugadors que en la seva gran majoria pot ser s’han dedicat més a viure del passat que afrontar el present. Uns jugadors, on alguns estan cansats pel ritme de partits i altres per la falta d’entrenaments, no rendeixen el que han de rendir o s’espera que rendeixin.

Pot ser ha arribat l’hora de demanar explicacions a una directiva que tot i que pot ser no s’havien molt bé quin camí agafar, s’havien quin no era el correcte, tot i així s’han equivocat. Promeses incomplertes i tics de galactització. Que tindrà la presidència del Barça que et fa sentir tan poderós.

Pot ser ha arribat l’hora d’assumir que hem regalat un any per culpa d’una gent amb falta d’ambició, motivació esportiva i actitud.

Però pot ser que ja sigui massa tard.

PD: Un equip que s’està jugant la Lliga no li poden fotre un gol perquè ningú ha tapat el servei d’una falta ràpida. Falta de concentració que val una Lliga i un cicle.

Impostors!

2007-05-11T14:10:00.000+02:00

Em sento enganyat per aquest Barça!
Enganyat perquè el Getafe no ens pot remuntar un 4 a 0.
Enganyat perquè el Barça d’ahir era el que va guanyar la Copa d’Europa, sense Messi!
Enganyat per una sèrie de jugadors que constantment demanen i no ofereixen res a canvi.
Enganyat per una directiva que s’ha venut als jugadors!
Enganyat per una premsa que hauria d’haver picat abans i no fer tant la pilota!
Enganyat per un equip que juga sense il.lusió ni motivació!
Enganyat per una sèrie de jugadors que malauradament tot i conèixer els perills de l’enfermetat s’han galactitzat.

Michel Cag....perdó, Salgado

2007-05-10T08:46:00.000+02:00

Quina culpa té el Barça que el ‘senyor’ Calderón, l’home del nus de corbata raro, hagi demanat que la final de la Copa del Rey es disputi al Santiago Bernabéu. Suposo que Michel Salgado, home grimós, no s’ha plantejat mai aquesta pregunta ja que sinó no faria ressó d’una pancarta mostrada pels ‘Ultra Sur’ en el tot partit contra el Sevilla, on demanaven que la final no es jugués al Bernabéu.

Es veu que ara no els sembla bé, que és una provocació que el Barça jugui allà una final. Que li fa por senyor Salgado la victòria del Barça, la volta d’honor al Bernabéu, que l’afició del Barça destrueixi el camp?. Jo ja he viscut en directe una final al Bernabeu on ha passat tot això, excepte la destrucció del camp, i precisament contra l’altre equip, el simpàtic, de Sevilla. Qui provoca el Barça per tenir opcions a al final (a falta del partit d’avui recordem-ho) d’una competició o vostè amb aquestes declaracions.

Si li sembla bé fem una cosa que el Barça es retiri perquè ells al Bernabéu no volen, no és més, no es mereixen jugar perquè és una provocació, ay! O també poden fer callar la boca del seu president alhora de prometre coses perquè ja se sap que no és molt complidor. I sinó, que cony, una clàusula on digui que si el Barça juga la final no deixen el camp i s’ha acabat.

Això si no els va semblar tant malament quan en l’any del Centenari del Madrid ho tenien tot preparat per fotre la encerrona al Depor i guanyar al Bernabeu la final de Copa. Llàstima que els hi van fotre 0 a 3. Com tampoc els sembla malament utilitzar els camps de la Federació Espanyola per entrenar.

En fir que si no estava prou caldejat l’ambient a Madrid, amb els seus drames arbitrals, eufòria col•lectiva per la Lliga i l’anticatalanisme ja i tirem gasolina per si de cas.

A dos punts!

2007-05-08T10:38:00.001+02:00

Segurament tots els culés havíem dipositat molta confiança en que el Madrid punxaria en les dues jornades de Lliga que s’han deixat enrera, al camp del Bilbao i a casa contra el Sevilla. Però res més lluny de la realitat, tot el contrari, no ha sortit perjudicar sinó que ha sortit reforçat com mai dels dos partits.

Per contra el Madrid tenia molta confiança en que el Barça punxés a Anoeta, contra un rival necessitat de punts com l’aire que respirem. Però tampoc va ser així. El Barça sense fer un futbol brillant, tot el contrari, va aconseguir aquesta vegada si, no com el dia del Villareal, materialitzar dos de les sis o set ocasions de les que va disposar.

Actualment les dinàmiques dels dos equips són molt diferents. Un Barça estancat, encomanat als nois de la comarca al mig del camp, a Sant Valdés i a la inspiració dels seus cracks en baixa forma i per darrera un Madrid accelerat, d’arribades letals i uns jugadors que s’han cregut tot el que la premsa ha venut. Dos camins que porten a un mateix destí el títol de lliga, que ara si més que mai sembla cosa de dos. Per part meva segueixo pensant que el Barça guanyarà la Lliga, i que si algú ha de perdre un partit ho farà quan menys s’ho esperi, perquè quan més fàcil sembla el partit més complicacions pot portar. Ja se sap rival petit, menys tensió.

Però una cosa està clara, el Madrid pot anar molt fort, accelerat, amb la moral a tope, però ha passat una altra jornada i el Barça ha augmentat l’avantatge sobre el immediat perseguidor. Abans estava a un punt ara a dos. Siguem positius.

PD: Ronaldinho segueix en baixa forma, desastrós però si més no va fer el paper de crack, dos passades de gol, i per fi Eto’o va marcar en 1 contra 1 contra el porter.

En Becks, la Targeta i la mare que els va parir!

2007-05-04T11:21:00.001+02:00

Ja està ja tenen el que volien. Qui no plora no mama. Després d’estar no sé quants mesos amb el villarazo per aquí i per allà, que si penals injustos, favors arbitrals al Barça, etc. El Madrid ha aconseguit que un home, que no fa gaire veia els partits des de la grada i ara és el salvador, pogui jugar tot i la cinquena groga mostrada a Sant Mamés. Ja sé que em direu que al Barça també li fan i coses d’aquestes i si correcte, però no trobo bé que es retiri una targeta que és per perdre temps. No es tracta d’una falta que després de veure la repetició per laTv es veu que no és, No!!. Es tracta d’una targeta per perdre temps, aleshores el què estan fent és treure autoritat a l’àrbitre. El què faltava.

Després d’aquest atac de madriditis ja podem felicitar l’Espanyol per la seva final europea a Glasgow. Comentar la lesió de Deco per part de Giuly, qui sap si no ens ha fet un favor aquest francès. Ja que l’estat de Deco és lamentable sembla un zombie al mig del camp. Però ja se sap no sé si es pitjor el remei que la malaltia anomenada Edmilson o pitjor, Motta. En fi que de nou una jornada de nervis, aquesta però més llargueta que l’anterior ja que el Barça juga dissabte i el Madrid-Sevilla diumenge. El partit de diumenge promet ser un drama.

Per altre banda tot i que algunes televisions intentin amagar-ho avui comenta la Final Four de bàsquet amb dos integrants de l’estat, el Tau i l’Unicaja. Sincerament crec que cap dels dos és el favorit però si n’hi ha un aquest és el Tau, per molt que l’amic Scariolo digui que ells han fet més mèrits que ningú per ser a la final. Suposo que es refereix al marcatge de denúncia per lo penal que li van fer a Navarro durant tota l’eliminatòria contra el Barça. Un Barça que per cert ha perdut la tercera plaça de l’ACB a favor del DKV i això no fa que complicar més la presència dels barcelonistes a la Lliga Europea de l’any que bé.

Molt de tema esportiu aquest cap de setmana. Si senyor. No veurem ni la meitat però ens enterarem de tot segur. Ah! No oblideu que diumenge hi ha motos i si després no podeu fer la migdiada no ho dubteu poseu el teledeporte la Copa Amèrica – Louis Vuiton i ja veureu com en un tres i no res dormint.

Bon cap de setmana.

A tocar!

2007-05-03T09:37:00.000+02:00

Tot i que a vegades fan molta però molta ràbia, tot i que són uns ploramiques, tot i que són antibarcelonistes, tot i que són el filial del Madrid a Catalunya, avui és el dia dels pericos.

Un dia per enterrar definitivament el fantasma de Leverkusen, d’oblidar a Clemente, un dia per guanyar un partit que permeti somiar amb coronar-se a Glasgow i tornar acabar el què un dia Soler, N’Kono, Golobart, Zuñiga i el propi Valverde van deixar a mitges.

Però compte avui el partit s’ha d’agafar de cara des del primer moment, no val només plantar l’autobús i esperar, perquè aleshores els canons alemans bombardejaran sense parar, tornarà la inseguretat i els fantasmes del passat.

Avui el dia pot ser blanc i blau!

PD: Post dedicat aquests pericos rabiosos com l’Òscar, en Carles, l’Ori, en Dani M. i el propi cunyat.

This is Anfield

2007-05-02T15:17:00.000+02:00

No m’agradaria fer-me passat perquè és un tema que s’ha tocat moltes vegades però ahir l’espectacle viscut a Anfield va ser brutal. Un futbol pot ser em vam veure poc, ja que Zenden segueix sense centrar bé, Drogba estava més sol que la una, Esssien jugant de tot i de res, Masscherano destruint tot el què podia, Lampard desaparescut, etc. però de lluita, entrega i el sentiment per uns colors per part de milers de persones va ser descomunal.

Des del ‘You will never walk alone’, passant pel mític cartell del túnel de vestuaris ‘This is Anfield’, el gol ‘Red’, la curiosa àrea tècnica compartida dels entrenadors, el gol anul.lat, el gegant Crouch , Benítez assentat com ‘Toro Sentado’ sobre la gespa i els penals amb un gran Pepe, no va haver-hi un sol moment en que el públic deixés d’animar, encoratjar i fer-li sentir als jugadors que no podien perdre aquell partit.

Ja ho diuen: This is Anfield.

No t'emprenyis!

2007-04-26T08:44:00.000+02:00

Com sempre començo el matí fent un repàs a les coses importants de la vida, el correu, els blogs i la premsa esportiva, i aquesta última part és la que espero amb més ansia últimament.

La premsa de Madrid ha decidit fer de l’equip que volien cremar a l’inici de temporada un equip guanyador que fa millors gols que els de Messi, un equip perjudicat pels àrbitres per així augmentar la èpica, vaja un equip que per ells hauria d’estar ja celebrant a la Cibeles.

La veritat es que volen posar-nos nerviosos amb portades amb la travessa descerebrada de Ramos, comparacions malèfiques amb les lligues de Tenerife, el mejor gol de la Liga després del gol espectacular de Messi, etc. I sincerament al principi ho aconseguien, em fotien de mala llet, m’emprenyava. Però això ja s’ha acabat prefereixo pendre-m’ho a broma perquè la portada d’avui s’ho mereix. El Marca publica a ‘bombo y platillo’ que el Madrid té fitxat a Saviola!! I jo penso, que intenten fer ràbia? Apuntar-se una victòria moral? Aquest és el Madrid que volen per l’any que bé?

Senyors de Madrid facin les campanyes que vulguin, les ‘cofradies’ que els vingui en gana, però si us plau deixin de tocar els collons amb ximpleries i històries, superin el tema de Tenerife, muntin un equip com deu mana i pensin una cosa, que si guanyen aquesta Lliga (cosa que dubto molt) serà perquè el Barça ara mateix l’està embolicant cuidadosament i a punt de posar el llaç per regalar.

La veritat estic frisós quina serà la portada de demà: Lo de Messi fue suerte, Robinho hace un regate estratosférico a Emerson en la ducha.

Res que no sabéssim

2007-04-24T08:36:00.000+02:00

Per començar el Madrid amb un trist joc però amb una bona jugada d’equip (no per ser la millor de la lliga) i millor gol (tampoc el millor de la lliga com diuen, només cal recordar el gol de Ronaldinho contra el Villareal al Camp Nou) va guanyar a un València ‘ramplón’ i amb falta de ‘punch’. El Sevilla es va desfer fácil d’un ‘zombie’ com és el Bilbao i el Barça… Ay el Barça! Firma una de les millors primeres parts dels últims partits, bones combinacions, grans triangulacions però malauradament cap gol. Tres ocasions claríssimes per tancar un partit en 45 minuts i la meitat de la Lliga, però no el Barça està decidit en complicar-se la vida… que hi farem ens toca aguantar els de Madrid amb les seves companyes promocionals per aconseguir el títol, fent similituds fins i tot amb Tenerife, i aguantar també els de casa, que collons fa un equip que s’està jugant dos títols en el tram més important de la temporada anant a jugar a Egipte!!! Qui va firmar aquest acord, un il•luminat? Segurament. En fi toca patir i de veritat.

Pel que fa al bàsquet res que no es veies a venir. El Barça des de la seva eliminació de la Lliga Europea havia entrar en un bucle que tots sabíem que acabaria amb una derrota tard o d’hora. Així ha estat. No ha fet falta cap equip gran ni res per l’estil, simplement un equip amb ofici i un Barça que torna a dependre de Navarro en excés. L’avantatge que són mals coneguts amb solucions més que contrastades. Esperem que l’equip torni a rutllar com avanç de l’eliminació. Això si el Barça a perdut una oportunitat per acostar-se al Madrid a la segona plaça, en canvi la Penya, amb un Rudy escollit com a millor Jove de l’Eurolliga, encara veu molt a proa la tercera plaça de la Lliga Regular.

Els números de Ramos i altres

2007-04-20T08:51:00.001+02:00

Després de la ressaca del gol de Messi, espotivament parlant de futbol ja poc més a dir, excepte pel diari As. Ahir sortia en portada Sergio Ramos amb una espècie de travessa amb els partits de Barça, València, Sevilla i Madrid. Fins aquí tot correcte, fins i tot el fet que digui que ell creu que el seu equip encara pot guanyar la lliga, però d’aquí a fer els números que va fer ho trobo vergonyós. Dir que el Madrid li treurà 9 punts (més els 5 de distància actuals) al Barça al final de lliga no és confiar en el teu equip es vendre excessiu fum, a veure si s’intoxicarà.

Pel que fa al bàsquet després de la seva eliminació de l’Eurolliga contra un equip que no va voler jugar a bàsquet, però que està justament a la Final Four, el Barça a disposat dos partits que ha resolt amb victòria, però de nou amb aquelles irregularitats en el joc que tan nerviosos posen als socis del palau. Sobre tot ahir, contra el DKV, que collons la Penya, on després de marxar de 20 en el marcador va acabar patint més del compte. Amb la victòria el Barça confirma la tercera plaça a l’Acb, fet que és més important del que sembla.

Finalment comentar que això no para i la roda esportiva segueix avançant amb les lligues europees de futbol més ajustades del que prometien. A Holanda, a falta de dos jornades el Psv, l’Ajax i l’AZ es disputen el títol separats per dos punts. A Anglaterra el ManU s’ha capficat en donar opcions al Chelsea de Mou i a Alemanya el Stuttgart i el Werder van a la caça del Shalke. Els únic que fa temps que dormen tranquils són l’Inter i el Lyon. I com no una altra jornada d’aquest esport menor que diu l’Edu i que Televisió Espanyola incomprensiblement intenta demostrar, el bàsquet.

PD: He vist que avui a Iker també li surten els números però d'una manera més sensata.

Un tros de Diego

2007-04-19T07:54:00.000+02:00

Maradona no es una persona cualquiera
es un hombre pegado a una pelota de cuero
tiéne el don celestial
de tratar muy bién al balón
es un gerrero
es un ángel y se le ven las alas herídas
es la biblia junto al calefón
tiene un guante blanco calzado en el pié
del lado del corazón
no me importa en que lío se meta
Maradona es mi amigo
y es una gran persona (el diez)
en el alma guardo la camiseta de boca
que me regaló alguna vez
Diego Armando
estamos esperando que vuelvas
siempre te vamos a querer
por las alegrías que le das al pueblo
y por tu arte también.

PD: Espectaculars també el gol de Xavi i el segon de Messi
PD2: No tenia previst parlar de futbol pq tinc temes pendents però el gol s'ho mereix.

Tot i el futbol avui hi ha bàsquet.

2007-04-12T08:49:00.000+02:00

Farà quasi bé dues setmanes que us vaig deixar tirats sense notícies esportives i des d’aleshores han passat, encara que no ho sembli, moltes coses.

Per exemple en el Barça futbolístic es confirma una cosa que ja sabíem i denunciada des d’aquí, Ronaldinho entrena menys que Romàrio, que per cert segueix sense marcar el seu gol mil. Mil són els gols que quasi bé rep la Roma al camp del Manchester però també són els minuts que el Barça es podria haver estat sense marcar a Sarargossa. Lloc on precisament la il•lusió de la Champions agafa força i perquè no dir-ho, la Lliga. Lliga que el Madrid veu cada dia més a prop, la qual cosa fa segons la meva opinió que l’hòstia sigui més gran aquest cap de setmana quan perdin contra el Duo Sacapuntas (Zigic-Munitis). Un equip que a principis de Lliga estava al costat del Nàstic, lloc que ocupa ara el Celta capitanejat ara per ara pel senyor Hristo. En fi moltes coses, moltes, sense oblidar-nos que avui hi ha la UEFA on els equips espanyols tenen les coses de cara, espero que els periquitos no recordin de com estaven en el minut 59 i com van acabar en el 90.

A part de tot això el que a mi m’importa avui és el bàsquet. Avui conclou la Power Round que us anunciava en l’últim post, amb un balanç que dóna peu a la il•lusió i a l’esperança dels aficionats del Palau, que tant han patit aquest any. Segurament no vaig escriure abans per l’emprenyada que suposa perdre de 20 en el primer partit de l’eliminatòria en el Martín Carpena, partit on el Barça va començar bé però es va desinflar degut en gran part per falta d’actitud en defensa, punt de creació del Barça actual, i si falla l’inici adéu tot. En el segon partit va ser diferent. Un palau entregat i un Ivanovic amb la lliçó apressa del primer partit, el resultat victòria de 20 punts dels blaugranes que tornaven el cop als Malaguenys.

Sense temps a respirar el Barça tenia un altre partit important contra el Tau el diumenge. La veritat que vistes les circumstàncies del partit, en mig d’una eliminatòria europea, etc. es podria considerar el partit irrellevant, però no. El Barça necessitava reafirmar-se contra un gran equip i en una pista difícil, demostrar-se a si mateix que eren capaços de donar la talla. El Barça va sortir molt, molt reforçat del Fernando Bruesa, un gran partit per part dels dos equips, amb un Scola i un Navarro espectaculars i un triple final de Lakovic d’infart.

En fi que vist el joc ofert pel Barça, avui sóc bastant optimista.

PD: El Madrid l’any que bé de nou a l’Eurolliga després de la victòria a la ULEB.

Power Round

2007-04-02T15:58:00.000+02:00

Comença la Power Round del Barça de bàsquet. Set dies tres partits, dos d’Eurolliga contra l’Unicaja i un de Lliga ACB contra el Tau.

Pel que fa a l’Eurolliga el Barça lluitarà per entrar a una Final Four molt selecte amb tres places quasi bé assignades abans de jugar-se els quarts de final, Tau, Panathinaikos i CSKA són els escollits o els que millor candidatura han presentat. Barça-Unicaja es jugaran la plaça, que al meu parer, és la de convidat.

Crec que l’Unicaja és el millor equip que podia tocar als homes d’Ivanovic, per antecedents i per joc. Els malaguenys han perdut tots els enfrontaments que han disputat contra els blaugrana aquest any, en la Lliga(perdoneu l'error el Barça va perdre en lliga 80-77, no es poden fer els post de memòria,disculpeu) i en la Copa. Però us puc dir del tot segur que l’ambient en el Martín Carpena serà infernal, molt més que en l’eliminatòria de Copa i molt més per suposat que en un partit de Lliga Regular, a més a més els jugadors del Unicaja estan dolguts i ansiosos per tornar la moneda, sobre tot de la Copa. El Barça per la seva part no ha de viure de victòries passades i demostrar que és un equip que ha madurat i ja no és aquell equip irregular i sense identitat, tot el contrari. Tàcticament , entre altres aspectes, s’haurà de tenir en compte el joc interior d’Unicaja amb més quilos a la pintura que no pas el Barça (a falta de Kasun) i que el Barça haurà de combatre amb velocitat. Promet ser una eliminatòria trepidant, sobre tot per la falta d’un clar favorit.

I després de la tempesta que pot produir l’Eurolliga per bé o per mal, el Barça s’haurà de veure les cares amb un Tau que ha tornat agafar el ritme guanyador que havia perdut per diferents circumstàncies. Una prova de foc per demostrar com el dia del Panathinaikos (tot i que aquell dia era de sucre pel fet que els grecs ja estaven classificats) que aquest equip pot fer front als grans conjunts que actualment dominen a Europa.

Una setmana gran de bàsquet on el Barça té més a guanyar que no pas perdre i més si recordem l’inici de temporada realitzat. La il•lusió a tornat a Palau, fins i tot la pancarta “Laporta volem solucions” fa setmanes que ha desaparegut.

PD: Nota important, el Barça juga ara mateix sense la pressió d'aconseguir un títol, la qual cosa el fa encara molt més perillós.

Foto: www.bombanavarro.com

Ens prenen el pèl?

2007-03-30T10:22:00.000+02:00

Em sembla molt bé que es tracti possiblement del millor jugador del món, però ho ha de demostrar de manera més freqüent. Possiblement la millor estrella mediàtica esportiva després de la caiguda de Beckham, però els anuncis no guanyen Champions, ni Lligues. Possiblement els ingressos i la popularitat blaugrana estan on estan, en part, per ell, però insisteixo de què ens serveix, jo vull guanyar i aquestes coses no marquen gols.

Però és necessari revisar-li el contracte cada any?. És necessari que el seu germà utilitzi el nom del Milan per posar pressió al Barça?. És necessari viure durant tots aquests anys del passat demanant respecte per Ronie per tot el què ha fet pel Barça? No seria més necessari recordar-li a ell que el Barça és el club que li paga i aquest any la seva relació rendiment-preu no ha estat la millor i la falta de respecte la te ell en demanar de nou una revisió?

A mi m’agrada Ronie i sóc el primer en aplaudir els seus gols, les seves jugades, la seva màgia dins i fora del camp, però ha arribat un moment en que crec que m’estan prenent el pèl. No ha entrenat ni la meitat que ha entrenat Puyol per exemple, està més temps per temes publicitaris que altres coses pot ser més importants com la seva posat a punt després d’una mala pretemporada.

A mi no em fa res pagar una mica més per un pc que em vagi super ràpid, però em fot que aquest mateix pc al cap d’un any em comenci anar lent i que al cap de mig any més em demani més memòria per poder funcionar millor, i després un nou ventilador i tot per aconseguir recuperar (no augmentar que és diferent) una cosa per la qual ja vaig pagar al principi. M’enteneu no?

S'ha de seguir

2007-03-27T09:05:00.000+02:00

A dia d’avui podem dir que el producte nacional del bàsquet espanyol gaudeix de bona salut si més no ha sortit de la UVI on va estar ingressat bastant anys. Dic això després que Marc Gasol es converteixi en el segon espanyol de la temporada en aconseguir el MVP de la Jornada, alguns pensareu que només són dos però us convido a fer una altre reflexió.

A diferència dels seus compatriotes del futbol els cracks nacionals de bàsquet decideixen partits, prenen decisions importants en els seus equips són el referent, quan han d’agafar la responsabilitat l’agafen, perquè? Doncs perquè són els cracks i crec que és el principal motiu o la gran diferència entre uns i els altres i per això uns tenen un Mundial i els altres agòniques classificacions i pèssimes fases finals.

Gent com Navarro, Rudy, Felipe Reyes, … decideixen partits. Inclús els homes NBA, Gasol, Calderón i el malauradament lesionat Garbajosa ja són referents en el seus equips. Sobre tot Gasol, al qual els ‘presleys’ de Memphis tenen collons de discutir desprès de fer per vint-i-quatrena vegada dobles figures.

De totes maneres aquest bon moment no pot amagar altres deficiències del nostre bàsquet, com són la preferència sempre per norma d’un estranger a un jugador jove. Tant de temps haguessin tardat en explotar jugadors com Marc Gasol o Jordi Trias si els haguessin donat una oportunitat abans?. Estem d’acord que les oportunitats cadascú se les ha de guanyar però a vegades un dels nostres ha de fer el triple de feina que un ‘forani’ o un NAF, com diria ‘el sheriff’, per aconseguir minuts. Sort que el sempre criticat Aíto ha tingut els collons d’agafar un bon jugador per jove que fos i posare’l a dirigir un equip com la Penya, a veure si altres prenen exemple, perquè no ens enganyem la 'quinta' dels Juniors d’Or un dia es jubilaran, i aleshores què? S’ha de seguir treballant perquè els nanos que vinguin tinguin cada dia més oportunitats, que els entrenadors siguin més valents i que les directives deixin treballar.

En fi que els jugadors nacionals estan en un bon moment, però no ens hem d’oblidar de seguir treballant, i això va per tots, incloses aquestes TV, ràdios, premsa, etc. que només recorden el bàsquet en el moment més fàcil quan es guanya un Mundial i després d’un fracàs futbolístic, però alhora de parlar del bàsquet de la Lliga Regular no interessa comprar els drets dels resums o parlar del tema. Després hi ha les audiències que hi ha ens els partits de dissabte de la 2.

PD: Esperem que la lesió de Garbajosa el permeti arribar a l’Europeu de Madrid en condicions.

Lamentable

2007-03-22T12:56:00.000+01:00

Sembla mentida que no hagin après res… les seves paraules de fa una setmana eren paper mullat pura hipocresia. Després s’estranyen que la gent reaccioni violentament. Hi ha ells qui els para els peus?

Si encara no ho heu endevinat estic parlant dels ‘senyors’ del Betis i el Sevilla. Com ja sabeu no fa més de 15 dies van llençar una ampolla a Juande Ramos durant el transcurs del partit de copa contra el Betis, el partit es va suspendre. Aleshores es va posar el crit al cel des dels mitjans de comunicació, que si acabaríem com a Itàlia, que el llançador ha d’anar a presó, etc. semblava que es feria alguna cosa seria per evitar més casos i el•liminar la violència de manera definitiva dels camps de futbol.

Res més lluny de la realitat, sembla ser que els directius i entrenadors del Betis i Sevilla no han après la lliçó, tot i que algun va entonar el mea culpa com en Juande (altres van seguir fent-se el boig com si la cosa no anés amb ell com els presidents del Sevilla o del Betis), ja que dels 33 minuts restants del partit suspès que es van jugar a Getafe no es parla però si que es parla de les rodes de premsa dels entrenadors agredint-se verbalment de nou o inclús ja qui diu que hi ha hagut una agressió de Luis Fernandez amb un Chupa-chups (no és broma) a un directiu sevillista. Simplement vergonyós.

Això no passaria si en el seu dia s’haguessin inhabilitat o sancionat presidents, entrenadors o tot tipus de persona en nòmina dels clubs que incitessin a la violència. Com que tothom veu que això és xauxa un dia entono el mea culpa perquè és el què toca i l’altre torno a buscar la provocació.

Com exemple que ens quedi la sanció de la UEFA a David Navarro i els seus 7 mesos d’inhabilitació en totes les competicions.

Palop

2007-03-16T09:34:00.000+01:00

Haig de reconèixer que la meva simpatia pel Sevilla és -7 però ahir volia que passés l’eliminatòria per varis motius, entre els quals estava que així aniran més cansats a la Lliga i això serà bo pel Barça.

Però realment del que us vull parlar és del seu porter, Palop. Un molt bon porter que, com molts en aquest país, ha estat a l'ombra d’un altre gran porter com és Cañizares, i finalment ja ven crescudet ha decidit volar sòl i triomfar. Ahir però va tocar la glòria més enllà del porter convencional.

Corria el minut 93 i el Sevilla perdia 2-1 i estava eliminat de la Copa de la UEFA. Com en moltes altres ocasions en altres equips a la desesperada el porter, Palop, va pujar a rematar. Fins aquí es tracta d’un fet que centenars d’equips han fet en moments de situació límit, de caixa o faixa. La diferència amb ahir és que Palop va marcar amb un gran remat de cap. Espectacular. Bon centre de Àlves i millor remat de Palop.Després a la pròrroga Chevantón va rematar la feina amb el gol que classificava al Sevilla.

Us deixo el gol aquí:

La, La, La, La 'Niña'

2007-03-14T15:29:00.000+01:00

Guti ha dit:
“Ganando los doce partidos que restan, el Madrid será campeón”

Aleshores a mi em ve al cap la frase que un dia vaig sentir d’un futbolista , crec que de Carboni, que va dir això crec que responen a una pregunta sobre que hagués passat si s’haguessin donat una sèrie de resultats o alguna cosa així: “ Si mi abuela tuviera cojones seria mi abuelo”. També hi ha altres versions sobre la frase fetes per Lotina que va dir: “Si mi abuela tuviera ruedas seria una bicicleta”.

Amb això l’únic que vull expressar és el meu sentiment sobre la frase pronunciada per Guti després de l’eufòric empat del Madrid al Cam Nou. Crec que com sempre es tracta d’un fet puntual, com el dia que el Madrid va jugar amb tots els jugadors que volia la premsa i va sortit bé. Va ser flor d’un dia, i ja se sap ‘Una flor no hace verano’.

Així que jo amb el Madrid estic tranquil, dubto que guanyi tots els partits, li queden entre d’altres Sevilla, Valencia i Zaragoza. A part el Barça i el Sevilla haurien de perdre dos partits dels 12 com a mínim.

No sé jo si aquestes prediccions de l'eterna promesa es compliran!!

El derbi

2007-03-12T15:12:00.000+01:00

Després de veure la jornada lliguera podríem dir que el partit de dissabte de Barça-Madrid s'agraeix encara molt més del que pensàvem al finalitzar el partit, si més no per la meva part. Segur que molts pensareu que si ets culé el que vols és guanyar al Madrid sigui com sigui, i efectivament així és. Però també us dic que en els temps que corren en el futbol val més aprofitar partits així i gaudir-los perquè mai saps quan en podras gaudir un altre.

Estic fart de partits 'metal.lurgics' com diu sempre en Perarnau al seu blog, fart d'equips jugany a la contra, buscant l'empat o forjan muralles impenetrables a camp propi... per un dia vaig gaudir del futbol tot i que el meu equip no guanyés... i com que vaig passar-m'ho bé amb el partit la meva sensació al final no era d'emprenyamenta sinó de dir... collons un partit elèctric. Més igual que tàcticament el partit fos una merda parlant clar i malamen (com diu en Johan avui a la Vanguàrdia), per un dia vam gaudir del futbol, gols, parades, polèmica, el Camp Nou animant!!!!

Així que tot i el resultat per fi un partit divertit.

Dinàmiques (2)

2007-03-09T11:52:00.001+01:00

Fa uns dies us vaig parlar de dinàmiques, recordeu aquell post tant pesat… en fi només volia constatar un exemple claríssim com és el Barça de bàsquet. Tant criticat al principi de temporada, amb raó i números a les mans, i tant glorificat des de la victòria a la Copa del Rei. El Barça dels últims 10 partits només n’ha perdut un, Panathinaikos a la Lliga Europea, en un moment important de la temporada amb un títol en joc i la classificació pels quarts de final a Europa. Realment la transformació d’aquest equip ha estat notable i sembla ser que els jugadors que fins ara estaven desapareguts s’han retrobat. I sobre tot una cosa que no vull que passi desapercebuda, la importància dels jugadors de banqueta.

El barça disposa d’un cinc titular actualment amb Lakovic , Navarro, Basile, Trias i Vàzquez, però la gent de banqueta està aportant minuts de qualitat i recursos diferents quan el partit s’encalla. Com són d’importants els punts i rebots basurilles de Kakiouzis o la defensa de Grimau i De la Fuente.

Aquest Barça ha evolucionat a millor, i permet somiar en fer alguna cosa més aquesta temporada, això si amb el permís del Tau (a la lliga ACB), que a diferència del Madrid és un equip madur i amb experiència en finals.

Game Over

2007-03-07T09:30:00.000+01:00

S’ha acabat l’aventura europea del Barça 2006-2007, s’ha acabat somiar amb Atenes (Edu ja pots vendre les entrades si et toquen). Sembla que no però ahir vaig comentar que el partit era un ‘acte de fe’, doncs encara que no ho sembli ho va ser, sinó com em podeu explicar que la primera part el Barça mantingués el 0-0 al marcador ?. És que ni tan sols que el Barça hagués guanyat podríem considerar-ho una acció èpica, sinó sort.

En fi, s’ha de seguir i la següent pedra de toc és el Madrid. Ja no hi ha marge d’error, així que dissabte s’ha de guanyar sinó el soci es començarà a posar nerviós.

Felicitar al Liverpool. Podem estar d’acord o no amb el seu estil de joc però s’ha de reconèixer que el practiquen a la perfecció (si més no a Europa). A falta de les eliminatòries d’avui podem dir que l’estil ‘Red’ és el que triomfa a Europa, Chelsea, Roma, València, etc. tots practiquen el mateix i tots estan a quarts. A la Champions ‘el fin’ si que justifica els mitjans utilitzats.

Del partit m’agradaria treure un parell de conclusions més, la primera que Deco va tornar a perdre un merder de pilotes i començo a estar fart, i la segona que Màrquez pot acompanyar a Deco quan marxin per la porta, perquè haurien de canviar molt les coses perquè això no passés. També m'agradaria comentar el Fair Play anglès d'aquest que fan gala constantment (una farsa) retirant els 'recullpilotes' de la banda per aquest partit.

I per últim, vaig escoltar la prèvia del partit a la ràdio i sentir tot l’estadi cantar el ‘You will never walk alone’ per tot un estadi em va posar la pell de gallina.

PD: El que va fer Mancini (Roma) al defensa del Lyon és una bicicleta,tricicle o un tour sencer, no les de Robinho.

Acte de fe

2007-03-06T08:13:00.000+01:00

Sincerament avui és molt probable que el Barça no passi l’eliminatòria de vuitens de final contra el Liverpool. Però jo paso de probabilitats, estadístiques i números quan es tracat de futbol i un partit de vida o mort.

Jo m’agafo als tres gols de Pichi Alonso contra l’Anderletch, al cop de cap de Bakero a Kaiserlauten, al Pizzi sos Macanudo, al Urruti t’estimo o sense anar tant lluny al Ja m’apelle Samuel. M’agafo a les grans nits europees del Barça al ‘Teatre dels Somnis’ de Manchester (el gran rondo) o fa uns anys en el mateix escenari d’Anfield (1 a 3 i cap a casa).

Per això avui més que un partit és un acte de fe per part de tots, seguidors i jugadors, un partit on el que només importa guanyar per més de dos gols.

Primer Round

2007-03-01T08:33:00.000+01:00

El Barça guanya el primer partit de la Power Round o de la Royal Rumble (visca el pressing catch i Hector del Mar). Ho va fer amb una primera part excel.lent sorprenent al rival amb un plantejament molt arriscat i propi de final de partit, no pas d’inici.

L’estat de gràcia amb el qual es troben els hobbits és brutal. Thuram sembla estar preparat per ser un central del Barça i crec que Oleguer és més que un bon suplent. Messi està ‘tremendo’. Aquest Barça està agafant impuls, esperem que sigui per fer el gran salt a Anfield. Per cert si no ha de jugar Deco que no jugui, ahir de nou va tornar a perdre una quantitat de pilotes espectacular. I realment no és el fet de perdre pilotes, el tema és on les perd, en zones molt perilloses per a la defensa.

El què no sé és si el Barça aguantarà a un bon ritme els 4 partits, si s’ha de sacrificar algun, que sigui el del Sevilla. La lliga és molt llarga i aquesta la guanyarà el menys dolent, el Barça.

Factor X

2007-02-27T13:32:00.000+01:00

D’acord que era el Bilbao i que van jugar com unes mares, però senyors ha tornat el Factor X. La seva presència al camp ha servit perquè el Barça pressioni molt més, per a que avanci uns metres les seves línies, per a que els defenses rivals s’hagin de repartir entre més atacants, per a que el Barça faci por al davant, per insuflar energia als seus companys, per a que en Ronnie es posi les piles si vol ser el número u.

El dubte està en si el Factor X serà suficient per enganxar els trossets del gerro trencat les últimes dos setmanes a la Copa i a la Champions. Esperem que si. La temporada es juga els propers 15 dies.

Enfonsats!!!

2007-02-22T16:29:00.000+01:00

Lamentable actuació del Barça de futbol i de bàsquet en la jornada d'ahir. Sense que serveixi d'excusa el Barça de bàsquet jugava a grècia contra un bon equip i a més a més van viatjar amb L'AVIÓ DE L'ESPANYOL què vols!!!!

En fi, que ja podem anar demanant a la moreneta i pujant de genolls a Montserrat si volem que el de futbol segueixi endavant a Europa.

Les dinàmiques

2007-02-21T08:47:00.000+01:00

En el món de l’esport el concepte ‘dinàmica’ s’utilitza per explicar l’estat de moltes coses, ja siguin bones o dolentes. Per exemple quan un equip guanya tres partits seguits està en ‘dinàmica guanyadora’, al contrari que si els perd ja que aleshores es tracta de ‘dinàmica perdedora’. No us penseu que ‘la dinàmica’ no és només un concepte simple sinó que té poders i té una gran associació amb la sort, si el teu equip està en dinàmica guanyadora en un partit ajustat qualsevol cistella a l’últim segon entrarà, els rebots, els pals, etc estaran del teu costat. Que poderosa que és la dinàmica. Això si com estiguis al ‘lado oscuro’ de la dinàmica estàs mort, mala sort, rebots desafortunats, lesions, etc.

Avui al Barça de bàsquet li toca jugar a la temible pista grega del Panathinaikos un partit important i gràcies a deu amb ‘dinàmica guanyadora’. El tema és si serà suficient per jugar en un infern ple de dimonis embogits que recordaran la família de Lakovic de mala manera. És una prova de foc per aquest Barça recent guanyador de la Copa del Rey, és el moment de demostrar si l’equip feble de la primera volta ja s’ha convertit en un equip dur, física i mentalment. Pot ser el truc d’aquest Barça és que els jugadors noubinguts com Lakovic, Kasun, Vàzquez i Ukic ja han entrat en un altre ‘dinàmica’ la dinàmica d’equip’ que també té tela. 18:45 per TV3. Més tard jugarà la Penya intentant surtir de la ‘dinàmica perdedora’ en la que ha entrat després de la Copa, una copa que ha afectat de manera distinta als equips participants. Sense anar més lluny la Copa del ‘fill del Rey’ també afecta i sinó pregunteu al meu amic Carles que després de jugar la Copa fa tres setmanes encara no han guanyat i han entrat en una perillosa ‘dinàmica perdedora’.

Sincerament ‘les dinàmiques’ són poderoses i mai ens les podem pendre a la babalà. Us preguntareu que s’ha de fer per mantenir o sortir d’una dinàmica. Ningú ho sap, és un dels misteris del món de l’esport que ningú ha aconseguit resoldre.

PD: El Nàstic no està en dinàmica perdedora, està a Segona.
PD: No parlaré del Barça de futbol no sigui que Eto’o em torni a rebentar el meu últim post foten declaracions al mig dia, just després que jo li donés al botó de PUBLICAR.

Última hora:Crisis, el Barça viatja a Grècia amb l'àvio de l'Espanyol - Grup Tarradellas. Què ens està passant? Els pericos volen comprar la secció de bàsquet del Barça?

Primer Aniversari

2007-02-19T14:50:00.000+01:00

El passat 16 de Febrer vaig complir 1 any bloggero. Ja veieu que vaig una mica tard però les meves condicions físiques (casa meva s’ha convertit en el centre de virus més important del territori) no em van permetre celebrar-ho dimecres penjant aquest post, així que ho faig avui.

Simplement m’agradaria agrair-vos les visites diàries, setmanals, mensuals o per error que feu al blog ja que sou el sentit d’escriure, que algú ho llegeixi. I menció especial a la Candela perquè sense saber-ho em va fer un regalet dedicant-me el post el mateix dia

Així llarga vida al blog!

Fred de peus

2007-02-13T10:53:00.001+01:00

‘Fred de peus’ és una expressió que li he sentit de tota la vida dir-li a la meva mare, és la manera fina de dir que algú estava envejós d’un altre, sobretot si es tracta de nens petits.

Crec que és la millor manera de definir el què li està passant a Eto’o. El seu comportament de nen petit està causat (crec jo) per varis motius. El primer motiu i més important, ell volia ser el protagonista el diumenge passat, saltar al camp i que la gent es tornés boja (fa molt que l’esperem), però quina mala sort que just el dia que ell ha de ser el centre d’atenció torna Messi, Deco fa un excel.lent partit i Ronnie desperta de la migdiada de tres mesos amb dos grans gols. Això va provocar que a mesura que passaven els minuts el camerunès es posava cada vegada més nerviós fins que es va cansar. El segon motiu, el seu caràcter incorregible.

Eto’o s’ha equivocat. Sincerament crec que és el millor a can Barça, no té la tècnica de Ronnie ni molt menys, però el seu plus d’entrega, agressivitat i olfacte de gol ho compensen amb escreix, i normalment mai desapareix, però quan s’equivoca s’ha de dir. Suposo que en ‘Ricard’ farà desaparèixer la borrasca amb un parell de declaracions pausades tot i que des de Madrid ja s’han espavilat a generar mal rotllo, crisis i xorrades varies, vaja a enviar per pont aeri la merda que els sobra allà com si no tinguessin prous problemes.

Eto’o suposo que rectificarà, sinó és el seu problema, de totes maneres crec que en el vestuari blaugrana ja saben com és i el tema no anirà més enllà.

El Barça campió.

2007-02-12T10:04:00.000+01:00

Un Barça desconegut arrasa amb un Madrid sorprès des del primer moment. Ningú esperava sincerament (excepte jo) que el Barça guanyés aquesta Copa setmanes abans del seu inici.

Els que realment si que creien eren els propis jugadors, i més que creure-hi ho veien com una via ràpida per sortir de la mala dinàmica amb la que es van veure immersos des de l’inici de temporada. Un pressupost de 22 milions d’euros, el més alt d’Europa, pesava sobre el club, l’entrenador i sobre tot els jugadors i més els nous que generaven / generen dubtes. La mítica teoria del tapat ha tornat per ajudar al Barça a plantar-se a Màlaga sense cap mena de pressió i emportar-se el títol.

El què està clar que el Barça des del primer minut va ser diferent al de la Lliga ACB. El joc es va basar en la defensa i en la mobilitat del seus homes alts, a falta de pes, i per suposat l’encert dels habituals amb algun que altre actor secundari.

En definitiva la Copa ha servit per consolidar la millora del xaval de Girona, Jordi Trias (MVP), que ha millorat a marxes forçades entre bronca i bronca de Dusko. S’ha vist un Barça sense Navaroodependència, 20 assistències en la semifinal són l’evidència d’un joc d’equip. S’ha vist despertar Basile de la seva depressió basquetbolística. S’ha vist un Lakovic / Ukic intermitents però efectius quan ha estat necessari. S’ha vist a la gent que fa la feina bruta aportar més coses que la seva presència en pista sense cometre errors. En fi ha estat un joc d’equip amb majúscules, inclòs l’entrenador. Esperem que això sigui l’accés a l’autopista que tant ansiosament buscava un Barça que fins ara a circulat per una comarcal.

El Madrid per la seva part es va veure sorprès per aquest Barça i d’acord estaven cansats però que no serveixi d’excusa.

PD: Com a comentari de la premsa puntualitzar que el tracte que fan alguns mitjans de comunicació al bàsquet en aquest país em sembla lamentable, d’acord que pot ser no interessa tant com el futbol però es tractava de la copa del Rey. Alguns diaris ni un comentari en portada, i no dic això perquè hagi guanyat el Barça, ho diria també si hagués guanyat qualsevol altre equip. Tot i que és cert que pel què em van dir per Antena 3 la final només la jugava el Madrid.

Quan l'infern es converteix en glòria

2007-02-10T18:57:00.001+01:00

Tota la temporada porta el Barça jugant uns tercers quarts lamentables, tirant pel terra moltes vegades la feina feta als dos primers quarts o altres per acabar-se d’enfonsar.

Però avui l’infern s’ha convertit en glòria, el fatídic tercer quart s’ha convertit en un passeig triomfal del Barça amb un parcial de 11 a 28. Vuit minuts ha estat la Penya sense anotar el seu primer bàsquet en el tercer quart.

El Barça ha trencat el partit d’una manera brutal. El truc intensitat defensiva i claredat i encert en atac. Un Basile que ha sortit per moments de la seva depressió basquebolística ha estat el referent. El conjunt simplement esplèndid.

La Penya però s’ha aixecat de la lona i ha intentat recuperar la feina a marxes forçades amb un parcial de 0 a 9, gràcies sobretot a la defensa zonal plantejada per Aíto, i entrant al partit reduint la diferència a 6 punts. Finalment dos triples de Lakovic i Navarro han matat al partit.

El Barça es planta a la final i opta a un títol, cosa que portaven dos anys sense aconseguir.

Primera Jornada de copa

2007-02-08T23:59:00.000+01:00

Com era d'esperar la primera jornada no ens ha decebut en res. La Penya i el Barça s'enfrontaran a semi-finals després de superar els seus rivals de manera ben diferent.

Per a què us feu una idea la Penya s'ha posat per davant en el marcador per primera vegada des de l'inici de la segona part en el minut de la pròrroga i ja se sap, normalment el que força la pròrroga s'emporta el gat a l'aigua. La veritat que els gironins han regalat un partit que guanyaven de 5 a falta d'un minut, però una pilota perduda tontament a falta de pocs segons més un bàsquet de Marcelinho (desaparescut fins els últims dos minuts) han forçat la pròrroga i el desenllaç ja el coneixem.

El Barça per sort també ha estat desconegut. Una gran primera part li ha permès disposar sempre d'una avantatge que ha arribat a ser de 16 punts en algun moment. Sincerament els que seguim el Barça aquesta temporada no ens ha sorprès, el què si que ens ha sorprès ha estat que el tercer quart tot i algunes aproximacions malaguenyes el Barça sempre ha mantingut com a mínim 6 punts d'avantatge i quan més peludes es posaven les coses a l'últim quart un triple de Kakiouzis a tancat el tema. Un Barça mermat per la baixa de Fran Vázquez a l'inici del partit ha sapigut superar-se amb un fantàstic Trias i un determinant Kakiouzis. En general bon treball de grup i una brillant defensa. El Unicaja per la seva part a fet gala de la seva reconeguda irregularitat.

Ja veiue a la copa mai es pot dir que tot està fet i tot és cosa de lògica.
Demà més. De moment una cosa és segura un català estarà a la final.

Torna la Copa, torna el bàsquet.

2007-02-08T15:36:00.000+01:00

Molt aviat farà un any que vaig iniciar aquest blog amb el tema que avui parlaré, la Copa del Rey.

La veritat és que ja sabeu què en penso, es tracta de la millor competició / esdeveniment esportiu més ben muntat d’aquest país. Quatre dies de bàsquet i normalment de bon bàsquet, emoció, tensió, etc. Vuit equips i un sol guanyador, set perdedors. Alguns aniran a casa avui mateix, malauradament segur segur un equip català ja que Penya i Akasvayu s’enfronten entre ells, la veritat una llàstima ja que són dos clars aspirants al títol crec jo. Pel què fa al Barça és una caixa de sorpreses, fins fa poc no havia encadenat tres victòries seguides a la lliga ni per error, però fins fa una setmana va aconseguir enllaçar-ne 5. La veritat pot sonar la flauta o no. Sincerament jo crec que el Barça pot arribar lluny en aquesta Copa pel fet que ningú conta amb ells.

En un any en què l'afició del bàsquet ha tornat a créixer gràcies a la fantàstica victòria de la Seleccio Nacional, aquella colla de xavals (que a part de jugadors són amics) que van fer del bàsquet el primer esport d'Espanya per moments, la copa pot servir per acabar de reactivar l'interès d'uns aficionats desancantats durant molts anys.

En definitiva no us explico res de nou. Simplement com a ex-basquetbolista, i fanàtic d’aquest esport em veig amb l’obligació de dir que avui comença un gran espectacle de bàsquet i de producte nacional. No us ho perdeu.

Signes de debilitat

2007-02-06T08:51:00.000+01:00

Una jornada més de la Lliga i l’únic beneficiat el València, més foro que mai després de recuperar lesionats i perdre novament a Vicente per 15 dies. Sincerament m’esperava una derrota del Barça en el ‘Reino de Navarra’ però aquesta nova tàctica de seguretat i ordre en defensa d’en Franky sembla que funciona. Si més no per no perdre partits perquè el què és xutar porteria no és el cas. Suposo que és la millor manera de passar aquestes males èpoques sense perdre pistonada a la Lliga. El Madrid per la seva banda segueix fent el què ningú esperava, superar al Barça de Gaspar. No comment.

Però realment el què volia comentar jo avui era la situació del Millor Equip del Món del 2006, el Sevilla. Només han fet falta un parell de mal resultats (derrota a casa contra el Mallorca, empat en el derbi de la Copa i a l’última jornada de Lliga) perquè internament es comencin a tirar xines entre ells, i més concretament entre el Director Tècnic (Monchi) i l’entrenador (Juande Ramos, de cada tres frases dos són per cagar-la). Per consol d’ells no són la primera parella que els passa només cal veure les relacions ‘excel.lents’ que hi ha entre Carboni i Flores, Mijatovic i Capello, etc.

La qüestió és que Juande ha reclamat a Monchi que si és capaç de penjar-se medalles pels fitxatges que surten bons ho faci també pels que surten malament rotllo Chevantón. És aquesta pugna per les medalles una mostra de debilitat del Sevilla? No ho sé però la veritat que un equip que porta en plena forma des del mes d’agost ja us dic jo que el dipòsit de gasolina està en la reserva i més si com es veu en els últims partits els equips ja han pillat la fórmula de parar al Sevilla d’una manera tan fàcil com tallar les ales a Àlves.

Ja veurem que passa però jo no veig el Sevilla un rival per la lliga. El pitjor Madrid és més rival que ells.

Els manyos

2007-02-01T09:50:00.000+01:00

Pot ser que la presència del meu pare al camp amb el traïdor del meu germà (Valencià tot ell) era un pressentiment del què passaria. Feia uns tres anys que el meu pare no anava al camp a veure el Saragossa, perquè ell no estava disposat a escoltar tot el que des de la grada barcelonista es deia als seus estimats jugadors. En fi crec que el concepte ‘jugar fora de casa’ no el tenia molt clar. Aquella vegada va ser la última derrota clara del Saragossa al Camp Nou. Des d’aleshores tot han estat complicacions pels blaugranes en els últims anys i és pot ser per això que el meu pare vist que el seu equip últimament feia carrera al Camp Nou va decidir tornar-hi a veure que passava.

Sense dubte va encertar. 0-1, encarrilant l’eliminatòria. La veritat no estic emprenyat, pot ser ja m’havia fet la idea que ens eliminava el Saragossa, ja que el sorteig es va fer quan pitjor jugava el Barça i els manyos tenen un bon equip. La veritat també sigui dita que la primera part prometia una altra cosa en el resultat final però el Saragosa va fer el seu partit, aguantar la primera part com fos, dient-li al Barça ‘estic aquí si t’oblides’ (pilota al pal de pelopinxo i ocasió de Òscar), i buscant la contra a la segona part. Tot i això el gol va arribar de córner (regalat per Màrquez per cert). El Barça li falta punch, hem aconseguit seguretat a darrera (estel·lar Oleguer), moure la pilota un pèl més ràpid, però a dalt no fem por, gens de por.

Foto: Diari Sport
Blogs: Corazón Zaragocista

Tancant temes

2007-02-01T09:09:00.000+01:00

No va poder ser. Divendres em vaig plantar davant de la Tele per veure en Carles. Va jugar bé, 12 de valoració, un parell d’entrades després de robar la pilota al mig del camp (un clàssic), 5 assistències i bona direcció. Llàstima que els de la banqueta no van respondre com s’esperava (sempre des del meu parer), excepte Winchester, el Rifle, amb 26 puntets.

En fi, no va haver-hi sort, a més a més el rival era el Cantabria, un molt bon equip, tot i que va perdre la final contra el Lleó. En les seves files trobem gent com Galilea, el mític Galis amb el cabell blanc, un parell de veteranots i el germà de Grimau que no ho fa malament.

Ara queda la lliga, a seguir amb la ratxa i a conservar aquest 4t lloc com a mínim de cara als play-off i qui sap pot ser sona la flauta i hi ha opcions a pujar a ACB. Seria espectacular.

Una cosa segura d'es d'aquest blog rebrà tot el suport del món.

Jo he jugat amb ell

2007-01-26T00:09:00.000+01:00

Avui dia 26 de gener es juguen les semifinals de la Copa Príncep de bàsquet i jo estaré a les 21:00 davant de la tele per veure un amic. En Carles Canals juga al Melilla, sincerament després de jugar a Plasencia i Algeciras pensava que no podia jugar més lluny, m’equivocava.

El destí el va portar allà després duna sèrie de circumstàncies que ara no vénen al cas. Com sempre li ha tocat ser l’ombra d’un base de nivell i de passat més o menys gloriós ACB, però ell a força de treball i bon joc s’ha aconseguit fer un lloc en l’equip, com sempre. Un tio tossut i tenaç aquest en Carles.

No sóc objectiu per l’amistat que ens uneix si dic que és el millor base del món je je si més no amb el que jo he jugat. Però una cosa està clara els números estan allà i les seves últimes tres jornades de la LEB han estat molt bones. Fa dos setmanes a Manresa , en el mític Nou Congost, el pavelló del gran Creus, on el públic apreta de debó, va estar immens. Qui ho hagués dit aquell dia que vam anar a veure un CAI-Penya al Príncipe de Astúrias davant de 15.000 persones que uns anys més tard jo seguiria a la grada i ell estaria a la pista davant de 12.000 persones.

En fi, després de veure’l jugar l’altre dia no podia deixar passar l’oportunitat de dedicar-li un post d’aquests esportius. Com amic i jugador s’ho mereix. Com va dir un entrenador de Valldemia ja fa molt de temps “si no ets capaç de fer 4 abdominals a les espatlleres mai podràs arribar al sénior”, es va quedar curt je je je.

Així ens veiem davant de la tele a les 21:00 a Teledeporte, en això que es diu TDT, animant un amic bon jugador i millor persona.

Ronie... si us plau!!!!

2007-01-25T08:33:00.000+01:00

Ja n’hi ha prou, ahir em vaig emprenyar bastant. L’amic Ronie va començar el partit amb ganes de retreure als que el xiulaven amb alguna jugada espectacular, concretament dues, i dic això perquè va intentar driblar tota la defensa del Betis quan el millor era obrir a la banda a Giuly…Ronie les coses no s’arreglen així, tu ets molt gran, però tu sense els teus 10 companys no series ningú i el mateix et dic d’ells. El conjunt és el què fa fort al Barça no les individualitats.

L’estat de forma físic i psicològic de l’astre brasiler és lamentable, és trist. Ahir ni un control en condicions, cap jugada trenada, recriminacions als companys, pèrdues de pilota, etc. Nefast. Demanarà aquest any un augment de sou també el seu germà ? Ens hauria de tornar calés aquest any!!! Prou de tonteries prefereixo que es quedi al córner assegut i que l’avisin per xutar una falta però que no perjudiqui l’equip.

Ja ho sé que ara mateix semblo un soci de tribuna i que quan dissabte marqui Ronaldinho de falta l’aplaudiré com el que més però ahir el got va vesar, estic emprenyat. I sincerament tot i el baix estat de forma de l’equip crec com molt bé va dir Oleguer “és un problema d’actitud i concentració”. Tu pots ser més bo o més dolent però si ho dones tot al camp ningú et podrà recriminar res de res. Curiosament Xavi no va voler fer declaracions al final del partit, emprenyat per la suplència? Emprenyat amb el rendiment de gent com Motta que es va amagar tota la primera part? Emprenyat amb les suposades estrelles? Jo l’entenc.

A tot això Ronie amenaça per enèsima vegada aquesta temporada “la domingo que viene voy a estar muy bien”. Tornarà a faltar a la seva paraula. Vist el què he vist segurament si.

Dos mesos de costellades...i líders

2007-01-22T14:02:00.000+01:00

Afegint-me als posts que he vist per la nostra xarxa de Blogs habituals m’agradaria dir que el Barça:

- Tot i jugar caminant.

- Tot i que els jugadors que fan de 4 estiguin nefastos.

- Tot i que els jugadors que anaven cap endavant ahir van ser Puyol i Oleguer (sóc fan seu des de petit).

- Tot i que Ronaldinho estigui a la seva puta bola i es dediqui a fer tonteries al mig del camp que poden costar gols.

- Tot i que el que marca els gols és un postcrit.

- Tot i que encara no juga el negro.

- Tot i que el soci del Barça va a la grada mut.

A pesar de tot això som líders. El dia que ens posem a jugar, que espero que sigui d’aquí dues setmanes que comença el tema interessant, serà la hòstia. Això si ahir vaig anar al Frankfurt de casa a veure el partit i a la mitja part vaig marxar, era patètic. El consol que la resta de partits de la lliga van quedar empatats a 0, excepte algun 0-1. Aquí el que primer desperti s’emporta la lliga.

PD: El Barça de bàsquet després de jugar només 20 minuts a Turquia va aconseguir jugar 40 minuts contra el Estudiantes.

PD2: Des de que vaig criticar Lakovic el cabrón juga bé.

Estimat Gaspar

2007-01-17T12:31:00.000+01:00

Sincerament sempre he pensat que la imatge donada pel Barça del Boix Noi Gaspar seria difícilment superada per un equip de nivell (excloem tot equip que sigui capitanejat per Piterman). M’equivocava.

Les declaracions d’ahir del president del Reial Madrid, el senyor Calderón (pot ser pel to que ell utilitza hauria de dir-li el tio aquest en lloc de senyor), han dinamitat una altra de les mines que envolten el Bernabeu des de l’estiu i més enllà. No és la primera del president del Madrid i molt em temo que no serà la última.

Tot va començar tot amb unes eleccions més que dubtoses, amb vots pendents de validar (encara avui), promeses incomplertes, manipulació de les dades d’informació de participació, etc. (més tot el què no sabem). Després la infinitat de declaracions sense cap mena de fonament de Calderón, que si la Cibeles aquí, Cibeles allà, si en el 2009 tots els jugadors espanyols de la NBA jugaran al Madrid. Un merder de barbaritats. Per no ser menys els seus companys de feina no s’han quedat curts, recordem a Mijatovic dient que el vestuari del Madrid feia pudor alcohol algun matí. A part el director tècnic s’ha gastat més de 100 milions d’euros en fitxatges, primer de geriàtric i després de guarderia. Més barbaritats. Per rematar la feina dins del camp va Capello i fot botifarra al públic 2 vegades.

El més greu de tot això crec jo és la impunitat amb que tracta la premsa de Madrid el seu Madrid. Dimissions, declaracions fora de to, l’entrenador fot ‘peinetas’ al públic, etc. i només es preocupen que Beckham marxa a Hollywood, Higuaín de pequeño ya soñaba con el Madrid, etc. parlen d’altres temes que no interessen o intenten fotre llenya a Barcelona com si ells no tinguessin feina.

En fi que em sembla espectacular la vulgaritat en què ha caigut el Madrid dins i fora del camp. El què ens hauria de preocupar és que tot i això es troben empatats amb el Barça (-1) i a 2 punts del primer. Tenim una gran lliga, un Sevilla cagat i cansat, un Barça presumptuós, en baixa forma i pel mal camí, un polvorí com el Madrid, un Valencia on el director tècnic i l’entrenador es van clavant punyals, etc. no segueixo perquè pendrem mal.

Calderón ha aconseguit una cosa, fer bo a en Gaspar. Pot ser que amb les declaracions populistes d'ahir Calderón busqués vots per unes més que properes possibles eleccions quan el jutge falli sobre els vots per correu? (Pregunta feta ahir a Rac1)

Referència:
- Gratitud infinita by Puji